Noticies de Ciència Oberta: agost 2026: ciència fiable, una nova proposta per la comunicació científica, criteris per a les revistes OA diamant, metadades obertes de finançament i lectures

Ciència Oberta: ciència fiable i ajuts neerlandesos

RAND Europe, per encàrrec de Wellcome Trust ha publicat un extens estudi sobre confiança pública en la ciència i fiabilitat científica que es presenta en tres informes, un revisa “l’evidència conceptual i empírica sobre la confiança pública en la ciència i les qualitats associades a la pràctica científica fiable”, el segon analitza com s'entén la fiabilitat científica en el marc de les xarxes socials i el tercer i més breu (35 p.) sintetitza els anteriors. Per una banda es fa una extensa revisió de la bibliografia de la que es conclou que, si bé confiança en la ciència és entre moderada i alta, per mantenir-la cal examinar els elements que composen una pràctica científica fiable. Aquests serien expertesa, integritat, intencionalitat, transparència i capacitat de resposta. Aquests elements d’una recerca fiable s’expressen de forma diferent segons s’apliqui als científics, a les institucions científics o a la ciència en general. La part dedicada a xarxes socials examina com es pot observar la confiança o desconfiança en la ciència a partir de les interaccions en les xarxes, com les els científics es presenten com a fiables i els efectes d’aquests conductes. L’estudi fa nou recomanacions de cara a reforçar la fiabilitat de la ciència i conclou que aquesta, més que afirmar-la per autoritat, s’ha d’aconseguir demostrant com la ciència treballa, perquè és important i a quins interessos serveix. Hi ha un bon resum aquí.

 

Open Science NL ha anunciat que aquest octubre preveu fer una convocatòria d’ajuts per a infraestructura facilitadora de la CO. La intenció és millorar les infraestructures digitals existents que permeten i fan avançar la ciència oberta. La convocatòria vol donar suport tant a projectes d'infraestructures específiques per a disciplines fins a solucions genèriques. Aquesta és la 2a vegada que es fa una convocatòria així; té un pressupost de 17M€ i els ajuts poden ser de fins  1,7M€ per proposta. En aquesta convocatòria es posarà més èmfasi en la col·laboració i la formació de consorcis.

 

Comunicació científica: coneixements relacionats i en xarxa

Redefining Publishing, Practical pathways to open science: Beyond the article, Beyond the APC és un interessant informe de PLOS que parteix de la base que els avenços cap a un sistema de comunicació científica obert estan frenats per dues coses: estar en el marc del món imprès i centrats en l’article i el model d’OA basat en els APCs, malgrat aquest hagi aconseguit incrementar molt els articles en obert. L’informe busca solucions per eliminar aquests dos obstacles; no he sabut veure res interessant respecte la darrera qüestió, però sí respecte la 1a. Es proposa crear un model de publicació que estructura els diferents resultats de la recerca en capes (‘knowledge stack’). Cada un d’aquests elements (pla de recerca, protocols, dades codi, article...) quedaria dipositat no pas a un repositori únic sinó a aquell on siguin més útils i pràctics tenir-lo. Alhora tots ells estarien interconnectats de manera que la ‘pila de coneixement’ proporciona “les relacions estructurades, les atribucions i el context que fan visibles els resultats distribuïts com un conjunt coherent, de manera que sigui possible reconèixer-los, entendre’ls, verificar-los i reutilitzar-los”. L’informe inclou una interessant anàlisi (feta per Technopolis en base 644 consultes a especialistes) sobre incentius per a la CO, nous models d’edició, oportunitats de la CO per a països de renda baixa i infraestructures interoperables. La conclusió principal és que la CO no crea valor per ser oberta, sinó quan permet la reutilització a gran escala. La CEO de PLOS n’ha fet un bon resum a Scholarly Kitchen.

