Ciència Oberta: premis de la Generalitat de Catalunya, Accés Obert Diamant, Recursos Educatius en Obert ... i més

Ciència Oberta: Premis de Ciència Oberta de Catalunya

El passat 18.02 es van lliurar els Premis de Ciència Oberta de Catalunya 2025. Es pot veure l’enregistrament de l’acte del que en recomano especialment les paraules dels premiats: els investigadors joves Blanca Arias (42:40) i Jordi Gené (49:30),  l’investigador sènior Josep Perelló (57:30) i la UAB. També el parlament de la consellera (23:20) i el del president de la Generalitat (1:13:45). I la nota de premsa, aquí.

Acords transformatius i revistes acadèmiques  

Els darrers anys al Regne Unit el JISC ha negociat acords marc de subscripció de revistes per a les universitats als que s’hi refereixen amb el nom d’acords transicionals i no transformatius. La renovació d’aquests acords per al període 2026-28 presenta problemes i diverses universitats sembla que no s’adheriran a l’acord amb Elsevier (vegeu els articles de The Times Higher Education aquí, aquí i aquí). El gran escull amb el que estan topant els ATs és més la mala situació econòmica de les universitats angleses que no pas una posició de força a favor de l’accés obert. Les universitats més orientades a la docència i que publiquen poc son més propenses a donar-se de baixa dels acords que les més orientades a la recerca.

L’elevat nombre d’articles en obert fa que avui l’accés no sigui ja un bé per al qual es vegi necessari pagar, però els ATs continuen tenint bona salut: la CRUE en té sis de signats per al 2026 i el CSUC dotze (incloent els de la CRUE) i la institució CERCA quatre. La situació no deixa de ser desconcertant i la comunitat acadèmica es pregunta si la millora en accessibilitat dels ATs no està alhora incrementant la dependència de les editorials comercials o si no hem de signar el certificat de defunció de la revista acadèmica (In Memorium: The Academic Journal / Russell Beale. IEEE Computer).

Serveis de dades de recerca   

Una enquesta sobre serveis de gestió de dades de recerca a les universitats espanyoles (article de R. Martin i S. Martínez a la REDC). Es pregunta sobre la situació del servei, els elements que l’impulsen i els que el frenen i el paper de les biblioteques com a facilitadores del servei. El panorama és desigual: algunes biblioteques preveuen oferir el servei, la majoria es limiten a fer formació i assessorament i algunes ofereixen serveis avançats que inclouen la FAIRificació de les dades i el seu dipòsit en un repositori.

Accés obert diamant (AOD): enquesta de la Unesco

La Unesco continua mostrant el seu suport a l’AOD amb la publicació a finals de l’any passat de Advancing Equity and Inclusion in Scholarly Communication : Findings from the Consultation on a Global Diamond Open Access Framework. Es recullen aquí els resultats d’una enquesta internacional que va tenir quasi 2.900 respostes de persones de 90 països (un 43% eren d’Amèrica Llatina i un altre 43% d’Europa i Amèrica del Nord) i feta amb l’objectiu de conèixer les pràctiques actuals, els reptes estructurals i les aspiracions de la comunitat que promou la comunicació acadèmica no comercial.

Els resultats de l’enquesta (clars i informatius) s’agrupen en tres blocs:

·         L'AOD en  la pràctica (rols i responsabilitats, valors, motivacions, aspiracions ...)

·         Reptes estructurals i sistèmics (falta de reconeixement i visibilitat, barreres tècniques i de capacitat, barreres d'entrada i disparitats regionals...)

·         Prioritats dels agents interessats en construir un marc global (impactes i beneficis en la comunicació acadèmica, mecanismes de suport, rol de la Unesco...)

Els enquestats van identificar cinc direccions clau per promoure l'AOD: desenvolupar marcs polítics de suport, enfortir la capacitat i infraestructures institucionals, promoure la cooperació regional, compartir pràctiques i desenvolupar eines de monitorització.

