Thomas Piketty, las desigualdades y las bibliotecas

No diré que sea el libro más leído de la temporada, pero seguramente es uno de los más citados: El capital en el Siglo XXI, de Thomas Piketty (*). El mensaje intranquilizador del libro es que la cantidad de capital acumulado en pocas manos (es decir la desigualdad) tiende a aumentar con el tiempo y que el capital del presente que se traspasa al futuro (la herencia) tiene una importancia relevante en el incremento de la desigualdad. Xavier Sala i Martín hizo un extenso (y crítico) resumen de la obra en un post de mayo de 2014.

Como solución a la creciente desigualdad, Piketty, propone “implantar un sistema de tributación progresiva- junto con impuestos sobre sucesiones, según los ingresos particulares” (M. Lobato 2014).

La promesa de igualdad del capitalismo y la democracia se basa en la nivelación de las desigualdades a partir de sistemas generalizados de salud y de educación, pero Joaquín Rodríguez nos recuerda que tendemos a olvidar que “el grado de consecución académica, el mérito escolar, la obtención de títulos potencialmente canjeables por un trabajo adecuado, dependen en muy estrecha medida de dos factores heredados: el capital económico y educativo de los padres”, en su post Pero, ¿existe alguna manera de promocionar la lectura?

J. Rodríguez añade: “El grado de desarrollo de todas las competencias y no menos aún de las relacionadas con la lecto-escritura, con el interés por la lectura, con el gusto por los libros u otras dimensiones culturales relacionadas, dependen en buena medida de una predisposición que se genera en el entorno familiar y se arrastra a lo largo de toda la vida”.

De la misma forma que la desigualdad patrimonial pude corregirse con impuestos, la desigualdad educacional puede paliarse con la mejora del sistema educativo. Éste se prolonga más allá de la educación obligatoria y tienen que tener como objetivo la totalidad de la duración de la vida humana.

Las bibliotecas, que ofrecen información de calidad de forma gratuita y formación en su uso, son un instrumento de reducción de las desigualdades educacionales heredadas.

(*) El libro de Piketty tiene dos características que lo hacen notable para los bibliotecarios. La 1ª es el uso de referencias a novelas (francesas e inglesas) del siglo XIX para ilustrar los problemas que expone. La 2ª el haber puesto en abierto los 75 datasets que ha confeccionado para redactar su libro.

Lectura actual = lectura digital

M’agraden el supermercats francesos perquè hi pots trobar plomes. A França, és obligatori escriure en ploma a l’escola perquè creuen que aquest instrument en millora l’aprenentatge. Finlàndia, però, anuncia que abandona l’ensenyament de l’escriptura a ma. Ho explica i aplaudeix Enrique Dans en el seu bloc, al post: Escribir a mano es del siglo pasado

Hi ha setmanes en que un tema es posa en línia. La passada ha estat per a mi la de la lectura digital.  

A la darrera trobada de LECXIT Jordi Jubany assenyalava els set aspectes en què (a parer seu) la digitalització esta afectant a la lectura. Podeu veure la presentació completa a SlideShare, però, del que va explicar en destaco: l'alta velocitat dels canvis en la lectura formal i informal, com la lectura digital suposa un  accés integrat a recursos e- (és a dir, la lectura va acompanyada de fer comentaris, de consultar diccionaris, de  recomanar texts...), que escriure pot formar part del procés lector ja que la lectura passa a ser un element de socialització, i que hi ha correlació entre comprensió lectora i competència digital.

En Jordi acabava així: “Llegir avui és més: més interessant, més important, i més complex alhora”.

La complexitat de la lectura digital fa que l’aprenentatge de la lectura crítica sigui avui més important que mai. Així resumiria l’amena aportació de Daniel Cassany al darrer Glop de cervesa.

Va dir més coses en Daniel, específicament que canvia la manera de llegir. Hi ha més formes de llegir, i algunes (els whatsApp’s, per exemple), són difícils de reconèixer com a tals vistes des d’una perspectiva tradicional. Si abans la lectura era de més de profunditat i de menys amplitud, ara és més amplia i menys profunda. No hi va haver manera (i això és a favor seu) Que en Daniel digués que la lectura actual és millor o pitjor que la d’abans.

Em va interessar molt la seva observació que ara sovint llegim fora de context, i això fa que sigui més difícil trobar-hi significat. Segur que molt bibliotecaris s’ha preguntat per què carai posem el lloc d’edició. L’explicació (que tenia sentit fa uns anys i ja no ara) és que el lloc d’edició donava context. Un bon exemple: un llibre de psicologia publicat a Buenos Aires els anys 70 probablement era d’orientació psicoanalítica. Ara, la xarxa ha fet el món pla. Accedim a molt més, perdent context en el camí.

Per cert, ens va recomanar un article seu: Confesiones de un autor pirateado. Li he fet cas i em faig eco de la seva recomanació.

Acabo esmentant la taula rodona «La lectura a la xarxa, la xarxa de la lectura» (amb Teresa Fèrriz, Oiol Izquierdo, Ester F. Matalí, i Trina Milan) al IV Fòrum de patrimoni literari. Vaig arribar tard i no en puc fer ni crònica ni comentari. Espero que els organitzadors en publiquin aviat algun resum.

