Novetats de Ciència Oberta: juliol 2026: jornada UPC, un ecosistema en transició, llibres OA de la UOC, i, obstacles a la retenció de drets

 

Ciència Oberta: jornada UPC   

La UPC va celebrar el 7 de juliol passat la seva VII Jornada de Ciència Oberta de la que se’n pot veure l’enregistrament aquí i les presentacions aquí. Rafael Vidal, delegat del rector en CO i ciència ciutadana va presentar les novetats de la UPC en aquest àmbit entre les quals va destacar la Normativa de gestió de dades de recerca. La Jornada va seguir amb una conferencia de Pilar Paneque, directora de l'ANECA, sobre avaluació de la recerca i una taula rodona sobre l’impacte de la recerca amb la participació de Gemma Llopart (Departament de Recerca i Universitats), Paula Adam, (AQuAS) i Toni Bassaganyas (IDIBGI). L’acte es va tancar amb el lliurament del III premi de CO de la UPC que ha estat concedit grup de recerca PLAANET  (PLant, Animal and Agrifood Novel Engineering).

Accés obert: un ecosistema en transició  

Una imatge val més que 1.000 paraules? SPARC Europe creu que sí i ha fet una imatge d’un paisatge que il·lustra metafòricament l’evolució del canvi estructural que hi està havent en el sistema de comunicació científica. La imatge (descarregable en alta definició aquí) ‘és un argument visual’ que mostra un ecosistema complex que transiciona des d’un model industrial i oligopolitzat fins a un de descentralitzat i sostenible. Els dos paisatges estan separats per un riu però connectats per ponts de diferents mides i estructures. La imatge no captura tota la complexitat del moment actual però en dona una idea prou bona i ben útil per sessions en divulgatives i de formació pro OA.  

 

Accés Obert Diamant: Pla d’acció i llibres en obert de la UOC

El febrer passat va tenir lloc la 3rd Global Summit on Diamond Open Access. Ara se n’ha publicat un resum (13 p.) del contingut de la reunió i el Bengaluru Roadmap and Action Plan on Diamond Open Access. Aquestes reunions s’adrecen sobretot a governs i agents que defineixen polítiques; la seva intenció és que administracions, agències i entitats finançadors recolzin l’OAD. El pla d’acció assenyala sis àrees d’acció: reconèixer l’OAD com un component més del sistema de comunicació científica, sostenir-lo financerament, recolzar la reforma de l’avaluació de la recerca, desenvolupar una infraestructura federada i interoperable, reconèixer la feina que fan les persones que promouen l’OAD, i recolzar el multilingüisme, la bibliodiversitat i la inclusió.

La UOC ha anunciat que acaba d’incorporar 800 títols de l'Editorial UOC al seu repositori, amb això la universitat amplia significativament els continguts que difon en obert i reforça la visibilitat i l'abast internacional de les publicacions acadèmiques de la universitat. Aquests títols se sumen als prop de 200 que ja estaven en obert al repositori de la UOC. Aquesta acció segurament és part de la nova orientació estratègica de l’Editorial que  reforça el llibre digital com a eina clau per a la difusió del coneixement acadèmic.

Reforma de l’avaluació: jornada UOC  

La Universitat Oberta de Catalunya ha organitzat per segona vegada l’Open Science Summer Camp, ‘una trobada formativa i divulgativa sobre la CO [que] s'adreça a tota la comunitat investigadora de la UOC’ i que es va desenvolupar al llarg de quatre dies amb un tema central per cada jornada. Aquests van ser: avaluació de la recerca, Impacte social i integritat de la recerca, Acceleració de la recerca i Ciència Oberta i Ciència ciutadana. El Summer Camp va acollir el passat 6 de juliol la jornada “CoARA, dels plans a la pràctica”. El punt central i al que la jornada va dedicar més temps va ser com s’està avançant en la reforma de l’avaluació de la recerca a Espanya. Aquí  van destacar les explicacions i taula rodona de Mercè Gisbert, directora de l'AQU, i de Pilar Paneque, directora de l'ANECA i la visió global sobre el desplegament de CoARA a universitats i centres espanyols que van fer Candela Ollé i Ernest Abadal. La Jornada va començar amb una explicació sobre l’estat de l’actualització del Pla de Coneixement Obert de la UOC, i va concloure amb una sessió d’intercanvi d’experiències i bones pràctiques del sistema català de recerca per impulsar nous models d’avaluació

