Libros, ¿impresos o digitales?

El Pew research Center acaba de publicar el informe Book Reading 2016 sobre los hábitos de lectura de libros (impresos o digitales de los ciudadanos de los Estados Unidos de Norte América. El breve informe muestra una ligera recuperación de los datos de lectura: un 73% se declara lector/a de libros en cualquier formato con respecto al 72% que lo hacía en 2015 (pero los lectores declarados eran el 76% el 2014, y el 79% el 2011).

El informe indica que los norteamericanos “leen más libros e- en tabletas o en teléfonos móviles que en lectores de libros e- y que la lectura de libros impresos es mucho más popular que hacerlo en forma digital”.

Yo soy lector apasionado y creo que me inclinaría por leer en cualquier formato que aumentara mi capacidad o experiencia lectora. Leo de forma preferente en digital libros y documentos en PDF. Uso un lector de PDFs fantástico que me deja subrayar el libro de diferentes maneras y puedo anotarlo manuscritamente. Además, controlo los ficheros de los libros o documentos leídos, puedo almacenarlos, encontrarlos y prestarlos.

No me pasa lo mismo con los e-libros. A pesar de la ventaja de la transportabilidad, para las novelas, los grandes inconvenientes que encuentro al libro e- son dos: quedan encadenados a un soporte y no puedes almacenarlos juntos en tu biblioteca (digital) y no todos los libros que me apetece leer se encuentran en el mercado en forma digital. Para las obras de no ficción, dónde acostumbro a tomar notas o a marcar fragmentos, las prestaciones del libro e- son muy mejorables. Ni el subrayado ni la anotación tienen calidad pero, sobro todo, no poderlos prestar ni poderlos almacenar libremente hacen que el e- libro (al menos para mí) no sea una alternativa. Al menos no para hoy.

"Aquí hi haurà taules per estudiar"

Això és el que diu el cartell que està a la biblioteca central de la Universitat de Estocolm. El cartell està al mig d’un espai de la biblioteca actualment buit de mobles i que –presumiblement- estava ocupat per prestatges amb llibres impresos.

Sóc d’una generació que no va tenir moltes facilitats per estudiar a casa. Molts companys havien d’esperar que s’acabés de sopar per poder desplegar llibres i apunts a la taula del menjador. Segurament per això molta gent de la meva generació, que van veure com el nivell de vida pujava (i el nombre de fills baixava), van pensar que les biblioteques no s’omplirien de persones per estudiar, perquè això –ara-  ja ho podien fer a casa.  

Malgrat tot, cada biblioteca nova que s’ha fet ha acabat plena de persones que decideixen passar-hi les estones que tenen per estudiar. Això ha estat així mentre fèiem biblioteques per encabir-hi persones, però, sobretot llibres, els llibres que abans la misèria del país no havia permès comprar. Ara totes les universitats tenen grans i noves biblioteques. Plenes de llibres i amb gent que vol encabir-s’hi per concentrar-se, per reposar, per estudiar, per fer-hi feina...

La migració al digital -que està quasi completada pel que fa a les revistes i tot just iniciada pel que fa als llibres-  no farà més que reduir les necessitats de les biblioteques de tenir exemplars físics dins les seves parets. Això, però, no redueix la necessitat de biblioteques amb parets: biblioteques per a persones que remenen informació i que volen aprendre. Aquesta ha estat sempre la funció de les biblioteques: ajudar a la gent en el seu procés d’adquirir informació i de formar-se un pensament propi.

Per complir la seva missió, les biblioteques en el passat van prioritzar la recollida d’informació (que era escassa i difícil de trobar). Ara (amb informació abundant i a la punta dels dits d’una tablet) la prioritat és la transformació dels espais de cara a facilitar l’estudi, el treball en grup i l’adquisició de nous coneixements.  

La meva filla enguany ha començat a la universitat i no va a la biblioteca. Quan té una estona perduda i vol aprofitar el temps va a un altre espai de la facultat on “hi ha taules més grans i endolls”. Tenim, doncs, per endavant, la feina de transformar el que van ser biblioteques per a llibres en biblioteques per a persones.

  

La lectura és el nostre negoci, els lectors els nostres clients

Un amic em recomana fervorosament el llibre d’Alex Ross El Ruido eterno. Me’l demano en préstec consorciat del CBUC i m’arriba en 3 dies a la biblioteca on jo prefereixo recollir-lo. El servei és excel·lent i el llibre segurament també, però quan me’l lliuren en veig el gruix: 798 p.. Em donen com a termini 15 dies per llegir-lo. El podré renovar segurament, però jo llegeixo diversos llibres alhora i al meu aire. Sentir darrera el clatell l’alè que l’he de tornar em fa que busqui una alternativa a la biblioteca si vull llegir-lo. No és que el llibre sigui rar o molt usat. Al CCUC en consten 7 exemplars, un d’ús local i 2 en préstec (un és el que tinc jo), és a dir que un termini més llarg no sembla que hagi de causar perjudicis a altres lectors.

Dissabte mercat a Vic. Passo per la paradeta de llibres a un euro. Mentre remeno sento la conversa entre uns clients i el venedors. Ella (la mare) li demana si tenen un llibre determinat. El nen que acompanya la senyora em fa deduir que estan buscant com tenir algun dels llibres recomanats a l’escola a un preu baix. El venedor no pot satisfer la demanda però li promet mirar al magatzem i queden per aquest proper dissabte.  Algunes biblioteques universitàries dels EUA faciliten l’intercanvi de llibres (manuals) entre estudiants, però no en conec cap d’aquí que ho faci. He vist bookcrossing a les feines i a cafès, però no a les biblioteques.

Reportatge a La Vanguardia d’avui amb el títol de Llegiren xarxa que signa Isabel Gómez Melenchón i que relaciona les diferents xarxes socials de lectors (catalanes, espanyoles i internacionals). Ha estat una sorpresa (o no) que els que els agrada la lectura els agradi també compartir opinions sobre els llibres llegits, tenir catalogats els que un hom té o ha llegit, veure les sorpreses de quins altres llibres llegeixen els que comparteixen autors preferits... A mi que m’agrada llegir, a la biblioteca hi vaig per endur-me llibres però també (o sobretot) per parlar de llibres amb en Robert i amb la Rosa, per demanar-los recomanacions i opinió, per punxar-los si se’ls ha escapat alguna lectura que a mi m’ha agradat. El Què llegeixes? que va posar en funcionament el Departament de Cultura fa bastants anys podria ser el club virtual de lectura de les biblioteques de Catalunya, però si no vaig errat no l’usen.  

Quan l’accés als llibres era difícil vam organitzar el nostre ‘negoci’ al voltant de facilitar-ne l’accés i els nostres ‘clients’ eren els llibres mateixos.

Ara que l’accés als llibres serà cada vegada més fàcil (i les biblioteques més prescindibles) hem de reorientar el nostre ‘negoci’ cap a la lectura, i pensar que els nostres ‘clients’ són els lectors.