Per als bibliotecaris, l’evolució de la lectura és un tema de cabdal importància. No només perquè hem de començar a pensar què en farem dels llibres que guardem (recomano la visita guiada per en Bib the Book al Minnesota Library Storage), sinó, sobretot, perquè les noves formes de llegir han de determinar les noves formes que han de prendre els serveis bibliotecaris. Anem-ho fent!

El plaer per llegir com a clau de l’è(c)xit

Un dels principals problemes de la societat espanyola (i de la catalana, que en això no és diferent) és que tenim un índex de fracàs escolar superior a la mitjana dels països del nostre entorn. Diversos estudis han mostrat que hi ha correlació entre fracàs escolar i exclusió social i entre fracàs escolar i baixes competències lectores. Treballar, doncs, per millorar les competències lectores és fer-ho per una societat inclusiva.

Això està fent la Fundació Jaume Bofill, fundació indispensable, per a això i per a moltes altres coses, en la societat catalana d’avui. Ho fa amb el programa LECXIT el qual “té per objectiu incrementar l'èxit educatiu dels infants a través del treball per la millora de la seva comprensió lectora” i ho fa “gràcies al voluntariat i a la implicació de l'entorn dels nens i nenes que participen en el programa”.

En vaig parlar en un post d’ara fa dos anys (Llegim i humanitzem-nos: lectura i èxit educatiu) a propòsit de la seva 1a trobada. El passat 22N fer la seva 3a omplint del tot la sala d’actes del CaixaFòrum (no pas petita, per cert). La seva intenció era retre comptes de tres anys de treball.

Àlex Cossials (a la foto) va donar dades de les persones i institucions implicades i, el més important, els seus efectes. Un 74% dels nens que han participat en el programa estaven sota el seu nivell en competències lectores, percentatge que s’ha reduït fins al 19% després de de l’experiència. Així, l’atenció personalitzada d’un adult amb un nen en el procés de la lectura millor les capacitats lectores dels nens. Els resultats mostren, doncs, que el que fa LECXIT contribueix a que els nens arribin a les competències lectores de la seva edat.

Què ho fa això? Segons Àlex, diversos factors: la formació i acompanyament dels voluntaris, que cada nen tingui un mentor, la implicació de l’escola i de l’entorn (família inclosa)... i traspassar el plaer per llegir. Si la lectura és un element tan important de la formació, l’escola podria programar-la com un coneixement instrumental i convertir-la en una assignatura més. Però, ai las!, el plaer no s’ensenya, s’encomana, i aprendre a disfrutar no pot ser una activitat dirigida, sinó que ha de ser l’expansió d’un mateix. Aquesta és una de les funcions de la biblioteca a l’escola, i com pot l’escola realitzar-la sense que les escoles tinguin biblioteca?

El representant del Dep. d’Ensenyament a l’acte qualificava els avenços fets els darrers vuit anys d’espectaculars (sic) gràcies al programa puntedu i es lamentava que la crisi hagués estroncat de forma tan cruel aquest camí ascendent. Jo penso que no millorarem gens la feina que fem ni la societat que ens volta si som tan condescendents amb els efectes de les nostres accions. Portem a sobre 35 anys d’autogovern i alguna cosa més podíem haver fet en biblioteques escolars. Els benintencionats apropaments de la biblioteca pública a l’escola han quedat en res o en poc i el COBDC no es pot pas dir que hagi destacat per dedicar al tema una atenció prioritària.

Dos apunts més per acabar:

• El 53% dels voluntaris que acompanyen als nens en la lectura una hora a la setmana son menors de 25, i el 89% són dones. Clarament la paraula solidaritat s'escriu en femení i el gènere ‘ajudador’ és el femení. Es poden deduir coses que afecten la professió de bibliotecari, a partir d’això.
• Davant les intranquil·litats que genera que les màquines cada vegada ocupin més el nostre temps, les paraules de Jordi Jubany: llegir avui es més: més interessant, més important i més complex alhora.

Menjar x llibres

Gran iniciativa la de les biblioteques de l’Hospitalet que jo he vist a la Biblioteca a Biblioteca Josep Janés: Intercanvi de menjar perllibres

Del 29 de novembre al 6 de gener, les biblioteques de l’Hospitalet, en col·laboració amb la Creu Roja, intercanvien aliments (oli, llegums secs...) per  llibres: “Si durant tot el temps que duri la campanya porteu aliments les biblioteques us donaran a canvi un llibre. Els aliments recollits aniran al Banc d’Aliments de Creu Roja de l’Hospitalet.”

Fa un dies dèiem que les biblioteques estem en el ‘negoci’de la lectura i que aquest implica ajudar a trobar solucions per fer circularels llibres que acumulem a casa. 

Aquesta és una gran iniciativa: solidaritat i lectura, 2 en 1. Fantàstic.  

Redistribució emocional de la cultura

La informació manuscrita o impresa, per escassa, feia necessàries les biblioteques. 

La informació digital, les fa innecessàries. 

