Imatges, fullets i altres tresors de la biblioteca

Veig que DOC6 ja ha posat a la xarxa les ponències de la III Reunión de usuarios de CONTENTdm en España. A la reunió hi vaig tenir una petita intervenció que reproduiré (segurament alterada aquí).

Programes com Content.DM són bons perquè ens ajuden a tres coses: a que les nostres col·leccions digitals es vegin, a que s’exhibeixin arreu i a centrar la nostra mirada en el que tenim que és únic.

Fer que es vegin les nostres col·leccions digitals. Sembla obvi però no ho és. (Com semblava obvi que si tenies la biblioteca catalogada de forma automatitzada es veia a Internet, cosa que no ha estat cert de manera immediata). Digitalitzar un fons és relativament senzill, però ho és menys posar-ho en accés per a la gent (i ho és menys preservar les imatges digitals que hem digitalitzat). Algunes institucions amb la innocència de l’ingenu o amb l’atreviment de la ignorància han invertit considerables recursos en una feina que no es veu. No es veu perquè es posa el carro davant dels bous i no es té encara el programa que les ensenyi.

Exhibir les col·leccions digitals arreu. Ens devem a la nostra institució i als nostres usuaris, però Internet i les tecnologies que s’hi associen són una gran oportunitat per anar més enllà. En el món de l’automatització de biblioteques, treballar amb estàndards (el format MARC) permetia automatitzar per a tu i intercanviar dades amb altres i participar de projectes col·lectius. Els estàndards també existeixen en el món digital i els protocols OAI-PMH són els que permeten que posem imatges digitals als nostres portals i que els recol·lectors en recullin les metadades per tal d’ajuntar-les amb les d’altres biblioteques i fer un catàleg col·lectiu sense gaire esforç. És el que fa Europeana on podeu fer-hi una cerca per exemple per ‘floquet de neu’ i hi trobareu una imatge de la biblioteca de la UB emmagatzemada a MDC (Memòria Digital de Catalunya) que ha anat d’aquí a allà gràcies a les gestions de la BC.

Centrar la nostra mirada en el que tenim que és únic. Una notícia de fa només dies

ens informa que una de les biblioteques de la University of Texas a San Antonio no té llibres ni revistes impresos (i no en té pocs: 425.000 llibre e- i unes 18.000 revistes digitals). Podem doncs (només és qüestió de recursos), clonar biblioteques en base aquella informació que té tothom, però cada biblioteca és única gràcies a les col·leccions úniques que tingui. En el futur probablement sigui també així, perquè, impresa o digital, la informació necessita algú que en tingui cura: que la reculli, la processi i la conservi. Les biblioteques que tenen el que té tothom seran irrellevants i les que tenen alguna cosa que no té ningú més apareixeran al mapa. Val la pena centrar la nostra mirada en aquelles col·leccions especials que hem guardat i que ara és un bon moment de treure a la llum (amb programes com Content.dm o projectes com MDC, per exemple).

El programa de què parlem va ser desenvolupat per una empresa de Seattle i posteriorment comprat per OCLC. Crec que l’opció d’OCLC d’incorporar un producte com Content.dm en el seu catàleg és estratègica. OCLC està desplaçant algunes fronteres tradicionals. Una la d’ella mateixa com organització ja que OCLC està en ple procés d’internacionalització tal com ja he explicat aquí alguna vegada. Dues, la de les institucions que treballen juntes: tradicionalment eren biblioteques i ara vol que siguin ‘institucions de la memòria’ (arxius, biblioteques, museus i societats culturals). Tres, al catàleg col·lectiu WorldCat fa uns anys va començar a incorporar documents altres que els tradicionals de les biblioteques i avui és una eina de referència que dóna accés a 200.000.000 documents entre els de tota la vida i, a més, articles de revistes, imatges i documents digitals de tot tipus.

(OCLC no deixa d’estar a 1a pàgina de les noticies professionals. Poc abans de l’estiu ho era per haver estat denunciada per competència deslleial per SkyRiver, una empresa nova que proveeix a les biblioteques de catalogació per còpia de forma alternativa i més econòmica que OCLC. La denúncia prové de que OCLC està entrant en el mercat de l’automatització de biblioteques i així va ser com Innonative Interfaces Inc., una de les grans del sector, fundés SkyRiver per crear competència allà on OCLC no en tenia. Continuarà...)

Imatges, imatges i més imatges

Avui s’acaba l’exposició del MACBA “Arxiu universal. La condició del document i la utopia fotogràfica moderna”, una exposició que no m’ha agradat (encara que m’hagi agradat molt anar a veure). Del programa m’anoto la citació de August Sander del 1931 que diu: “Atès que pot ser entesa universalment, la fotografia ja és el primer entre els llenguatges visuals per a les masses d’arreu del món”.

Cal remarcar que l’extensió de la xarxa no s’entendria sense la incorporació de la imatge (fixa i en moviment)? Com que no he estat mai capaç de preveure exactament per on acabarà desenvolupant-se Internet i la tecnologia, confesso aquí que em va sorprendre la incorporació de les màquines de fotos al mòbils i que em sorprèn l’ús de la fotografia digital a mans de la meva fila de 10 anys i de les seves amigues.

I les biblioteques? Hem sabut treure partit de l’atractiu de les imatges per a la gent?

Podíem i podem. Les biblioteques nord-americanes ho van començar a fer ja fa anys senzillament posant en accés lliure versions electròniques. Vegeu per exemple les 12.000 fotografies que la Allen County Public Library ensenya sota el nom del Allen County Community Album.

Vegeu també la més ambiciosa Alaska's Virtual Library and Digital Archives que “presenta la riquesa en fotografies històriques, albums, histories orals, pel·lícules, mapes, documents, objecte, i altres materials de les biblioteques, museus i arxius de tot l’estat”.

I a Catalunya? Tampoc és despreciable del tot la MDC (Memòria Digital de Catalunya), “un repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades de revistes catalanes antigues, fotografies, mapes, cartells, ex-libris, etc. relacionats amb Catalunya”. Molt bona iniciativa a la que hi ha però massa text i poca imatge.

Hem (les biblioteques) d’espavilar, que el món no s’atura. N’és mostra el que em fa arribar en Ramon, els Wikimedia Commons, “una mediateca de 3,761,731 arxius reutilitzables lliurament, on tothom hi pot contribuir” on hi trobo una imatge de l’edifici del Museu del Joguet que ha introduit Adonis Chen des de Taiwan.

Encert d’Europeana que (quan es pot consultar) mostra que, finalment, no han reproduït Google books a la europea, i que, en canvi hi ha introduït importants col·leccions d’imatges.

I per acabar, el que m’envia la Núria. Imatges (bibliotecàries) en moviment.

La Biblioteca de Catalunya havia amenitzat algun acte social amb una actuació de la seva coral, però la biblioteca nacional australiana l’ha deixat enrera amb el seu “Thriller, with book carts” que sembla ser un reportatge videogràfic de la festa de Nadal. En podeu veure una versió menys espectacular sota el títiol “Bibliotecaris a la feina”.

A veure si tot això anima a que les biblioteques de Catalunya aboquin les imatges que guarden en les seves empolsinades col·leccions especials a la xarxa.

p.d. Bufalis! Ha estat dur fer aquest primer BDig de l'any, tant com tornar-s'hi a posar, suposo. Sort que demà podrem dur el que ens han portat els reis a la feina per fer dentetes als que només els han passat carbó!