Notícies de ciència oberta: jornades i consultes, el MACO i la Pepa, pràctiques de recerca obertes, la integritat com a 'indicador biològic' i alguna lectura recomanable

Ciència Oberta 

S’han celebrat recentment les II Jornadas Nacionales de Ciencia Abierta de la CRUE. Estaven organitzades en quatre blocs temàtics: reforma de l’avaluació, comunicació científica, dades de recerca i infraestructures. Cada bloc amb una conferència i una taula rodona. A més, hi va haver una sessió que recollia diferents experiència de promoció i aplicació de la CO per part d’universitats i centres de recerca. El programa inclou els enregistraments de les sessions (que val la pena mirar-se) i les presentacions de les experiències.

La Unesco ha obert una consulta sobre Equitable scholarly communication for implementation of open science. La consulta és sobre un proposta de política que defensa la necessitat urgent de posar l’equitat en el centre de la comunicació científica, és a dir de fomentar un entorn obert, just i inclusiu per crear, compartir i accedir al coneixement científic. El document analitza els elements que generen desigualtat en el sistema actual i, a partir d’aquí, recomana accions per construir sistemes de comunicació acadèmica més equitatius com ara el recolzament a l’edició no comercial, al multilingüisme, a la reforma de l’avaluació, a la disminució de la rasa digital i a la diversitat de pràctiques de la recerca. El 13.04 és la data límit per fer-hi comentaris.

Llibres acadèmics en accés obert: MACO i PEPA  

Amb pocs dies de diferencia s’han presentat dues plataformes d’edició de llibres acadèmics en obert. Una nota de premsa del CSUC publicitava la plataforma digital MACO (Monografies Acadèmiques Catalanes en Obert). Aquesta “vol ajudar a la difusió i la visibilitat de la recerca publicada a Catalunya per institucions públiques i privades d'ensenyament, recerca i divulgació, que permeti el descobriment, la reutilització d'aquestes publicacions i n'augmenti l'impacte”. I una altra nota de premsa, aquesta de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) anunciava el naixement de la PEPA (Plataforma Editorial de Publicaciones en Abierto) que és un repositori que recull les monografies científiques dels serveis de publicació de la UNE. La PEPA té com objectius: ser un punt d’accés comú a les publicacions de les editorials universitàries, facilitar l’adopció de l’OA i incrementar la visibilitat d’aquestes publicacions (veure l’acte de presentació aquí). Dues iniciatives paral·leles en intencions i desiguals en dimensions que haurien de servir per a que les monografies que recullen s’integressin també al directori internacional DOAB (Directory of Open Access Books). 

Quan l’Obert va més enllà de les publicacions

Tres importants entitats finançadores de la recerca del Regne Unit, Research England, Wellcome Trust i Arts and Humanities Research Council, acaben de publicar l’informe Openness in the arts, humanities and social sciences: Documenting open research practices beyond STEM. L’informe (vegeu-ne un resum al bloc LSE Impact) és un resultat del Projecte MORPHSS centrat en les pràctiques de recerca oberta en les humanitats i les ciències socials. L’informe parteix de l’assumpció que les pràctiques de CO s’han centrat en l’obertura dels continguts i dades i que aquestes pràctiques són més comunes en la recerca en ciències dures, tecnologia, enginyeria i matemàtiques que no pas en la resta de ciències. Es considera també que les disciplines d'arts, humanitats i ciències socials (AHSS) requereixen models diferents d'obertura per reflectir un conjunt diferent de pràctiques apropiades per a aquestes àrees.

L’informe identifica trenta pràctiques de recerca oberta en AHSS (cap. 3) i les categoritza sota sis tipus d'obertura (cap 4): disponibilitat dels outputs, disseminació de la recerca de forma accessible, obertura dels processos de recerca, obertura dels resultats als participants en la recerca, pràctiques participatives i obertura epistèmica. Finalment (cap. 6), es fan recomanacions per a finançadors, institucions, sistemes de monitorització de la recerca oberta, editorials, societats acadèmiques i investigadors; aquestes coincideixen en assenyalar la importància de la flexibilitat, el reconeixement dins els processos d’avaluació i seguiment de la diversitat de pràctiques respecte l’obert, i la necessitat que els investigadors en AHSS participin en la revisió i modificació dels requisits i expectatives respecte pràctiques obertes.

