Libros, ¿impresos o digitales?

El Pew research Center acaba de publicar el informe Book Reading 2016 sobre los hábitos de lectura de libros (impresos o digitales de los ciudadanos de los Estados Unidos de Norte América. El breve informe muestra una ligera recuperación de los datos de lectura: un 73% se declara lector/a de libros en cualquier formato con respecto al 72% que lo hacía en 2015 (pero los lectores declarados eran el 76% el 2014, y el 79% el 2011).

El informe indica que los norteamericanos “leen más libros e- en tabletas o en teléfonos móviles que en lectores de libros e- y que la lectura de libros impresos es mucho más popular que hacerlo en forma digital”.

Yo soy lector apasionado y creo que me inclinaría por leer en cualquier formato que aumentara mi capacidad o experiencia lectora. Leo de forma preferente en digital libros y documentos en PDF. Uso un lector de PDFs fantástico que me deja subrayar el libro de diferentes maneras y puedo anotarlo manuscritamente. Además, controlo los ficheros de los libros o documentos leídos, puedo almacenarlos, encontrarlos y prestarlos.

No me pasa lo mismo con los e-libros. A pesar de la ventaja de la transportabilidad, para las novelas, los grandes inconvenientes que encuentro al libro e- son dos: quedan encadenados a un soporte y no puedes almacenarlos juntos en tu biblioteca (digital) y no todos los libros que me apetece leer se encuentran en el mercado en forma digital. Para las obras de no ficción, dónde acostumbro a tomar notas o a marcar fragmentos, las prestaciones del libro e- son muy mejorables. Ni el subrayado ni la anotación tienen calidad pero, sobro todo, no poderlos prestar ni poderlos almacenar libremente hacen que el e- libro (al menos para mí) no sea una alternativa. Al menos no para hoy.

Les biblioteques públiques nord-americanes estan en un moment de trànsit

El Pew Research Center és un centre d’estudis que fa enquestes que proporcionen dades factuals sobre diferents temes i tendències mundials. Per exemple, sobre l’ús del mòbil entre els joves per a establir relacions sentimentals o sobre quins són els temes que preocupen més als xinesos (per cert, són: la corrupció, la contaminació i la desigualtat).

El Pew RC s’ha dedicat en diverses ocasions a explorar com afecta internet a la vida quotidiana dels nord-americans, al llibre e- i a les biblioteques.  Un dels darrers estudis porta per títol Libraries at the Crossroads.

Els resultats de l’enquesta són clars i contradictoris: alguns indicadors són bons per a les biblioteques i altres dolents, és a dir, les biblioteques estan en una cruïlla.

Per una banda els ciutadans nord-americans creuen que les biblioteques són importants i creuen que tenen coses a oferir a la seva societat. Per una altra hi ha signes de descens de l’ús de les biblioteques.

Concretament, la majoria dels ciutadans nord-americans

·         Creuen que les biblioteques son important per l’educació de les persones, que formen part de l’ecosistema educacional  i que s’haurien de coordinar més i millor amb les escoles

·         Un 65% creu que el tancament de la seva biblioteca pública afectaria negativament la seva comunitat i un 32% diu que l’afectaria negativament a ell.

·         Les biblioteques són especialment important per a minories febles

Per contra:

·         El 46% de ciutadans nord-americans va visitar una biblioteca en l’any anterior a l’enquesta (però el 2013 el percentatge era del 48%, i el 2012 del 53%)

·         Un 22% havien visitat la p. Web de la biblioteca (però era el 30% l’any 2013)

·         Les activitats tradicionals baixen: un 66% dels que van visitar una biblioteca el darrer any s’enduen llibres en préstec, però el 2012 ho feia el 73%; un 42% demanen informació al bibliotecari, però el 2012 ho feia el 50%

Poden o ser dades definitives, però semblen mostrar canvis profunds en els usos i la funció de la biblioteca pública per part dels nord-americans. Aquesta pot estar deixant de ser un instrument subministrador d’informació per a tothom per ser cada vegada més en una institució ‘ajudadora’ dels més febles en aquesta societat contradictòria i complexa que vivim.

Jo en prendria nota.

El llibre e-, sí. Però quan i com?

