Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris biblioteques de la UAB. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris biblioteques de la UAB. Mostrar tots els missatges

dilluns, 20 de juny del 2016

La salud de las bibliotecas universitarias y las de la UAB como ejemplo


Ejemplarmente el Servei de Biblioteques de la UAB viene publicando memorias anuales desde el año 1987. Digo ejemplarmente porqué esto es transparencia antes de la ley de la transparencia y porqué –por desgracia- es un ejemplo que no ha cundido. Para los interesados en el paso del tiempo vean la del 1987 realizada de forma mecanografiada, la única manera de redactar documentos antes que los PCs llegaran a ser instrumentos de trabajo cuotidianos.

Las memorias son un ejercicio de ‘accountability’ o rendimiento de cuentas que, a mi entender, es básico y, por lo tanto, previo a otras expresiones de rendimiento de cuentas y de mejoramiento por la calidad (llámense estas ISO, planificación estratégica, FQM). La calidad es lo perseguido, pero la calidad sin datos es un ejercicio estéril.

Las memorias permiten ver la evolución de los servicios prestados y deducir, a partir de estos datos, hasta qué punto una biblioteca cumple con sus finalidades, hasta qué punto es efectiva, qué servicios van a la baja, cuáles emergen… Permiten saber el grado de salud de una biblioteca y, por extensión, de las de su tipo. En este sentido, las bibliotecas de la UAB son un ejemplo bastante ideal. La UAB es una universidad relativamente nueva (fundada el 1968), que ocupa las primeras posiciones en cualquier ranking, que ha contado desde siempre con un buen equipo de profesionales  y que ha dedicado importantes recursos a sus bibliotecas y a proporcionar servicios bibliotecarios.

Veamos la salud de las bibliotecas de la UAB y, por extensión, la del resto de universitarias. Que la información digital esté construyéndose como realidad prevalente no debe hacernos olvidar que algunos servicios básicos de las bibliotecas se están proporcionando a partir de los recursos clásicos de los espacios y las colecciones. Empecemos por aquí.

El gran momento para hacer nuevas bibliotecas fue la década de los 90 del siglo pasado. La UAB tenía 26.760m2 el año 2000, llegó a los 35.000 en el 2006 y tiene 36.615m2 ahora. Sin casi crecimiento en los últimos años, a pesar de tener proyectos de nuevos edificios. La conclusión me parece clara: a las universidades que o las hicieron en su momento les va a ser muy difícil hacer bibliotecas nuevas.

Las compras de libros han bajado drásticamente debido a la crisis. Las bibliotecas de la UAB estuvieron comprando entre 15 y 19.000 monografías al año entre el 1994 y 2010. Las compras pasaron a unas 11.000 en 2011, unas 9.000 en 2013 y a 6.374 en 2015. Mirémoslo por el lado que queramos: esto supone una merma muy grade en la capacidad de las bibliotecas de proporcionar información relevante a sus usuarios.

Las revistas vivas han pasado de 12.809 el año 2000, a 21.537 en 2006 y 30.307 en 2015. Esto no puede entenderse al margen del nuevo modelo de compras de las revistas por paquetes a través de consorcios. Las compras de revistas por paquetes ha sido bastante denostada pero creo que es innegable que ha ampliado considerablemente el acceso que las bibliotecas ofrecen a sus usuarios y a la valoración (altamente positiva) qué hacen estos de las bibliotecas.

Los usuarios presenciales llegaron a su máximo en 1998 (más de 4,5 millones), pero desde entonces, aunque lentamente, no han dejado de descender: 4M en 2001, casi 3,8 en 2006, poco más de los 3 en 2013 y 2,9 en 2015. El descenso de libros en sala es mucho más drástica: de los 709.000 en 2006 a 197.497 en 2015. A mi entender esto resucitará pronto un debate que ya tuvo lugar en los 90: ¿para qué hacer bibliotecas si a ellas la gente no va para usar los documentos que allí se encuentran? Paralelamente hay usos de documentos digitales (libros, BBDD y libros). Los usos –evidentemente- crecen, pero son datos aún difíciles de interpretar. El crecimiento de artículos recuperados (de casi 1,4M en 1006 a poco más de 1,6M en 2015) me parece preocupantemente bajo. El préstamo ‘in situ’ se reduce ligeramente (de 529.896 en 2006 a 454.426 en 2015), pero a éste se le debe sumar el préstamo consorciado (unos 15.000 en 2015)  

La estructura de la memoria de las bibliotecas de la UAB no destaca suficientemente el giro de las bibliotecas universitarias hacia lo digital, pero las casi 20 p de la memoria dedicadas a este tema indican los esfuerzos dedicados al mismo. No hace mucho más de 10 años que las bibliotecas universitarias se dedican a recoger en formato digital documentos de todo tipo producidos en su institución. A las colecciones físicas debemos sumarles las electrónicas almacenadas ya no en los estantes de las bibliotecas físicas sino en los repositorios digitales.