Retenció de drets, doncs sí, sembla que no és el camí

Dutxa d’aigua freda a la via de retenció de drets per arribar a l’OA. Ho he llegit només aquí: Academic Freedom for the Win; Open Access Mandate in Germany Declared Unconstitutional, un post de Roy Kaufman a The Scholary kitchen (hi ha versió castellana al Boletín SciELO-México). En resum, Llei Federal Alemanya de Drets d'Autor reconeix la retenció de drets als autors de treballs acadèmics derivats d'investigacions finançades almenys en un 50% amb fons públics i publicats en una revista científica, cosa que permet que els autors puguin posar en obert les versions acceptades dels seus articles, però un tribunal va dictaminar que el requisit obligatori de dipòsit d'articles imposat per l'estat federat de Baden-Wurtemberg era nul. La sentència argumenta qüestions competencials i no qüestiona tant la retenció de drets com l’obligació de publicar en obert els manuscrits a un repositori. En aquests moments la Comissió Europea està considerant reconèixer et dret de publicació secundària (Secondary Publication Right, SPR) per a publicacions científiques com a via cap a l’accés obert. Consideracions legals a banda, val la pena llegir el post on l’autor opina que el SPR ‘probablement contribuirà al deteriorament del registre científic’ ja que no condueix el lector a la versió autoritzada i definitiva del treball publicat, competeix amb la via daurada com a camí defectuós cap a l'OA, i augmenta la probabilitat que diferents versions siguin utilitzades indiscriminadament per sistemes d'IA,

Mai no és tard per llegir coses interessants     

·         Women as the first open scientists: Five stories of the neglected contributions of women in (social) science reform history. M. Pownall. Gender & Society, 2026. [Els articles que parlen dels antecedents de la CO obliden mencionar dones. L’autora menciona 5 científiques que van fer contribucions a la reproductibilitat  i que, en aquest sentit, poden considerar-se anticipadores de la CO] 

·         The next unit of science: Is the scientific paper due to be replaced? / T. Requarth.   The Transmitter. 11.05.26. [Té sentit pensar en altres maneres de difondre resultats científics que no siguin l’article que avui coneixem? Alguna que faciliti que les màquines els llegeixin?]

·         Prospección del acuerdo de acceso abierto entre CAPES/Brasil y Elsevier: publicaciones y costes. / L. C. Café, R. Schwarz Rodrigues, A. Carvalho Vieira. Revista Española De Documentación Científica, 48(25)3. [S’analitza l’impacte en articles en OA que tindria un acord del Brasil amb Elsevier i el cost alternatiu d’obtenir el mateix pagant APCs]

Notícies de Ciència Oberta, juny 2026: pràctiques obertes no convencionals, OA Diamant i altres també molt interessants

CO: full de ruta UPC i pràctiques obertes no convencionals

La UPC acaba d’aprovar el seu Full de ruta 2028 de ciència oberta que recull propostes per impulsar la ciència oberta a la Universitat. Aquest full de ruta continua el Pla anterior; les actuacions fetes poden veure’s aquí. Els dos tenen per objectiu facilitar la transició cap a un model de recerca més obert, col·laboratiu i sostenible. El Pla s’estructura en sis eixos que s’agrupen en tres àrees interrelacionades: la producció i la gestió del coneixement (accés obert i dades), les infraestructures i la capacitat per a la recerca oberta (infraestructures i competències) i l’impacte de la recerca (avaluació i ciència participativa). Aquest 7 de juliol la UPC celebra la seva VII Jornada de Ciència Oberta

Una de les virtuts de la CO és que considera que les practiques científiques no son iguals per a tots els àmbits científics i que algunes disciplines tenen pràctiques diferents. Per això saludo amb alegria el llibre Patrick Dunleav i Timothy Monteath Doing Open Social Science: A Guide for Researchers (LSE Press). El llibre ‘estableix els principis i les pràctiques de la recerca oberta per a aquells que treballen en les disciplines de les ciències socials i ofereix consells pràctics sobre com fer que la recerca sigui més transparent, fiable i reutilitzable’. El llibre té 16 capítols (400 p) dividits en quatre parts: 1) Obrir les ciències socials, 2) Aproximacions pràctiques per a una recerca més oberta, 3) Aconseguir una recerca més oberta i de qualitat, 4) Canviant les cultures de recerca. M’agradaria poder donar una opinió personal del llibre però no l’he llegit; tot i això sembla ser una obra de referència a tenir en compte per orientar tant les pràctiques de recerca com la seva avaluació en ciències socials. Si que he llegit i recomano l’article de J. Adams i altres: Cataloguing and theorising open research practices in the arts, humanities and social sciences: Problematising and diversifying ‘Open Science’ a F1000Research on s’identifiquen pràctiques de recerca obertes en l’àmbit de les ciències humanes i socials.