Horaris, donatius, serveis de pagament i llibres recomanats

Encara que potser no et llegeixi ningú, quan fas un bloc assumeixes la responsabilitat d’escriure per a un públic general i procures ser més positiu que no pas crític. Així espero haver-ho fet jo en aquest BDig, però com a usuari de biblioteques se m’acumulen mals funcionaments dels que deixo constància aquí.

Horaris

Vaig a la biblioteca per ganes. M’agrada anar-hi i estar-m’hi una estona. Xafardejar llibres, parlar amb persones, triar alguna cosa per endur-me en préstec... A vegades la biblioteca em resol l’accés a internet. Per ser-ne usuari em caldria que els horaris de la biblioteca coincidissin amb els que jo tinc per anar-hi. No sempre és així i molt menys en períodes festius. Què hi farem, però tancar en ponts com el passat del Pilar em sembla una exageració. Els serveis de les biblioteques no només han de ser bons des del punt de vista del productor del servei (el personal de la biblioteca), sinó des del punt de vista del seu receptor (l’usuari). Tenir bons libres i ben catalogats no serveix de res si no ens acostem a les necessitats reals de la gent que vol anar-hi.

(Contrapunt. Una biblioteca universitària de Barcelona va haver de cancel·lar els seus horaris d’obertura de en períodes festius (la retallada de la xocolata del lloro, per altra banda). Per continuar donant el servei va organitzar uns torns de personal voluntari que mantenien els horaris extraordinaris treballant en festiu a canvi de dies de vacances que es prenien d’acord amb el servei. Raonable i admirable, no? Llàstima que els treballadors de les biblioteques de la universitat en qüestió van ser criticats per un sindicat perquè aquesta mesura suposava pal·liar els efectes de les retallades i les condicions de treball ‘esclavistes’ (sic) dels funcionaris de la universitat. No anem pas be.)

Donatius

Heu provat mai de treure-us de sobre llibres vostres que ja no voleu? Alguns amics han fet el que qualsevol persona amb bona fe i amor a la cultura faria: anar a una biblioteca a oferir-los com a donatiu. N’han sortit amb la cua entre les cames, amb un no com a resposta i a vegades ‘renyats’ per intentar oferir a biblioteques modernes llibres obsolets.

Ens hem equivocat aquí. El nostre negoci no és només deixar els nostres llibres, sinó estar en el ‘negoci’ de la lectura, i això vol dir resoldre problemes relacionats amb aquesta. Si ara el llibre (com sembla) ha entrat en una certa fase d’abundància, per una banda, i de decliu, per una altra; fase que fa que la gent se’n tregui del damunt més que no feia abans, si passa això, doncs, la nostra funció es trobar una solució raonable per a això. Ajudar a que la gent se’n pugui desfer sense mala consciència i organitzant la seva recollida i reciclatge.

Els enfocaments massa economicistes poden ser equivocats quan tractem amb objectes als que la gent dóna un valor més elevat al valor material que tenen. Als llibres els passa això. La gent que estima la cultura els valora molt per sobre del seu valor al mercat. El seu valor real pot ser de zero des d’un punt de vista de l’amortització d’un be fungible, però probablement no sigui aquest per un ciutadà de carrer que es troba llibres de biblioteques quasi nous a parades de llibreters de 2a ma. I aquesta gent són els nostres principals aliats...

Serveis de pagament

Els clubs de lectura han estat un dels principals èxits de les biblioteques municipals en els aquests darrers anys. Un èxit poc tecnològic i una mica inesperat. Un èxit que fa més que donar servei, crea lligams de persones amb la biblioteca. Un servei que (a les biblioteques de la DiBa, almenys) aprofita intel·ligentment les capacitat de treballar en xarxa ja que els llibres que la gent del club d’una biblioteca llegeix durant un mes procedeixen de préstecs d’altres biblioteques de la xarxa. 

Però (a algunes biblioteques), “Aquest any els participants als clubs de lectura s’hauran de fer càrrec de la despesa de la tramesa dels llibres (1,20€). Es pagarà per trimestres: un total de 3,60€.” Passa al menys a Sitges i a Ripollet. Els usuaris de les b. no paguem per entrar-hi, ni per fer-hi servir wi-fi, ni per llegir-hi el diari i sí per apuntar-nos al club de lectura. No se veure els motius ni tàctics ni estratègics de la decisió.

Llibres recomanats

No va de biblioteques però si de promoció de la lectura. La meva filla petita té 14 anys acabats de fer i aquest curs s’ha de llegir Fortunata i Jacinta (1.264 p que fan un gruix de 4,5 cm). 

M’agrada llegir i m’agrada en Pérez Galdós, però per una obra com aquesta em cal un estiu per davant. Parlo com a lector i com a pare, però em sembla que si basem la promoció de la lectura en obligacions com aquesta estem anant en la direcció equivocada. Semblaria millor fomentar la lectura lliure, és a dir que qui llegeix pugui triar entre molts títols els que més satisfan els seus gustos i inquietuds (és una manera de formar persones, a més de fomentar la lectura). Per això calen però biblioteques escolars ben dotades o programes de coordinació entre les escoles i les biblioteques municipals.

Sobre el llibre, en el dia del llibre

Què ens fa humans als humans? Menys coses de les que ens pot semblar. Entre aquestes, la capacitat de parlar, d’escriure i de construir màquines complexes (i també la ser extremament cruels amb els nostres congèneres i amb altres animals)*. Serien, doncs, la nostra capacitat de comunicar-nos, l’art i la tecnologia. El llibre (instrument de comunicació i d’expressió artística) estaria així en el més profund del que ens fa humans.

El llibre hi estaria també perquè és una ‘màquina complexa’. Els llibres impresos convencionals són el resultat de tecnologies complexes (els fulls enquadernats en forma de còdex, el paper, la impremta) que tenen com a resultat un instrument complex. El llibre estaria ara en crisi degut a la seva desaparició en mans d’una tecnologia més complexa: el llibre digital.

Al lector de llibres digitals li diem llibre de la mateixa manera que a la tarja magnètica que ens donen als hotels li continuem dient ‘clau’. Els armaris (**) havien estat uns mobles rars i amb portes on s’hi guardaven les armes abans la seva popularització ens permetés guardar-hi de tot. El llibre–obra el tenim tan assimilat al llibre-objecte que els dos sens fan indistingibles. L’isomorfisme és tan total que la possible desaparició d’un (l’objecte) sembla que hagi de comportar la de l’altre (l’obra).

La necessitat de dir (i de conservar el que s’ha dit) és tan antiga com la d’inventar-se instruments per fixar la paraula (l’escriptura n’és un d’aquests invents). La tecnologia és aquí (i potser sempre) posterior a una necessitat o voluntat. Però la tecnologia transforma l’exercici comunicatiu o l’artístic. Un canvi tecnològic en l’instrument de llegir transforma la lectura. El llibre imprès va canviar la manera com es llegia i la lectura a través de dispositius electrònics canviarà la lectura tal com ara la coneixem.

Per les carreteres (**) ja no hi passen carros sinó cotxes, però aquestes no tenen els traçats que tenien els camins. Quan els desplaçaments es feien a peu a sella, els indrets per on passaven i els seus traçats eren uns de ben diferents que pels que va caldre dibuixar quan el transport es feia en vehicle de rodes. L’instrument canvia el mitjà. No sempre però sí a vegades.