El repositorio institucional de la UAB –el DDD- llegó a los casi 50.000 documentos en 2009, sobrepasó los 100.000 en 2013 y tenía 132.715 a finales de 2015. El ritmo de crecimiento decrece pero el de consultas se mantiene y substituye en parte las consultas de documentos en sala (muy interesante, por cierto, a tipología de documentos que se encuentra en la p. 54).  

La memoria recoge aun de forma tímida un conjunto de servicios que las bibliotecas de las universidades han empezado a prestar de forma decidida para dar apoyo a la investigación. Quizá las bibliotecas de la UAB no sean las más avanzadas de España en este giro en sus servicios, pero este es en parte el problema de los servicios emergentes: que cuestan verse.



  

diumenge, 12 de setembre del 2010

El 2009 a les biblioteques de la UAB

Que les institucions facin memòries anuals del què han fet és un exercici més útil que no pas practicat. Les memòries serveixen per retre comptes, és un exercici de transparència i d’autoanàlisi. És clar que perquè sigui així, les memòries han de tenir, a més d’una inevitable intenció apologètica, una certa honestedat. Apologia pura si només diem el què hem fet, honestedat si almenys donem dades comparatives de quina és la nostra evolució.

Això darrer fa la memòria de les biblioteques de la UAB, memòria que ara deu fer uns vint anys que vaig llegint. I ho faig no pas per obligació ni per amistat (que també) sinó perquè de la seva lectura (i gràcies a les dades comparatives d’anys anteriors) se’n desprenen tendències que es donen no només a les biblioteques de la UAB sinó a les biblioteques universitàries i no només en aquestes sinó en les biblioteques en general.

De la memòria del 2009 en trec les observacions següents:

  • Els usos presencials disminueixen, però no tant dràsticament com podria semblar. Les biblioteques de la UAB perden un 10,09% de visitants respecte el 2000 i un 7,88% de préstecs respecte el mateix any.
  • Guanys més que notables derivats del món digital, guanys que van des d’un increment respecte el 2000 del 47,2% de les revistes vives disponibles (derivat de les compres conjuntes) fins a un 41,33% d’increment respecte el 2004 dels articles de revistes descarregats.
  • En canvi, no és veritat que a més informació, menys ús del préstec entre biblioteques. Almenys el 2009 les biblioteques de la UAB n’han demanat un 15,3% més que l’any anterior. El creixement i el decreixement d’usos té a veure també amb l’eficàcia mostrada en satisfer-los.
  • Impacte gran però en l’ús de la biblioteca: disminució en un 62,99% dels documents consultats en sala respecte el 2000. La UAB es prepara per un entorn nou en les seves instal·lacions físiques. Si en metres quadrats han crescut un 46,69% des de 1994 i un 15,30% des de 2002, en places de lectura el creixement pels mateixos anys és del 34,39% i del 6,09%; és a dir, el creixement es fa en més qualitat. Alhora, les places de lectura en sales de formació, cabines o treball en grup són el 16,56% del total.
  • Importants les transformacions en curs: el magatzem GEPA encabeix documents impresos de poc ús i serveix per alliberar espai que pot així reconvertir-se per a altres usos (cabines de treball en grup per exemple).
  • Una certa coparticipació dels departaments i facultats en la despesa: el 80,76% de la despesa en adquisicions és del pressupost central de la universitat i la resta d’unitats descentralitzades.
  • La despesa en adquisicions de documentació digital supera a la impresa: el 68% contra el 32% (aquest destinat a llibres en un 16,7%, revistes impreses en un 13,7% i a enquadernacions en un 1,50%).
  • Impacte creixent dels repositoris dins la biblioteca digital, tant els propis (el DDD de la UAB) com els cooperatius ens els que participa (els del CBUC).
  • Un model descentralitzat però coordinat per a la catalogació (qui no recorda aquells temps en que si la catalogació no era centralitzada no era catalogació): “el control de qualitat del catàleg es continua fent de manera centralitzada ... però també cada biblioteca fa les correccions pertinents al seu propi fons”.

