Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: gener 2026

Ciència Oberta: pla d’acció neerlandès i llibres   

A finals de l’any passat Open Science NL va presentar el seu programa de treball per 2026-27 que té per objectiu fer que la CO sigui la norma als Països Baixos. El programa té un finançament de 36M€ que es distribueixen en 13 àmbits d’acció agrupats sota 5 eixos. Els eixos s’ordenen de baix a dalt: 1) les infraestructures, que són les que ho fan possible, 2) el desenvolupament de coneixements i habilitats per aplicar pràctiques de CO, per usar infraestructura de manera eficaç i rebre suport en aquests processos, en resum, per fer-ho fàcil, 3) el reforçament de comunitats de cara a fomentar pràctiques compartides i fer que l'obert sigui la norma, 4) els incentius, que fan que fer CO tingui recompensa, i 5) el seguiment i l’avaluació, que fan possible mesurar el progrés del pla i de les seves accions. El Pla (28 p que val la pena llegir o fullejar) assenyala accions o objectius una bona part dels quals es desenvoluparan en forma de projectes finançats. Els ajuts que es donin sota aquest programa han de seguir les normes de subvencions del Consell de Recerca Neerlandès (NWO), concretament han de complir les polítiques de gestió de dades de recerca i d’AO del Consell. El seguiment del Pla comptarà amb un monitor de CO que ara mateix està en construcció. 

La CO continua generant llibres, més dels que no puc llegir. Els darrers dels que he tingut notícia (gràcies Ismael):

·         Philosophy of Open Science de Sabina Leonelli. Un llibre curt (70 p.) però ple d’argument i observacions dignes de ser tingudes en compte, per exemple, critica l’èmfasi que la CO posa en compartir ja que això pressuposa que els resultats de la recerca tenen un propietari. Vegeu ressenyes de Summer Wilson o la de Mark Rubin

·         Ciência Aberta no Brasil: conquistas e desafios Creators, amb F. Couto Corrêa da Silva, K. Stueber i W. Carvalho-Segundo com editors. El llibre: permet “comprendre els reptes i les perspectives de la CO al Brasil [i] les estratègies adoptades per fer la ciència més accessible i inclusiva de les entitats” del Brasil.

·         Publishing Beyond the Market: Open Access, Care, and the Commons, de Samuel A. Moore. Centrat en l’AO, ell llibre “argumenta que el canvi cap a l'accés obert s'hauria de centrar menys en l'accessibilitat gratuïta dels resultats de la recerca i més en qui controla les publicacions i les infraestructures per a la comunicació acadèmica”. Son 4 capítols (200 p.): 1) relacions entre l’AO i els comuns, 2) Plan S, 3) experiments radicals d’edició feta per l’acadèmia, i, 4)infraestructures per a un espai comú d’edició en accés obert.  

Infraestructures obertes

La Barcelona Declaration on Open Research Information ha publicat la memòria de l’any 2025. Els fets més destacats són que la iniciativa ha quedat enfortida ja que té assegurat el finançament per als propers 3 anys i que s’ha establert un equip de coordinació sota la direcció de Bianca Kramer, la Declaració ha tingut 30 nous signataris (entre els quals hi ha Wellcome Trust, California Digital Library i la Fundació "la Caixa") i s’ha avançat el treball que s’està fent a través de set grups.

La EOSC Association també va fer balanç de l’any a la seva 12a assemblea on es van elegir com a nous directors a Enrique Bernal-Delgado (Instituto Aragonés de Ciencias de la Salud), Antje Keppler (Euro-BioImaging ERIC), i Jessica Lindvall (Univ d’Estocolm). El resultat més destacat del 2025 ha estat l’inici de la Federació EOSC amb la posada en funcionament del node europeu i de 13 nodes inicials. Aquests han acordat compartir sistema d’autenticació i catàleg de serveis, han creat 5 casos d’ús i han signat un MoU; tot això serà la base a partir de la qual ampliar la federació amb nous nodes el 2026.

