Cèntric (i encertat)

Hem passat molt de temps pensant que les biblioteques només eren llibres. Ens varem modernitzar pensant que a més eren serveis. Però ha resultat ser que també són espais. És possible que, històricament parlant, llibres, servies i espais s’encadenin consecutivament (i no simultània) per formar la biblioteca moderna. Sigui així a no, el cas és que la descoberta de l’espai de la biblioteca com a recurs ha estat entre els bibliotecaris tardana i no sempre encara realitzada.

La importància del factor espai es fa palesa visitant (cosa que recomano) Cèntric – Espai cultural. El centre ocupa el solar on fins l’any 1979 hi va haver l'escorxador del Prat i va ser inaugurat el i vol “integrar en un sol projecte cultural diverses necessitats i objectius”. Els equipaments inclosos en el Cèntric són la Biblioteca Antonio Martín, l’arxiu municipal, un auditori, una sala d'exposicions, diverses sales d'estudi i un cafè-restaurant.

Al meu entendre, el més rellevant de Cèntric és la voluntat municipal de fer-ne un equipament integrat en el que les diferents unitats que el composen persegueixen una finalitat que no en diria única però sí unitària: crear un espai on hi visqui i hi creixi la cultura. Els seus responsables han anat un pas més enllà de la ubicació d’una biblioteca en un espai plurifuncional o de la juxtaposició d’equipaments (arxiu i biblioteca al mateix edifici). Han buscat això que defineix tan be la paraula sinergia (que plena de significat però que lletja, aquesta paraula!): Cèntric busca fer cèntrica la cultura.

La biblioteca ocupa un 60% de l’espai i és una part no independent de la resta. El Cèntric Espai Cultural té en el seu conjunt els objectius següents:

• “Fomentar l’hàbit lector
• “Facilitar l’aprenentatge, especialment de les tecnologies de la informació
• “Fomentar la relació i els hàbits de consum cultural i generar espais de coneixement, investigació i diàleg al voltant de la cultura i la participació ciutadana.
• “Proporcionar l'accés a la informació.”

L’ajuntament de El Prat té un Pla de Foment de la Lectura que té per objectiu “donar suport a totes les iniciatives de caire cultural i educatiu que les entitats, les persones i les administracions de la ciutat fan per millorar l'hàbit lector. El Pla parteix del convenciment que la lectura té capacitat de transformar la societat, la ciutat i és una eina de convivència i creixement.” Això em sembla totalment exemplar i digne d’imitació, ja que si entre els nostres problemes com a país i ha un índex lector baix i una taxa de fracàs escolar alta, cal mobilitzar moltes forces i en tots els terrenys per elevar el primer i abaixa la segona.

Vivim uns moments de recomposició social i de les lleis econòmiques. Són moments de reivindicar més que mai un lloc per la cultura en el programa de construcció d’una societat que ha de generar benestar econòmic i espiritual. El segon no es deriva del primer de forma automàtica (encara que el 1r sigui necessari per al 2n, com ens va dir Brecht fa temps), i la riquesa material depèn de forma fonamental de les condicions culturals de base de qui configura l’entramat econòmic i social.

Necessitem lloc per la cultura per la lectura. Necessitem tercers espais per al desenvolupament de les persones. Necessitem reforçar els ja existents i en necessitem de nous. Espais a banda dels de casa o dels de la feina, on poguem anar i poguem estar sense necessitat de fer-hi res de concret. Llocs on poguem deixar-nos anar i créixer ajudats per les eines que aquests espais ens proporcionin (lectura, arts, coneixements...) Llocs on poguem compartir el que sabem (i el que volem saber).

Dues notes una mica a banda i més enfocades a la biblioteca del Cèntric.