En paper o en tauleta, el llibre-obra és un instrument de comunicació i d’expressió artística i les prestacions tecnològiques dels ginys actuals no ens haurien de fer oblidar-ho. No he conegut cap lector que rebutgi una eina que li millori la lectura i sí alguns tecnoluxoriosos no lectors profetitzant entusiasmats la fi del ‘llibre’. Hi ha invents que no modifiquen (massa) els hàbits que els sustenten. Escoltar música no ha canviat substancialment per l’invent de la casset o del CD (i sí per l’aparició dels discs o per la difusió de música a través de la xarxa).

Hi haurà canvis, però seran profunds i no sabem en quina direcció aniran. Aquesta obvietat no hauria de fer-nos caure en el relativisme de que, com que ves a saber, no cal que m’hi posi. Els llibres electrònics estan entre les primeres prioritats dels bibliotecaris nord-americans tant de biblioteques públiques com universitàries.

Que va ser abans, l’ou o la gallina? I què va ser abans, el llibre o la lectura? El llibre-obra abans no s’inventés com enregistrar-lo també tenia tecnologia (la que facilitava recordar-lo i poder-lo recitar posteriorment a haver-lo escoltat). Les dues preguntes estan mal plantejades, no hi ha evolucions independents, hi ha evolució simultània, hi ha coevolució.

I aquí hem d’estar els bibliotecaris, una professió que té per missió preservar el llenguatge per fer que aquest ajudi a crear nou llenguatge. Hem d’estar en l’espai de la comunicació i de l’art en la seva vessant (que no és pas la única) de la paraula. Oblidem una mica el llibre-objecte que és el resultat final d’un procés i fixem-nos en el procés que genera i pel que es produeix el llibre-obra. Observem el procés de creació que comporta escriure un llibre i el de re-creació que suposa la seva lectura.

L’important del llibre és el que ens provoca. La nostra feina és facilitar que això que ens fa humans (comunicar-nos i gaudir del plaer estètic) tingui lloc per al màxim de gent possible en el màxim de circumstàncies possibles. Amb tecnologia? Sí, amb la que hi hagi i com més millor, per poder ser així més humans.

(*) Jared Diamond dixit, a “El tercer chimpancé: orígen y futuro del animal humano”.

(**) Els exemples són de la Dolors, que els ‘col·lecciona’.

La fotografia és del St Jordi del 2009 a Rambla Catalunya. El llibre té molta vida si imatges com aquesta no desanimen a comprar-ne. Jo he de confessar que em tinc prohibit a mi mateix comprar llibres per St. Jordi. Procuro, això sí, anar-ne a vendre a La Tralla.

Del llibre com a objecte a la lectura com a procés

Les biblioteques que coneixem s’han construït al voltant del llibre (del document), no al voltant de la informació (coneixement) que conté el llibre ni al voltant del procés de llegir. Les hem fet a l’entorn de la informació com a objecte (document) i no de la informació com a procés o de la informació com a coneixement. Cal rellegir a Michael Buckland (“Information as thing”, Journal of the American Society for Information Science, Vol. 42, 1991, No. 5, pp. 351-60), cosa que jo ara no faré.

No hem fet biblioteques a l’entorn de la informació com a procés o de la informació com a coneixement, perquè la informació com a objecte era un mercat prou segur sobre el qual assentar una institució que ha tingut tant predicament i salut com les biblioteques. Per què? Doncs perquè la informació ha estat un be escàs fins fa relativament poc. L’escassetat de la informació no prové de que n’hi hagués poca, sinó que costava accedir-hi. La història de la biblioteconomia i de la documentació és en bona part la història de com construir sistemes d’informació (catàlegs i bibliografies) i d’accés (préstec entre biblioteques i obtenció de documents) als documents.

Si no fos que encara i ha (i potser sempre hi haurà) barreres de cost, avui saber que un document existeix i poder-hi accedir serien accions indistingibles. Deixem a banda el fet que eliminar aquestes barreres té un cost i el paper de les biblioteques en l’eliminació de barreres (que pot consistir en assumir aquest cost, sigui en feina creant espais d’accés obert o pagant drets per poder oferir aquests espais a una comunitat determinada). En aquesta situació, ¿quin valor tenen les biblioteques quan ja no aporten el d’oferir accés al document perquè aquest accés no necessita intermediaris (excepte els intermediaris que assumeixen el cost, cosa que ja hem dit que pot ser el rol de les biblioteques)?

Vendre aigua al desert és fàcil. És fàcil ser una institució que tingui per finalitat proporcionar informació en un entorn en el que l’accés a la informació (no la informació en si mateixa) no és fàcil. Ha estat fàcil fer biblioteques per això i les hem fetes a l’entorn de la informació com a objecte. Ens hem preocupat poc de la informació com a procés o de la informació com a coneixement. Havent-hi el mercat fàcil de proporcionar informació és comprensible que no exploréssim els altres, però, quin serà el nostre valor en un entorn en el que la informació com a objecte estigui a la punta dels dits d’un ordinador, tauleta o mòbil connectats a la xarxa?

Les biblioteques tenen futur com a finançadores de l’accés a la informació i com a creadores i mantenidores d’espais on consumir informació, i en tenen també si sabem endinsar-nos en l’espai verge (per a les biblioteques) de la informació com a procés i sabem aportar-hi valor. Ja no serà el llibre l’objecta al voltant del qual haurem de construir els nostres serveis i sí la lectura o la informació. Els camins no són evidents però val la pena explorar-los

Els 31.000 m2 de la nova biblioteca de Birmingham (en construcció) pivoten no totalment, però si de forma important, a l’entorn de l’experiència lectora i no el llibre. Recomano mirar-se la presentació sobre el projecte que va fer Brian Gambles, Chief Executive, Library of Birmingham Development Trust Podeu seguir-ho en vídeo a la pàgina del OCLC EMEA Regional Council 2012 que va tenir lloc els passats 28 i 29 de febrer

Amb futur no ho sé, però interessant és Copia un servei ja no de llibres e- (n’hi ha tants!) sinó de lectura col·lectiva de llibres amb el llibre digital com a suport de comentaris i converses. Fixem-nos que un dels grans descobriments de les biblioteques públiques catalanes han estat els clubs de lectura. Instruments ben poc tecnològics aquests que pivoten al voltant de la lectura (procés) i no del llibre (objecte). De l’experiència lectora, o de la socialització de la lectura, si voleu, però més a l’entorn de la satisfacció de necessitats psicològiques de la persona que del fet d’oferir llibres escassos un lectors mancats de munició.

Més complicat (i també més interessant) és el que pot sorgir de canviar els hàbits tradicionalment individuals dels investigadors quan comparteixen informació usant les referències bibliogràfiques. Ho va començar a fer Zotero i després Mendeley. Aquest té ara una versió institucional (recolzada per Swets) que permet a la biblioteca oferir alguna cosa més que l’accés a la informació (accés que, ja hem vist, està passant a ser transparent per a l’usuari) i que proporciona als usuaris de la biblioteca espais socials per compartir informació. Podeu rebre el fullet "Where is the library in the digital workflow of research?" si ompliu un senzill formulari.