Aquests és la disrupció. 

Les biblioteques s’han ocupat dels llibres, però, tenien (tenen) sentit, en tant en quan afavoreixen que els llibres siguin llegit. El nostre negoci no són els llibres sinó la lectura.

Però les biblioteques, amb la bona intenció d’oferir un fons de qualitat, no han sabut veure que no només han d’acumular llibres (d’acumular-los en el bon sentit: fent una col·lecció) sinó que han d’ajudar a que qui se’ls vulgui treure del damunt ho faci de la millor forma possible.

Com que no ens en devem haver sortit prou be de redistribuir els excedents llibrescos que les persones acumulem a casa, hi ha qui s’empesca campanyes com la que trobareu descrita a sota

Campanya per a la redistribució emocional de la cultura

• Tens llibres que et fan nosa? CD’s, DVD’s i LP’s que ni llegeixes ni escoltes ni mires ni t’enamoren ja com fa vint, quaranta o seixanta anys? O que vas comprar pensant-te que eren meravellosos... i no?
• Ara pots treure-te’ls de sobre amb elegància. I amb la seguretat que nosaltres sabrem trobar aquella ànima bessona que tu has demostrat no ser.
• Buscarem algú que els pugui donar una segona oportunitat; una vida nova molt millor que la que duien al teu garatge, a les teves golfes, al teu traster.
• Tens sobres culturals a casa? Reuneix-ne com més millor i truca’ns. Passarem a recollir-les.
• Moltes gràcies per col.laborar en la redistribució emocional de la cultura.
• Telèfon de l’esperança cultural: 648 79 37 14
• Truca ara. Junts podem fer del món un lloc menys despreciable.

La lectura és el nostre negoci, els lectors els nostres clients

Un amic em recomana fervorosament el llibre d’Alex Ross El Ruido eterno. Me’l demano en préstec consorciat del CBUC i m’arriba en 3 dies a la biblioteca on jo prefereixo recollir-lo. El servei és excel·lent i el llibre segurament també, però quan me’l lliuren en veig el gruix: 798 p.. Em donen com a termini 15 dies per llegir-lo. El podré renovar segurament, però jo llegeixo diversos llibres alhora i al meu aire. Sentir darrera el clatell l’alè que l’he de tornar em fa que busqui una alternativa a la biblioteca si vull llegir-lo. No és que el llibre sigui rar o molt usat. Al CCUC en consten 7 exemplars, un d’ús local i 2 en préstec (un és el que tinc jo), és a dir que un termini més llarg no sembla que hagi de causar perjudicis a altres lectors.

Dissabte mercat a Vic. Passo per la paradeta de llibres a un euro. Mentre remeno sento la conversa entre uns clients i el venedors. Ella (la mare) li demana si tenen un llibre determinat. El nen que acompanya la senyora em fa deduir que estan buscant com tenir algun dels llibres recomanats a l’escola a un preu baix. El venedor no pot satisfer la demanda però li promet mirar al magatzem i queden per aquest proper dissabte.  Algunes biblioteques universitàries dels EUA faciliten l’intercanvi de llibres (manuals) entre estudiants, però no en conec cap d’aquí que ho faci. He vist bookcrossing a les feines i a cafès, però no a les biblioteques.

Reportatge a La Vanguardia d’avui amb el títol de Llegiren xarxa que signa Isabel Gómez Melenchón i que relaciona les diferents xarxes socials de lectors (catalanes, espanyoles i internacionals). Ha estat una sorpresa (o no) que els que els agrada la lectura els agradi també compartir opinions sobre els llibres llegits, tenir catalogats els que un hom té o ha llegit, veure les sorpreses de quins altres llibres llegeixen els que comparteixen autors preferits... A mi que m’agrada llegir, a la biblioteca hi vaig per endur-me llibres però també (o sobretot) per parlar de llibres amb en Robert i amb la Rosa, per demanar-los recomanacions i opinió, per punxar-los si se’ls ha escapat alguna lectura que a mi m’ha agradat. El Què llegeixes? que va posar en funcionament el Departament de Cultura fa bastants anys podria ser el club virtual de lectura de les biblioteques de Catalunya, però si no vaig errat no l’usen.  

Quan l’accés als llibres era difícil vam organitzar el nostre ‘negoci’ al voltant de facilitar-ne l’accés i els nostres ‘clients’ eren els llibres mateixos.

Ara que l’accés als llibres serà cada vegada més fàcil (i les biblioteques més prescindibles) hem de reorientar el nostre ‘negoci’ cap a la lectura, i pensar que els nostres ‘clients’ són els lectors.

Primer la teca, després la moral

El passat 12 de març la Fundació Jaume Bofill va organitzar una taula rodona sota el títol “Innovació i lectura: com arribar a nous lectors?”.  L’acte va servir per presentar el llibre d’Aurora Rincón Bonet Competències lectores i èxit escolar

Ara la Fundació posa a disposició de qui no hi pogués assistir un resum de l’acte en vídeo

on es poden seguir les principals argumentacions d’Aurora Rincón, Carme Fenoll, Mariona Trabal i de mi mateix.

