Els que es dediquen la publicitat saben perfectament que molts dels recursos d’una campanya es llencen només pel fet que arriben a persones que no tenen interès objectiu en el que s’anuncia. Quan es fa una campanya publicitària es busquen els canals que ens apropin als consumidors o usuaris potencials, es busquen el públics diana.
Una manera de trobar-los és per anàlisis complexos del mercat, però una de les que a mi m’agrada més és quan la ‘diana’ es fa només en funció de la forma o del canal de l’anunci. M’explico. Hi ha unes banderoles publicitàries que encaixen perfectament amb els punys dels manillars de les motos. Són aquestes una forma perfecte per anunciar motos o tallers que les reparen.
Els punts de llibre són uns canals perfecte per anunciar coses. Si són punts de llibre és que s’han donat quan es compra o deixa un llibre i s’han donat a algú a qui, en principi, estarà interessat en els llibres, la lectura, els espectacles, la cultura... Perquè doncs no aprofitar més aquests retalls rectangulars en els que hi anotem les dates de retorn d’un llibre?
La publicitat no és dolenta. A mi no em molesta que em donin un punt de llibre que parli de llibres o d’actes culturals quan en compro o me n’enduc en préstec un. Potser em molestaria si el tema del punt de llibre fos d’una temàtica molt allunyada de la que em porta a una llibreria o a una biblioteca. I si a les biblioteques fem propaganda cultural, no estem allargant l’ombra de la nostra missió? O no podem per aquest sistema enfortir aliances amb altres agents del municipi o de la institució a la que treballem?
Això dels punts de llibre amb ‘propaganda’ les biblioteques de la UPC ho van començar a fer els anys 90 i crec que no ho han deixat de fer des de llavors. Ara més recentment veig que ho fan les Biblioteques de Barcelona (i en menor intensitat dels de la Diputació de Bcn). Les BB fan molt bé algunes coses perquè tenen clar (penso jo) que les biblioteques, a més tenir finalitats pròpies, han i poden ser instruments de realització de les finalitats d’altres serveis del municipi. Un exemple és el bloc que fan per recolzar els espectacles del Grec.
p.e. Les biblioteques i els bibliotecaris continuen però essent el que sempre han estat. En la meva vida d’usuari m’han cridat l’atenció manta vegades per parlar a la biblioteca. La darrera, avui, quan tot triant discs hem començat una xerrada amb una família amiga. La teníem (discretament), al costat del taulell de préstec de la biblioteca, la part menys necessitada de soroll de la biblio. Això de la biblioteca com a espai de socialització i com a tercer espai hi ha que no ho veiem pas igual.