No m’oblido del ‘vell’ LibraryThing. Si als que anem a biblioteques i a llibreries ens agrada llegir, per què les biblioteques i les llibreries no ens descobreixen llocs com LT? A les biblioteques hi anem a endur-nos llibres en préstec i a les llibreries a endur-nos-els pagant. Hi anem a buscar el llibre com a objecte, però hi anem també a buscar converses sobre els llibres i experiències lectores. Llibres per llegir no ens en falten a casa i malgrat tot visitem biblioteques. .Hi busquem més que llibres, hi busquem experiències a l’entorn de la lectura. Eines com LT ens les proporcionen i promoure-les hauria de ser feina de les biblioteques, perquè és feina de les biblioteques captivar els lectors oferint-los noves sensacions al voltant de la lectura.

Els catàlegs col·lectius han estat (i són encara) instruments de localització i, per tant, d’accés. Però tenen un enorme potencial com a espais socials al voltant de la lectura. Com a generadors de serveis que enriqueixen l’experiència lectora. Ho està fent avui OCLC. O, més ben dit, està intentant-ho fer OCLC amb Worldshare.

Se’n sortirà? Pel be del futur de les biblioteques hauríem de voler que fos que sí.

p.d. La fotografia és meva, feta fa uns dies a una llibreria de vell del davant del Palau de la Música Catalana.

Congrés de llibreters

Vaig poder ser ahir a una part del Congrés de Llibreters en llengua Catalana celebrat aquest cap de setmana a Tarragona. La nota de premsa final anuncia 3 iniciatives que em semblen interessants i que resumeixo a continuació:

• “El degà la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, Ernest Abadal, ha estat l'encarregat de presentar l'Escola de la Llibreria que impartirà la primera titulació reglada especialitzada en el sector de les llibreries. “L'objectiu del programa és la màxima aplicabilitat; hem identificat els grans àmbits i estem escollint els continguts més precisos”, valora Abadal. La titulació està adreçada a llibreters en actiu però també a aquells que volen incorporar-se al sector.”
• “s'ha aprofitat l'ocasió per presentar LibriData, una plataforma digital on line per obtenir informació sobre les vendes i usos dels llibres per als diferents agents de la cadena del llibre amb l'objeciu de facilitar les relacions comercials entre les empreses del sector i optimitzar la gestió. A partir d'aquesta eina la intenció és obtenir dades “que siguin capaces de generar coneixement i finalment acció; ha de ser un model de gestió transversal i que sigui exportable a la resta de l'Estat”, ha explicat Joan Sabaté, director general de Fundacc (Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura) que s'ha encarregat d'explicar la part tècnica del projecte. “Tothom hi haurà d'aportar alguna cosa i les llibreries hauran de posar-hi la disponibilitat del punt de venda”, ha explicat Sabaté. LibriData, que es començarà a desplegar a partir del setembre, “té l'objectiu de saber quin estoc hi ha a cada llibreria el que permetrà adaptar l'oferta editorial”, ha afegit Xavier Mallafré, president de la Cambra del Llibre, que ha posat de manifest que “el 60% de la venda de llibres de Catalunya es fa a les llibreries”.
• “Fèlix Riera ha presentat el Pla Llibreria Activa que té com a objectiu la modernització de la llibreria per donar un millor servei, potenciar la formació del seu personal, la digitalització, la comercialització del fons i les activitats de promoció i foment de la lectura. S'hi destinaran 275.000 euros aquest 2012. A banda, també té la finalitat de fer créixer l'índex de lectura del 61% que té actualment Catalunya fins al 71% que és la mitjana europea. El pla ha d'ajudar a compensar la caiguda de la demanda interna que s'estima serà de l'1,3% i que farà “que els compradors tinguin menys diners per comprar llibres” aquest 2012.”

De llibres n’hi ha perquè algú els escriu i algú els llegeix, i, entremig d’això perquè algú els produeix o edita, els ven o els deixa. Les llibreries són, doncs, un peça fonamental per al sector del llibre. El seu afebliment o desaparició posaria en perill l’existència de molts llibres. No pas de tots, però. Els llibres de gran tiratge, en llegües majoritàries i de venda massiva en un moment donat continuarien tenint mercat a les grans superfícies, a les llibreries virtuals i directament a les grans editorials. Les llibreries són quasi l’únic instrument per accedir a alguns llibres de contingut local i un comerç que democratitza l’accés a la cultura perquè l’apropa al consumidor. El paper dels llibreters és clau també quan recomanen títols i orienten als compradors.

En el que hem dit s’hi poden trobar prou similituds entre llibreries i biblioteques. Prou com per mirar de fomentar la germanor entre els dos sectors. Les llibreries pateixen la crisi també. La crisi econòmica i la tecnològica i la social. La tecnològica que pot bypassar-los com a punts de venda si no entren en el món digital. La social que està produint canvis en les maneres com la gent fa les coses, per exemple, comprar.

Als Estats Units de Nordamèrica el maridatge entre llibreries i biblioteques sembla que ha engendrat un fill amb futur. Quan el termini de préstec d’un llibre e- d’una biblioteca pública està a punt d’acabar-se, el lector rep un avís de cortesia que li dóna l’opció de fer-ne informàticament una compra. Les biblioteques universitàries per la seva banda estan experimentant el que se’n diu la compra sota demanda: es posen llibre e- en el catàleg de la biblioteca i al final d’un període determinat es compren part dels llibres posat s a disposició dels usuaris en funció dels usos que han tingut.

No hauríem de tardar gaire que, que a partir de la geolocalització, una consulta sobre un llibre a internet donés com a resultat, a més de moltes altres coses, les biblioteques que disposen del llibre en qüestió per deixar-lo o de les llibreries que el tenen per vendre. OCLC ho està fent possible per a les biblioteques i una més gran automatització, estandardització i treball en xarxa de les llibreries ho hauria de fer possible.

L’aplicació de solucions noves basades en els ordinadors i la xarxa ens ha d’aportar moltes novetats perquè fer proves serà cada vegada més fàcil i n’hi haurà més d’on copiar. Esperem que les que fem aquí ara tinguin amb el diner públic la prudència que no va tenir el govern del tripartit amb la creació d’algunes iniciatives i plataformes digitals fetes des de aquell atreviment que la saviesa popular atribueix a la ignorància.

De moment, deixo constància aquí d’un projecte alternatiu per editar llibres. Funciona amb micromecenatge a Verkami, una la plataforma de crowdfunding que posa en contacte creadors i possibles mecenes sense intermediaris. El projecte és de vpamies lingüista especialitzat en refranys que vol recollir 4.000 euros per editar i comercialitzar un llibre. Vol trobar 200 persones que avancin 20€ a canvi dels quals rebran rebre un llibre d'unes 200-250 pàgines en mà (a casa amb els ports pagats i dedicat per l’autro). El cobrament es fa amb targeta de crèdit, a través d’un portal segur, i els càrrecs no es fan efectius fins el 40è dia si s’ha aconseguit l’import demanat. En cas contrari s’anul·len tots els pagaments. Interessant.