La UK Reproducibility Network (UKRN) ha publicat els resultats sobre una enquesta feta el 2025 coneixement i actituds respecte pràctiques de recerca obertes. Els resultats mostren que el coneixement de diverses pràctiques obertes és alt encara que variable segons quina sigui la pràctica. Val la pena mirar l’apartat 2.3.2 amb els resultats per a cada tipus de pràctica (OA, preprints, dades FAIR ...). Un 80% de les respostes afirmen tenir actituds positives respecte les pràctiques obertes alhora que només un 42% dels investigadors es considera formats al respecte.

Integritat

“Poques coses han alterat la comunicació acadèmica tan profundament com les vulneracions de la integritat de la recerca i la publicació de continguts fraudulents”. Aquesta afirmació és la que motiva l’informe Safeguarding Scholarly Communication: Publisher Practices to Uphold Research Integrity, fet per Research Consulting per encàrrec del Comitè d'Integritat de la Recerca de la STM (Association of Scientific, Technical & Medical Publishers). L’informe documenta les actuacions de les editorials científiques per garantir la integritat de la publicació acadèmica; aquestes queden agrupades en tres àrees: capacitat, pràctica i col·laboració. A la 1a es detallen les inversions fetes en equips humans i tecnologia per preservar la integritat; a la 2a les mesures preses per prevenir, detectar i respondre a les amenaces a la integritat al llarg del cicle de vida de la publicació; a la 3a diferents actuacions col·laboratives entre editors per garantir la confiança en els continguts. De l’informe (és breu: 21 p.) n’hi ha un resum i comentari a Delta Think's (From Research Integrity Expectations to Operational Reality: Unpacking the STM Research Integrity Report)

I continuant amb aquesta preocupació, dues iniciatives per mesurar el grau d’integritat de les publicacions d’una institució. El Research Integrity Risk Index (RI²) està fet per Lokman Meho, de la Universitat Americana de Beirut i té per intenció mostrar senyals relacionats amb la integritat a parir de tres indicadors: articles publicats a revistes eliminades de Scopus o WoS, articles retractats i taxa d’autocitació. RI2 permet ordenar les institucions per països i regions (vid. l’explicació que en fa L. Meho al blog Leiden Madtrics: When Impact Signals Become Noisy: RI² as an Early Warning Framework for University Rankings. IRIS (Integrity Risk Indicators) és una plataforma feta per SCImago (vid. les explicacions que en dona Félix de Moya al darrer congrés CoDi)

Mai no és tard per llegir coses interessants  

Full de ruta per institucionalitzar la sostenibilitat dels REO a l’Educació Superior recursos educatius oberts / Gema Santos-Hermosa, al Blok de BiD 04.03.26. [ressenya de l’informe M.P. Long i R.C. Schonfeld:  Charting the Course: Case Studies in OER Sustainability (Ithaka S+R,2004)] + How Participatory Funding is Transforming Open Access / Shamprasad M. Pujar and Anjaneya Reddy N. M. Katina magazine, 03.03.26. [on s’expliquen dues iniciatives per transformar compres de llibres en llibres en obert: Direct to Open (MIT) i Path to Open (JSTOR)]

Ciència Oberta: premis de la Generalitat de Catalunya, Accés Obert Diamant, Recursos Educatius en Obert ... i més

Ciència Oberta: Premis de Ciència Oberta de Catalunya

El passat 18.02 es van lliurar els Premis de Ciència Oberta de Catalunya 2025. Es pot veure l’enregistrament de l’acte del que en recomano especialment les paraules dels premiats: els investigadors joves Blanca Arias (42:40) i Jordi Gené (49:30),  l’investigador sènior Josep Perelló (57:30) i la UAB. També el parlament de la consellera (23:20) i el del president de la Generalitat (1:13:45). I la nota de premsa, aquí.