 

I, seguint l’anterior, com que és clar que no tots els outputs de la recerca són valorats per igual, al Regne Unit celebren la Hidden REF Competition. La Hidden REF va fer-se per primera vegada el 2020 amb l'objectiu de reconèixer i posar en valor tots els resultats de la recerca i tothom qui hi participa. És un premi que vol ajudar a canviar la cultura de la recerca posant l’accent tant en els resultats i pràctiques que no puntuen a l’avaluació de la REF com el paper ocult de persones que participen en la recerca però que no signen els articles científics. Es poden veure les pràctiques i persones premiades el 2024 aquí.

L’accés obert de llibres als repositoris

Qui va dir que seria fàcil? L’OA no avança a la mateixa velocitat en les diferents disciplines científiques, ni per als diferents tipus de resultats de la recerca. Ho fa de manera més lenta per a les ciències humanes i socials que depenen més de les ‘publicacions de format llarg’ (i.e. llibres) que dels articles. Amb ganes d’ajudar a consolidar l’OA per a aquestes publicacions, The British Academy va encarregar a Information Power un informe que examinés el potencial i les limitacions (institucionals, financeres i culturals) del OA verd per a llibres. Gali Halevi i cinc persones més son les que signen l’informe resultant:  Usage of higher education institutional repositories and “Green” open access for longform publications. L’informe es basa en quatre fonts de dades: entrevistes amb responsables de biblioteques i de repositoris d'institucions del Regne Unit, una enquesta a gestors de repositoris, anàlisi quantitativa i grups focals amb acadèmics en els camps de ciències socials i humanes. Les principals conclusions són que la ruta OA verda per a obres de format llarg encara no està madura en la pràctica i que ‘malgrat el suport que té l’OA sense un marc estratègic nacional i una coordinació intersectorial el progrés seguirà sent lent i fragmentat’ (vegeu resum executiu p 5-6).

I ja que hi som, aprofito. Collective funding models for open access books: Librarians' experiences and barriers to participation across six European contexts és un informe de 61 p sobre els models de finançament col·lectiu de llibre en obert. Presenta experiències, polítiques i contextos institucionals de sis països europeus (Alemanya, Finlàndia, França, Països Baixos, Polònia i Suècia). El va publicar a finals de l’any passat l’Open Book Collective una entitat del Regne Unit que reuneix editorials, proveïdors de serveis editorials i biblioteques acadèmiques que té per objectiu garantir la sostenibilitat econòmica futura dels llibres d'accés obert.

Accés Obert Diamant: ALMASI Policy Forums

El projecte ALMASI (Aligning and Mutualizing Nonprofit OA Publishing Services Internationally) té per objectiu ajudar a crear un ecosistema de comunicació científica sostenible, públic  i de qualitat. Una de les seves vies d’acció son les reunions regionals (Policy Forums) on s’expliquen les polítiques i estratègies de diferents països. El passat mes de març es van celebrar reunions regionals (Àfrica, Europa i Amèrica llatina) de les quals hi ha els enregistraments i les presentacions disponibles¸ també ho està l’enregistrament i les presentacions de les sessions del ALMASI 2nd Cross-regional Diamond OA Policy Meeting del que se’n pot veure un resum aquí. En aquesta segona reunió hi van ser presents  va reunir més de 80 agents implicats en l’OA Diamant d’Àfrica, Europa i Amèrica Llatina que van debatre, comparar resultats i identificar sinergies entre regions. El principal tema comú entre les tres regions va ser la reforma de l’avaluació de la recerca degut a que els sistemes d’avaluació actuals encara tendeixen a afavorir les revistes indexades comercialment, cosa que debilita les iniciatives locals d’accés obert diamant. Van quedar reforçades les solucions: el recolzament institucional, la infraestructura pública i la col·laboració regional. Si es vol assegurar que la ciència sigui un bé públic cal tractar la publicació científica com una infraestructura pública estratègica.