No parlo de la intervenció d’Aurora Rincón perquè del seu llibre el vaig comentar en aquest Bloc. Val la pena escoltar les paraules de Carme Fenoll. Sortint del discurs tradicional bibliotecari diu que el món de la creació literària està conformat pel triangle autors / editors / llibreters i que el rol de les biblioteques –que estan al mig d’aquest triangle- és el de recolzar la seva existència. Recomana crear complicitats biblioteca-autors (fent que els autors literaris apadrinin biblioteques), biblioteca-editorials (fent que els gustos dels lectors de les biblioteques els ajudi a definir les seves col·leccions) i biblioteques-llibreters (maridant el circuit préstec – compra de llibres). Interessant l’afirmació de Mariona Trabal sobre que el que cal fer és millorar la consideració social de la lectura.

Jo vaig argumentar que cal objectivar els beneficis de la lectura, tal com, de fet, està fent la Fundació amb el seu programa LECXIT que estableix una equació que indica que èxit lector,  èxit escolar i èxit social es correlacionen.

La veritat és que de la humanitat sorprenen dues coses: la immensa capacitat de generar conflictes a tots els àmbits (entre grups, dins els grups, entre individus...), per una banda, i la també immensa capacitat que ha tingut al llarg de la història de trobar solucions imaginatives que permetin superar els conflictes. Deixant a banda els patiments creat per aquesta dialèctica, els humans no solament hem estat capaços de créixer numèricament dins l’ecosistema, sinó de fer-ho incrementant alhora les nostres relacions amb els altres.

Els individus humans hem passat de relacionar-nos amb uns quants congèneres i sempre els mateixos –quan vivíem en clans- a fer-ho avui amb multitud de persones diferents, en diferents àmbits i geografies i a través de diferents mitjans. La capacitat socialitzadora dels humans és sorprenent. Curiosament, no crec que en tinguem consciència.

La imatge que tenim de nosaltres mateixos és la de ser llops per als altres homes (Hobbes) o la de que els interessos materials i egoistes passen per davant els altruistes (“primer la teca, després la moral”, en frase de Brecht). Però els estudis actuals de la psicobiologia ens mostren uns humans més col·laboratius i preocupats pels demés que la imatge tòpica que tenim de nosaltres mateixos. Hem de reconstruir la imatge antropològica que tenim de la humanitat com a espècie (estic convençut que ho farem en un futur proper).

I la lectura, què hi pinta aquí? Som el que som perquè hem estat capaços de trobar solucions que ens han permès passar de viure en parella a viure en clans, després en tribus, en regnes, en estats i viure avui en una societat global i interconnectada. Cada pas augmentant en nostre nivell de socialització suposa un increment exponencial de la complexitat i diversitat del nostre entorn i per a gestionar aquesta complexitat necessitem dues coses: tenir una catàleg de solucions diferents per a un mateix conflicte i un empatia ben desenvolupada que ens permeti sentir el que senten els altres.

Hi ha qui pot trobar solucions als conflictes de forma espontània i qui pot ser empàtic de forma innata. Però les dues coses s’eduquen. La cultura és una caixa de solucions i la lectura una sala de gimnàstica on exercitar l’empatia. 

Lectura a l’escola i biblioteques escolars

Una persona em va demanar perquè havia titulat un post d’aquest bloc com ‘biblioteques escolars: o ara o mai’. Doncs be, jo crec que les biblioteques estan enmig d’una doble tenalla: la de la crisi econòmica que ens farà tenir menys recursos i pot fer menys eficaços els seus serveis (1), i la de l’emergència de molta informació a la xarxa que les pot fer aparèixer als ulls de la gent com a prescindibles. No és gens casual que demostrar valor s’hagi convertit en una de les principals preocupacions dels bibliotecaris (2).

A la legislatura passada vam tenir un exemple clar d’això, el Departament d’Educació reduïa el programa de recolzament de biblioteques escolars punt.edu fins, a la pràctica, fer-lo desaparèixer alhora que apostava a fons (esforços i recursos) per una utilització intensiva de la informàtica a l’escola.

La lectura però té una importància per a les persones que va més enllà d’altres ensenyaments instrumentals. En el món del demà, les desigualtats (a nivell individual i col·lectiu) vindran determinades pels nivells educatius, i aquests determinats en una part fonamental per la capacitat que tinguin de proporcionar competències lectores als educats. L’insuportablement massa elevat fracàs escolar que tenim a Catalunya té part de les seves causes en les deficiències de l’escola i de la societat en proporcionar competències lectores als nens (3).

La millora de les competències lectores dels nens és l’objectiu del programa LECXIT 

de la Fundació Jaume Bofill i del que hem parlat aquí alguna altra vegada (4). 

La Fundació ha publicat fa poc el llibre Competèncieslectores i èxit escolar d’Aurora Rincón Bonet (Col·lecció: Informes Breus; 37. 164 p.) que hauria de ser de lectura obligada per tot bibliotecari en actiu. El llibre explica conceptes bàsics com lectura crítica, hàbit lector, gust per la lectura, estratègies de lectura, socialització de la lectura o competències comunicatives. Explora també factors i pràctiques que condicionen l’adquisició d’hàbits lectors i la millora de la comprensió i utilització de textos. El darrer apartat (p. 97-161) és més pràctic i consisteix en unes fitxes que expliquen diferents propostes d’èxit  de foment de la lectura des de la família, el centre educatiu i l’entorn social (biblioteques, associacions, municipis i internet).