La Pew Internet (Pew Internet & American LIfe Project) dels informes de la qual ens hem fet ressò alguna vegada en aquest blog acaba de publicar l’informe “Libraries, patrons, and e-books” que signen Kathryn Zickuhr, Lee Rainie, Kristen Purcell, Mary Madden i Joanna Brenner

De les troballes de l’informe (‘findings’) en destaco les següents:

• un 12% dels lectors de llibres e- van endur-se un llibre e- d’una biblioteca l’any passat 12% (encara que la majoria de [nord] americans no sàpiguen que les biblioteques presten aquest servei).
• A la majoria de [nord] americans els agradaria saber més coses sobre els llibres e-
• [no té a veure amb els llibres e-, però] el 58% dels [nord] americans tenen carnet d’alguna biblioteca i el 69% diuen que la seva biblioteca pública és important per a ell I per a la seva família.
• Les persones amb carnet d’una biblioteca tenen el doble de possibilitats d’haver comprat el darrer llibre que han llegit que no pas haver-se’l endut en préstec. Moltes persones que s’enduen llibres e- en préstec de biblioteques també se’n compren.
• Amb els llibres e-, estan canviant: els costums dels lectors, els patrons de compra de les biblioteques i els rols dels bibliotecaris.
• Usuaris I bibliotecaris veuen incerteses en el futur de la biblioteca. Es considera que el llibre e- és bo per la lectura, hi ha una melancòlica enyorança cap al llibre imprès i es parla de biblioteques amb menys espai per a llibres i més espai per a socialitzar i aprendre.

Podríem parlar molt de tot això (i especialment de la correlació entre usuaris del servei de préstec i compradors de llibres). Ara, el que m’agradaria destacar és que a [nord] Amèrica sembla que (ara sí) aquest és l’any de la normalització o generalització dels llibres e-.

Ho mostraven els informes d’OCLC:

• A snapshot of priorities & perspectives: U.S. Public Libraries i
• U.S. Academic Libraries: A Snapshot of Priorities& Perspectives

Inevitable.

Inevitable i bo.

Així ha passat amb les revistes científiques. Es fan proves (tecnològiques i de models de comercialització) i –una mica de sobte- s’assoleix el moment de maduresa i la situació passa dels experiments a la consolidació.

Respecte el nostre país, la pregunta no és (de fet no ha estat mai) què? És clar (ho ha estat sempre) que el llibre e- és el futur. Les preguntes són dues: quan i com?

Tendim a creure que la innovació està en el què, i és cert. En una part molt important està en el què. Però, per a la majoria d’organitzacions o països, un cop un tema (un què, una tendència) aflora de manera clara, el tema clau és decidir quan s’adopta la innovació i com es farà.

Adoptar a Catalunya una innovació clara (els llibres e-) abans la situació no estigui madura, o fer-ho en condicions no adequades pot ser malmetre uns recursos que no tenim. No es tracta, doncs, de fer-ho els primers per dir que nosaltres teníem raó, sinó de fer-ho de forma efectiva (és a dir, consumint un mínim de recursos per produir un màxim de resultats).

Quan? jo penso que encara no, però sí anant-hi pensant i debatent-ho. El quan el decidirà bàsicament el mercat (els editors i els lectors) i nosaltres hem d’arribar al punt crucial una mica abans del moment de maduresa.

Com? Jo penso que sols no, però si fent proves parcials i pilot i debatent-les de forma oberta entre tots. Aprenent els uns dels altres. Sense competència i amb cooperació. Protegint-nos els uns dels altres, protegint-nos de les ganes de ser els primers i de les urgències històriques de voler fer el que a altres llocs fan encara que no hagi arribat el nostre moment (encara).

p.d. A la foto, surt o es pon el sol?

Necessaris, sí. Indispensables, no

Vaig poder ser a la xerrada inaugural de la 12a edició de les Jornades Catalanes Documentació que va tenir lloa a Barcelona el passat 19 de maig. La feia Lee Rainie i tenia per títol: How libraries can survive in thre new media ecosystem.

Lee Rainie és el director del Pew Research Center’s Internet & American Life Project, institució de la que ja hem parlat aquí alguna vegada i de la que hem destacat que estudia els efectes socials d’Internet en la vida de les persones i que ho fa a partir de dades i enquestes. La darrera d’aquestes pregunta a un seguit d’experts si creuen o no que l’any 2020 la web semàntica concebuda per Tim Berners-Lee serà ja efectiva.