Dades de recerca: millores al repositori RDR

El repositori cooperatiu RDR, que facilita la publicació de dades de recerca FAIR a la comunitat investigadora de Catalunya, ha obtingut la certificació internacional CoreTrustSeal que l’acredita com a repositori de confiança. El segell (vàlid fins el 2029) reconeix la qualitat, fiabilitat i solidesa tant del repositori com de la seva documentació i dels processos associats (vegeu nota de premsa). El CSUC informa també del canvi de versió en el programari que ha comportat diverses millores funcionals, de la incorporació de la mètrica F-UJI per avaluar el grau de compliment dels conjunts de dades amb els principis FAIR, i de la publicació per primera vegada d’un dataset de gran volum (més de 500 GB). El CSUC va presentar dues ponències al recent Dataverse Community Meeting, una sobre els 10 anys del RDR i una altra sobre els serveis conjunts que es desenvolupen amb  el Consorcio Madroño El passat dia 18 es va celebrar la 4a edició de la Fira FAIR Data que va reunir unes 150 persones i de la que se’n pot trobar un ampli resum aquí.

Mai no és tard per llegir coses interessants    

·         Why Scholarly Societies Must Compete Through Stewardship, Not Scale / A. Ghildiyal, H. Koppel. Scholarly kitchen, 20.05.26. [Una defensa del paper de les societats científiques en l’edició de revistes i una reflexió sobre quin és el seu valor i aportacions (una comunitat, confiança i qualitat]

·         Why the Gates Foundation Abandoned Article Processing Charges (and What They’re Doing Instead) / A. Farley. Xxx 06.04.2026. [Les explicacions de la Gates Foundation sobre la seva nova política d’OA que ja no financia obrir articles pagant APCs i que dirigeix els seus esforços en recolzar models més equitatius]

·         Beyond APC Tracking – Helping Libraries Measure Publishing Cost and Impact / M. White, H. Delta Think News & Views, 16.06.26 [Tot allà que les biblioteques poden fer per millorar la gestió de les APCs dins una institució]

Novetats de Ciència Oberta: beneficis de la CO, Europa impulsa la via dels preprints, RRA & OI, Congressos de dades FAIR i 4 propostes de lectures interessants

 

Ciència Oberta

PLOS va encarregar a Technopolis un estudi sobre The Economic Benefits of Open Science que explora com hauria d’evolucionar el sistema de comunicació científica per recolzar més i millor la CO i que valorés l’impacte econòmic d’un ecosistema en el que tots els elements de la recerca fossin compartits de forma oberta. L’informe (32 p + 29 d’apèndixs) analitza l’ecosistema de la CO posant el focus en el sistema de publicació i l’AO i avalua els beneficis (econòmics i en impacte sobre la recerca) i els costos econòmics de la CO. Les conclusions es donen al resum executiu (p. 1-4) i són: la CO dona beneficis econòmics significatius quan permet la reutilització a escala global, els principals beneficis són guanys d'eficiència, les infraestructures obertes faciliten la innovació, els efectes de xarxa incrementen els beneficis de la CO, actualment els costos de la CO es distribueixen de manera desigual entre els diferents agents (cosa que crea barreres) i que el valor econòmic de la CO es subestima sistemàticament.

I tres breus:

·         La junta de govern de la Universitat Ramon Llull ha aprovat recentment la seva Política institucional de ciència oberta. Aquesta ‘vol ser el marc que articuli l’adopció progressiva de la ciència oberta a la URL’, abasta tota la comunitat i tota la producció científica de la Universitat (publicacions i dades de recerca, tesis, recursos educatius en obert, ciència ciutadana i documentació institucional.

·         What About Open Science? és un joc pensat per crear debat a l’entorn d’alguns aspectes de la CO ‘que no sempre son ben compresos’, concretament: APCs, integritat de la recerca, infraestructures obertes i recursos educatius oberts.   

·         Open Science NL ha publicat els projectes als que han concedit ajuts de recerca en CO. Aquest (per un total de 4,8M€) inclouen temes com l’increment de la confiança en la CO, pràctiques de recerca obertes i mesurament de la CO.