De la mateixa Fundació és també recomanable el dossier Pisa 2009: avaluació de lesdesigualtats educatives a Catalunya que mostra (p. 21) que els resultats que obtenim en competències lectores estan per sota la mitjana de la OCDE.

Valgui aquesta llarga introducció per tornar a animar la gent que organitza les 5esJornades de Biblioteques Escolars que tindran lloc els propers 5 i 6 de març. La p. web de les Jornades està publicant unes interessants entrevistes que recomano seguir.

Laprimera és a Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, que proposa una coordinació més forta entre les b. públiques i les escolars i que “el Departament de Cultura i el Departament d’Ensenyament haurien de pactar una política possibilista per dinamitzar les biblioteques escolars” (5)

La segona a Teresa Colomer, especialista en literatura infantil i juvenil, que afirma que la formació sobre biblioteques escolars que reben els futurs mestres és insuficient i afirma: “La modernitat sembla que sigui la de dotar d’ordinadors els alumnes, en lloc de veure que seria molt més econòmic i rendible dotar de personal a les escoles per canviar els aprenentatges des de la dinàmica de la biblioteca.”

Latercera a Costanza Mekis, Coordinadora Nacional de las Bibliotecas Escolares CRA de Chile, que recorda unes paraules de Gabriela Mistral que deien que biblioteca i escola són sinònims (6) i afirma: “Un niño que lee y que dispone de libros a su alcance se independiza de cualquier limitación que encuentre en su medio, sea un hogar de escasos recursos o un hato de profesores mediocres…si tiene lecturas, ese niño puede ser educado y ser libre”.

1)    Veure diversos posts de José-Antonio Gómez Hernández sobre el tema, per exemple, “Previsible agudización de la crisis en las bibliotecas públicas durante2012”

2)    Per exemple per als de col·leccions especials, vegeu, Survey of Special Collectionsand Archives in the United Kingdom and Ireland (OCLC, 2013) p. 83 

3)    Primar continguts respecte capacitats és un defecte comú a la totalitat del sistema educatiu, defecte del qual no se n’escapa tampoc la universitat.  

4)    Ja estan disponibles els vídeos de la Trobada pedagògica “Lectura i èxit educatiu”celebrada a l’Auditori del CaixaFòrum de Barcelona el dissabte 15 de desembre de 2012.

5)    Cal recordar que la Generalitat va tenir un ACORD per a la millora i modernitzaciódel Sistema Bibliotecari de Catalunya en el període 2004-07, en el que tres conselleries (Cultura, Educació i Universitat) actuaven coordinadament

6)    Jo diria ‘consubstancials’.

Llegim i humanitzem-nos: lectura i èxit educatiu

Es creu que als que fem de bibliotecaris ens agraden els llibres. Segurament també, però, per sobre de tot, els bibliotecaris creiem en la lectura. No estem sols en aquesta creença que hem assumit de forma tan profunda que, a vegades, no sabem argumentar. El passat dissabte, 15 de desembre, es va celebrar una trobada que relacionava una bona competència lectora amb la capacitat de seguir amb profit el cicle escolar.

El programa LECXIT

La Caixa, el Departament d’Educació i la Fundació Bofill han posat en funcionament el programa LECXIT. A la benvinguda, Albert Sòria, subdirector general de la Fundació "la Caixa",  Mònica Pereña, subdirectora general de llengüa i plurilingüisme, i Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, van explicar els seus motius.

En nivell de fracàs escolar a Catalunya és molt alt (de fet, qualsevol nivell de fracàs escolar ens hauria de ser intolerablement alt). El provoquen diversos motius entre els quals un de clar és que molts nens no aconsegueixen una suficients competència lectora. Una insuficient competència lectora (en tant en quant la lectura és un instrument bàsic per l’aprenentatge), comporta dificultats per aprendre i provoca fracàs escolar, és a dir, acabar el cicle educatiu sense obtenir el certificat. Aquest fet limita enormement les possibilitats laborals i professionals de les persones i té una correlació clara amb fracàs social. Alhora, les baixes competències lectores fan que una persona tingui poques possibilitats de desenvolupar-se com a ciutadà en una societat que demana cada vegada tenir capacitat de lectura critica.

El programa consisteix en reforçar les capacitats lectores fent que una colla de voluntaris llegeixen amb nens una hora la setmana. Senzill i clar, i, a més, efectiu. Fa un any que funciona i els resultats de l’avaluació mostren que els nenes participants han experimentat millores en lectura i en autovaloració

El Programa Impuls de la Lectura

La sessió va continuar amb un conferència d’Imma Canal, coordinadora del Programa Impulsde la Lectura del Departament d'Ensenyament. Aquesta acció del Departament s’emmarca en el Pla Nacional de Lectura, del que –per cert- no sé trobar informació a la p. web del Dep. de Cultura. Amb aquest programa es vol potenciar “la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del currículum al llarg de tota l'educació bàsica per augmentar la competència comunicativa lingüística i el desenvolupament de l'hàbit lector dels infants i joves, tenint present que la competència lectora és a la base de molts dels aprenentatges i un requisit per participar amb èxit en bona part dels àmbits de la vida adulta”.

