Què ens fa humans als humans? Menys coses de
les que ens pot semblar. Entre aquestes, la capacitat de parlar, d’escriure i
de construir màquines complexes (i també la ser extremament cruels amb els
nostres congèneres i amb altres animals)*. Serien, doncs, la nostra capacitat
de comunicar-nos, l’art i la tecnologia. El llibre (instrument de comunicació i
d’expressió artística) estaria així en el més profund del que ens fa humans.
El llibre hi estaria també perquè és una ‘màquina
complexa’. Els llibres impresos convencionals són el resultat de tecnologies
complexes (els fulls enquadernats en forma de còdex, el paper, la impremta) que
tenen com a resultat un instrument complex. El llibre estaria ara en crisi
degut a la seva desaparició en mans d’una tecnologia més complexa: el llibre
digital.
Al lector de llibres digitals li diem llibre de
la mateixa manera que a la tarja magnètica que ens donen als hotels li
continuem dient ‘clau’. Els armaris (**) havien estat uns mobles rars i amb
portes on s’hi guardaven les armes abans la seva popularització ens permetés
guardar-hi de tot. El llibre–obra el tenim tan assimilat al llibre-objecte que
els dos sens fan indistingibles. L’isomorfisme és tan total que la possible
desaparició d’un (l’objecte) sembla que hagi de comportar la de l’altre (l’obra).
La necessitat de dir (i de conservar el que s’ha
dit) és tan antiga com la d’inventar-se instruments per fixar la paraula (l’escriptura
n’és un d’aquests invents). La tecnologia és aquí (i potser sempre) posterior a
una necessitat o voluntat. Però la tecnologia transforma l’exercici comunicatiu
o l’artístic. Un canvi tecnològic en l’instrument de llegir transforma la lectura.
El llibre imprès va canviar la manera com es llegia i la lectura a través de
dispositius electrònics canviarà la lectura tal com ara la coneixem.
Per les carreteres (**) ja no hi passen
carros sinó cotxes, però aquestes no tenen els traçats que tenien els camins.
Quan els desplaçaments es feien a peu a sella, els indrets per on passaven i
els seus traçats eren uns de ben diferents que pels que va caldre dibuixar quan
el transport es feia en vehicle de rodes. L’instrument canvia el mitjà. No sempre
però sí a vegades.
En paper o en tauleta, el llibre-obra és un
instrument de comunicació i d’expressió artística i les prestacions tecnològiques
dels ginys actuals no ens haurien de fer oblidar-ho. No he conegut cap lector
que rebutgi una eina que li millori la lectura i sí alguns tecnoluxoriosos no
lectors profetitzant entusiasmats la fi del ‘llibre’. Hi ha invents que no
modifiquen (massa) els hàbits que els sustenten. Escoltar música no ha canviat
substancialment per l’invent de la casset o del CD (i sí per l’aparició dels
discs o per la difusió de música a través de la xarxa).
Hi haurà canvis, però seran profunds i no
sabem en quina direcció aniran. Aquesta obvietat no hauria de fer-nos caure en
el relativisme de que, com que ves a saber, no cal que m’hi posi. Els llibres
electrònics estan entre les primeres prioritats dels bibliotecaris nord-americans tant de
biblioteques públiques com universitàries.
Que va ser abans, l’ou o la gallina? I què va
ser abans, el llibre o la lectura? El llibre-obra abans no s’inventés com enregistrar-lo
també tenia tecnologia (la que facilitava recordar-lo i poder-lo recitar
posteriorment a haver-lo escoltat). Les dues preguntes estan mal plantejades, no
hi ha evolucions independents, hi ha evolució simultània, hi ha coevolució.
I aquí hem d’estar els bibliotecaris, una
professió que té per missió preservar el llenguatge per fer que aquest ajudi a
crear nou llenguatge. Hem d’estar en l’espai de la comunicació i de l’art en la
seva vessant (que no és pas la única) de la paraula. Oblidem una mica el llibre-objecte
que és el resultat final d’un procés i fixem-nos en el procés que genera i pel
que es produeix el llibre-obra. Observem el procés de creació que comporta
escriure un llibre i el de re-creació que suposa la seva lectura.
L’important del llibre és el que ens provoca.
La nostra feina és facilitar que això que ens fa humans (comunicar-nos i gaudir
del plaer estètic) tingui lloc per al màxim de gent possible en el màxim de
circumstàncies possibles. Amb tecnologia? Sí, amb la que hi hagi i com més
millor, per poder ser així més humans.
(*) Jared Diamond dixit, a “El tercer
chimpancé: orígen y futuro del animal humano”.
(**) Els exemples són de la Dolors, que els ‘col·lecciona’.
La fotografia és del St Jordi del 2009 a Rambla Catalunya. El llibre té molta vida si imatges com aquesta no desanimen a comprar-ne. Jo he de confessar que em tinc prohibit a mi mateix comprar llibres per St. Jordi. Procuro, això sí, anar-ne a vendre a La Tralla.