Accés Obert: Europa impulsa la via dels preprints

El passat 03.04 OpenAIRE va fer el webinar Horizon Europe Open Science requirements in practice del que se’n pot veure l’enregistrament i les diapositives de la presentació. Aquestes darreres val la pena mirar-se-les amb cert detall, tant pel que expliquen respecte HE com per la influència que els programes Horizon han acabat tenint en les polítiques nacionals i institucionals. Els requeriments per als articles seran que aquests (en la seva versió revisada per iguals) estiguin en obert de forma immediata en un repositori de confiança sota una llicència CC-BY 4.0. Per a les dades de recerca FAIR es requerirà un pla de gestió actualitzat, dipositar les metadades en obert tan aviat com es pugui, i dipositar les dades en un repositori de confiança sota el principi de ‘tan obert com es pugui, tan tancat com calgui’. Al webinar també s’hi van incloure explicacions de la plataforma Open Research Europe (ORE), del EU Open Research Repository (Zenodo) i del EOSC EU Node.

La Comissió Europea ha anunciat (26.03) que, després d’alguns canvis en el programari, la plataforma d’edició acadèmica en obert Open Research Europe (ORE) està preparant la seva següent fase i passarà a estar operada pel CERN. La gran força d’ORE és el suport institucional que té; aquesta quedarà reforçada amb l’entrada de deu països nous en la plataforma, entre els quals Espanya. En aquesta nova fase s’establirà un model de finançament i governança col·lectius. Els països de les organitzacions governamentals que hi participen són: Alemanya, Àustria, Eslovenia, França, Itàlia, Noruega, Països Baixos, Portugal, Suècia i Suïssa. ORE va ser creada per la CE el  2021 com a plataforma oberta on publicar recerca finançada amb fons públics, concebuda com alternativa a les editorials comercials i per promoure pràctiques de ciència oberta (l’OA i la revisió per iguals oberta).

I ja que estem en el tema dels preprints, molt interessants les reflexions del post de Jonny Coates a Scholarly Kitchen, 14.04: From Open Access to Preprints: Are We Repeating the Same Mistakes in Scholarly Publishing?. S’hi repassen les raons que Richard Poynder dona per argumentar el fracàs de l’OA i s’examina si aquestes no es donen també en el moviment dels preprints.

Avaluació responsable de la recerca i infraestructures obertes

Tal com ha posat clarament sobre la taula la Declaració de Barcelona, si es vol un sistema d’avaluació eficaç i basat en els principis de la ciència oberta aquest no pot ser una infraestructura tancada feta amb un sistema propietari per una empresa comercial. Aquesta és la idea central de l’informe Open Infrastructures for Responsible Research Assessment: Principles, Framework, and Checklist for Research Organisations, publlicat fa poc pel CoARA Working Group - Towards open infrastructures for responsible research assessment.

L’informe proposa uns principis sota els quals s’han de construir infraestructures obertes (OI) que permetin una avaluació responsable de la recerca (RRA) que recolzi els principis de CoARA (reconeixement de la diversitat, us d’indicadors qualitatius i quantitatius, transparència i inclusivitat). Partint de la definició de la UNESCO de infraestructura oberta l’informe extreu els principis que ha de tenir una OI. L’informe ordena en quatre grups les característiques que ha de tenir una infraestructura així: 1) robustesa tècnica (escalable, de confiança i interoperable...), 2) capacitat operacional (sostenibilitat a llarg termini, independència i adaptabilitat als canvis...), 3) governada per la comunitat acadèmica (governança col·laborativa, amb implicació dels diferents agents i representativa...), 4) ètica i inclusiva (mitigant biaixos i recollint la diversitat disciplinar i geogràfica de la recerca...) L’informe es completa amb una relació de mesures de cara a tenir infraestructures obertes que sustentin una avaluació responsable i una molt útil llista de verificació per avaluar-les.

Dades de recerca

La reunió anual de la comunitat del programari Dataverse per a la gestió de dades de recerca de manera FAIR es fa enguany a Barcelona (13-15 de maig. Ja hi ha disponibles el programa, la relació de conferenciants i el formulari de registre. També s’ha publicat el programa de la  4a Fira FAIR Data que  es celebrará el 18 de juny a Tarragona.