Accés Obert Diamant: criteris de qualitat i eines de suport

Alhora que les revistes obertes diamant reforcen la seva posició dins l’ecosistema de la comunicació científica, apareix con una feblesa la seva gestió voluntarista i poc professionalitzada. És per això que les entitats que promouen l’OAD estan establint criteris de qualitat i eines de suport per a que els editors de revistes resolguin problemes i dubtes. Per una banda l’ European Diamond Capacity Hub ha definit uns criteris mínims a partir dels quals les revistes que els compleixin poden visibilitzar-se a al portal Diamond Discovery Hub. Per l’altra DOAJ té uns criteris d’inclusió al directori que de facto estableixen uns mínims de qualitat. DOAJ ha creat un OA Journals Toolkit que ajuda als editors de revistes a complir els criteris OAD. Vegeu el post sobre l’ús que fa les Penn State University Libraries d’aquesta eina per recolzar les revistes OA de la Universitat. I encara, vegeu el DOAJ Pre-Assessement Assistant que ha fet Ramazan Turgut, que en un moment audita si una revista compleix els criteris de DOAJ.

Infraestructures obertes: metadades obertes de finançament

La interoperabilitat i reutilització de la informació sobre la recerca depenen de la clara identificació dels diferents elements que la componen. Per avançar en aquesta direcció, Barcelona Declaration on Open Research Information i Crossref van organitzar tallers amb persones de diferents sectors per debatre com es poden millorar les metadades obertes de finançament. El resultat ha estat l’informe: Improving the Quality of Open Funding Metadata: A Call to Action que dona una visió general del que són les metadades obertes de finançament, perquè són importants i les accions concretes que cada grup d'agents pot fer per aconseguir millorar les metadades. Del document n’hi ha una versió breu que crida a l’acció als diferents agents implicats, a saber: editors, subministradors de sistemes d’edició, proveïdors d'infraestructures obertes, entitats finançadores i institucions i biblioteques.

Mai no és tard per llegir coses interessants     

·         Open Science 2.0: Building Understanding in an AI-Mediated World / Ashutosh Ghildiyal, Maria Machado, Gareth Dyke. Scholarly Kitchen 14.07.26 [En el marc actual d’informació abundant i amb la IA arreu el que es demana a la CO és més que accés a l’article, cal obertura de metadades i altres, verificalitat ...]

·         Our System for Measuring Trust in Research is Failing. There’s a Better Way / Jonny Coates. Katina magazine. 28.07.26 [Es fa un resum de les principals critiques als sistemes actuals usats per determinar la qualitat d’una revista i es proposa un enfocament nou de dos nivells: un format per senyals estàtics (disponibilitat de codi, adhesió als principis FAIR...) i un altre de senyals dinàmics (revisió per parells transparent, comprovacions de reproductibilitat computacional ...)

·         From Parasitism to Symbiosis: Escaping Peer-Pressure and For-Profit Publishers Through Diamond Open Access / C. Thomas, R. Vaucher. A: Scholarly Kitchen, 16.07.26 [La comunicació científica és un ecosistema format per diferents nínxols, sovint extractius. Les revistes OA Diamant poden ser un nínxol que ajudi a escapar d’aquesta dinàmica.]

·        Categorizing Open Access Business Models / Lisa Janicke Hinchliffe A: Scholarly Kitchen, 28.07.26 [L’autora agrupa els models de finançament de publicació d'articles de revistes en accés obert en tres categories, organitzades per qui paga i què paga: transaccionals (ex, els acords transformatius), acció col·lectiva (ex., Subscribe to open), i subvenció (quan una institució es fa càrrec dels costos de la revista)]

Novetats de Ciència Oberta: juliol 2026: jornada UPC, un ecosistema en transició, llibres OA de la UOC, i, obstacles a la retenció de drets

 

Ciència Oberta: jornada UPC   

La UPC va celebrar el 7 de juliol passat la seva VII Jornada de Ciència Oberta de la que se’n pot veure l’enregistrament aquí i les presentacions aquí. Rafael Vidal, delegat del rector en CO i ciència ciutadana va presentar les novetats de la UPC en aquest àmbit entre les quals va destacar la Normativa de gestió de dades de recerca. La Jornada va seguir amb una conferencia de Pilar Paneque, directora de l'ANECA, sobre avaluació de la recerca i una taula rodona sobre l’impacte de la recerca amb la participació de Gemma Llopart (Departament de Recerca i Universitats), Paula Adam, (AQuAS) i Toni Bassaganyas (IDIBGI). L’acte es va tancar amb el lliurament del III premi de CO de la UPC que ha estat concedit grup de recerca PLAANET  (PLant, Animal and Agrifood Novel Engineering).