Acords transformatius i revistes acadèmiques  

Els darrers anys al Regne Unit el JISC ha negociat acords marc de subscripció de revistes per a les universitats als que s’hi refereixen amb el nom d’acords transicionals i no transformatius. La renovació d’aquests acords per al període 2026-28 presenta problemes i diverses universitats sembla que no s’adheriran a l’acord amb Elsevier (vegeu els articles de The Times Higher Education aquí, aquí i aquí). El gran escull amb el que estan topant els ATs és més la mala situació econòmica de les universitats angleses que no pas una posició de força a favor de l’accés obert. Les universitats més orientades a la docència i que publiquen poc son més propenses a donar-se de baixa dels acords que les més orientades a la recerca.

L’elevat nombre d’articles en obert fa que avui l’accés no sigui ja un bé per al qual es vegi necessari pagar, però els ATs continuen tenint bona salut: la CRUE en té sis de signats per al 2026 i el CSUC dotze (incloent els de la CRUE) i la institució CERCA quatre. La situació no deixa de ser desconcertant i la comunitat acadèmica es pregunta si la millora en accessibilitat dels ATs no està alhora incrementant la dependència de les editorials comercials o si no hem de signar el certificat de defunció de la revista acadèmica (In Memorium: The Academic Journal / Russell Beale. IEEE Computer).

Serveis de dades de recerca   

Una enquesta sobre serveis de gestió de dades de recerca a les universitats espanyoles (article de R. Martin i S. Martínez a la REDC). Es pregunta sobre la situació del servei, els elements que l’impulsen i els que el frenen i el paper de les biblioteques com a facilitadores del servei. El panorama és desigual: algunes biblioteques preveuen oferir el servei, la majoria es limiten a fer formació i assessorament i algunes ofereixen serveis avançats que inclouen la FAIRificació de les dades i el seu dipòsit en un repositori.

Accés obert diamant (AOD): enquesta de la Unesco

La Unesco continua mostrant el seu suport a l’AOD amb la publicació a finals de l’any passat de Advancing Equity and Inclusion in Scholarly Communication : Findings from the Consultation on a Global Diamond Open Access Framework. Es recullen aquí els resultats d’una enquesta internacional que va tenir quasi 2.900 respostes de persones de 90 països (un 43% eren d’Amèrica Llatina i un altre 43% d’Europa i Amèrica del Nord) i feta amb l’objectiu de conèixer les pràctiques actuals, els reptes estructurals i les aspiracions de la comunitat que promou la comunicació acadèmica no comercial.

Els resultats de l’enquesta (clars i informatius) s’agrupen en tres blocs:

·         L'AOD en  la pràctica (rols i responsabilitats, valors, motivacions, aspiracions ...)

·         Reptes estructurals i sistèmics (falta de reconeixement i visibilitat, barreres tècniques i de capacitat, barreres d'entrada i disparitats regionals...)

·         Prioritats dels agents interessats en construir un marc global (impactes i beneficis en la comunicació acadèmica, mecanismes de suport, rol de la Unesco...)

Els enquestats van identificar cinc direccions clau per promoure l'AOD: desenvolupar marcs polítics de suport, enfortir la capacitat i infraestructures institucionals, promoure la cooperació regional, compartir pràctiques i desenvolupar eines de monitorització.

Recursos Educatius Oberts (REO-OER)

El passat 22.01 es va celebrar una interessant jornada sobre OERs organitzada pel grup de recerca Open Science Spain. La trobada tenia per objectiu reflexionar i debatre sobre l’impacte i les estratègies de futur dels recursos educatius oberts.. Hi va haver una ponència inaugural (Mapeando los REA: UNESCO) a càrrec de D. Oliva Uribe, G. Santos-Hermosa va presentar una visió de la panoràmica dels OER a Espanya, C. Valdera López va explicar experiències de OER de l’INTELF (Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado) i va acabar amb una taula rodona d’experiències recursos educatius en obert a universitats espanyoles (concretament: UdL, URJC i el Grup de Repositoris de REBIUN). Els enregistrament de la jornada es pot veure des de la crònica en fa  C. Ollé i les presentacions aquí.