De manera molt resumida: més digital, sí, però també més presencial si sabem i podem redissenyar els espais físics per a noves necessitats.

dilluns, 3 de maig del 2010

Samfaina

M'agrada la samfaina, pel seu gust i pel color, perquè la pots barrejar amb moltes coses i perquè pots fer-la a fases, una mica com aquest bloc que acabarà essent un plat acabat de cuinar ara però fet de mica en mica i en moments diferents.

Comencem per un més ‘resulton’ que no pas atractiu sistema per mostrar els llibres que acaben d’entrar a la biblioteca. Me’l fa descobrir el bloc d’en L. Dempsey i el trobareu al final de la pàgina web de les River Campus Libraries de la Universitat de Rochester. Potser no cal que us ho descobreixi, però a més d’anar fullejant les cobertes, clicant-les anireu al catàleg.

Val la pena comentar la googelització de la pàgina: una caixa per a totes les cerques (encara que aquestes es facin segons els recursos agrupats sota pestanyes): A reflexionar-hi per copiar-ho: accés directe als materials del que aquí en diem campus virtuals (com és que se’n desentenguin d’aquests importants recursos les bibs. universitàries d’aquí?)

Més de com usar la informàtica per donar valor a la feina biblioteques. En aquest cas és el “Library Use Value Calculator”un estri que transforma les nostres dades de servei en valor econòmic i que trobareu a la p. de la Maine State Library. A la calculadora li han assignat un benefici econòmic per cada transacció de biblioteca (per exemple, un préstec ‘normal’ costaria 15$ i un d’interbibliotecari 30) i cada u pot posar les xifres de la pròpia biblioteca i calcular així els beneficis econòmics que genera per la comunitat a la que serveix.

La calculadora està pensada per a ús propi, és a dir, per posar-hi les xifres d’ús que una persona o família fa de la biblioteca i transformar aquestes en cost estalviat. Jo ho he fet per a les biblioteques de la UAB i em surt que el 2008 haurien produït un benefici als seus usuaris de 9.399.103 $ (i això que he comptat cada article de revista usat com si fos un diari llegit i a això la MSL li assigna l’escàs valor econòmic d’1 $).

I per posar en valor a les biblioteques heu de mirar-vos “How Libraries Stack Up: 2010un informe d’OCLC de 2 p que examina l’impacte social, cultural i econòmic de les biblioteques als EUA i que ens diu coses com

  • cada dia 300.000 ciutadans dels EUA visiten alguna biblioteca per buscar feina
  • 12.000 bp proporcionen accés lliure a Internet amb wifi (més que els 11.000 Starbucks o les 1.300 llibreries que ho fan )
  • hi ha 181 M de targes de crèdit i 151 carnets de biblioteca
  • els 7,9M de préstecs anuals es queden lleugerament per sota els 8M de paquets que mou a l’any l’empresa de missatgeria FedEx
  • anualment es lloguen 3,3M de dvd’s i se’n presten 2,1M

I pels interessats en com avancen els serveis bibliotecaris sobre mòbil, no fa gaire, OCLC emetia una nota de premsa que anunciava una aplicació de WorldCat per a iPhone (pic2shop) amb la que s’escanegen els codis de barra dels llibres i l’aps et diu a quines llibreries pots trobar-lo (i a quins preus) i a quines biblioteques participants a WorldCat te’l pots endur sense pagar. De la recomanable novel·leta de Dai Sijie, Balzac i la petita modista xinesa que la meva fila s'acaba de llegir, me'n diu per exemple que està a la Biblioteca Nacional (Madrid) la qual, per cert, acaba de perdre la categoria de direcció general segons les darreres mesures del govern de Zapatero per estalviar.

Dir-vos que vaig veure i tenir a les mans un iPad que em va semblar un fantàstic iPhone en gran però una mica massa pesant.

I com a premi pels que hagueu arribat fins aquí un anunci publicitari que passa a una biblioteca i que és... diguem-ne, refrescant.