Accés obert: un ecosistema en transició  

Una imatge val més que 1.000 paraules? SPARC Europe creu que sí i ha fet una imatge d’un paisatge que il·lustra metafòricament l’evolució del canvi estructural que hi està havent en el sistema de comunicació científica. La imatge (descarregable en alta definició aquí) ‘és un argument visual’ que mostra un ecosistema complex que transiciona des d’un model industrial i oligopolitzat fins a un de descentralitzat i sostenible. Els dos paisatges estan separats per un riu però connectats per ponts de diferents mides i estructures. La imatge no captura tota la complexitat del moment actual però en dona una idea prou bona i ben útil per sessions en divulgatives i de formació pro OA.  

 

Accés Obert Diamant: Pla d’acció i llibres en obert de la UOC

El febrer passat va tenir lloc la 3rd Global Summit on Diamond Open Access. Ara se n’ha publicat un resum (13 p.) del contingut de la reunió i el Bengaluru Roadmap and Action Plan on Diamond Open Access. Aquestes reunions s’adrecen sobretot a governs i agents que defineixen polítiques; la seva intenció és que administracions, agències i entitats finançadors recolzin l’OAD. El pla d’acció assenyala sis àrees d’acció: reconèixer l’OAD com un component més del sistema de comunicació científica, sostenir-lo financerament, recolzar la reforma de l’avaluació de la recerca, desenvolupar una infraestructura federada i interoperable, reconèixer la feina que fan les persones que promouen l’OAD, i recolzar el multilingüisme, la bibliodiversitat i la inclusió.

La UOC ha anunciat que acaba d’incorporar 800 títols de l'Editorial UOC al seu repositori, amb això la universitat amplia significativament els continguts que difon en obert i reforça la visibilitat i l'abast internacional de les publicacions acadèmiques de la universitat. Aquests títols se sumen als prop de 200 que ja estaven en obert al repositori de la UOC. Aquesta acció segurament és part de la nova orientació estratègica de l’Editorial que  reforça el llibre digital com a eina clau per a la difusió del coneixement acadèmic.

Reforma de l’avaluació: jornada UOC  

La Universitat Oberta de Catalunya ha organitzat per segona vegada l’Open Science Summer Camp, ‘una trobada formativa i divulgativa sobre la CO [que] s'adreça a tota la comunitat investigadora de la UOC’ i que es va desenvolupar al llarg de quatre dies amb un tema central per cada jornada. Aquests van ser: avaluació de la recerca, Impacte social i integritat de la recerca, Acceleració de la recerca i Ciència Oberta i Ciència ciutadana. El Summer Camp va acollir el passat 6 de juliol la jornada “CoARA, dels plans a la pràctica”. El punt central i al que la jornada va dedicar més temps va ser com s’està avançant en la reforma de l’avaluació de la recerca a Espanya. Aquí  van destacar les explicacions i taula rodona de Mercè Gisbert, directora de l'AQU, i de Pilar Paneque, directora de l'ANECA i la visió global sobre el desplegament de CoARA a universitats i centres espanyols que van fer Candela Ollé i Ernest Abadal. La Jornada va començar amb una explicació sobre l’estat de l’actualització del Pla de Coneixement Obert de la UOC, i va concloure amb una sessió d’intercanvi d’experiències i bones pràctiques del sistema català de recerca per impulsar nous models d’avaluació

Retenció de drets, doncs sí, sembla que no és el camí

Dutxa d’aigua freda a la via de retenció de drets per arribar a l’OA. Ho he llegit només aquí: Academic Freedom for the Win; Open Access Mandate in Germany Declared Unconstitutional, un post de Roy Kaufman a The Scholary kitchen (hi ha versió castellana al Boletín SciELO-México). En resum, Llei Federal Alemanya de Drets d'Autor reconeix la retenció de drets als autors de treballs acadèmics derivats d'investigacions finançades almenys en un 50% amb fons públics i publicats en una revista científica, cosa que permet que els autors puguin posar en obert les versions acceptades dels seus articles, però un tribunal va dictaminar que el requisit obligatori de dipòsit d'articles imposat per l'estat federat de Baden-Wurtemberg era nul. La sentència argumenta qüestions competencials i no qüestiona tant la retenció de drets com l’obligació de publicar en obert els manuscrits a un repositori. En aquests moments la Comissió Europea està considerant reconèixer et dret de publicació secundària (Secondary Publication Right, SPR) per a publicacions científiques com a via cap a l’accés obert. Consideracions legals a banda, val la pena llegir el post on l’autor opina que el SPR ‘probablement contribuirà al deteriorament del registre científic’ ja que no condueix el lector a la versió autoritzada i definitiva del treball publicat, competeix amb la via daurada com a camí defectuós cap a l'OA, i augmenta la probabilitat que diferents versions siguin utilitzades indiscriminadament per sistemes d'IA,