Digitalització i democràcia

Fa dies que, amb ganes de fer-ne una entrada a aquest blog, porto amunt i avall una de les darreres publicacions d’Arcàdia Editorial(*). Es tracta de “Digitalitzar és democratitzar? El cas dels llibres” de Robert Darnton. Me’l vaig llegir en un sant-i-amen tant degut a la seva brevetat (92 p.) com al seu interès i el recomano (més pel segon motiu que pel primer) a tothom que pugui estar interessat en el món del llibre i especialment a bibliotecaris.

L’obra són dos articles publicats e 2008 i el 2009 a The New York Review of Books i una conferència pronunciada a la Fira de Frankfurt de l’any passat i és d’indispensable lectura (perdoneu la pedanteria) per qui vulgui seguir els passos de Google Llibres i per qui s’interessi sobre el futur de les biblitoeques (o per si les biblioteques tenen futur).

Google books o Google llibres va començar amb un acord entre l’empresa informàtica i importants biblioteques de recerca (entre les quals hi ha la Biblioteca de Catalunya) segons el que es digitalitzarien obres alliberades de drets de propietat intel·lectual. El projecte va suscitar reaccions diverses. Microsoft, per exemple, va voler emular-lo en un projecte propi que ja ha abandonat. El 2007 Jean-Noel Jeanneney, llavors president de la biblioteca nacional de França, va publicar un llibre (**) que advertia dels perills del projecte per a les cultures europees i que animava a emprendre accions urgents de digitalització, cosa que va ser decisiva pel naixement de Europeana. Aquest és un dels projectes amb els que Google està transformant el món i de ben segur el món de les biblioteques (i potser fins i tot el de les editorials). Les notícies que hem tingut de Google llibres han estat sovint acompanyades de la polèmica ja que els mitjans n’han destacat els litigis legals que ha provocat tant als EUA com a Europa.

Les grans biblioteques de recerca dels EUA i del món (moltes universitàries i algunes públiques) mantenien una gran diferència amb la resta degut a les seves col·leccions úniques. La digitalització ha fet que la distinció entre dues biblioteques degut a les seves col·leccions sigui molt menor del que havia estat en el passat. Això ha estat això, per una banda, per la digitalització massiva de col·leccions, i, per una altra, per la compra consorciada d’informació digital. Fins fa 10 anys, la distància en col·leccions entre una biblioteca nord americana i la seva equivalent catalana podia ser de 10 a 1, i a vull en canvi pot ser de 2 a 1. Indubtablement en això la digitalització ha tingut un efecte democratitzador

No comentaré més l’obra perquè la meva intenció és animar a que els que llegiu això passeu immediatament a llegir el llibre de Darnton. Au, animeu-vos.

(*) Arcàdia és un segell editorial barceloní que publica textos “que contribueixin a la difusió de la història de les idees i les seves manifestacions contemporànies” i que al seu catàleg inclou obres de Z. Bauman, C. Ginzburg, G Steiner...

(**) L’obra té traducció castellana: “Google desafía a Europa: el mito del conocimiento universal” (València: Universitat de València. 2007). Al meu entendre és un llibre dolent que no cal llegir a no ser que hom tingui interès epistemològic en descobrir com males argumentacions poden tenir bons efectes, ja que en el naixement d’Europeana és innegable la influència de les crítiques a Google Llibres de Jeanneney.

Fer de bibliotecari fora d'hores laborals

Des de fa prop d’un mes cada dia laborable visito un edifici que té una conserge simpàtica i lectora. Quan la vaig conèixer s’estava llegint la saga del Clan del oso cavernario que li va encantar. Com a bona lectora li va saber greu acabar-la per abandonar un món en el que ella també havia viscut transportada per les novel·les.

Va continuar amb el Club Dumas, de l’Arturo Pérez-Reverte (de qui jo em llegiria amb ganes la darrera, El Asedio, si algú me la deixés). La acabar fa poc i no li va acabar de convèncer. Avui estava amb una novel·la nova, aquests de E.M. Foster i no n’estava animada.

Ja li he recomanat que anés a una biblioteca on l’aconsellaran i deixaran llibres, però no la he deixada convençuda. En aplicació de la 2a llei de la biblitoeconomia de S.R. Ranganathan (a cada lector el seu llibre) voldria fer-li una bona recomanació.

Jo crec que li agradarien les novel·les egípcies de Christian Jacq

Abans de fer-ho, però, m’agradaria tenir més opinions.

El invisible éxito del libro electrónico

Por poca memoria que tengamos recorda- remos el vaticinio del éxito indudable que tendría el libro electrónico estas navidades. Los amigos que sucum- bieron a la tentación me cuentan lo poco que han tardado en dejar el e-reader olvidado en un rincón y mi librero, que hace más de un año que ha estado haciendo campaña de lectores de libros e, ha sustituido los que exhibía en un lugar privilegiado de la tienda por libros da papel. A mi madre le regalamos un marco de fotografías digitales que ella usa para tener a primera vista la fotografía preferida de sus nietos en una conveniente versión impresa que encaja perfectamente en el espacio para la pantalla, y es que una buena solución tecnológica no tienen porqué tener aceptación social.

Lo argumentan Manuel Gil y a Francisco Javier Jiménez en un artículo en el núm. 10 (noviembre del 2009) de la revista Trama & Texturas (“La transición digital: ha muerto el ‘eReader’ antes de nacer?”), artículo (¡al fin uno!) inteligente sobre el libro e-, la lectura del cual recomiendo y del que entresaco las tres ideas siguientes:

• La transición a lo digital existe pero no toma la forma beligerante con la que es presentada en los medios de comunicación. Lo que se presenta en estos como batalla por lo digital ‘se libra no en el mercado de los contenidos sino en el mercado de la electrónica de consumo.´
• Hay un desajuste notable entre lo que tecnológicamente ofrece el e-reader y lo que necesita o quiere la persona lectora, entre el ‘sustrato tecnológico y el sustrato espiritual’. Los actuales aparatos lectores de libro e- se dirigen a un público inmigrante digital par quien el libro en papel aún tiene un valor totémico notable y se han diseñado sin las prestaciones de conectividad que los harían apetecibles para la generación de digitales nativos.
• La adopción del libro e- será paulatina en el tiempo y plural en la forma y el libro académico es la locomotora que o arrastra. Sobre la pluralidad de la forma, según los autores, la impresión digital, la impresión bajo demanda y la disponibilidad de contenidos digitales en la red ya serían algunas de las formas múltiples que formarían el panorama de la adopción del libro digital.

Sobre el libro e-, otro artículo con un par de ideas interesante. El de Nicholas Joint, “The electronic book: a transformational library technology?” en: Library Review, 59 (10) 2, p. 83–91:

• La primera, que en plena era de Internet, los préstamos de libros impresos en las bibliotecas universitarias no ha dejado de crecer (un 3% anual de 1994 a 2008) y que el estancamiento de los préstamos en las bibliotecas públicas en el mismo periodo se correlaciona más con un incremento de la cifra de venta de libros que con el del uso de la red como fuente de lectura.
• La segunda, que si la comunidad universitaria ha adoptado de forma radical y en un plazo record la revista digital, y no ha hecho lo mismo con el libro e- los motivos deben buscarse en “las tecnologías solo tienen éxito cuando satisfacen necesidades del usuario y no solo el entusiasmo de los tecnófilos.”