Recursos Educatius Oberts (REO-OER)

El passat 22.01 es va celebrar una interessant jornada sobre OERs organitzada pel grup de recerca Open Science Spain. La trobada tenia per objectiu reflexionar i debatre sobre l’impacte i les estratègies de futur dels recursos educatius oberts.. Hi va haver una ponència inaugural (Mapeando los REA: UNESCO) a càrrec de D. Oliva Uribe, G. Santos-Hermosa va presentar una visió de la panoràmica dels OER a Espanya, C. Valdera López va explicar experiències de OER de l’INTELF (Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado) i va acabar amb una taula rodona d’experiències recursos educatius en obert a universitats espanyoles (concretament: UdL, URJC i el Grup de Repositoris de REBIUN). Els enregistrament de la jornada es pot veure des de la crònica en fa  C. Ollé i les presentacions aquí.

La European Network of Open Education Librarians (ENOEL) és una associació fundada el 2018 amb l’objectiu de fomentar l'Educació Oberta (OE), La seva missió és  maximitzar l'accés, l'ús i la reutilització dels recursos i les pràctiques educatius oberts. ENOEL organitza periòdicament els tallers Embrace the Open que tenen l’objectiu d’ajudar a bibliotecaris i altres professionals a aprendre més sobre els conceptes bàsics de l'educació oberta. El darrer va ser sobre IA i educació oberta. Els tallers són enregistrats i poden veure’s aquí

 

El moviment dels recursos educatius en obert ha agafat un fort impuls a partir de la Declaración de Dubái sobre los recursos educativos abiertos (REA). Aquesta va ser fruit d’un procés iniciat el 2019 que va consistir en sis consultes regionals (en les que hi van intervenir uns 900 participants de 91 països) i, finalment, amb el seu debat i aprovació al 3rd World Open Educational Resources Congress. El Congrés va concloure reafirmant el potencial transformador dels OER per aconseguir un accés equitatiu i inclusiu al coneixement a l'era digital i manifestant que les tecnologies emergents com la IA i les solucions obertes poden fomentar la innovació i donar solució a les dificultats lligades a les qüestions d'accés, propietat intel·lectual i sostenibilitat als bens culturals.

Mai no és tard per llegir coses interessants  

·         The brutal geography of global elite scientific research / A. Rodríguez-Pose, L. Xiang, N. Lee. LSE impact, 26.01.26 [sobre la gravetat reputacional o com la geografia de la recerca d'elit continua fermament arrelada en un petit nombre d'ubicacions].

·         Preliminary Evidence Linking Open Science to Research Integrity / T. Vines, B. Kaube, A. Day, K. Ratan. Scholarly kitchen, 28.01.26. [Hi ha relació entre les pràctiques de CO i la integritat en la recerca? Potser no però sí que les pràctiques de ciència oberta es poden entendre com a indicadors probabilístics de fiabilitat].

·         Resilience in Times of Crisis: Strengthening Open Science Against Geopolitical Pressures / Kathleen Gregory, Louise Bezuidenhout, Leiden Madtrics, 03.02.26. [Com podem protegir els avenços en CA de les pressions geopolítiques? Amb  infraestructura humana i xarxes socials, redundància d’infraestructures, preveient mals moments i amb visió global i planificació estratègica]. 

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: gener 2026

Ciència Oberta: pla d’acció neerlandès i llibres   

A finals de l’any passat Open Science NL va presentar el seu programa de treball per 2026-27 que té per objectiu fer que la CO sigui la norma als Països Baixos. El programa té un finançament de 36M€ que es distribueixen en 13 àmbits d’acció agrupats sota 5 eixos. Els eixos s’ordenen de baix a dalt: 1) les infraestructures, que són les que ho fan possible, 2) el desenvolupament de coneixements i habilitats per aplicar pràctiques de CO, per usar infraestructura de manera eficaç i rebre suport en aquests processos, en resum, per fer-ho fàcil, 3) el reforçament de comunitats de cara a fomentar pràctiques compartides i fer que l'obert sigui la norma, 4) els incentius, que fan que fer CO tingui recompensa, i 5) el seguiment i l’avaluació, que fan possible mesurar el progrés del pla i de les seves accions. El Pla (28 p que val la pena llegir o fullejar) assenyala accions o objectius una bona part dels quals es desenvoluparan en forma de projectes finançats. Els ajuts que es donin sota aquest programa han de seguir les normes de subvencions del Consell de Recerca Neerlandès (NWO), concretament han de complir les polítiques de gestió de dades de recerca i d’AO del Consell. El seguiment del Pla comptarà amb un monitor de CO que ara mateix està en construcció. 