Mai no és tard per llegir coses interessants     

·         Women as the first open scientists: Five stories of the neglected contributions of women in (social) science reform history. M. Pownall. Gender & Society, 2026. [Els articles que parlen dels antecedents de la CO obliden mencionar dones. L’autora menciona 5 científiques que van fer contribucions a la reproductibilitat  i que, en aquest sentit, poden considerar-se anticipadores de la CO] 

·         The next unit of science: Is the scientific paper due to be replaced? / T. Requarth.   The Transmitter. 11.05.26. [Té sentit pensar en altres maneres de difondre resultats científics que no siguin l’article que avui coneixem? Alguna que faciliti que les màquines els llegeixin?]

·         Prospección del acuerdo de acceso abierto entre CAPES/Brasil y Elsevier: publicaciones y costes. / L. C. Café, R. Schwarz Rodrigues, A. Carvalho Vieira. Revista Española De Documentación Científica, 48(25)3. [S’analitza l’impacte en articles en OA que tindria un acord del Brasil amb Elsevier i el cost alternatiu d’obtenir el mateix pagant APCs]

Notícies de Ciència Oberta, juny 2026: pràctiques obertes no convencionals, OA Diamant i altres també molt interessants

CO: full de ruta UPC i pràctiques obertes no convencionals

La UPC acaba d’aprovar el seu Full de ruta 2028 de ciència oberta que recull propostes per impulsar la ciència oberta a la Universitat. Aquest full de ruta continua el Pla anterior; les actuacions fetes poden veure’s aquí. Els dos tenen per objectiu facilitar la transició cap a un model de recerca més obert, col·laboratiu i sostenible. El Pla s’estructura en sis eixos que s’agrupen en tres àrees interrelacionades: la producció i la gestió del coneixement (accés obert i dades), les infraestructures i la capacitat per a la recerca oberta (infraestructures i competències) i l’impacte de la recerca (avaluació i ciència participativa). Aquest 7 de juliol la UPC celebra la seva VII Jornada de Ciència Oberta

Una de les virtuts de la CO és que considera que les practiques científiques no son iguals per a tots els àmbits científics i que algunes disciplines tenen pràctiques diferents. Per això saludo amb alegria el llibre Patrick Dunleav i Timothy Monteath Doing Open Social Science: A Guide for Researchers (LSE Press). El llibre ‘estableix els principis i les pràctiques de la recerca oberta per a aquells que treballen en les disciplines de les ciències socials i ofereix consells pràctics sobre com fer que la recerca sigui més transparent, fiable i reutilitzable’. El llibre té 16 capítols (400 p) dividits en quatre parts: 1) Obrir les ciències socials, 2) Aproximacions pràctiques per a una recerca més oberta, 3) Aconseguir una recerca més oberta i de qualitat, 4) Canviant les cultures de recerca. M’agradaria poder donar una opinió personal del llibre però no l’he llegit; tot i això sembla ser una obra de referència a tenir en compte per orientar tant les pràctiques de recerca com la seva avaluació en ciències socials. Si que he llegit i recomano l’article de J. Adams i altres: Cataloguing and theorising open research practices in the arts, humanities and social sciences: Problematising and diversifying ‘Open Science’ a F1000Research on s’identifiquen pràctiques de recerca obertes en l’àmbit de les ciències humanes i socials.

 

I, seguint l’anterior, com que és clar que no tots els outputs de la recerca són valorats per igual, al Regne Unit celebren la Hidden REF Competition. La Hidden REF va fer-se per primera vegada el 2020 amb l'objectiu de reconèixer i posar en valor tots els resultats de la recerca i tothom qui hi participa. És un premi que vol ajudar a canviar la cultura de la recerca posant l’accent tant en els resultats i pràctiques que no puntuen a l’avaluació de la REF com el paper ocult de persones que participen en la recerca però que no signen els articles científics. Es poden veure les pràctiques i persones premiades el 2024 aquí.