• (1) Em va semblar una gran biblioteca. Quan la veus i penses en que en caldrien més, penses en els recursos que calen per fer biblioteques, però darrera de qualsevol cosa hi ha una idea, i aquesta ha de ser prou sòlida com per transformar recursos en una realitat útil. Sembla obvi però no és immediat. La tercera condició per a l’èxit d’un equipament és la plasmació de la idea a través dels recursos: l’execució. I en l’execució de les coses no només fa falta eficiència i efectivitat. Fa falta ‘carinyo’ com el que es nota que ho ha en les biblioteques la construcció de les quals que tutela la Xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.
• (2) Què és un edifici? És disseny i distribució de l’espai, però també és situació. La biblioteca pública necessita una centralitat real, no ubicacions remotes qualificades ‘de nova centralitat’. Per anar-hi, per tal que un tercer espai sigui un lloc avinent, l’equipament ha de ser cèntric. Com el Cèntric és.

p.d. I molt agraïment per a la gent de El Prat que van fer la visita possible (i agradable).

L'escriptura, la lectura i els llibres

Elogi de la literatura i de la lectura

Entre reunió i reunió, xerrades sobre llibres amb en Bulent gràcies a les quals em va enviar fa uns dies el text que el nou Nobel de literatura, J.M.G. Le Clézio, va llegir el 7 de desembre passat a l'acte de lliurament del premi. Duu per títol Dans la fôret des paradoxes i el podeu sentir i veure també en un video de 40 minuts.

Un text intel·ligent, poètic i subversiu que recomano llegir alhora que em manifesto incapaç de resumir. Seré capaç almenys de suggerir prou coses com per animar a fer-ne lectura? Ho provo:

• descriu l'escriptura com un bosc de paradoxes en el que ell s'ha descobert com a somniador i (alhora) fascinat per la realitat,
• amb l'escriptor que, confrontat amb la realitat com observador, n'és actor,
• que volent ser la veu dels sense paraula només pot ser sentit pels que saben llegir,
• que volent fer, no acaba sinó essent un testimoni en el millor dels casos i un voyeur en els més.
• Parla de la necessitat de la literatura i ho justifica perquè la literatura alimenta la llengua, 'la invenció més extraordinària de la humanitat', i perquè la literatura és un mitjà per expressar la nostra identitat alhora que la manera que tenim els humans de ser compresos en la nostra diversitat i de descobrir l'altre.
• Ens repta a erradicar la fam i l'analfabetisme, dues malures interdependents.

No n'he llegit res d'en Clézio, però intentaré fer-ho aviat (alguna recomanació?). Amb la Maryvonne, entre reunió i reunió i xerrant sobre llibres, li atribuíem l'atractiu de ser potser el menys francès dels escriptors francesos.

Foment de la lectura

“Les biblioteques universitàries sovint intimiden els nous usuaris”, escriuen Renée Bosman, John Glover i Monique Prince a l’article “Growing adult readers: promoting leisure reading in academic libraries” que es publica a la revista: Urban Library Journal (15.1 Spring 2008). I per a que les biblioteques deixin d’intimidar o no ho facin tant, els autors esmentats consideren que la promoció de la lectura recreacional és una bona mesura.

L’article se suma al moviment prou viu als EUA de fer que les biblioteques esdevinguin un tercer espai, un lloc que no és ni casa ni la feina per trobar-se amb gent i relaxar-se. Les mesures que els autors examinen són:

• Fer grups de llibres que es mostren a part de la resta de la col·lecció
• Els blogs
• L’intercanvi de llibres
• Els exhibidors
• Programes de foment de la lectura

Comentari. Potser no massa original, però sistematitzat i que pot servir d’exemple per que les universitats endeguin programes de foment de la lectura recreacional. Jo conec els de la Biblioteca Rector G. Ferraté, de la UPC, que té llibres de poesia i de ciència ficció i discs de jazz.

El llibre com a nova tecnologia

Ho va ser. Tant nou (respecte els rotlles de papir) que la gent no el savia fer servir. Ho podeu veure en un vídeo curtet que m'envia en Manel, que espero que us robi un somriure i que, lamentablement, no sé incrustar a aquesta entrada de blog però que podeu veure clicant aquí.

