Una taula de debat interessant en el si de la Comissió de Lectura Pública de Barcelona en la que es planteja el paper de les biblioteques públiques en la cohesió social. Sobre el tema trobo la ponència presentada al 73è Congres de la IFLA (2007: Durban) “Las Bibliotecas Públicas, espacios para la cohesión social: Proximidad e inclusión en las bibliotecas públicas de Barcelona” de Juan José Arranz (director de programes del Consorci de Biblioteques de Barcelona) En el debat una certa polarització en la visió. Uns quants s’inclinaven per centrar-se en l’exclusió social, donant per entès que si la biblioteca és un lloc d’inclusió, serà també un instrument de cohesió. Sense negar això, un altre grup intentàvem centrar-nos en la totalitat de la població potencial, mirant per tant els no usuaris. La idea era: la biblioteca no és un instrument de cohesió social si els seus usuaris no abasten la totalitat de grups socials que configuren la població d’un poble o ciutat.
Les biblioteques públiques han avançat molt en el darrer sentit de cohesió. La seva modernització, l’ampliació de serveis, els nous edificis... han atret un públic que fa uns anys no teníem. Usant la meva biblioteca (la de Vic) puc veure com ha canviat el perfil dels seus usuaris respecte fa uns 15 o 20 anys. Encara hi ha nens i vells, però també joventut i maduresa, nascuts aquí i ‘nous vinguts’.
Però no n’hi ha prou. Es col·leccions bibliogràfiques de les biblioteques públiques que conec no donen suficient suport a alguns grups d’usuaris com ara poden ser:
- Grans lectors (persones que no en tenen prou amb les darreres novetats o best sellers)
- Professionals en actiu que consultarien bases de dades
- Estudiants universitaris de primer cicle als que els cal informació especialitzada
- Persones amb un interès temàtic mínimament desenvolupat que usarien materials que tenim qualificats d’universitaris
Els col·lectius mencionats, socialment parlant probablement puguin permetre’s el luxe de prescindir de la biblioteca (perquè tenen mitjans per tenir la informació que la biblioteca pública no els proporciona), però la biblioteca pública no es pot permetre perdre’ls. Sinó hi van, la població no estarà representada per tots els segments que la composen i la biblioteca no serà un lloc d’integració i sí de segregació.
Per acabar sense aquest to apocalíptic en el que és tant fàcil caure després d’un dia dur de feina i quan s’escriu de matinada, la solució avui és molt més possible i fàcil que abans: comprar informació electrònica i fer-ho de forma consorciada.
[Dedicat a la Carme a la que tant feliç m’ha fet veure avui]