La CO continua generant llibres, més dels que no puc llegir. Els darrers dels que he tingut notícia (gràcies Ismael):

·         Philosophy of Open Science de Sabina Leonelli. Un llibre curt (70 p.) però ple d’argument i observacions dignes de ser tingudes en compte, per exemple, critica l’èmfasi que la CO posa en compartir ja que això pressuposa que els resultats de la recerca tenen un propietari. Vegeu ressenyes de Summer Wilson o la de Mark Rubin

·         Ciência Aberta no Brasil: conquistas e desafios Creators, amb F. Couto Corrêa da Silva, K. Stueber i W. Carvalho-Segundo com editors. El llibre: permet “comprendre els reptes i les perspectives de la CO al Brasil [i] les estratègies adoptades per fer la ciència més accessible i inclusiva de les entitats” del Brasil.

·         Publishing Beyond the Market: Open Access, Care, and the Commons, de Samuel A. Moore. Centrat en l’AO, ell llibre “argumenta que el canvi cap a l'accés obert s'hauria de centrar menys en l'accessibilitat gratuïta dels resultats de la recerca i més en qui controla les publicacions i les infraestructures per a la comunicació acadèmica”. Son 4 capítols (200 p.): 1) relacions entre l’AO i els comuns, 2) Plan S, 3) experiments radicals d’edició feta per l’acadèmia, i, 4)infraestructures per a un espai comú d’edició en accés obert.  

Infraestructures obertes

La Barcelona Declaration on Open Research Information ha publicat la memòria de l’any 2025. Els fets més destacats són que la iniciativa ha quedat enfortida ja que té assegurat el finançament per als propers 3 anys i que s’ha establert un equip de coordinació sota la direcció de Bianca Kramer, la Declaració ha tingut 30 nous signataris (entre els quals hi ha Wellcome Trust, California Digital Library i la Fundació "la Caixa") i s’ha avançat el treball que s’està fent a través de set grups.

La EOSC Association també va fer balanç de l’any a la seva 12a assemblea on es van elegir com a nous directors a Enrique Bernal-Delgado (Instituto Aragonés de Ciencias de la Salud), Antje Keppler (Euro-BioImaging ERIC), i Jessica Lindvall (Univ d’Estocolm). El resultat més destacat del 2025 ha estat l’inici de la Federació EOSC amb la posada en funcionament del node europeu i de 13 nodes inicials. Aquests han acordat compartir sistema d’autenticació i catàleg de serveis, han creat 5 casos d’ús i han signat un MoU; tot això serà la base a partir de la qual ampliar la federació amb nous nodes el 2026.

Aquests dies estan tenint lloc dues consultes de la Comissió Europea. Tres organitzacions -IFLA, LIBER i SPARC Europe- s’han posicionat de forma conjunta respecte  la European Research Area Act, La seva argumentació es centra en les dificultats per assolir els objectius d’accés obert que calen per fer efectiva la CO i proposen com a solucions diferents mesures al voltant de la retenció de drets. L’altra consulta és una preparació per la propera Estratègia per a un ecosistema digital obert, que té per objectiu disminuir la dependència tecnològica europea. Segons l’anàlisi que en fa Enrique Dans, aquest ecosistema no es pot bastir sobre grans corporacions i infraestructures tancades, sinó en estàndards oberts, transparència i col·laboració.

Repositoris: cal espavilar-se  

Informe COAR Strategic Analysis of the Scholarly Communications Environment, on la Confederació de repositoris OA descriu breument el panorama de la comunicació acadèmica, destaca les principals forces que poden incidir en l'ecosistema dels repositoris en els propers anys i enumera quatre àmbits d’acció per als repositoris. Com a elements determinants de l’entorn, l’informe assenyala: la sobirania digital, reduccions en el finançament de la recerca, insatisfacció amb el sistema de publicació actual, emergència de la intel·ligència artificial, i disminució de la confiança pública en la ciència i l'erudició. Les respostes que haurien de tenir els repositori serien: 1) aprofitar el canvi tecnològic, 2) construir un entorn d'informació de confiança, 3) millorar la coherència digital, i 4)augmentar la visibilitat dels repositoris.