Llegir J. Rubió

El BDig de fi d'any en el que desitjava ambició i escrit a propòsit de Jordi Rubió i Balaguer ha rebut comentaris d'en Josep Vives, de JTP i d'Assumpció Estivill que em sabria greu que quedessin perduts per inadvertència. Qui se'ls vulgui llegir, que cliqui aquí.

Pau i Ciència

Pau

He tingut uns dies difícils i estic an- goixat per un parell de coses. He acabat una reunió i estic a punt d’entrar a una altra. Tinc una estona que no passo ni a casa ni a la feina. Els dos llocs em tornarien a la rutina i busco un lloc que em permeti estar amb mi mateix. Busco el que s’anomena un tercer espai. Un lloc en el que puguis estar i sense haver d’assumir rols preconcebuts. He anat a la biblioteca. Hi he trobat un lloc on viure les angoixes i problemes amb una distància que els relativitza, connexió a Internet que m’ha permès fer alguna cosa que calia i algun amic amb el que he tingut una xerrada.

Les biblioteques, ara que ja les hem modernitzat i en bastants casos omplert de llibres i revistes, les hem de transformar en espais on poder estar. En llocs on reposar, treballar i descobrir. En refugis on protegir-se del brogit exterior i on créixer interiorment. En tercers espais. Ens hem acostat bastant per a que ho siguin, però encara els falta per ser-ho.

Ciència

S’acaba de publicar l’article “Impacto internacional de la investigación y la colaboración científica de las universidades de Cataluña, 2000-2004”, de Carlos Olmeda-Gómez, Ma. Antonia Ovalle-Perandones, Antonio Perianes-Rodrígues i Félix de Moya y Anegón, al darrer núm. de la Revista Española de Documentación Científica (v. 31, n. 4, oct-diec 2008). L’article complementa la visió de la ciència que es fa a Catalunya de l’estudi ressenyat en aquest blog el passat 3 d’octubre on parlàvem de resultats bibliomètrics de la ciència que es fa a Catalunya.

Esperant que el resum que farem a continuació no substitueixi forçosament la lectura de l’article, les dades que ens han cridat més l’atenció són:

• La producció de les 11 universitats analitzades és un 23,18% del total de l’espanyola.
• La producció en català és pràcticament inexistent, donat que l’anàlisi es fa del WoK, obra que inclou només 32 revistes espanyoles cap de les quals està en català, cosa que mostra que ”aquellos investigadores españoles que se expresan en otras lenguas como el catalán, o realizan estudios regionales o locales, se enfrenten con una penalización frente a sus otros colegas...”
• La UB, la UAB i la UPC acumulen el 81,75% del total de publicacions de les universitats de Catalunya, dada en consonància amb el seu tamany.
• La taula de productivitat per professorat amb dedicació completa l’encapçalen de forma destacada la UB i la UAB, però el 3r i 4rt llocs són ocupats per la URV i la UPF.
• La millor relació entre producció i citació la té la UB (1,86), seguida de la URV (1,72), de la UAB (1,68) i de la UPF (1,66).

Comentari: les posicions de la UB i de la UAB (per mides i tradició) no sorprenen, la de la UPF tampoc gaire (va néixer ex-novo vicis i orientada a l’excel·lència). La de la URV és meritòria i mostra que si es vol i es fa el que cal, s’obtenen resultats. Hauria de ser un exemple per al sistema universitari de Catalunya

I la foto?

A les imatges de Google no me'n surt cap d'interessant per pau i ciència, però fent la recerca (serendipity?) m'he enrecordat del títol del quadre de Picasso que de jove em va impressionar tant (el quadre, no pas el seu titol): Ciència i caritat. S'assembla a Ciència i pau, però inverteixo els termes per poder (no) fer un joc de paraules ja que, al fer aquesta entrada en català, he estalviat als lectors del blog un joc de paraules fàcil. Amb això retorno alguna cosa als que han tingut la paz-ciencia d'arribar fins aquí.