L’accés obert de llibres als repositoris

Qui va dir que seria fàcil? L’OA no avança a la mateixa velocitat en les diferents disciplines científiques, ni per als diferents tipus de resultats de la recerca. Ho fa de manera més lenta per a les ciències humanes i socials que depenen més de les ‘publicacions de format llarg’ (i.e. llibres) que dels articles. Amb ganes d’ajudar a consolidar l’OA per a aquestes publicacions, The British Academy va encarregar a Information Power un informe que examinés el potencial i les limitacions (institucionals, financeres i culturals) del OA verd per a llibres. Gali Halevi i cinc persones més son les que signen l’informe resultant:  Usage of higher education institutional repositories and “Green” open access for longform publications. L’informe es basa en quatre fonts de dades: entrevistes amb responsables de biblioteques i de repositoris d'institucions del Regne Unit, una enquesta a gestors de repositoris, anàlisi quantitativa i grups focals amb acadèmics en els camps de ciències socials i humanes. Les principals conclusions són que la ruta OA verda per a obres de format llarg encara no està madura en la pràctica i que ‘malgrat el suport que té l’OA sense un marc estratègic nacional i una coordinació intersectorial el progrés seguirà sent lent i fragmentat’ (vegeu resum executiu p 5-6).

I ja que hi som, aprofito. Collective funding models for open access books: Librarians' experiences and barriers to participation across six European contexts és un informe de 61 p sobre els models de finançament col·lectiu de llibre en obert. Presenta experiències, polítiques i contextos institucionals de sis països europeus (Alemanya, Finlàndia, França, Països Baixos, Polònia i Suècia). El va publicar a finals de l’any passat l’Open Book Collective una entitat del Regne Unit que reuneix editorials, proveïdors de serveis editorials i biblioteques acadèmiques que té per objectiu garantir la sostenibilitat econòmica futura dels llibres d'accés obert.

Accés Obert Diamant: ALMASI Policy Forums

El projecte ALMASI (Aligning and Mutualizing Nonprofit OA Publishing Services Internationally) té per objectiu ajudar a crear un ecosistema de comunicació científica sostenible, públic  i de qualitat. Una de les seves vies d’acció son les reunions regionals (Policy Forums) on s’expliquen les polítiques i estratègies de diferents països. El passat mes de març es van celebrar reunions regionals (Àfrica, Europa i Amèrica llatina) de les quals hi ha els enregistraments i les presentacions disponibles¸ també ho està l’enregistrament i les presentacions de les sessions del ALMASI 2nd Cross-regional Diamond OA Policy Meeting del que se’n pot veure un resum aquí. En aquesta segona reunió hi van ser presents  va reunir més de 80 agents implicats en l’OA Diamant d’Àfrica, Europa i Amèrica Llatina que van debatre, comparar resultats i identificar sinergies entre regions. El principal tema comú entre les tres regions va ser la reforma de l’avaluació de la recerca degut a que els sistemes d’avaluació actuals encara tendeixen a afavorir les revistes indexades comercialment, cosa que debilita les iniciatives locals d’accés obert diamant. Van quedar reforçades les solucions: el recolzament institucional, la infraestructura pública i la col·laboració regional. Si es vol assegurar que la ciència sigui un bé públic cal tractar la publicació científica com una infraestructura pública estratègica.

Dades de recerca: millores al repositori RDR

El repositori cooperatiu RDR, que facilita la publicació de dades de recerca FAIR a la comunitat investigadora de Catalunya, ha obtingut la certificació internacional CoreTrustSeal que l’acredita com a repositori de confiança. El segell (vàlid fins el 2029) reconeix la qualitat, fiabilitat i solidesa tant del repositori com de la seva documentació i dels processos associats (vegeu nota de premsa). El CSUC informa també del canvi de versió en el programari que ha comportat diverses millores funcionals, de la incorporació de la mètrica F-UJI per avaluar el grau de compliment dels conjunts de dades amb els principis FAIR, i de la publicació per primera vegada d’un dataset de gran volum (més de 500 GB). El CSUC va presentar dues ponències al recent Dataverse Community Meeting, una sobre els 10 anys del RDR i una altra sobre els serveis conjunts que es desenvolupen amb  el Consorcio Madroño El passat dia 18 es va celebrar la 4a edició de la Fira FAIR Data que va reunir unes 150 persones i de la que se’n pot trobar un ampli resum aquí.