Jo sóc d’una època que a les escoles no hi havia ni instal·lacions escolars, ni professors de gimnàstica. Es va considerar llavors que l’educació física era important per al desenvolupament del nen i l’administració va fer tres coses: desenvolupar programes voluntaristes amb els recursos que llavors hi havia (i que eren pocs), millorar els equipaments educatius amb instal·lacions esportives, i posar professorat especialitzat.

El programa ‘Impuls de la Lectura’ de la Generalitat vol millorar les competències lectores però no té cap mesura que millori les biblioteques, ni cap tampoc que permeti dedicar personal especialitzat al tema. Al meu entendre és un  error. El Departament d’Educació va crear fa molts anys els Centres de Recursos Pedagògics que havien de fer la funció de biblioteca per a molts centres educatius i que han acabat no funcionant. Va posar en funcionament fa no massa el programa Biblioteca punt Edu que dotava a alguns centres educatius de recursos (llibres i persona) per la biblioteca escolar. El programa encertava la direcció, però va tenir poca empenta i va ser abandonat aviat pel Departament (aquest, en canvi, va trobar energia per impulsar un programa que havia de permetre que tot nen tingués un ordinador).

Un assistent a l’acte va observar que el programa de voluntariat LECXIT era un pal·liatiu, ja que el que cal és eliminar les causes profundes que fan que el sistema educatiu reglat no sigui capaç de dotar els nens de competències lectores. Cert. El fracàs escolar i la nostra capacitat de tolerar-lo és una mostra de que la nostra societat no és del tot sana. Cal enfocar els problemes d’arrel, i la lectura a l’escola s’ha de fomentar amb recursos adequats entre els quals hi ha d’haver llibres i revistes de qualitat i diversos que permetin traçar a cada nen un itinerari lector d’acord amb els seus interessos i personal especialitzat que l’ajudi en el procés de tria i li tuteli aquest itinerari lector. A això se n’hi diuen biblioteques i al personal que hi treballa, bibliotecaris. Les biblioteques poden ser grans o petites, situades al centre escolar o a la biblioteca pública del municipi, els bibliotecaris poden haver-se format a les escoles de magisteri o a les de documentació... però si no ens posem al cap que això no ho arreglem amb pedaços continuarem amb mals resultats.   

Com millorar les competències lectores?

La sessió va comptar amb un intercanvi d’experiències moderat per Àlex Cosials al voltant del tema ‘Com eduquem a través de la lectura?’. Hi van intervenir Alba Castejón, Lourdes Reyes, Jaume Centelles, Josep Maria Puig i Maribel de la Cerda. Jo només parlaré de l’exposició de la primera que, en base l’anàlisi dels resultats de les proves internacionals PISA volia extreure conseqüències que ens permetin millorar les competències lectores dels nens.

Les proves PISA avaluen la comprensió lectora de nens de tot el món i permeten comprovar –com ja se sabia- que hi ha dos importants factors que influeixen en capacitat lectora: el sexe dels lectors (les dones són més lectores que els homes) i la classe social a la que pertany el nen (llegeixen més els nens de famílies de classes altes). Aquest són factors que no estan en mans de la societat canviar.

Hi ha dos factors més que influeixen en la capacitat lectora: llegir per plaer i llegir variat. Els que llegeixen per plaer (i no per obligació) obtenen millors resultats a les proves de comprensió lectora de PISA. I els que llegeixen de mes varietat de documents (llibres, revistes, diaris...) també obtenen millor comprensió lectora. Hi ha,  doncs, dos aspectes que la societat pot controlar i que permeten millorar les capacitats lectores: fomentar la lectura per plaer i fer que els nens tinguin un ampli ventall de ‘coses’ per llegir per triar. El 2n depèn de tenir biblioteques ben dotades, el 1r de mobilitzar la societat (família, escola i biblioteques) per generar la imatge que la lectura, a més a més de ser instrumental, sobre tot és font de plaer personal.

Lectura i neurofisiologia

No m’ho esperava, però el millor de la sessió, a parer meu, va ser la conferència final. La va fer Gemma Lienas i va dur de títol “Aprendre a ser feliç a través de la lectura: la funció educadora de la literatura”. Va ser una conferència interessant, intel·ligent, erudita i amb sentit humor que jo no sabre resumir. Va repassar els seus primers passos en la lectura marcats, justament, per la lectura com a plaer, però el més interessant va ser l’excursió que va fer en la neuropsicologia.

El cervell humà és un cervell de rèptil al que se li ha superposat un cervell de mamífer per construir-hi a sobre –finalment- un d’humà. El primer regula els instints bàsics (la supervivència i el plaer). El  segon és responsable e les nostres respostes emocionals i afectives i el tercer el pensament abstracte i el pensament no immediat. Va citar Antonio Damasio (“El error de Descartes”) per afirmar que l’emoció es prèvia a la racionalitat i que la racionalitat es fonamenta en l’emoció.