Aquests dies estan tenint lloc dues consultes de la Comissió Europea. Tres organitzacions -IFLA, LIBER i SPARC Europe- s’han posicionat de forma conjunta respecte  la European Research Area Act, La seva argumentació es centra en les dificultats per assolir els objectius d’accés obert que calen per fer efectiva la CO i proposen com a solucions diferents mesures al voltant de la retenció de drets. L’altra consulta és una preparació per la propera Estratègia per a un ecosistema digital obert, que té per objectiu disminuir la dependència tecnològica europea. Segons l’anàlisi que en fa Enrique Dans, aquest ecosistema no es pot bastir sobre grans corporacions i infraestructures tancades, sinó en estàndards oberts, transparència i col·laboració.

Repositoris: cal espavilar-se  

Informe COAR Strategic Analysis of the Scholarly Communications Environment, on la Confederació de repositoris OA descriu breument el panorama de la comunicació acadèmica, destaca les principals forces que poden incidir en l'ecosistema dels repositoris en els propers anys i enumera quatre àmbits d’acció per als repositoris. Com a elements determinants de l’entorn, l’informe assenyala: la sobirania digital, reduccions en el finançament de la recerca, insatisfacció amb el sistema de publicació actual, emergència de la intel·ligència artificial, i disminució de la confiança pública en la ciència i l'erudició. Les respostes que haurien de tenir els repositori serien: 1) aprofitar el canvi tecnològic, 2) construir un entorn d'informació de confiança, 3) millorar la coherència digital, i 4)augmentar la visibilitat dels repositoris.

 

Dades de recerca FAIR: Dataverse Meeting a Barcelona

Del 12 al 15 de maig, a la seu del BSC, tindrà lloc la Dataverse Community Meeting 2026. El Dataverse és un programari de codi obert i de desenvolupament comunitari per crear i gestionar un repositori de dades de recerca; va ser creat a la Universitat de Harvard i avui està instal·lat àmpliament arreu del món. La reunió d'aquest any té quatre temes d'innovació comunitària: 1) solucions d'IA per millorar el dipòsit i la curació de les dades i dels repositoris, 2) millorar de la interoperabilitat de cara a enfortir l’ecosistema federat de metadades i dades, 3) creació d’entorns de confiança per a dades sensibles, i 4) presentacions d’implementacions i casos d'ús de Dataverse. El congrés està obert a tothom (tant usuaris com no usuaris del programari) i és una oportunitat per compartir, aprendre i contribuir a l’establiment d’un sistema FAIR federat de dades de recerca.

Mai no és tard per llegir coses interessants  

·         Is ‘open science’ delivering benefits? Major study finds proof is sparse / Jeffrey Brainard, Scienceinsider, 30.12.25; amb versió en castellà [La Co produeix els beneficis que promet? Sembla que sí, però les proves són dèbils]

·         Hot Takes on the First Quarter of 21st Century Scholarly Publishing / Todd A Carpenter a Scholarly Kitchen 08.01.26. [“El món de l'edició acadèmica sens dubte ha canviat molt en els darrers vint-i-cinc anys, però no sempre de la manera que podríem haver esperat.”]

·         How Two Canadian Organizations Created a National Model for Diamond Open Access / J. Friedman, J. Dallaire-Clark, C. Duncan i A. Holmes, Katina, 15.01.26 [Una acord al Canadà entre compradors i editors per fer que les revistes passin a ser diamant]

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: novembre (informes interessants de la CUP i la EUA sobre l'ecosistema d'edició científica)

Ciència Oberta

El passat 28 d’octubre la UAB va celebrar la seva 1ª Jornada de ciència oberta. Les xerrades (visibles a Youtube) van ser sobre la CO en general (L. Anglada), l’avaluació de la recerca (P. Martínez), la Declaració de Barcelona (N. Benítez) i la feina feta a la UAB respecte els compromisos de CoARA (T. Sordé, J.L. Molina i E. Nueno). També es poden consultar les presentacions de la Open Science FAIR celebrada el passat setembre al CERN i veure el resum que se’n fa al bloc d’OpenAIRE.

El CERN acaba de publicar el seu 1r informe on explica els avenços fets en el període 2023-24 en la implementació de les diferents pràctiques de la CO (OA, dades,  programari oberts, etc.) És un document breu que pot servir per les institucions que ja fa temps que promouen la CO i que volen explicar els resultats dels seus treballs.