 

Dades de recerca FAIR: Dataverse Meeting a Barcelona

Del 12 al 15 de maig, a la seu del BSC, tindrà lloc la Dataverse Community Meeting 2026. El Dataverse és un programari de codi obert i de desenvolupament comunitari per crear i gestionar un repositori de dades de recerca; va ser creat a la Universitat de Harvard i avui està instal·lat àmpliament arreu del món. La reunió d'aquest any té quatre temes d'innovació comunitària: 1) solucions d'IA per millorar el dipòsit i la curació de les dades i dels repositoris, 2) millorar de la interoperabilitat de cara a enfortir l’ecosistema federat de metadades i dades, 3) creació d’entorns de confiança per a dades sensibles, i 4) presentacions d’implementacions i casos d'ús de Dataverse. El congrés està obert a tothom (tant usuaris com no usuaris del programari) i és una oportunitat per compartir, aprendre i contribuir a l’establiment d’un sistema FAIR federat de dades de recerca.

Mai no és tard per llegir coses interessants  

·         Is ‘open science’ delivering benefits? Major study finds proof is sparse / Jeffrey Brainard, Scienceinsider, 30.12.25; amb versió en castellà [La Co produeix els beneficis que promet? Sembla que sí, però les proves són dèbils]

·         Hot Takes on the First Quarter of 21st Century Scholarly Publishing / Todd A Carpenter a Scholarly Kitchen 08.01.26. [“El món de l'edició acadèmica sens dubte ha canviat molt en els darrers vint-i-cinc anys, però no sempre de la manera que podríem haver esperat.”]

·         How Two Canadian Organizations Created a National Model for Diamond Open Access / J. Friedman, J. Dallaire-Clark, C. Duncan i A. Holmes, Katina, 15.01.26 [Una acord al Canadà entre compradors i editors per fer que les revistes passin a ser diamant]

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: novembre (informes interessants de la CUP i la EUA sobre l'ecosistema d'edició científica)

Ciència Oberta

El passat 28 d’octubre la UAB va celebrar la seva 1ª Jornada de ciència oberta. Les xerrades (visibles a Youtube) van ser sobre la CO en general (L. Anglada), l’avaluació de la recerca (P. Martínez), la Declaració de Barcelona (N. Benítez) i la feina feta a la UAB respecte els compromisos de CoARA (T. Sordé, J.L. Molina i E. Nueno). També es poden consultar les presentacions de la Open Science FAIR celebrada el passat setembre al CERN i veure el resum que se’n fa al bloc d’OpenAIRE.

El CERN acaba de publicar el seu 1r informe on explica els avenços fets en el període 2023-24 en la implementació de les diferents pràctiques de la CO (OA, dades,  programari oberts, etc.) És un document breu que pot servir per les institucions que ja fa temps que promouen la CO i que volen explicar els resultats dels seus treballs.

La CO es recolza en diferents agents entre els quals destaquen els/les bibliotecaris/es. Això queda ben documentat a l’article de L. Liu i W. Liu, The engagement of academic libraries in open science: A systematic review al Journal of Academic Librarianship. L’estudi analitza 65 publicacions sobre aquest tema i mostra que la participació de les biblioteques universitàries en la CO es centra principalment en quatre àmbits: accés obert, gestió de dades de recerca, recursos educatius oberts i ciència ciutadana. Les biblioteques fan tant de proveïdors de serveis de ciència oberta, com de promotors i  educadors i de gestors de polítiques.