L’època moderna ha basat l’essència humana en la racionalitat, però, evolutivament parlant, el que ens ha fet humans ha estat la nostra capacitat de crear grups socials amplis. L’espècie humana és la que ha creat grups socials més amplis. Avui tota la humanitat som un gran clan. Això es basa en les nostres capacitats emocionals. Concretament en les empàtiques de ser capaços d’experimentar els sentiments dels altres.

La lectura seria per Lienes una activitat que ens educaria emocionalment. Permetria exercitat l’empatia de posar-se en la pell dels demès. Llegint aprenem sentiments, aprenem a analitzar els conflictes emocionals dels altres, cosa que ens permet resoldre millor els nostres conflictes emocionals. A més a més, el vocabulari adquirit i els sentiments observats a través de la lectura ens permeten conèixer i exposar millor els nostres sentiment. La lectura ens ajuda a ser més humans.

Va recomanar-nos el llibre de Jorge Volpi “Leer la mente : el cerebro y el arte de la ficción”, que o he llegit. Jo n’hi afegeixo una altra de recomanació, “Cómo aprendemos a leer: história y ciència del cerebro y la lectura”, de Maryanne Wolf.

Llegim i humanitzem-nos.

Voluntaris per llegir: bones idees posades en pràctica

La Unesco ha publicat fa poc el Informe de Seguimiento de la EPT en el Mundo on se’ns recorda que l’educació no consisteix només en vetllat per a que tots els nens tinguin escola, sinó que “se trata de preparar a los jóvenes para la vida, dándoles oportunidades de encontrar un trabajo digno, ganarse la vida, contribuir a sus comunidades y  sociedades y desarrollar su potencial.” 

L’escolarització efectiva suposa la superació dels nivells que s’han establert per a cada nivell educatiu. Espanya està al 3r lloc a la cua d’Europa en percentatge de joves que abandonen els seus estudis de batxillerat o formació professionals sense obtenir la titulació. Fracàs escolar se’n diu d’això i, des d ‘aquest punt de vista el nivell espanyol de fracàs escolar és sinònim de fracàs del nostre sistema educatiu i/o de la nostra societat.

Deu haver-hi diversos motius que causen el fracàs escolar, però innegablement un és el no haver assolit en el seu moment sòlides competències bàsiques en la lectura. Si no s’entén el que es llegeix, difícilment la lectura ens pot ajudar a assolir altres coneixements. Per això és important fomentar la lectura en el moment adequat del cicle educatiu. 

Aquesta és una gran raó (no pas la única) per tenir biblioteques en els equipament educatius. El fracàs escolar és, tornem-ho a dir, un enorme fracàs social, però és, sobre tot, un ‘fracàs’ personal, ja que dificulta que la persona pugui desenvolupar-se com a tal i en l’àmbit professional.

Millorar la comprensió lectora és, doncs, un dels instruments per a pal·liar el fracàs educatiu. Això és el que intenten les campanyes de foment de lectura a les escoles i això és el que persegueix el programa LECXIT lectura per a l’èxit educatiu. L’ha endegat la Fundació Jaume Bofill (amb la col·laboració de la Caixa i el Dep. d’Ensenyament) i consisteix en que alguns nens tenen un tutor que fa amb ells una hora de lectura. Els tutors son voluntaris. 

En busquen ! 

No es necessita cap formació específica, només cal saber llegir correctament en català i tenir ganes d’incidir en l’educació dels infants. Tot això m’ho va explicar l’Àlex Cosials fa uns dies i em va alegrar la setmana. Que entre tanta misèria intel·lectual i campanyes de cara a la galeria hi hàgiu qui promogui la lectura des de la base i amb mitjans modestos és digne d’elogi.

Val la pena fer-ho conèixer per atreure voluntaris cap al projecte i forces cap a la promoció de la lectura. mireu-vos el vídeo aquest per acabar-vos de convèncer (si esteu convençuts, mireu-vos-el igualment) 

Horaris, donatius, serveis de pagament i llibres recomanats

Encara que potser no et llegeixi ningú, quan fas un bloc assumeixes la responsabilitat d’escriure per a un públic general i procures ser més positiu que no pas crític. Així espero haver-ho fet jo en aquest BDig, però com a usuari de biblioteques se m’acumulen mals funcionaments dels que deixo constància aquí.

Horaris

Vaig a la biblioteca per ganes. M’agrada anar-hi i estar-m’hi una estona. Xafardejar llibres, parlar amb persones, triar alguna cosa per endur-me en préstec... A vegades la biblioteca em resol l’accés a internet. Per ser-ne usuari em caldria que els horaris de la biblioteca coincidissin amb els que jo tinc per anar-hi. No sempre és així i molt menys en períodes festius. Què hi farem, però tancar en ponts com el passat del Pilar em sembla una exageració. Els serveis de les biblioteques no només han de ser bons des del punt de vista del productor del servei (el personal de la biblioteca), sinó des del punt de vista del seu receptor (l’usuari). Tenir bons libres i ben catalogats no serveix de res si no ens acostem a les necessitats reals de la gent que vol anar-hi.