Post escriptum. L'inici d'aquest post m'ha quedat com una senyera d'un país inexistent. Ja el voldria jo per a mi un país que tingués la samfaina com a símbol, però mentre això no arribi, entre els lectors no hi ha pas un expert de Blogger que sàpiga com treure aquesta franja taronja que se'm posa sense voler?

diumenge, 4 d’abril del 2010

Llei d'educació i biblioteques

Llegeixo a El País que la Llei d’Educació continua aixecant protestes entre la comunitat educativa. A mi la Llei em sembla entre bé i molt bé (deixant a banda el poc convenciment amb el que s’hi van acabar incloent les biblioteques escolars i la que considero molt baixa habilitat política del titular del Departament). Perquè? Per què reforça tres eixos que són bàsics per la construcció de qualsevol sistema eficaç i eficient: professionalitat, autonomia i transparència.

Professionalitat que vol dir poder (i retribució i responsabilitat) pels directors de centre i una carrera professional pels que fan de la gestió educativa la seva especialitat.

Autonomia del centre que vol dir trobar els camins propis que condueixin assolir objectius comuns i fixats pel govern.

Transparència en la gestió mostrant dades de recursos i de resultat i que permeten constatar com el centre evoluciona històricament i com es comporta respecte centres similars en entorns similar.

Hi dono voltes i no trobo ni més ni millors bases sobre les que construir un sistema, és a dir un conjunt d’equipaments que cobreixen territorialment la prestació d’un servei a la ciutadania.

Una part important de l’èxit reconegut de les biblioteques universitàries de Catalunya es deuria a un compliment bastant ajustat dels tres principis. Les bu catalanes s’organitzen en 12 xarxes (tantes com universitats) cada una independent de l’altra i de dimensions desiguals. La dimensió d’una unitat de servei és al meu entendre, fonamental. No pot ser ni massa petita com per no generar economies d’escala i sinergies, ni massa gran com per paralitzar-se degut al burocratisme i a inèrcies.

Com ha funcionat això a les biblioteques universitàries?

  • Professionalitat. Bastant bona. Les biblioteques estan jerarquitzdes i tenen diferents nivells de responsabilitat; alhora els bibliotecaris estan especialitzats. Podria criticar-se que els concursos de provisió de places són restringits d’universitat (i no hi hauria cap motiu perquè no fossin oberts), però, tot i això, la mobilitat entre xarxes ha estat alta.
  • Autonomia. Existeix més a nivell de xarxa que a nivell de centre, però als dos nivells és alta i ha permès que les diferents xarxes prenguin accents diferenciats. La UB destaca en la gestió de patrimoni, la UPC en la gestió de la tecnologia, la UAB en la de la qualitat, la UPF en la convergència entre serveis bibliotecaris i informàtics...
  • Transparència. Potser el més febles dels tres elements donats, però també a un nivell respectable. No existeixen taules d’indicadors de resultats anuals, però sí bons estudis puntuals (el de Gallart de quan la IFLA a Bcn i els dels processos d’avaluació de fa uns anys), però el funcionament de les bu és bastant transparent gràcies a les dades del anuari de Rebiun.

Les biblioteques públiques de Catalunya tenen també un bon nivell de servei, però, penso jo, els falten els punts d’excel·lència que els donarien un dimensionament adequat més els tres elements mencionats. L’organització de les bp a Catalunya ha vacil·lat entre el municipalisme i l’estatlisme i no ha sabut trobar la mesura encertada que combini l’economia d’escala que aporta l’agrupació de centres amb l’eficàcia de les organitzacions petites i lleugeres.

I respecte els elements mencionats?

  • Professionalitat. Pel que se i he pogut observar la funció directiva dels caps de biblioteca és dèbil. Quan la xarxa és forta, és perquè l’estructura no els deixa marge, quan la xarxa és quasi inexistent, és perquè no tenen possibilitats o recursos per es o recursos per exercir-la.
  • Autonomia. L'autonomia de les bp és dèbil en el cas de la xarxa de la Diputació de Barcelona i probablement excessiva en les que estan a xarxes distants. Hi hauria d'haver més xarxes 'mitjanes' corresponents a ciutats grans (l'Hospitalet, Sabadell ...) Les de la ciutat de Barcelona donen un bon exemple d'autonomia quan tímidament s'especialitzen en una temàtica determinada.
  • Transparència. Potser sigui aquest el més feble dels tres elements. Les dades estadísitiques de les bp no són de gestió i han creat un entorn d'emulació en el qual la sana competència estimuli a la millora.