La European Network of Open Education Librarians (ENOEL) és una associació fundada el 2018 amb l’objectiu de fomentar l'Educació Oberta (OE), La seva missió és  maximitzar l'accés, l'ús i la reutilització dels recursos i les pràctiques educatius oberts. ENOEL organitza periòdicament els tallers Embrace the Open que tenen l’objectiu d’ajudar a bibliotecaris i altres professionals a aprendre més sobre els conceptes bàsics de l'educació oberta. El darrer va ser sobre IA i educació oberta. Els tallers són enregistrats i poden veure’s aquí

 

El moviment dels recursos educatius en obert ha agafat un fort impuls a partir de la Declaración de Dubái sobre los recursos educativos abiertos (REA). Aquesta va ser fruit d’un procés iniciat el 2019 que va consistir en sis consultes regionals (en les que hi van intervenir uns 900 participants de 91 països) i, finalment, amb el seu debat i aprovació al 3rd World Open Educational Resources Congress. El Congrés va concloure reafirmant el potencial transformador dels OER per aconseguir un accés equitatiu i inclusiu al coneixement a l'era digital i manifestant que les tecnologies emergents com la IA i les solucions obertes poden fomentar la innovació i donar solució a les dificultats lligades a les qüestions d'accés, propietat intel·lectual i sostenibilitat als bens culturals.

Mai no és tard per llegir coses interessants  

·         The brutal geography of global elite scientific research / A. Rodríguez-Pose, L. Xiang, N. Lee. LSE impact, 26.01.26 [sobre la gravetat reputacional o com la geografia de la recerca d'elit continua fermament arrelada en un petit nombre d'ubicacions].

·         Preliminary Evidence Linking Open Science to Research Integrity / T. Vines, B. Kaube, A. Day, K. Ratan. Scholarly kitchen, 28.01.26. [Hi ha relació entre les pràctiques de CO i la integritat en la recerca? Potser no però sí que les pràctiques de ciència oberta es poden entendre com a indicadors probabilístics de fiabilitat].

·         Resilience in Times of Crisis: Strengthening Open Science Against Geopolitical Pressures / Kathleen Gregory, Louise Bezuidenhout, Leiden Madtrics, 03.02.26. [Com podem protegir els avenços en CA de les pressions geopolítiques? Amb  infraestructura humana i xarxes socials, redundància d’infraestructures, preveient mals moments i amb visió global i planificació estratègica]. 

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: gener 2026

Ciència Oberta: pla d’acció neerlandès i llibres   

A finals de l’any passat Open Science NL va presentar el seu programa de treball per 2026-27 que té per objectiu fer que la CO sigui la norma als Països Baixos. El programa té un finançament de 36M€ que es distribueixen en 13 àmbits d’acció agrupats sota 5 eixos. Els eixos s’ordenen de baix a dalt: 1) les infraestructures, que són les que ho fan possible, 2) el desenvolupament de coneixements i habilitats per aplicar pràctiques de CO, per usar infraestructura de manera eficaç i rebre suport en aquests processos, en resum, per fer-ho fàcil, 3) el reforçament de comunitats de cara a fomentar pràctiques compartides i fer que l'obert sigui la norma, 4) els incentius, que fan que fer CO tingui recompensa, i 5) el seguiment i l’avaluació, que fan possible mesurar el progrés del pla i de les seves accions. El Pla (28 p que val la pena llegir o fullejar) assenyala accions o objectius una bona part dels quals es desenvoluparan en forma de projectes finançats. Els ajuts que es donin sota aquest programa han de seguir les normes de subvencions del Consell de Recerca Neerlandès (NWO), concretament han de complir les polítiques de gestió de dades de recerca i d’AO del Consell. El seguiment del Pla comptarà amb un monitor de CO que ara mateix està en construcció. 

La CO continua generant llibres, més dels que no puc llegir. Els darrers dels que he tingut notícia (gràcies Ismael):

·         Philosophy of Open Science de Sabina Leonelli. Un llibre curt (70 p.) però ple d’argument i observacions dignes de ser tingudes en compte, per exemple, critica l’èmfasi que la CO posa en compartir ja que això pressuposa que els resultats de la recerca tenen un propietari. Vegeu ressenyes de Summer Wilson o la de Mark Rubin

·         Ciência Aberta no Brasil: conquistas e desafios Creators, amb F. Couto Corrêa da Silva, K. Stueber i W. Carvalho-Segundo com editors. El llibre: permet “comprendre els reptes i les perspectives de la CO al Brasil [i] les estratègies adoptades per fer la ciència més accessible i inclusiva de les entitats” del Brasil.