Comunicació científica

Cambridge University Press acaba de publicar: Publishing Futures: Working together to deliver radical change in academic publishing. L’informe (de lectura molt recomanable) recull l’estat d’opinió d’investigadors, bibliotecaris, editors i  finançadors sobre la situació actual (problemes i reptes) de la publicació acadèmica. S’ha fet a través de tallers, entrevistes i una enquesta en línia amb més de 3000 respostes. L’informe té dues parts. En la 1a (breu: 12 p) s’identifiquen quatre reptes clau (la pressió que rep el sistema degut al volum de publicació, la sostenibilitat financera, l’equitat i que el sistema de reconeixement deixi de prioritzar la quantitat) i s’exposa la necessitat d’un canvi radical, que només es pot fer si es realitza a escala global. Aquest passaria per: la reforma del sistema d’avaluació i reconeixement, per posar la transparència i els valor al centre del sistema de publicació, i per reforçar i sostenir la revisió per iguals. La 2a part i més extensa (unes 50 p) no és gens negligible; exposa els resultats de l’enquesta sobre percepcions del sistema actual, l’impacte de l’OA, el futur de l’edició oberta de revistes, llibres i dades, la situació de l’equitat, el reconeixement i la revisió per iguals, i el futur de la publicació de la recerca. Les dades de l’enquesta s’exploten amb detall i mostren grans consensos (per exemple, es valora positivament l’accés obert alhora que només una minoria del 33% creu que el sistema de reconeixement funcioni bé).

Document breu (21p) i clar, tal com acostuma a fer la European University Association (Reclaiming academic ownership of the scholarly communication system:  Challenges and opportunities for universities) en el que s’analitza el sistema actual a traves del que es comparteixen i publiquen els resultats de la recerca. Es parteix de la base que aquest s'ha allunyat dels propòsits originals i de les necessitats de la comunitat investigadora i que presenta ineficiències importants. L’informe vol ajudar a aconseguir el que proposa la Open Science Agenda 2025 de l'EUA: un ecosistema de publicació científica ‘just, transparent, divers, assequible, sostenible, tècnicament interoperable i dirigit per la comunitat investigadora’. L’informe identifica els elements que pressionen el sistema, menciona els reptes amb que s’enfronten les institucions científiques tant respecte els seus valors com respecte la sostenibilitat econòmica, relaciona les reaccions que hi ha hagut des del sector acadèmic tant pel que fa a l’edició com pel que fa a la reforma de l’avaluació, i anima a les universitats a:

·         Accelerar la reforma de l’avaluació

·         Enfortir els serveis i infraestructures d’edició institucional

·         Cooperar i coordinar-se amb altres agents

·         Avaluar críticament la despesa que es fa en productes i serveis comercials d’edició i informació sobre la recerca

·         Recolzar i promoure la retenció de drets entre la comunitat universitària

·         Implicar a la comunitat acadèmica en les transformacions que suposa la CO

Accés Obert

La creació el 2018 de cOAlition S va suposar un impuls molt important per al moviment de l’OA. Un important grup d’entitats finançadores de la recerca van unir-se amb la finalitat d’aconseguir que “els resultats de la recerca als que donen suport estiguessin  disponibles lliurement per a la seva lectura i reutilització” i van crear el Pla S que perseguia que el 2021 “les publicacions resultat de recerca finançada amb ajuts públics fossin publicada en revistes o plataformes OA”. El Pla S ha impulsat els acords transformatius i ha ajudat a avançar en l’accés obert. Amb aquest antecedents, la cOAlition S acaba de publicar un nou pla estratègic 2026-30 que sembla rectificar una mica el rumb i  s’orienta a recolzar models de publicació acadèmica que siguin més sostenibles i equitatius, com ara el "Publicar-Revisar-Curar (PRC)", l'accés obert de diamant i els preprints. La visió de cOAlition S és aconseguir “un sistema de comunicació que permeti compartir amb confiança  el coneixement científic de forma ràpida, oberta, transparent i equitativa”. Les prioritats per aquest període són: 1) Enfortir les bases per a un accés obert immediat, sostenible i equitatiu als articles científics revisats per iguals, 2) Recolzar les infraestructures digitals que faciliten l'accés obert, i 3) Explorar i monitoritzar sistemes de publicació que siguin financerament sostenibles i equitatius. Vegeu també el resum i anàlisi que en fa Jeffrey Brainard (Science.org, 12.11.25): After Coalition S disrupted scientific publishing, new plan retreats from strict requirements

Aquest agost la Royal Society ha anunciat que el 2026 les seves revistes seran d’accés obert. Això es farà a través del model Subscribe to Open (S2O); aquest sistema consisteix en que es demana a les biblioteques subscrites a les revistes de la Royal Society que continuïn pagant les seves subscripcions, si n’hi ha prou que ho fan les revistes passen a ser OA durant l'any, i si no, no. Vegeu el post de Rod Cookson (Katina magazine 22-10.25) The Royal Society Moves to Subscribe to Open, la campanya pro S2O feta a la passada OA week (per exemple a la p. web de l’American Physiological Society) o la visió més escèptica de The Brief