Esto último me parece digno de comentario. El éxito de las revistas electrónicas en las universidades ha sido indudable, pero el éxito se ha centrado en el acceso. El uso (es decir la lectura) de los artículos continúa siendo en gran parte en formato impreso (como impresiones de archivos pdf).

Mi escepticismo con respecto al libro e- no es el de un neoludita (espero). Tendría una biblioteca digital si esta estuviera en la nube, siempre dispuesta para que la use cuando quiera, donde quiera y usando el dispositivo que quiera.

La adopción del libro e- será progresiva y su éxito invisible por confundirse en el paisaje (como el hombre de la foto).

Imatges en comptes de paraules

Intento ser regular escrivint aquest blog i fer una a o dues entrades per setmana, però els fills (adolescents) i els problemes (a la feina) es conjuren per impedir-ho. Per altra banda, hi ha qui diu que escric massa, així que, fent de la necessitat virtut, convido aquesta vegada als visitants de Bdig a que, en comptes de paraules, mirin algunes imatges que els he seleccionat de biblioteques dels EUA tot clicant AQUÍ i trieu l'opció 'slideshow' i premeu F11.

[Que consti que se’m va acudir abans de l’excursió virtual per Iowa en moto!]

El nuevo paradigma del sector del libro

En el último Liber coincidí con amigos madrileños entre los que estaba Marta que me presentó a Manuel Gil y a Francisco Javier Jiménez. Estos acababan de publicar “El nuevo paradigma del sector del libro” (Trama editorial, 164 p., 978-84-89239-91-3). Los autores tienen larga experiencia en el sector editorial y actualmente trabajan en pequeñas editoriales.

Me anoté los datos del libro y lo pedí inmediatamente a mi librería (La Tralla). Esto fue en octubre pero, a pesar de interesarme por él diversas veces, no lo recibí hasta hace alguna semana. Me consta que Guillem de La Tralla se esforzó en proporcionarme el libro, pero cuatro meses para recibir un pedido denotan sin duda alguna que el mercado del libro tiene algunos problemas estructurales como los que el propio libro explicita.

El libro se compone básicamente de cuatro capítulos a los que se suman dos de finales pero 2 son las ideas centrales del libro:

• El mercado del libro está viviendo profundos cambios entre los que destaca un cambio en los modelos de consumo cultural y un cambio en las herramientas de comercialización
• En estos cambios globales, las diferencias entre grande y pequeño se acentúan: las editoriales grandes requieren grandes librerías mientras que las pequeñas editoriales necesitan canales de venta independientes.

En el primer capítulo se tratan las grandes tendencias que inciden en la sociedad en general (y por lo tanto en la comercialización y el consumo del libro) y en el sector del libro. Las tendencias generales serían por un lado sociales (globalización, polarización de la renta, surgimiento de la Web 2.0...) y de mercado (aparición del prosumidor, desintermediación del mercado, aparición de las economías de cola larga...) Las específicas del sector del libro vale la pena detallarlas:

• El desplazamiento del libro como bien cultural a bien de ocio.
• La tendencia a la concentración de empresas y a la creación de conglomerados empresariales o macroesferas multimedia.
• Dependencia excesiva del sector de las distribuidoras que ejercen efectos de cuello de botella en el canal de comercialización y que basan su estrategia en una visión anticuada de las posibilidades actuales.
• Acumulación de ventas en cadenas de librerías y grandes superficies
• La vulneración permanente y consentida del precio fijo

El segundo capítulo trata en teoría de las editoriales. A efectos prácticos trata de las pequeñas editoriales o de les editoriales independientes. Estas deben desarrollarse en un sector que cuenta poco con ellas. La comercialización del libro tiene una alta dependencia de empresas distribuidoras y de cadenas de librerías que priman la venta masiva a la satisfacción de una venta diversificada. Los autores consideran que el incremento de ventas de libros no responde a un incremento de la lectura sino a que el libro ha pasado a formar parte de un nuevo consumo cultural. La edición independiente está hiperfragmentada y desconectada de su publico. Por otra parte, la tecnología i Internet permiten nuevos soportes, nuevas formas de creación y nuevas formas de relación editor-consumidor. Ver las propuestas de trabajo en el ámbito editorial que hacen los autores en las p. 78-87.

El capítulo tercero trata de las distribuidoras de libros y quizá sea el más interesante dado lo poco conocido que es el funcionamiento e influencia de estas empresas intermediarias en el sector. En resumen, las empresas distribuidoras son las que enlazan el producto con la venta y los autores criticas que estas ejerzan en estos momentos un papel determinante de configuración del mercado. Les editores y los libreros habrían cedido su liderazgo natural del sector a estas empresas intermediarias que han apostado por lo fácil: las ventas masivas de algunos títulos. Para los autores “no hay ninguna duda: una intensa relación editor-librero independiente es la base sobre la que sustentar la pluralidad bibliodiversa de la edición y un ecosistema de librerías culturalmente diferenciadas”. Ver propuestas concretas en p. 112-114.

Las librerías son objeto del capítulo 4º y quizá la mejor forma de aproximarse a su realidad sea mirar el gráfico dela p. 122 que muestra el retroceso en ventas en los últimos años de librerías quioscos y club de lectores al lado del incremento de ventas de los grandes almacenes, cadenas de librerías e hipermercados. Según los autores “el consumo se está deslizando significativamente hacia estos nuevos puntos de venta que utilizan como reclamo no el precio, sino sus espacios y su oferta hipertsaturada”. El libro dedica breves líneas a las bibliotecas que, de tener más dinero para compras, deberían ser sostenedoras de determinadas ediciones y que, al concentrar las compras en departamentos centrales, favorecen la concentración del sector en vez de favorecer la capilaridad de las ventas. Se pueden encontrar propuestas de trabajo en las p. 140-146.

El libro acaba con dos capítulos de entidad menor a los comentados hasta aquí. El 5o, son 10 páginas analizando el precio fijo que concluyen de forma contundente. Consideran los autores que las prácticas actuales del precio fijo son hipócritas ya que son vulneradas con diferentes artificios (léanse el libro para saber cuales) y piden una aplicación a rajatabla del precio fijo o sustituir este régimen por uno de precio libre y de libre competencia a través del precio y de los servicios. El último capítulo es una relación de 10 propuestas de trabajo de los autores para mejorar la vitalidad del sector entre las cuales destaco la de impulsar un encuentro bianual entre bibliotecarios y agentes de la cadena del libro.