Mai no és tard per llegir coses interessants    

·         Why Scholarly Societies Must Compete Through Stewardship, Not Scale / A. Ghildiyal, H. Koppel. Scholarly kitchen, 20.05.26. [Una defensa del paper de les societats científiques en l’edició de revistes i una reflexió sobre quin és el seu valor i aportacions (una comunitat, confiança i qualitat]

·         Why the Gates Foundation Abandoned Article Processing Charges (and What They’re Doing Instead) / A. Farley. Xxx 06.04.2026. [Les explicacions de la Gates Foundation sobre la seva nova política d’OA que ja no financia obrir articles pagant APCs i que dirigeix els seus esforços en recolzar models més equitatius]

·         Beyond APC Tracking – Helping Libraries Measure Publishing Cost and Impact / M. White, H. Delta Think News & Views, 16.06.26 [Tot allà que les biblioteques poden fer per millorar la gestió de les APCs dins una institució]

Novetats de Ciència Oberta: beneficis de la CO, Europa impulsa la via dels preprints, RRA & OI, Congressos de dades FAIR i 4 propostes de lectures interessants

 

Ciència Oberta

PLOS va encarregar a Technopolis un estudi sobre The Economic Benefits of Open Science que explora com hauria d’evolucionar el sistema de comunicació científica per recolzar més i millor la CO i que valorés l’impacte econòmic d’un ecosistema en el que tots els elements de la recerca fossin compartits de forma oberta. L’informe (32 p + 29 d’apèndixs) analitza l’ecosistema de la CO posant el focus en el sistema de publicació i l’AO i avalua els beneficis (econòmics i en impacte sobre la recerca) i els costos econòmics de la CO. Les conclusions es donen al resum executiu (p. 1-4) i són: la CO dona beneficis econòmics significatius quan permet la reutilització a escala global, els principals beneficis són guanys d'eficiència, les infraestructures obertes faciliten la innovació, els efectes de xarxa incrementen els beneficis de la CO, actualment els costos de la CO es distribueixen de manera desigual entre els diferents agents (cosa que crea barreres) i que el valor econòmic de la CO es subestima sistemàticament.

I tres breus:

·         La junta de govern de la Universitat Ramon Llull ha aprovat recentment la seva Política institucional de ciència oberta. Aquesta ‘vol ser el marc que articuli l’adopció progressiva de la ciència oberta a la URL’, abasta tota la comunitat i tota la producció científica de la Universitat (publicacions i dades de recerca, tesis, recursos educatius en obert, ciència ciutadana i documentació institucional.

·         What About Open Science? és un joc pensat per crear debat a l’entorn d’alguns aspectes de la CO ‘que no sempre son ben compresos’, concretament: APCs, integritat de la recerca, infraestructures obertes i recursos educatius oberts.   

·         Open Science NL ha publicat els projectes als que han concedit ajuts de recerca en CO. Aquest (per un total de 4,8M€) inclouen temes com l’increment de la confiança en la CO, pràctiques de recerca obertes i mesurament de la CO.

Accés Obert: Europa impulsa la via dels preprints

El passat 03.04 OpenAIRE va fer el webinar Horizon Europe Open Science requirements in practice del que se’n pot veure l’enregistrament i les diapositives de la presentació. Aquestes darreres val la pena mirar-se-les amb cert detall, tant pel que expliquen respecte HE com per la influència que els programes Horizon han acabat tenint en les polítiques nacionals i institucionals. Els requeriments per als articles seran que aquests (en la seva versió revisada per iguals) estiguin en obert de forma immediata en un repositori de confiança sota una llicència CC-BY 4.0. Per a les dades de recerca FAIR es requerirà un pla de gestió actualitzat, dipositar les metadades en obert tan aviat com es pugui, i dipositar les dades en un repositori de confiança sota el principi de ‘tan obert com es pugui, tan tancat com calgui’. Al webinar també s’hi van incloure explicacions de la plataforma Open Research Europe (ORE), del EU Open Research Repository (Zenodo) i del EOSC EU Node.