Mai no és tard per llegir coses interessants

The withdrawal of the US from UNESCO: What does this mean for Open Science? / Louise Bezuidenhout, Jon Verriet, bloc Leiden Madtrics 05.11.25 [què poden arribar a suposar per a diferents iniciatives que recolzen la CO les polítiques actuals del govern Trump], I sobre més o menys el mateix: Trump order aims to politicize decisions on federal science grants / Jeffrey Mervis, bloc de Science 08.08.25.+ Money, Time, Trust, Control – How commercial publishers drain science / Dan Brockington, Aileen Fyfe, Stefanie Haustein. LSE blog 19.11.25. [S’argumenta que cada vegada més les editorials comercials s’estan apartant de les necessitats i interessos dels investigadors i del servei a la ciència. Un post que resumeix l’article més llarg i documentat a arXiv.org: The Drain of Scientific Publishing]

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta d'octubre: llibres oberts i altres coses

Llibres oberts

Si bé els llibres electrònics va sorgir més o menys al mateix temps que les revistes digitals, l’evolució dels respectius sistemes de comercialització han diferit notablement, així com el moment i la manera. L’interès però d’incloure els llibres acadèmics en el moviment de l’accés obert ha anat creixent en els darrers anys. En base l’experiència de l’AO de les revistes, el de llibres s’ha centrat majoritàriament en models de negoci en els que el cost de publicar no el cobreixen els autors sinó tercers, en molts casos biblioteques d’universitats (vegeu-ne alguns exemples a l’article:  Open access, open infrastructures, and their funding: Learning from histories to more effectively enhance diamond OA ecologies for books)

 

Una de les diferències entre llibres i revistes acadèmics és que aquestes han estat un conjunt bastant ben definit a partir de directoris com el Serials Directory, o bases de dades, com WoS, i de criteris de formals i de qualitat ben acceptats. El post How Should Diamond Open Access Work for Books? Ens pot donar una idea de fins a quin punt els criteris per a revistes acadèmiques diamant de DIAMAS són també i fàcilment aplicables a llibres. No és immediat decidir si els criteris de qualitat s’han d’aplicar a nivell de cada llibre, o de col·lecció o d’editor.

 

Els llibres acadèmics en obert han quedat incorporats al moviment de l’OA Diamant, que inicialment va néixer per a revistes, s’han beneficiat així d’accions com les dels projectes DIAMAS  i  ALMASI, del recolzament rebut per part d la UNESCO, o de pàgines de recursos com els que manté OAPEN (la Knowledge Base o l’ OA Books Toolkit). La Knowledge Base és una col·lecció de més de 600 documents (informes, polítiques, estadístiques, resultats d'enquestes) rellevants per a les polítiques d'accés obert per a llibres. La ‘caixa d’eines’ és un diccionari que conté articles breus que cobreixen una àmplia gamma de temes relacionats amb els llibres en accés obert, cadascun dels quals inclou una llista de fonts referenciades, lectures addicionals i enllaços a definicions de termes clau.

 

La OAPEN (Open Access Publishing in European Networks) que acabem de mencionar és una fundació sense ànim de lucre que té per missió mantenir i desenvolupar infraestructures per a llibres acadèmics en obert revisats per parells. Això ho fa allotjant més de 40.000 llibres en obert a través de la OAPEN Library i gestionant mantenint el Directory of Open Access Books (DOAB), aquest darrer creat a imatge i semblança del DOAJ. Una mirada a OAPEN and DOAB 2024 Highlights ens permetran veure com s’ha avançat en l’AO de llibres acadèmics en els darrers 5 anys. El seu finançament prové d’aportacions de biblioteques, entitats finançadores de la recerca, editors, donacions de particulars i de subvencions.