·         Publishing Beyond the Market: Open Access, Care, and the Commons, de Samuel A. Moore. Centrat en l’AO, ell llibre “argumenta que el canvi cap a l'accés obert s'hauria de centrar menys en l'accessibilitat gratuïta dels resultats de la recerca i més en qui controla les publicacions i les infraestructures per a la comunicació acadèmica”. Son 4 capítols (200 p.): 1) relacions entre l’AO i els comuns, 2) Plan S, 3) experiments radicals d’edició feta per l’acadèmia, i, 4)infraestructures per a un espai comú d’edició en accés obert.  

Infraestructures obertes

La Barcelona Declaration on Open Research Information ha publicat la memòria de l’any 2025. Els fets més destacats són que la iniciativa ha quedat enfortida ja que té assegurat el finançament per als propers 3 anys i que s’ha establert un equip de coordinació sota la direcció de Bianca Kramer, la Declaració ha tingut 30 nous signataris (entre els quals hi ha Wellcome Trust, California Digital Library i la Fundació "la Caixa") i s’ha avançat el treball que s’està fent a través de set grups.

La EOSC Association també va fer balanç de l’any a la seva 12a assemblea on es van elegir com a nous directors a Enrique Bernal-Delgado (Instituto Aragonés de Ciencias de la Salud), Antje Keppler (Euro-BioImaging ERIC), i Jessica Lindvall (Univ d’Estocolm). El resultat més destacat del 2025 ha estat l’inici de la Federació EOSC amb la posada en funcionament del node europeu i de 13 nodes inicials. Aquests han acordat compartir sistema d’autenticació i catàleg de serveis, han creat 5 casos d’ús i han signat un MoU; tot això serà la base a partir de la qual ampliar la federació amb nous nodes el 2026.

Aquests dies estan tenint lloc dues consultes de la Comissió Europea. Tres organitzacions -IFLA, LIBER i SPARC Europe- s’han posicionat de forma conjunta respecte  la European Research Area Act, La seva argumentació es centra en les dificultats per assolir els objectius d’accés obert que calen per fer efectiva la CO i proposen com a solucions diferents mesures al voltant de la retenció de drets. L’altra consulta és una preparació per la propera Estratègia per a un ecosistema digital obert, que té per objectiu disminuir la dependència tecnològica europea. Segons l’anàlisi que en fa Enrique Dans, aquest ecosistema no es pot bastir sobre grans corporacions i infraestructures tancades, sinó en estàndards oberts, transparència i col·laboració.

Repositoris: cal espavilar-se  

Informe COAR Strategic Analysis of the Scholarly Communications Environment, on la Confederació de repositoris OA descriu breument el panorama de la comunicació acadèmica, destaca les principals forces que poden incidir en l'ecosistema dels repositoris en els propers anys i enumera quatre àmbits d’acció per als repositoris. Com a elements determinants de l’entorn, l’informe assenyala: la sobirania digital, reduccions en el finançament de la recerca, insatisfacció amb el sistema de publicació actual, emergència de la intel·ligència artificial, i disminució de la confiança pública en la ciència i l'erudició. Les respostes que haurien de tenir els repositori serien: 1) aprofitar el canvi tecnològic, 2) construir un entorn d'informació de confiança, 3) millorar la coherència digital, i 4)augmentar la visibilitat dels repositoris.

 

Dades de recerca FAIR: Dataverse Meeting a Barcelona

Del 12 al 15 de maig, a la seu del BSC, tindrà lloc la Dataverse Community Meeting 2026. El Dataverse és un programari de codi obert i de desenvolupament comunitari per crear i gestionar un repositori de dades de recerca; va ser creat a la Universitat de Harvard i avui està instal·lat àmpliament arreu del món. La reunió d'aquest any té quatre temes d'innovació comunitària: 1) solucions d'IA per millorar el dipòsit i la curació de les dades i dels repositoris, 2) millorar de la interoperabilitat de cara a enfortir l’ecosistema federat de metadades i dades, 3) creació d’entorns de confiança per a dades sensibles, i 4) presentacions d’implementacions i casos d'ús de Dataverse. El congrés està obert a tothom (tant usuaris com no usuaris del programari) i és una oportunitat per compartir, aprendre i contribuir a l’establiment d’un sistema FAIR federat de dades de recerca.