La Comissió Europea ha anunciat (26.03) que, després d’alguns canvis en el programari, la plataforma d’edició acadèmica en obert Open Research Europe (ORE) està preparant la seva següent fase i passarà a estar operada pel CERN. La gran força d’ORE és el suport institucional que té; aquesta quedarà reforçada amb l’entrada de deu països nous en la plataforma, entre els quals Espanya. En aquesta nova fase s’establirà un model de finançament i governança col·lectius. Els països de les organitzacions governamentals que hi participen són: Alemanya, Àustria, Eslovenia, França, Itàlia, Noruega, Països Baixos, Portugal, Suècia i Suïssa. ORE va ser creada per la CE el  2021 com a plataforma oberta on publicar recerca finançada amb fons públics, concebuda com alternativa a les editorials comercials i per promoure pràctiques de ciència oberta (l’OA i la revisió per iguals oberta).

I ja que estem en el tema dels preprints, molt interessants les reflexions del post de Jonny Coates a Scholarly Kitchen, 14.04: From Open Access to Preprints: Are We Repeating the Same Mistakes in Scholarly Publishing?. S’hi repassen les raons que Richard Poynder dona per argumentar el fracàs de l’OA i s’examina si aquestes no es donen també en el moviment dels preprints.

Avaluació responsable de la recerca i infraestructures obertes

Tal com ha posat clarament sobre la taula la Declaració de Barcelona, si es vol un sistema d’avaluació eficaç i basat en els principis de la ciència oberta aquest no pot ser una infraestructura tancada feta amb un sistema propietari per una empresa comercial. Aquesta és la idea central de l’informe Open Infrastructures for Responsible Research Assessment: Principles, Framework, and Checklist for Research Organisations, publlicat fa poc pel CoARA Working Group - Towards open infrastructures for responsible research assessment.

L’informe proposa uns principis sota els quals s’han de construir infraestructures obertes (OI) que permetin una avaluació responsable de la recerca (RRA) que recolzi els principis de CoARA (reconeixement de la diversitat, us d’indicadors qualitatius i quantitatius, transparència i inclusivitat). Partint de la definició de la UNESCO de infraestructura oberta l’informe extreu els principis que ha de tenir una OI. L’informe ordena en quatre grups les característiques que ha de tenir una infraestructura així: 1) robustesa tècnica (escalable, de confiança i interoperable...), 2) capacitat operacional (sostenibilitat a llarg termini, independència i adaptabilitat als canvis...), 3) governada per la comunitat acadèmica (governança col·laborativa, amb implicació dels diferents agents i representativa...), 4) ètica i inclusiva (mitigant biaixos i recollint la diversitat disciplinar i geogràfica de la recerca...) L’informe es completa amb una relació de mesures de cara a tenir infraestructures obertes que sustentin una avaluació responsable i una molt útil llista de verificació per avaluar-les.

Dades de recerca

La reunió anual de la comunitat del programari Dataverse per a la gestió de dades de recerca de manera FAIR es fa enguany a Barcelona (13-15 de maig. Ja hi ha disponibles el programa, la relació de conferenciants i el formulari de registre. També s’ha publicat el programa de la  4a Fira FAIR Data que  es celebrará el 18 de juny a Tarragona.

Mai no és tard per llegir coses interessants  

·         Embracing the Complexity of ‘100% OA' From Percentage to Participation: position paper / OASPA, 2025. [El 50% de la producció científica ja està en obert però per arribar al 100% cal actuar de forma diferent al fet fins ara i cal, sobretot, una actuació global; fa una relació dels principals problemes encara no solucionats que té l’OA].

·         El acceso abierto entre la melancolía y la futuralgia / Andoni Calderón-Rehecho; Raúl Aguilera-Ortega, llista [IWETEL] [ThinkEPI] 01.04.26 [Una repassada a la confusa situació actual de l’AO].

·         The ABCs of Diamond OA / Malavika Legge. Katina Magazine, 02.04.26 [Una ressenya del 3r congrés mundial sobre l’OA diamant celebrat el passat febrer a Bengaluru (Índia)].

·         Diamond Open Access: A Lifeline for the Monograph? / Benedetta Siviero, Lena Ryzhova. Scholarly Kitchen, 02.04.26. [Resum d’un estudi neerlandès: malgrat l’acceptació per part dels investigadors de l’OA diamant, en la decisió sobre on publicar el que pesa son els incentius professionals, la reputació i la visibilitat]