La CO es recolza en diferents agents entre els quals destaquen els/les bibliotecaris/es. Això queda ben documentat a l’article de L. Liu i W. Liu, The engagement of academic libraries in open science: A systematic review al Journal of Academic Librarianship. L’estudi analitza 65 publicacions sobre aquest tema i mostra que la participació de les biblioteques universitàries en la CO es centra principalment en quatre àmbits: accés obert, gestió de dades de recerca, recursos educatius oberts i ciència ciutadana. Les biblioteques fan tant de proveïdors de serveis de ciència oberta, com de promotors i  educadors i de gestors de polítiques.

Comunicació científica

Cambridge University Press acaba de publicar: Publishing Futures: Working together to deliver radical change in academic publishing. L’informe (de lectura molt recomanable) recull l’estat d’opinió d’investigadors, bibliotecaris, editors i  finançadors sobre la situació actual (problemes i reptes) de la publicació acadèmica. S’ha fet a través de tallers, entrevistes i una enquesta en línia amb més de 3000 respostes. L’informe té dues parts. En la 1a (breu: 12 p) s’identifiquen quatre reptes clau (la pressió que rep el sistema degut al volum de publicació, la sostenibilitat financera, l’equitat i que el sistema de reconeixement deixi de prioritzar la quantitat) i s’exposa la necessitat d’un canvi radical, que només es pot fer si es realitza a escala global. Aquest passaria per: la reforma del sistema d’avaluació i reconeixement, per posar la transparència i els valor al centre del sistema de publicació, i per reforçar i sostenir la revisió per iguals. La 2a part i més extensa (unes 50 p) no és gens negligible; exposa els resultats de l’enquesta sobre percepcions del sistema actual, l’impacte de l’OA, el futur de l’edició oberta de revistes, llibres i dades, la situació de l’equitat, el reconeixement i la revisió per iguals, i el futur de la publicació de la recerca. Les dades de l’enquesta s’exploten amb detall i mostren grans consensos (per exemple, es valora positivament l’accés obert alhora que només una minoria del 33% creu que el sistema de reconeixement funcioni bé).

Document breu (21p) i clar, tal com acostuma a fer la European University Association (Reclaiming academic ownership of the scholarly communication system:  Challenges and opportunities for universities) en el que s’analitza el sistema actual a traves del que es comparteixen i publiquen els resultats de la recerca. Es parteix de la base que aquest s'ha allunyat dels propòsits originals i de les necessitats de la comunitat investigadora i que presenta ineficiències importants. L’informe vol ajudar a aconseguir el que proposa la Open Science Agenda 2025 de l'EUA: un ecosistema de publicació científica ‘just, transparent, divers, assequible, sostenible, tècnicament interoperable i dirigit per la comunitat investigadora’. L’informe identifica els elements que pressionen el sistema, menciona els reptes amb que s’enfronten les institucions científiques tant respecte els seus valors com respecte la sostenibilitat econòmica, relaciona les reaccions que hi ha hagut des del sector acadèmic tant pel que fa a l’edició com pel que fa a la reforma de l’avaluació, i anima a les universitats a:

·         Accelerar la reforma de l’avaluació

·         Enfortir els serveis i infraestructures d’edició institucional

·         Cooperar i coordinar-se amb altres agents

·         Avaluar críticament la despesa que es fa en productes i serveis comercials d’edició i informació sobre la recerca

·         Recolzar i promoure la retenció de drets entre la comunitat universitària

·         Implicar a la comunitat acadèmica en les transformacions que suposa la CO