La visió de L. Rainie és que Internet ha suposat un nou ecosistema de la informació. Aquesta ha passat de ser (en la societat industrial) escassa, cara, orientada a la institució i empaquetada per a consum, a ser (en la societat informacional): abundant, barata, orientada a la persona i pensada per a participació.

Va relacionar vuit maneres sobre com ha canviat l’ecosistema de la informació:

• El volum de la informació creix.
• La varietat de les fonts d’informació ha crescut (i això democratitza la informació; Internet està ple d’informació personal creada per a no professionals)
• Hi ha canvis importants en com s’usa la informació (es fa multitasking i l’atenció es desvia, la curiositat de la gent es veu gratificada perquè troba coses que busca, l’amaterisme es potencia...)
• S’increment de la velocitat a la que es difon la informació.
• La disponibilitat de la informació s’expandeix: la informació és arreu on hi ha gent i hi és sempre
• Els móns digitals són excitants
• La cerca i personalització de la informació pren més rellevància.
• Es participa (etiquetes, vots, comentaris...)

Quin és el (nou) paper de les biblioteques en aquest nou ecosistema? Dons segons el conferenciant ser nodes en les xarxes de les persones de manera que les biblioteques els ajudin a solucionar problemes i a prendre decisions. Els bibliotecaris serien / actuarien com amics dins les xarxes socials.

En aquesta línia, aconsella que les biblioteques estiguin on està la gent (als espais virtuals i a les xarxes socials) i ajudin a la gent a adquirir informació (que ofereixin serveis a molts llocs, que distribueixin informació per diferents canals i que facin enllaços cap a bons materials).

Jo sóc d’una generació de bibliotecaris formats en la indispensabilitat de les biblioteques. És cert, en concepció almenys, la biblioteca va ser, en l’època moderna, indispensable. Però en la postmodernital postindustrial, en l’era de la informació, aquella posició de força o predomini trontolla i de fa temps els millors cervells de l’ofici es dediquen a suggerir nous rols que no facin la biblioteca prescindible (del tot). Que si bé deixi de ser indispensable, no deixi almenys de ser necessària.

I tornem als nodes. Aquest dies m’estic llegint un interessant working paper del 2003 que du per títol “Social origins of good ideas” de Ronald S. Burt i que diu (simplificant molt) que les bones idees no provenen mai de les persones situades a l’interior de nuclis molt consolidats i compactes (malgrat aquests siguin útils per ‘fer feina’), que les bones idees provenen d’elements perifèrics dels nuclis que interaccionen amb altres nuclis. I jo em pregunto, no som això les biblioteques, uns espais on fomentem la interacció entre elements de diferents nuclis? No som un lloc on la sorpresa i el descobriment és possible justament perquè la biblioteca no és un espai de ningú? No és el nostre futur no el de ser un node més sinó un lloc on els elements perifèrics dels nodes es troben?

Fa anys em va il·luminar un article de W. David Penniman: The library of tomorrow: A universal window serving independent problem solvers (Library Hi Tech, del 1992, vol. 10, issue 4, p. 23-26) en el que proposava com a vertadera missió de les biblioteques no el suministre d’informació sinó ajudar que les persones esdevinguin solucionadors independents de problemes. Dit altrament, ajudar a que les persones (gràcies a la informació existent i al coneixement de com usar-la) siguin independents de la biblioteca. És a dir, que les biblioteques i els bibliotecaris hauríem de ser necessaris perquè ensenyaríem a la gent a poder prescindir de les biblioteques.

Llegeixo fa no gaire que la xarxa Nylink plega. Nylink va ser una de les ‘networks’ dels anys 70 que com a organització sense afany de lucre ha estat donant serveis a tot tipus de biblioteques i organitzacions culturals de l’estat de Nova York. La seva funció era facilitar la cooperació i proporcionar recursos cost efectius als seus membres.

En una nota de premsa el director de Nylink, en W. David Penniman, explica que el cessament d’activitats els ve obligat pels grans canvis que s’estan vivint a l’ecosistema de la informació. La crisi econòmica segurament n’hagi estat el desencadenant, però el motor real és la tremenda força a favor de concentrar esforços de l’economia de la societat de la informació.

Les biblioteques només podrem sobreviure si, a més de continuar essent necessàries, sabem mostrar que som efectives. L'era de la indispensabilitat de les biblioteques (si algun dia va existir) és ja aigua passada.