Mai no és tard per llegir coses interessants  

·         Embracing the Complexity of ‘100% OA' From Percentage to Participation: position paper / OASPA, 2025. [El 50% de la producció científica ja està en obert però per arribar al 100% cal actuar de forma diferent al fet fins ara i cal, sobretot, una actuació global; fa una relació dels principals problemes encara no solucionats que té l’OA].

·         El acceso abierto entre la melancolía y la futuralgia / Andoni Calderón-Rehecho; Raúl Aguilera-Ortega, llista [IWETEL] [ThinkEPI] 01.04.26 [Una repassada a la confusa situació actual de l’AO].

·         The ABCs of Diamond OA / Malavika Legge. Katina Magazine, 02.04.26 [Una ressenya del 3r congrés mundial sobre l’OA diamant celebrat el passat febrer a Bengaluru (Índia)].

·         Diamond Open Access: A Lifeline for the Monograph? / Benedetta Siviero, Lena Ryzhova. Scholarly Kitchen, 02.04.26. [Resum d’un estudi neerlandès: malgrat l’acceptació per part dels investigadors de l’OA diamant, en la decisió sobre on publicar el que pesa son els incentius professionals, la reputació i la visibilitat] 

Notícies de ciència oberta: jornades i consultes, el MACO i la Pepa, pràctiques de recerca obertes, la integritat com a 'indicador biològic' i alguna lectura recomanable

Ciència Oberta 

S’han celebrat recentment les II Jornadas Nacionales de Ciencia Abierta de la CRUE. Estaven organitzades en quatre blocs temàtics: reforma de l’avaluació, comunicació científica, dades de recerca i infraestructures. Cada bloc amb una conferència i una taula rodona. A més, hi va haver una sessió que recollia diferents experiència de promoció i aplicació de la CO per part d’universitats i centres de recerca. El programa inclou els enregistraments de les sessions (que val la pena mirar-se) i les presentacions de les experiències.

La Unesco ha obert una consulta sobre Equitable scholarly communication for implementation of open science. La consulta és sobre un proposta de política que defensa la necessitat urgent de posar l’equitat en el centre de la comunicació científica, és a dir de fomentar un entorn obert, just i inclusiu per crear, compartir i accedir al coneixement científic. El document analitza els elements que generen desigualtat en el sistema actual i, a partir d’aquí, recomana accions per construir sistemes de comunicació acadèmica més equitatius com ara el recolzament a l’edició no comercial, al multilingüisme, a la reforma de l’avaluació, a la disminució de la rasa digital i a la diversitat de pràctiques de la recerca. El 13.04 és la data límit per fer-hi comentaris.

Llibres acadèmics en accés obert: MACO i PEPA  

Amb pocs dies de diferencia s’han presentat dues plataformes d’edició de llibres acadèmics en obert. Una nota de premsa del CSUC publicitava la plataforma digital MACO (Monografies Acadèmiques Catalanes en Obert). Aquesta “vol ajudar a la difusió i la visibilitat de la recerca publicada a Catalunya per institucions públiques i privades d'ensenyament, recerca i divulgació, que permeti el descobriment, la reutilització d'aquestes publicacions i n'augmenti l'impacte”. I una altra nota de premsa, aquesta de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) anunciava el naixement de la PEPA (Plataforma Editorial de Publicaciones en Abierto) que és un repositori que recull les monografies científiques dels serveis de publicació de la UNE. La PEPA té com objectius: ser un punt d’accés comú a les publicacions de les editorials universitàries, facilitar l’adopció de l’OA i incrementar la visibilitat d’aquestes publicacions (veure l’acte de presentació aquí). Dues iniciatives paral·leles en intencions i desiguals en dimensions que haurien de servir per a que les monografies que recullen s’integressin també al directori internacional DOAB (Directory of Open Access Books). 

Quan l’Obert va més enllà de les publicacions

Tres importants entitats finançadores de la recerca del Regne Unit, Research England, Wellcome Trust i Arts and Humanities Research Council, acaben de publicar l’informe Openness in the arts, humanities and social sciences: Documenting open research practices beyond STEM. L’informe (vegeu-ne un resum al bloc LSE Impact) és un resultat del Projecte MORPHSS centrat en les pràctiques de recerca oberta en les humanitats i les ciències socials. L’informe parteix de l’assumpció que les pràctiques de CO s’han centrat en l’obertura dels continguts i dades i que aquestes pràctiques són més comunes en la recerca en ciències dures, tecnologia, enginyeria i matemàtiques que no pas en la resta de ciències. Es considera també que les disciplines d'arts, humanitats i ciències socials (AHSS) requereixen models diferents d'obertura per reflectir un conjunt diferent de pràctiques apropiades per a aquestes àrees.