 

Finalment encabeixo aquí la SCOSS (Global Sustainability Coalition for Open Science Services), una agrupació d’associacions i entitats que tenen l’objectiu d’assegurar el futur de la infraestructura del AO (com DOAB). Ho fan recollint aportacions econòmiques de les institucions que en volen fer i atorgant ajuts a serveis no comercials amb una base financera poc sòlida. A mesura que han crescut els productes i serveis d'accés obert, s'ha fet més evident que per mantenir-los calia reforçar les infraestructures que els sustenten; d’això també en seria un exemple Invest in Open Infrastructure.

Comunicació científica (revistes, repositori, acords transformatius ...)

Les societats científiques ocupen una porció important de l’ecosistema de comunicació científica, però la digitalització de les revistes i la oligopolització del mercat està empetitint el seu espai. Com? D’això tracta l’informe de Research Consulting, Safeguarding the Future of Society Publishing, que és el resultat d’una enquesta a 66 societats científiques editores (majoritàriament del Regne Unit) sobre les seves polítiques editorials, ingresso, estratègies futures (on s’inclou l’OA i la AI) ... Un document breu (14 p) que mostra, entre altres coses, que l’edició continua estant en el centre de les activitats de les societats, que encara es fan edicions impreses de les revistes, que els ingressos de les societats no paren de disminuir mentre que creix el nombre d’articles que publiquen, que els costa trobar revisors, i que la AI és vista com a repte i oportunitat.  

Infraestructures: versió oberta del rànquing de Leiden     

El Centre for Science and Technology Studies (CWTS) anuncia en un post al bloc Leiden Madtrics l’edició del 2025 del Leiden Ranking. El rànquing es publica aquesta vegada en dues versions: l'edició tradicional (basada en dades del Web of Science) i l'edició oberta (basada en dades obertes d’OpenAlex). Aquesta darrera presenta com innovació important l’ampliació de fonts amb la inclusió de ‘publicacions no bàsiques’ (veure els detalls aquí); com exemple de l’impacte d’això, el perfil de la Universitat de São Paulo passa de tenir 48.926 publicacions entre 2020 i 2023 segons el criteri anterior a tenir-ne 68.889 segons el nou. L’edició Open inclou també més universitats que la tradicional (2.831 i 1.594, respectivament). Les universitats poden visualitzar-se sota 4 conceptes: impacte científic, col·laboració, OA i gènere. Per a cada concepte es dona (i es pot ordenar) el nombre total de publicacions, el de publicacions de cada concepte i el  percentatge del les publicacions del concepte respecte el total. Hi ha diferents filtres per refinar la visualització i la possibilitat també de veure els resultats sobre un mapa.

Reforma de l’avaluació

Un post al Blok de BiD d’A. Borrego resumeix la jornada “Reformant l’avaluació de la recerca per afavorir la qualitat i l’impacte científic”. Les experiències exposades per les institucions catalanes adherides a CoARA tenen tres trets comuns: creen comitès interdisciplinaris d’impuls i seguiment de les accions de reforma; estableixen plans de treball que principalment cataloguen els moments en s’apliquen criteris d’avaluació en algun procés de la institució; i atorguen una gran importància a la difusió dels objectius de la reforma ja que no són compartits de forma automàtica per tot el personal investigador més enllà dels “conversos”. La jornada va posar de manifest que la reforma de l’avaluació de la recerca és una transformació complexa però imprescindible per fomentar una ciència més responsable, inclusiva i orientada al bé comú. Tot i l’interès creixent i l’existència d’iniciatives inspiradores, la implementació dels principis de CoARA exigeix temps, recursos i, sobretot, un canvi cultural profund dins les institucions. El compromís dels equips directius, la formació d’avaluadors i la sensibilització del personal investigador emergeixen com a condicions clau per garantir l’èxit d’aquesta transformació.

Recursos educatius en obert (ORE), un parell de lectures

Un parell de posts de blocs destaquen: (1)  la importància del recursos educatius en obert per a les universitats (Open educational resources should be central to the public mission of universities / Niamh Tumelty, Caroline Ball, bloc LSE 02.10.25), (2) l’important paper de les biblioteques en l'educació oberta des dels seus inicis i el seu possible rol en el futur immediat (How Libraries Can Shape the Next Era of Open Education / K Mueller, D Tully, E Giles & W Cross, bloc Karina 09.10.25).