Accés Obert

La creació el 2018 de cOAlition S va suposar un impuls molt important per al moviment de l’OA. Un important grup d’entitats finançadores de la recerca van unir-se amb la finalitat d’aconseguir que “els resultats de la recerca als que donen suport estiguessin  disponibles lliurement per a la seva lectura i reutilització” i van crear el Pla S que perseguia que el 2021 “les publicacions resultat de recerca finançada amb ajuts públics fossin publicada en revistes o plataformes OA”. El Pla S ha impulsat els acords transformatius i ha ajudat a avançar en l’accés obert. Amb aquest antecedents, la cOAlition S acaba de publicar un nou pla estratègic 2026-30 que sembla rectificar una mica el rumb i  s’orienta a recolzar models de publicació acadèmica que siguin més sostenibles i equitatius, com ara el "Publicar-Revisar-Curar (PRC)", l'accés obert de diamant i els preprints. La visió de cOAlition S és aconseguir “un sistema de comunicació que permeti compartir amb confiança  el coneixement científic de forma ràpida, oberta, transparent i equitativa”. Les prioritats per aquest període són: 1) Enfortir les bases per a un accés obert immediat, sostenible i equitatiu als articles científics revisats per iguals, 2) Recolzar les infraestructures digitals que faciliten l'accés obert, i 3) Explorar i monitoritzar sistemes de publicació que siguin financerament sostenibles i equitatius. Vegeu també el resum i anàlisi que en fa Jeffrey Brainard (Science.org, 12.11.25): After Coalition S disrupted scientific publishing, new plan retreats from strict requirements

Aquest agost la Royal Society ha anunciat que el 2026 les seves revistes seran d’accés obert. Això es farà a través del model Subscribe to Open (S2O); aquest sistema consisteix en que es demana a les biblioteques subscrites a les revistes de la Royal Society que continuïn pagant les seves subscripcions, si n’hi ha prou que ho fan les revistes passen a ser OA durant l'any, i si no, no. Vegeu el post de Rod Cookson (Katina magazine 22-10.25) The Royal Society Moves to Subscribe to Open, la campanya pro S2O feta a la passada OA week (per exemple a la p. web de l’American Physiological Society) o la visió més escèptica de The Brief

Mai no és tard per llegir coses interessants

The withdrawal of the US from UNESCO: What does this mean for Open Science? / Louise Bezuidenhout, Jon Verriet, bloc Leiden Madtrics 05.11.25 [què poden arribar a suposar per a diferents iniciatives que recolzen la CO les polítiques actuals del govern Trump], I sobre més o menys el mateix: Trump order aims to politicize decisions on federal science grants / Jeffrey Mervis, bloc de Science 08.08.25.+ Money, Time, Trust, Control – How commercial publishers drain science / Dan Brockington, Aileen Fyfe, Stefanie Haustein. LSE blog 19.11.25. [S’argumenta que cada vegada més les editorials comercials s’estan apartant de les necessitats i interessos dels investigadors i del servei a la ciència. Un post que resumeix l’article més llarg i documentat a arXiv.org: The Drain of Scientific Publishing]

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta d'octubre: llibres oberts i altres coses

Llibres oberts

Si bé els llibres electrònics va sorgir més o menys al mateix temps que les revistes digitals, l’evolució dels respectius sistemes de comercialització han diferit notablement, així com el moment i la manera. L’interès però d’incloure els llibres acadèmics en el moviment de l’accés obert ha anat creixent en els darrers anys. En base l’experiència de l’AO de les revistes, el de llibres s’ha centrat majoritàriament en models de negoci en els que el cost de publicar no el cobreixen els autors sinó tercers, en molts casos biblioteques d’universitats (vegeu-ne alguns exemples a l’article:  Open access, open infrastructures, and their funding: Learning from histories to more effectively enhance diamond OA ecologies for books)

 

Una de les diferències entre llibres i revistes acadèmics és que aquestes han estat un conjunt bastant ben definit a partir de directoris com el Serials Directory, o bases de dades, com WoS, i de criteris de formals i de qualitat ben acceptats. El post How Should Diamond Open Access Work for Books? Ens pot donar una idea de fins a quin punt els criteris per a revistes acadèmiques diamant de DIAMAS són també i fàcilment aplicables a llibres. No és immediat decidir si els criteris de qualitat s’han d’aplicar a nivell de cada llibre, o de col·lecció o d’editor.