L’informe identifica trenta pràctiques de recerca oberta en AHSS (cap. 3) i les categoritza sota sis tipus d'obertura (cap 4): disponibilitat dels outputs, disseminació de la recerca de forma accessible, obertura dels processos de recerca, obertura dels resultats als participants en la recerca, pràctiques participatives i obertura epistèmica. Finalment (cap. 6), es fan recomanacions per a finançadors, institucions, sistemes de monitorització de la recerca oberta, editorials, societats acadèmiques i investigadors; aquestes coincideixen en assenyalar la importància de la flexibilitat, el reconeixement dins els processos d’avaluació i seguiment de la diversitat de pràctiques respecte l’obert, i la necessitat que els investigadors en AHSS participin en la revisió i modificació dels requisits i expectatives respecte pràctiques obertes.

La UK Reproducibility Network (UKRN) ha publicat els resultats sobre una enquesta feta el 2025 coneixement i actituds respecte pràctiques de recerca obertes. Els resultats mostren que el coneixement de diverses pràctiques obertes és alt encara que variable segons quina sigui la pràctica. Val la pena mirar l’apartat 2.3.2 amb els resultats per a cada tipus de pràctica (OA, preprints, dades FAIR ...). Un 80% de les respostes afirmen tenir actituds positives respecte les pràctiques obertes alhora que només un 42% dels investigadors es considera formats al respecte.

Integritat

“Poques coses han alterat la comunicació acadèmica tan profundament com les vulneracions de la integritat de la recerca i la publicació de continguts fraudulents”. Aquesta afirmació és la que motiva l’informe Safeguarding Scholarly Communication: Publisher Practices to Uphold Research Integrity, fet per Research Consulting per encàrrec del Comitè d'Integritat de la Recerca de la STM (Association of Scientific, Technical & Medical Publishers). L’informe documenta les actuacions de les editorials científiques per garantir la integritat de la publicació acadèmica; aquestes queden agrupades en tres àrees: capacitat, pràctica i col·laboració. A la 1a es detallen les inversions fetes en equips humans i tecnologia per preservar la integritat; a la 2a les mesures preses per prevenir, detectar i respondre a les amenaces a la integritat al llarg del cicle de vida de la publicació; a la 3a diferents actuacions col·laboratives entre editors per garantir la confiança en els continguts. De l’informe (és breu: 21 p.) n’hi ha un resum i comentari a Delta Think's (From Research Integrity Expectations to Operational Reality: Unpacking the STM Research Integrity Report)

I continuant amb aquesta preocupació, dues iniciatives per mesurar el grau d’integritat de les publicacions d’una institució. El Research Integrity Risk Index (RI²) està fet per Lokman Meho, de la Universitat Americana de Beirut i té per intenció mostrar senyals relacionats amb la integritat a parir de tres indicadors: articles publicats a revistes eliminades de Scopus o WoS, articles retractats i taxa d’autocitació. RI2 permet ordenar les institucions per països i regions (vid. l’explicació que en fa L. Meho al blog Leiden Madtrics: When Impact Signals Become Noisy: RI² as an Early Warning Framework for University Rankings. IRIS (Integrity Risk Indicators) és una plataforma feta per SCImago (vid. les explicacions que en dona Félix de Moya al darrer congrés CoDi)

Mai no és tard per llegir coses interessants  

Full de ruta per institucionalitzar la sostenibilitat dels REO a l’Educació Superior recursos educatius oberts / Gema Santos-Hermosa, al Blok de BiD 04.03.26. [ressenya de l’informe M.P. Long i R.C. Schonfeld:  Charting the Course: Case Studies in OER Sustainability (Ithaka S+R,2004)] + How Participatory Funding is Transforming Open Access / Shamprasad M. Pujar and Anjaneya Reddy N. M. Katina magazine, 03.03.26. [on s’expliquen dues iniciatives per transformar compres de llibres en llibres en obert: Direct to Open (MIT) i Path to Open (JSTOR)]