Mai no és tard per llegir coses interessants  

·         Is ‘open science’ delivering benefits? Major study finds proof is sparse / Jeffrey Brainard, Scienceinsider, 30.12.25; amb versió en castellà [La Co produeix els beneficis que promet? Sembla que sí, però les proves són dèbils]

·         Hot Takes on the First Quarter of 21st Century Scholarly Publishing / Todd A Carpenter a Scholarly Kitchen 08.01.26. [“El món de l'edició acadèmica sens dubte ha canviat molt en els darrers vint-i-cinc anys, però no sempre de la manera que podríem haver esperat.”]

·         How Two Canadian Organizations Created a National Model for Diamond Open Access / J. Friedman, J. Dallaire-Clark, C. Duncan i A. Holmes, Katina, 15.01.26 [Una acord al Canadà entre compradors i editors per fer que les revistes passin a ser diamant]

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: novembre (informes interessants de la CUP i la EUA sobre l'ecosistema d'edició científica)

Ciència Oberta

El passat 28 d’octubre la UAB va celebrar la seva 1ª Jornada de ciència oberta. Les xerrades (visibles a Youtube) van ser sobre la CO en general (L. Anglada), l’avaluació de la recerca (P. Martínez), la Declaració de Barcelona (N. Benítez) i la feina feta a la UAB respecte els compromisos de CoARA (T. Sordé, J.L. Molina i E. Nueno). També es poden consultar les presentacions de la Open Science FAIR celebrada el passat setembre al CERN i veure el resum que se’n fa al bloc d’OpenAIRE.

El CERN acaba de publicar el seu 1r informe on explica els avenços fets en el període 2023-24 en la implementació de les diferents pràctiques de la CO (OA, dades,  programari oberts, etc.) És un document breu que pot servir per les institucions que ja fa temps que promouen la CO i que volen explicar els resultats dels seus treballs.

La CO es recolza en diferents agents entre els quals destaquen els/les bibliotecaris/es. Això queda ben documentat a l’article de L. Liu i W. Liu, The engagement of academic libraries in open science: A systematic review al Journal of Academic Librarianship. L’estudi analitza 65 publicacions sobre aquest tema i mostra que la participació de les biblioteques universitàries en la CO es centra principalment en quatre àmbits: accés obert, gestió de dades de recerca, recursos educatius oberts i ciència ciutadana. Les biblioteques fan tant de proveïdors de serveis de ciència oberta, com de promotors i  educadors i de gestors de polítiques.

Comunicació científica

Cambridge University Press acaba de publicar: Publishing Futures: Working together to deliver radical change in academic publishing. L’informe (de lectura molt recomanable) recull l’estat d’opinió d’investigadors, bibliotecaris, editors i  finançadors sobre la situació actual (problemes i reptes) de la publicació acadèmica. S’ha fet a través de tallers, entrevistes i una enquesta en línia amb més de 3000 respostes. L’informe té dues parts. En la 1a (breu: 12 p) s’identifiquen quatre reptes clau (la pressió que rep el sistema degut al volum de publicació, la sostenibilitat financera, l’equitat i que el sistema de reconeixement deixi de prioritzar la quantitat) i s’exposa la necessitat d’un canvi radical, que només es pot fer si es realitza a escala global. Aquest passaria per: la reforma del sistema d’avaluació i reconeixement, per posar la transparència i els valor al centre del sistema de publicació, i per reforçar i sostenir la revisió per iguals. La 2a part i més extensa (unes 50 p) no és gens negligible; exposa els resultats de l’enquesta sobre percepcions del sistema actual, l’impacte de l’OA, el futur de l’edició oberta de revistes, llibres i dades, la situació de l’equitat, el reconeixement i la revisió per iguals, i el futur de la publicació de la recerca. Les dades de l’enquesta s’exploten amb detall i mostren grans consensos (per exemple, es valora positivament l’accés obert alhora que només una minoria del 33% creu que el sistema de reconeixement funcioni bé).