 

Els llibres acadèmics en obert han quedat incorporats al moviment de l’OA Diamant, que inicialment va néixer per a revistes, s’han beneficiat així d’accions com les dels projectes DIAMAS  i  ALMASI, del recolzament rebut per part d la UNESCO, o de pàgines de recursos com els que manté OAPEN (la Knowledge Base o l’ OA Books Toolkit). La Knowledge Base és una col·lecció de més de 600 documents (informes, polítiques, estadístiques, resultats d'enquestes) rellevants per a les polítiques d'accés obert per a llibres. La ‘caixa d’eines’ és un diccionari que conté articles breus que cobreixen una àmplia gamma de temes relacionats amb els llibres en accés obert, cadascun dels quals inclou una llista de fonts referenciades, lectures addicionals i enllaços a definicions de termes clau.

 

La OAPEN (Open Access Publishing in European Networks) que acabem de mencionar és una fundació sense ànim de lucre que té per missió mantenir i desenvolupar infraestructures per a llibres acadèmics en obert revisats per parells. Això ho fa allotjant més de 40.000 llibres en obert a través de la OAPEN Library i gestionant mantenint el Directory of Open Access Books (DOAB), aquest darrer creat a imatge i semblança del DOAJ. Una mirada a OAPEN and DOAB 2024 Highlights ens permetran veure com s’ha avançat en l’AO de llibres acadèmics en els darrers 5 anys. El seu finançament prové d’aportacions de biblioteques, entitats finançadores de la recerca, editors, donacions de particulars i de subvencions.

 

Finalment encabeixo aquí la SCOSS (Global Sustainability Coalition for Open Science Services), una agrupació d’associacions i entitats que tenen l’objectiu d’assegurar el futur de la infraestructura del AO (com DOAB). Ho fan recollint aportacions econòmiques de les institucions que en volen fer i atorgant ajuts a serveis no comercials amb una base financera poc sòlida. A mesura que han crescut els productes i serveis d'accés obert, s'ha fet més evident que per mantenir-los calia reforçar les infraestructures que els sustenten; d’això també en seria un exemple Invest in Open Infrastructure.

Comunicació científica (revistes, repositori, acords transformatius ...)

Les societats científiques ocupen una porció important de l’ecosistema de comunicació científica, però la digitalització de les revistes i la oligopolització del mercat està empetitint el seu espai. Com? D’això tracta l’informe de Research Consulting, Safeguarding the Future of Society Publishing, que és el resultat d’una enquesta a 66 societats científiques editores (majoritàriament del Regne Unit) sobre les seves polítiques editorials, ingresso, estratègies futures (on s’inclou l’OA i la AI) ... Un document breu (14 p) que mostra, entre altres coses, que l’edició continua estant en el centre de les activitats de les societats, que encara es fan edicions impreses de les revistes, que els ingressos de les societats no paren de disminuir mentre que creix el nombre d’articles que publiquen, que els costa trobar revisors, i que la AI és vista com a repte i oportunitat.  

Infraestructures: versió oberta del rànquing de Leiden     

El Centre for Science and Technology Studies (CWTS) anuncia en un post al bloc Leiden Madtrics l’edició del 2025 del Leiden Ranking. El rànquing es publica aquesta vegada en dues versions: l'edició tradicional (basada en dades del Web of Science) i l'edició oberta (basada en dades obertes d’OpenAlex). Aquesta darrera presenta com innovació important l’ampliació de fonts amb la inclusió de ‘publicacions no bàsiques’ (veure els detalls aquí); com exemple de l’impacte d’això, el perfil de la Universitat de São Paulo passa de tenir 48.926 publicacions entre 2020 i 2023 segons el criteri anterior a tenir-ne 68.889 segons el nou. L’edició Open inclou també més universitats que la tradicional (2.831 i 1.594, respectivament). Les universitats poden visualitzar-se sota 4 conceptes: impacte científic, col·laboració, OA i gènere. Per a cada concepte es dona (i es pot ordenar) el nombre total de publicacions, el de publicacions de cada concepte i el  percentatge del les publicacions del concepte respecte el total. Hi ha diferents filtres per refinar la visualització i la possibilitat també de veure els resultats sobre un mapa.