Comentarios personales:

• El libro tiene el gran valor de inserir el análisis del sector del libro en una dinámica más general que dirige el mundo de las empresas y del consumo. Los profesionales (todos) estamos tentados de fijarnos en las tendencias propias de nuestra parte de mundo. Debemos hacerlo porqué esta es la realidad en la que nos movemos, pero sin olvidar que difícilmente las tendencias específicas pueden sustraerse de tendencias más generales. Por ejemplo, entre bibliotecas universitarias se critica la concentración de la edición científica en pocas manos como si fuera una estrategia pensada para estrangular económicamente a las bibliotecas, cuando no es más que una manifestación específica de una tendencia general (que puede gustar más o menos, esta es otra cuestión). Siempre he sido partidario de prestar más atención a la sociología y a la economía que a la tecnología.
• El mercado es un continuo y el vigor del mercado se consigue con una cadena formada de agentes vigorosos y no con la fagocitación de un agente por parte de otro. Inventores, productores, intermediarios, vendedores y consumidores = creadores, editores, distribuidores y bibliotecas, librerías y lectores. Para que el sector progrese tienen que ser eficiente y dinámico. Es mejor un gran espacio en el que haya lugar para todos que un espacio achicado con pequeños fragmentos para algunos.
• ¿Por qué el sector del libro tradicional (editores, distribuidores y libreros) ha prestado tan poca atención a las bibliotecas y a los bibliotecarios a pesar de nuestra posición como compradores y como presciptores? ¿Por qué las asociaciones profesionales (de bibliotecarios) han tenido tan poco interés en entrar en las dinámicas de debate del sector?

L'escriptura, la lectura i els llibres

Elogi de la literatura i de la lectura

Entre reunió i reunió, xerrades sobre llibres amb en Bulent gràcies a les quals em va enviar fa uns dies el text que el nou Nobel de literatura, J.M.G. Le Clézio, va llegir el 7 de desembre passat a l'acte de lliurament del premi. Duu per títol Dans la fôret des paradoxes i el podeu sentir i veure també en un video de 40 minuts.

Un text intel·ligent, poètic i subversiu que recomano llegir alhora que em manifesto incapaç de resumir. Seré capaç almenys de suggerir prou coses com per animar a fer-ne lectura? Ho provo:

• descriu l'escriptura com un bosc de paradoxes en el que ell s'ha descobert com a somniador i (alhora) fascinat per la realitat,
• amb l'escriptor que, confrontat amb la realitat com observador, n'és actor,
• que volent ser la veu dels sense paraula només pot ser sentit pels que saben llegir,
• que volent fer, no acaba sinó essent un testimoni en el millor dels casos i un voyeur en els més.
• Parla de la necessitat de la literatura i ho justifica perquè la literatura alimenta la llengua, 'la invenció més extraordinària de la humanitat', i perquè la literatura és un mitjà per expressar la nostra identitat alhora que la manera que tenim els humans de ser compresos en la nostra diversitat i de descobrir l'altre.
• Ens repta a erradicar la fam i l'analfabetisme, dues malures interdependents.

No n'he llegit res d'en Clézio, però intentaré fer-ho aviat (alguna recomanació?). Amb la Maryvonne, entre reunió i reunió i xerrant sobre llibres, li atribuíem l'atractiu de ser potser el menys francès dels escriptors francesos.

Foment de la lectura

“Les biblioteques universitàries sovint intimiden els nous usuaris”, escriuen Renée Bosman, John Glover i Monique Prince a l’article “Growing adult readers: promoting leisure reading in academic libraries” que es publica a la revista: Urban Library Journal (15.1 Spring 2008). I per a que les biblioteques deixin d’intimidar o no ho facin tant, els autors esmentats consideren que la promoció de la lectura recreacional és una bona mesura.

L’article se suma al moviment prou viu als EUA de fer que les biblioteques esdevinguin un tercer espai, un lloc que no és ni casa ni la feina per trobar-se amb gent i relaxar-se. Les mesures que els autors examinen són:

• Fer grups de llibres que es mostren a part de la resta de la col·lecció
• Els blogs
• L’intercanvi de llibres
• Els exhibidors
• Programes de foment de la lectura

Comentari. Potser no massa original, però sistematitzat i que pot servir d’exemple per que les universitats endeguin programes de foment de la lectura recreacional. Jo conec els de la Biblioteca Rector G. Ferraté, de la UPC, que té llibres de poesia i de ciència ficció i discs de jazz.

El llibre com a nova tecnologia

Ho va ser. Tant nou (respecte els rotlles de papir) que la gent no el savia fer servir. Ho podeu veure en un vídeo curtet que m'envia en Manel, que espero que us robi un somriure i que, lamentablement, no sé incrustar a aquesta entrada de blog però que podeu veure clicant aquí.

Llegir J. Rubió

El BDig de fi d'any en el que desitjava ambició i escrit a propòsit de Jordi Rubió i Balaguer ha rebut comentaris d'en Josep Vives, de JTP i d'Assumpció Estivill que em sabria greu que quedessin perduts per inadvertència. Qui se'ls vulgui llegir, que cliqui aquí.

Oportunidades, alianzas y sorpresas: las ediciones universitarias

Jose-Antonio Gómez-Hernández ha reunido hoy (jueves 9) a algunos de sus muchos amigos en el Stand de la Región de Murcia del LIBER para hacernos debatir sobre el futuro de la edición universitaria. Aún siendo difícil ‘repicar campanas y asistir a la procesión’ (dicho catalán intraducible), intento traspasar algunas de las ideas oídas además de las mías. De Antoni Furió (Publicacions Universitat de València)

• Si las universidades han sumado a la docencia y a la investigación una 3ª misión (= el compromiso con el entorno social y económico), las editoriales universitarias deben dar también soporte a esta nueva faceta publicando no solo manuales y trabajos de investigación sino también obras de pensamiento, ensayo y cultura crítica. Más aún deben hacerlo en estos momentos en los que las editoriales comerciales han renunciado a la edición de libros de estas características.
• Las nuevas tecnologías y los grandes cambios sociales nos tienen desconcertados a todos, grupo en el que e incluyen los responsables universitarias que se inclinan a la sin calibrar bien la consecuencias a la edición en abierto siguiendo los pasos del MIT (open course ware). Esto es patente en los repositorios institucionales dónde se publican obras sin control de calidad.
• Las editoriales universitarias son gestores de contenidos y su función es añadir valor a los textos. La preeminencia que estamos dando a las tecnologías puede obscurecer el valor añadido por una (buena) editorial.

Javier Torres (Ediciones de la Universidad de Deusto):

• Está cambiando el paradigma de la edición. En correlación con los métodos docentes al uso en el siglo XIX y en parte del XX, la edición universitaria consistió en manuales de texto. Las necesidades educativas del siglo XIX exigen que la edición evolucione hacia la ‘compartición’ y lo textual a lo multimedia.

Del propio Jose-Antonio:

• La función de las editoriales universitarias (también) es dar soporte a las revistas universitarias que aún no están en digital., Este apoyo debería consistir en ayudarlas en la transición del papel al electrónico (en 1r lugar) y acompañarlas en el proceso de integración de les mismas en plataformas amplias de contenidos (en 2º).