Document breu (21p) i clar, tal com acostuma a fer la European University Association (Reclaiming academic ownership of the scholarly communication system:  Challenges and opportunities for universities) en el que s’analitza el sistema actual a traves del que es comparteixen i publiquen els resultats de la recerca. Es parteix de la base que aquest s'ha allunyat dels propòsits originals i de les necessitats de la comunitat investigadora i que presenta ineficiències importants. L’informe vol ajudar a aconseguir el que proposa la Open Science Agenda 2025 de l'EUA: un ecosistema de publicació científica ‘just, transparent, divers, assequible, sostenible, tècnicament interoperable i dirigit per la comunitat investigadora’. L’informe identifica els elements que pressionen el sistema, menciona els reptes amb que s’enfronten les institucions científiques tant respecte els seus valors com respecte la sostenibilitat econòmica, relaciona les reaccions que hi ha hagut des del sector acadèmic tant pel que fa a l’edició com pel que fa a la reforma de l’avaluació, i anima a les universitats a:

·         Accelerar la reforma de l’avaluació

·         Enfortir els serveis i infraestructures d’edició institucional

·         Cooperar i coordinar-se amb altres agents

·         Avaluar críticament la despesa que es fa en productes i serveis comercials d’edició i informació sobre la recerca

·         Recolzar i promoure la retenció de drets entre la comunitat universitària

·         Implicar a la comunitat acadèmica en les transformacions que suposa la CO

Accés Obert

La creació el 2018 de cOAlition S va suposar un impuls molt important per al moviment de l’OA. Un important grup d’entitats finançadores de la recerca van unir-se amb la finalitat d’aconseguir que “els resultats de la recerca als que donen suport estiguessin  disponibles lliurement per a la seva lectura i reutilització” i van crear el Pla S que perseguia que el 2021 “les publicacions resultat de recerca finançada amb ajuts públics fossin publicada en revistes o plataformes OA”. El Pla S ha impulsat els acords transformatius i ha ajudat a avançar en l’accés obert. Amb aquest antecedents, la cOAlition S acaba de publicar un nou pla estratègic 2026-30 que sembla rectificar una mica el rumb i  s’orienta a recolzar models de publicació acadèmica que siguin més sostenibles i equitatius, com ara el "Publicar-Revisar-Curar (PRC)", l'accés obert de diamant i els preprints. La visió de cOAlition S és aconseguir “un sistema de comunicació que permeti compartir amb confiança  el coneixement científic de forma ràpida, oberta, transparent i equitativa”. Les prioritats per aquest període són: 1) Enfortir les bases per a un accés obert immediat, sostenible i equitatiu als articles científics revisats per iguals, 2) Recolzar les infraestructures digitals que faciliten l'accés obert, i 3) Explorar i monitoritzar sistemes de publicació que siguin financerament sostenibles i equitatius. Vegeu també el resum i anàlisi que en fa Jeffrey Brainard (Science.org, 12.11.25): After Coalition S disrupted scientific publishing, new plan retreats from strict requirements

Aquest agost la Royal Society ha anunciat que el 2026 les seves revistes seran d’accés obert. Això es farà a través del model Subscribe to Open (S2O); aquest sistema consisteix en que es demana a les biblioteques subscrites a les revistes de la Royal Society que continuïn pagant les seves subscripcions, si n’hi ha prou que ho fan les revistes passen a ser OA durant l'any, i si no, no. Vegeu el post de Rod Cookson (Katina magazine 22-10.25) The Royal Society Moves to Subscribe to Open, la campanya pro S2O feta a la passada OA week (per exemple a la p. web de l’American Physiological Society) o la visió més escèptica de The Brief

Mai no és tard per llegir coses interessants

The withdrawal of the US from UNESCO: What does this mean for Open Science? / Louise Bezuidenhout, Jon Verriet, bloc Leiden Madtrics 05.11.25 [què poden arribar a suposar per a diferents iniciatives que recolzen la CO les polítiques actuals del govern Trump], I sobre més o menys el mateix: Trump order aims to politicize decisions on federal science grants / Jeffrey Mervis, bloc de Science 08.08.25.+ Money, Time, Trust, Control – How commercial publishers drain science / Dan Brockington, Aileen Fyfe, Stefanie Haustein. LSE blog 19.11.25. [S’argumenta que cada vegada més les editorials comercials s’estan apartant de les necessitats i interessos dels investigadors i del servei a la ciència. Un post que resumeix l’article més llarg i documentat a arXiv.org: The Drain of Scientific Publishing]