Reforma de l’avaluació

Un post al Blok de BiD d’A. Borrego resumeix la jornada “Reformant l’avaluació de la recerca per afavorir la qualitat i l’impacte científic”. Les experiències exposades per les institucions catalanes adherides a CoARA tenen tres trets comuns: creen comitès interdisciplinaris d’impuls i seguiment de les accions de reforma; estableixen plans de treball que principalment cataloguen els moments en s’apliquen criteris d’avaluació en algun procés de la institució; i atorguen una gran importància a la difusió dels objectius de la reforma ja que no són compartits de forma automàtica per tot el personal investigador més enllà dels “conversos”. La jornada va posar de manifest que la reforma de l’avaluació de la recerca és una transformació complexa però imprescindible per fomentar una ciència més responsable, inclusiva i orientada al bé comú. Tot i l’interès creixent i l’existència d’iniciatives inspiradores, la implementació dels principis de CoARA exigeix temps, recursos i, sobretot, un canvi cultural profund dins les institucions. El compromís dels equips directius, la formació d’avaluadors i la sensibilització del personal investigador emergeixen com a condicions clau per garantir l’èxit d’aquesta transformació.

Recursos educatius en obert (ORE), un parell de lectures

Un parell de posts de blocs destaquen: (1)  la importància del recursos educatius en obert per a les universitats (Open educational resources should be central to the public mission of universities / Niamh Tumelty, Caroline Ball, bloc LSE 02.10.25), (2) l’important paper de les biblioteques en l'educació oberta des dels seus inicis i el seu possible rol en el futur immediat (How Libraries Can Shape the Next Era of Open Education / K Mueller, D Tully, E Giles & W Cross, bloc Karina 09.10.25). 

Novetats de Ciència Oberta d'aquest setembre

Ciència Oberta

A mesura que es van estenent les polítiques i actuacions pro-CO també creix la necessitat de com comprovar que aquesta avança i de saber quines accions s’estan acordant arreu. L’EOSC Open Science Observatory té aquesta intenció: vol ser una plataforma que informi de les polítiques, pràctiques i tendències a Europa relatives a CO. L’Observatori és un projecte nascut el 2022 que ha anat evolucionant i que vol anar ampliant els seus continguts. Ara mateix proporciona informació sobre els diferents àmbits de la CO (OA, dades FAIR, ciència ciutadana...) agrupada per països. L’Observatori creix amb informació de la Comissió Europea, concretament de l’EOSC Steering Board i dels punts de contacte sobre CO dels països europeus. Això fa que la informació se centri en iniciatives estatals i no n’inclogui d’altres nivells.

En una direcció similar s’ha posat en funcionament Beta la plataforma Transparency to Sustain Open Science Infrastructure (TSOSI) que vol mostrar quines organitzacions recolzen financerament les infraestructures obertes (com DOAJ o OPERAS). La plataforma és una iniciativa d’Ouvrir la Science, l’agència francesa que promou la CO. Afegir que la Open Science Fair organitzada pel CERN i celebrada els passat 15-17 d’aquest mes ha posat ja en obert el contingut de les seves sessions.

Accés Obert

Es suficient tenir un mandat que obligui l’AO dels articles per fer efectiu l’accés obert? La resposta és que no i un dels motius (de cap manera l’únic ni el més important) és que la realització efectiva de l’AO, a més a més d’una ‘llei’, requereix un ‘decret’. Això és el que van fer a Portugal (vid. butlletí de març 2025) i el que explora l’informe Improving the open access research information landscape  An analysis of community needs, challenges, and potential next steps, fet per la consultora MoreBrains per encàrrec de l’entitat de finançament del Regne Unit UKRI. L’informe és el resultat d’un extens procés de consulta als diferents agents implicats en l’AO i persegueix que el mandat de l’UKRI pugui complir-se de forma completa i efectiva. Prèviament l’UKRI ja havia publicat informes que analitzaven i clarificaven el seu mandat. L’informe (23 p.) recomana millores tant per al seu compliment a través de la via verda com de la daurada. Les propostes es refereixen tant a canvis tècnics i en la formació com a temes que cal estudiar amb més aprofundiment.