El futur d’internet

L’infatigable Tomàs està fent una bibliografia amb els 10 millors articles del quinqueni i jo, a la meva llista, hi he inclòs el publicat a The Atlantic online de July/August 2008 de Nicholas Carr, “Is Google Making Us Stupid?

Un dels millors 100 articles sobre biblioteques i informació dels darrers 5 anys? No ho sé, però almenys dels més citats per cridar l’atenció al fet la lectura a la xarxa és menys concentrada i profunda que la que fem sobre paper.

L’article ha servit com a ham per al 4rt estudi de Pew Research Center sobre el futur d’Internet. El Pew Research Center es defineixen com un "fact tank" (és a dir, no com una factoria d’idees, sinó com una factoria de fets) que proporciona informació sobre els temes, actituds i tendències que configuren els EUA i el món.

L’informe en qüestió – The future of the Internet- és la 4a vegada que el fan i consisteix en el processament de les respostes de qüestionaris en línia enviats a uns 900 experts als que han fet triar cinc vegades entre dos escenaris alternatius. M’explico? No gaire. Els autors de l’estudi (Janna Quitney Anderson i Lee Rainie) demanen als experts que se situïn a l’any 2020 i després que optin entre una de les dues possibilitats que els proposen. Aquestes són,

• el 2020, ¿l’ús d’Internet haurà potenciat la intel·ligència humana o, en canvi, tal com deia N. Carr, Internet ens haurà fet més estúpids?
• El 2020, ¿Internet haurà millorat i potenciat la lectura, l’escriptura i el coneixement, o, al contrari aquests hauran disminuït?
• ¿Els estris i aplicacions que usarà la gent el 2020 són previsibles avui i no representarà cap sorpresa que arribin o, en canvi, són imprevisibles i no hauran estat anticipats?
• D’ara cap al 2020, ¿Internet continuarà essent una tecnologia sense intermediaris ni restriccions, o, al contrari, la intermediació creixerà tant des del punt de vista de gestió de la informació com del control de l’accés?
• El 2020, ¿els sistemes de control d’identitat digital serà més estrictes i formals i això potenciarà la capacitat de comprar, comunicar-se i crear contingut a Internet, o, en canvi, els usuaris podran fer moltes de les activitats en línia de forma anònima?

Per cada escenari alternatiu hi trobareu el percentatge d’experts que hi opta i un conjunt de visions que emana de les opinions expressades verbalment pels experts. Aquests creuen majoritàriament (76%) que Internet no ens farà més estúpids però opinen també que

• Haurem de pensar més i desenvolupar el pensament crític i les habilitats analítiques
• Que el problema no està en la tecnologia, sinó en la gent. Que la tecnologia ens permetrà fer més si estem motivats per fer més (i per distreure’ns més si no ho estem)
• Que cada vegada costarà més separar la informació de qualitat de l’altra
• Que caldran noves habilitats i que les velles cauran en desús, que potser una nova habilitat serà la de construir i usar xarxes socials per resoldre problemes.

Sobre la resta d’escenaris, els experts creuen que

• Internet millorarà la nostra capacitat de llegir, escriure i conèixer (un 69%), tot i que aquestes activitats seran diferents (més fluïdes i més multimitjà)
• Les innovacions ens agafaran per sorpresa, segons un 80% dels consultats. Potser la única tendència que es pugui preveure amb certesa sigui la que la mobilitat incrementarà.
• Internet continuarà funcionant sense intermediació (61%) i que, en tot cas, es crearan xarxes alternatives per a qui vulgui (o necessiti) més seguretat o be es distingirà entre propòsits (amb algunes àrees controlades i la majoria no).
• Els experts s’inclinen de forma no gaire contundent (un 55%) per pensar que la majoria d’activitats d’Internet es continuarà fent de forma anònima. Els experts creuen que es clarificarà el que es pot fer anònimament i el que caldrà fer autenticadament.

A mi, el que m’ha resulta més sorprenent és la massiva opinió de que el que triomfarà en aplicacions i usos no és previsible avui. Em sorprèn perquè estem dedicant molts esforços a la planificació de la innovació, però no hauria de fer-ho perquè, si es mira el passat, se’ns fa evident que el que avui usem i ha triomfat no es va poder preveure ara fa 10 o 5 anys. Però també ho diu l’E. Morin, que les coses improbables passen (són improbables, no impossibles) i que, per tant, podem pensar l’utopia.