A més del dit, l’èxit d’un sistema (com el de les biblioteques o el de les escoles) ha de basar-se en tres elements més: en la diversitat i la competència entre les unitats, en l’assoliment d’objectius comuns, en un sistema que estimula l’emulació (la fertilització creuada).

p.d. “La comprensió de les dades particulars només pot ser pertinent per aquell que mantingui la seva intel·ligència general i la cultivi, a més de mobilitzar la totalitat dels seus coneixements en cada cas particular”. Edgar Morin “¿Hacia el abismo? Globalización en el siglo XXI. Ed. Paidós.

dijous, 29 d’octubre del 2009

Tenim llibres e- a les nostres biblioteques?

Dit així en general, no ho sé, però una mica després de l’entrada de blog darrera, llegeixo les “Actuacions 2008 del Servei de Biblioteques de la UAB”, una memòria exemplar per molts motius entre els quals hi destaca la seva continuïtat que ens permet veure l’evolució de les biblioteques de la UAB i, de fet, de les universitàries de Catalunya.

Hi ha llibres i documents e- a les biblioteques de la UAB? Segons la memòria del 2008, a les biblioteques de la UAB i disponibles pels seus usuaris hi ha:
  • 12.916 llibres e-
  • 13.675 revistes digitals vives
  • 30.038 documents al dipòsit de documents de la UAB (DDD)
  • 15.018 objectes digitals a dipòsits cooperatius del CBUC

Un 64% de la despesa bibliogràfica de les biblioteques de la UAB és en informació en format digital (llibres, revistes i BBDD). La informació digital és consultable des dels 35.019 m2 d’espais bibliotecaris o accessible des de fora del campus.

La publicació comentada (una mica difícil de trobar, per cert) dóna informació sobre l’any. Aquesta però no permet veure el que és interessant: l’evolució dels serveis. Per veure això cal anar a la Memòria del servei (114 p.) on hi trobareu dades prou interessants com:
  • l’evolució de les compres de llibres des de 1999 fins el 2008 que mostra un lleuger increment (de 21.376 a 24.335)
  • l’evolució de les revistes en el mateix període que incrementa quasi un 100% des del 1999 (de 12.856 a 22.658)
  • un descens de 600.000 usuaris presencials (dels 4.4M el 1999 a 3.8M el 2008)
  • un descens considerable dels llibres usats en sala (de 1.6M el 1999 a 0.6M el 2008)
  • un increment d’aproximadament del 350% de les baixades d’articles de revistes (de o.4M el 1999 a 1.4M el 2008)
  • un increment de més del 100% de les sessions amb llibres e- (de 10.945 a 25.780)
  • un préstec domiciliari quasi estable (18.000 préstecs més el 2008 que el 1999)

Cal tenir en compte que els usuaris potencials passen de 49.347 el 1999 a 47.126 el 2007, és a dir baixen. Aquesta baixada afectaria en una valoració a l’alça els resultats obtinguts el 2008 respecte el 1999.

Més coses? Sí. Val la pena clavar un cop d’ull a l’apartat dedicat a pla estratègic (addicionalment, millor anar al pla 2008-2010) i al sistema de gestió de la qualitat. La UAB ha estat pionera a nivell internacional en la introducció de la norma ISO 9000 en biblioteques i pels interessat en el tema, les p. 19-24 de la memòria que comentem són una bona introducció.

A més del esmentat
  • Apartat dedicat al balanç econòmic del servei (p. 27-38)
  • Idem a col·leccions (p. 39-70) on trobareu dades detallades de les col·leccions per tipologia de material i biblioteca i informació exhaustiva sobre les col·leccions digitals (i els seus usos!) de la UAB
  • Apartat dedicat als serveis (p. 71-94) on es detallen els que fan i del que jo destacaria (per exclusiu de la UAB) les exposicions (que podeu encara consultar al dipòsit DDD malgrat estar les exposicions ja tancades)
  • el capítol dedicat a projectes i cooperació (p. 95-98)
  • el dedicat a locals i equipaments (p. 99-102) on es constata que la universitat en 10 anys ha afegit 10.000 m2 als que ja tenia el 1998 (i 1.600 places de lectura)
  • el capítol dedicat a recursos humans (p. 103-112)

En resum, una lectura plaent que faig cada any i que em serveix per veure no només l’evolució de les biblioteques de la UAB sinó de les universitàries de Catalunya ja que aquestes, en els seus trets generals, presenten uns desenvolupaments similars.