Open Science NL, el programa que promou la CO als països baixos ha donat una subvenció de 300.000€ a Netherlands University Presses (NUPs) amb l’objectiu de reforçar l’accés obert diamant. Les NUP són un consorci d’editorials universitàries compromeses amb l’accés obert diamant i que treballen conjuntament per crear una estructura estable, de qualitat i sostenible de revistes acadèmiques en obert on els autors no paguin per publicar-hi. De moment tenen grups de treball, fan formació i volen crear serveis editorials i de metadades compartits, una estratègia de comunicació conjunta i un catàleg per augmentar la visibilitat de les publicacions. Open Science NL té com a objectiu accelerar la transició cap a la ciència oberta als Països Baixos i ho fa finançant activitats que promouen, faciliten i estimulen l'adopció de la ciència oberta.

Dades de recerca FAIR

Un dels eixos centrals de la CO és facilitar l’accés i  la reutilització de dades de recerca. Això està suposant l’aprovació de polítiques específiques, la creació de repositoris especialitzats i la formació de persones amb nous perfils professionals. Portugal, que ja tenia una molt bona trajectòria fent repositori, ha creat Re.Data, un consorci de cinc universitats que té com a finalitat ‘establir i operar la xarxa portuguesa de suport a la Gestió de Dades de Recerca (RDM)’. Les activitats de Re.Data s’agrupen al voltant de tres objectius principals: proporcionar un marc polític institucional per guiar la implementació d'estratègies de CO i de RDM, desenvolupar un programa de formació professional per a curadors de dades, i desenvolupar materials de referència i serveis de suport per a la curació de dades i les dades FAIR. El consorci publica una Newsletter mensual que val la pena subscriure.

Reforma de l’avaluació

El Capítulo Nacional de CoARA -España acaba de publicar l’informe Mapping Institutional Approaches to Research Assessment Reform: Insights from the CoARA Spanish National Chapter. El document identifica las pràctiques institucionals emergents a Espanya que promouen models d’avaluació de la recerca més qualitatius, responsables, inclusius i alineats amb els principis de la reforma de l’avaluació de la recerca que promou CoARA. L’informe té dos objectius, el primer és recollir les pràctiques de més de 60 institucions espanyoles, cosa que es fa de forma detallada a l’annex II. El segon és extreure aprenentatges, tendències i reptes dels processos en curs, cosa que s’ha fet a través d’aquests quatre grups de treball temàtics: metodologies d’avaluació, criteris d’avaluació, interdisciplinarietat, i sensibilització i formació. Aquest treball col·lectiu conclou que s’està avançant cap a models híbrids que combinen elements quantitatius i qualitatius i cap al reconeixement de la interdisciplinarietat, recalca el paper fonamental dels processos participatius i el lideratge institucional i la feblesa actual de les infraestructures de dades.

La Federació EOSC i els seus nodes

Les noticies que aquest butlletí ha anat donant de la construcció d’una infraestructura federada i interoperable per la recerca europea, la EOSC, ja fan veure que aquest està essent un procés que avança lentament però sense aturador. Ara mateix l’atenció de l’EOSC Association es centra en aprovar els primers nodes de la Federació i en obrir un procés que la vagi ampliant a patir de la incorporació de nous nodes. Això provoca que ja s’estiguin produint moviments de posicionament com el que es pot veure al document Implementing the European Open Science Cloud (EOSC) in Ireland. Val la pena mirar-se la 1a pàgina on apareixen els logos de les 16 institucions de recerca irlandeses que fan propostes de cara a fer possible la incorporació irlandesa a l’EOSC.

Mai no és tard per llegir coses interessants

·         “It’s messy and it’s massive”: How has the open science debate developed in the post-COVID era? / Melanie T Benson Marshall i sis més. a F1000Research 19.05.25 [article que explora com la pandemia de la COVID ha modificat aspectes dels debats a l’entorn de la CO]

·         Building Sustainable Infrastructure for OA Book Metrics / Peter Potter. a Scholarly Kitchen. 22.09.25 [els llibres i les revistes no son iguals però, al final, es troben solucions si es fan esforços per trobar-les]

·        Five Perspectives on the State of Open Science in Africa / Pamela Abbott, a Katina 18.09.25 [la necessària adaptació del moviment de la CO a les realitats de cada lloc]