De Lluís Claret (Digitalia)

• Anunciando la inminencia de máquinas que imprimirán a demanda. [Núria me informa que la University of Michigan sera la primera en instalar la Espresso Book Machine que produce “libros a demanda perfectamente encuadernados en rústica y de alta calidad]
• Anunciando la importancia que están teniendo ya (no a ún en España) las plataformas de agregación de contenidos.

De Lluís Anglada (estas sí las recuerdo bien)

• Oportunidades. La situación de cambio acelerado producido en buena parte por la tecnología provoca la aparición de oportunidades para las editoriales universitarias. Por ejemplo, la edición en e- de libros agotados, ídem de libros con tiradas pequeñas, la participación en plataformas editoriales cooperativas como SCIELO o RACO.
• Alianzas. El nuevo momento es un momento de alianzas, de coaliciones, de consorcios. No es el momento de crear la propia plataforma de edición e-, ni lo es el de intentar comercializar edición e- de forma aislada. Sí lo es de participar en iniciativas conjuntas (como JSTOR o NetLibrary o en plataformas de agergadores como las de EBSCO o de ProQuest).
• Sorpresas. Podemos debatir, podemos deducir, podemos predecir, pero debemos prepararnos para que el futuro nos depare sorpresas. Pasarán cosas, pero ¿cuáles? ¿Se deconstruirán los libros? ¿sobrevivirán agregados en plataformas con contenidos de múltiples editores? ¿no estará el futuro del libro en cambiar los formatos apaisados de las pantallas de los ordenadores en un formato vertical ‘a lo libro en papel’.

Sóc un fan d’aquesta cosa dita biblioteca

Sóc un fan de Library Thing. Me la va descobrir l’amic Joan Roca ara fa dos anys quan ens va parlar de la web i la biblioteca 2.0. Crec que, pels bibliotecaris, usar LT és una manera fantàstica de descobrir les potencialitats (tecnològiques) de la web actual i (socials) que les persones sempre hem tingut. En vaig parlar en aquest blog el 13 de juliol i deia que tenia 28M de llibres catalogats i a la pàgina principal afirmen tenir-ne ja 30M i . Val la pena parlar-ne amb calma ara que, amb vacances, en tenim, de clama [veig que no sóc jo sol el que aprofita la calma de l’estiu per posar-se al dia a LT]. Què és LT? Jo diria que són tres coses: en primer lloc (i aquest és el motiu per entrar-hi) és una eina per catalogar amb facilitat els teus llibres, en segon una eina per jugar amb els llibres i per acabar un instrument per (si vols) relacionar-te amb gent a qui els agrada la lectura i els llibres. [Hi ha bibliotecaris que se’n riuen d’això de catalogar la biblioteca, i jo crec que és un error. Les biblioteques són instruments de proporcionar informació (de forma mecànica, instrumental i efectiva) però també són o haurien de ser organitzacions que fomentin i facilitin la lectura com instrument aquesta per al benestar material i espiritual de les persones. Catalogar la pròpia biblioteca no es ni bo ni dolent, però, perquè no facilitar-ho a qui vol fer-ho? Perquè no hi hem pensant abans els bibliotecaris en això?] Com ser-ne membre? Si voleu veure com funciona, us n’heu de fer membres. Fàcil! Fer la inscripció des de la pàgina principal i poder catalogar 200 llibres gratuïtament; per catalogar-ne més cal pagar o 10$ cada any o 25$ d’una sola vegada. Com funciona LT?

• El primer de tot és entrar llibres. Si sou membres ho podeu fer de 3 maneres: copiant-los de catàlegs externs, idem de llibres ja entrats a LT per altres membres o fent-ho a ma si pels camins anteriors no heu trobat manera de copiar el vostre. LT dóna com a fonts de còpia per defecte Amazon i la Biblioteca del Congrés, però des de fa poc es poden copiar llibres del CCUC (anar a ‘tria de 690 altres fonts d’arreu del món’ i veureu els catàlegs disponibles). El normal és trobar el llibre que es vol entrar. Es clica i així s’incorpora a la teva biblioteca de LT.
• En segon lloc, editar el llibre o entrar les dades manualment. Si incorporeu dades de catàlegs de biblioteques us sorprendrà (a mi em va sorprendre) veure que ben posades queden totes (gràcies a aquesta llauna del format MARC). Hi podeu posar ‘tags’ propis, puntuar l’obra, fer anotacions privades...
• En tercer lloc i FONAMENTAL: associar la forma del teu autor amb altres formes variants i, sobretot, la manifestació de l’obra que tenim a les mans amb altres manifestacions de la mateixa obra. No hauria de semblar estrany als bibliotecaris això, es tracta d’aplicar de forma senzilla el concepte de les FRBR. Fer-ho ens permetrà que l’edició del llibre que tenim a les mans, que té un títol diferent en una altra llengua, s’agrupi amb els altres i a partir d’aquí tenir les dades introduïdes per altres persones i poder deixar que les nostres dades interactuïn amb les del conjunt. Agrupar llibres és intuïtiu però no fàcil. Heu d’anar a la pàgina d’autor de l’obra. Aquí podeu ajuntar diferents formes del mateix nom de l’autor. Per ajuntar diferents manifestacions de la mateixa obra, anar a ‘combina/separa obres’ dins l’apartat de llibres de l’autor. Clicar i buscar el vostre títol i el títol sota el qual s’agrupen les manifestacions de l’obra. És una mica lent (sobretot per autors prolífics), però val la pena.

Què més dóna LT? Les dades de LT es combinen i estableixen relacions i donen moltes coses, per exemple:

• Des del perfil de cada u: el núvol dels teus autors, membres amb els mateixos llibres que nosaltres, la possibilitat de seleccionar membres de LT que tenen biblioteques (a parer teu) interessants...
• La teva biblioteca, des d’on veure la vostra biblioteca des de diferents punts de vista, malgrat el programa d’accés té clares limitacions.
• Gestionar les vostres etiquetes (això, de moment, de les coses més fluixes de LT).
• Participar en grups de converses (n’hi ha molts!) [Converses vives ara mateix al grup de bibliotecaris: biblioteques amb el catàleg a LT, les coses que t’agraden menys de ser bibliotecari, coses estranyes que t’has trobat fent de bibliotecari...]
• Pàgina d’estadístiques amb els resultats de les múltiples combinacions que es poden fer amb les dades: els llibres més freqüents a LT, els 50 autors pitjor valorats a LT, els membres més recents...
• Eines: por posar LT al teu blog o canviar-te el nom d’usuari.
• A les pàgines de cada autor, els llibres que un hom té d’ell i quins membres de LT tenen a l’autor entre els seus favorits.
• A la pàgina de cada obra les cobertes associades, qui l’ha afegit a la seva biblioteca fa poc, les etiquetes que se li han associat...
• I moltes coses més que podeu descobrir vosaltres mateixos si us feu fans de LT i millor llavors si comuniqueu les descobertes

I, perquè no? LT podria ser el programa d’automatització per a biblioteques. Li ho vaig suggerir a una persona que treballa en un centre petit i que tenen una biblioteca més petita encara. Han estat mirant múltiples opcions i han fet molta feina per assegurar-se copiar llibres d’aquí. Bé, doncs, algunes biblioteques ho han fet.