(Contrapunt. Una biblioteca universitària de Barcelona va haver de cancel·lar els seus horaris d’obertura de en períodes festius (la retallada de la xocolata del lloro, per altra banda). Per continuar donant el servei va organitzar uns torns de personal voluntari que mantenien els horaris extraordinaris treballant en festiu a canvi de dies de vacances que es prenien d’acord amb el servei. Raonable i admirable, no? Llàstima que els treballadors de les biblioteques de la universitat en qüestió van ser criticats per un sindicat perquè aquesta mesura suposava pal·liar els efectes de les retallades i les condicions de treball ‘esclavistes’ (sic) dels funcionaris de la universitat. No anem pas be.)

Donatius

Heu provat mai de treure-us de sobre llibres vostres que ja no voleu? Alguns amics han fet el que qualsevol persona amb bona fe i amor a la cultura faria: anar a una biblioteca a oferir-los com a donatiu. N’han sortit amb la cua entre les cames, amb un no com a resposta i a vegades ‘renyats’ per intentar oferir a biblioteques modernes llibres obsolets.

Ens hem equivocat aquí. El nostre negoci no és només deixar els nostres llibres, sinó estar en el ‘negoci’ de la lectura, i això vol dir resoldre problemes relacionats amb aquesta. Si ara el llibre (com sembla) ha entrat en una certa fase d’abundància, per una banda, i de decliu, per una altra; fase que fa que la gent se’n tregui del damunt més que no feia abans, si passa això, doncs, la nostra funció es trobar una solució raonable per a això. Ajudar a que la gent se’n pugui desfer sense mala consciència i organitzant la seva recollida i reciclatge.

Els enfocaments massa economicistes poden ser equivocats quan tractem amb objectes als que la gent dóna un valor més elevat al valor material que tenen. Als llibres els passa això. La gent que estima la cultura els valora molt per sobre del seu valor al mercat. El seu valor real pot ser de zero des d’un punt de vista de l’amortització d’un be fungible, però probablement no sigui aquest per un ciutadà de carrer que es troba llibres de biblioteques quasi nous a parades de llibreters de 2a ma. I aquesta gent són els nostres principals aliats...

Serveis de pagament

Els clubs de lectura han estat un dels principals èxits de les biblioteques municipals en els aquests darrers anys. Un èxit poc tecnològic i una mica inesperat. Un èxit que fa més que donar servei, crea lligams de persones amb la biblioteca. Un servei que (a les biblioteques de la DiBa, almenys) aprofita intel·ligentment les capacitat de treballar en xarxa ja que els llibres que la gent del club d’una biblioteca llegeix durant un mes procedeixen de préstecs d’altres biblioteques de la xarxa. 

Però (a algunes biblioteques), “Aquest any els participants als clubs de lectura s’hauran de fer càrrec de la despesa de la tramesa dels llibres (1,20€). Es pagarà per trimestres: un total de 3,60€.” Passa al menys a Sitges i a Ripollet. Els usuaris de les b. no paguem per entrar-hi, ni per fer-hi servir wi-fi, ni per llegir-hi el diari i sí per apuntar-nos al club de lectura. No se veure els motius ni tàctics ni estratègics de la decisió.

Llibres recomanats

No va de biblioteques però si de promoció de la lectura. La meva filla petita té 14 anys acabats de fer i aquest curs s’ha de llegir Fortunata i Jacinta (1.264 p que fan un gruix de 4,5 cm). 

M’agrada llegir i m’agrada en Pérez Galdós, però per una obra com aquesta em cal un estiu per davant. Parlo com a lector i com a pare, però em sembla que si basem la promoció de la lectura en obligacions com aquesta estem anant en la direcció equivocada. Semblaria millor fomentar la lectura lliure, és a dir que qui llegeix pugui triar entre molts títols els que més satisfan els seus gustos i inquietuds (és una manera de formar persones, a més de fomentar la lectura). Per això calen però biblioteques escolars ben dotades o programes de coordinació entre les escoles i les biblioteques municipals.

Llibres e-, ara sí?

Després de les 5 lleis de la biblioteconomia de Ranganathan, segurament una de les coses amb més sentit comú que s’han dit és l’afirmació que va fer Calvin Mooers que “un sistema d’informació tendeix a no ser usat quan l’usuari percep que adquirir informació li comporta més esforços que no pas no tenir-la”*. Això explica que els llibres e-, malgrat ser cada dia més usats, continuen sense tenir un ús generalitzat entre els lectors.

Mentre que la tecnologia ha canviat moltes coses de la nostra vida quotidiana, no ha canviat (encara) la manera com llegim llibres. Els motius d’un ús encara baix dels llibres e- són diversos i segurament s’acumulen: uns preus massa similars als dels llibres impresos, diferents aparells lectors no sempre compatibles, una experiència lectora més pobre que la feta sobre un llibre en paper, pocs títols a catàleg... Això canviarà de ben segur i ho farà en salts incrementals. Vull dir que el tema no és tant que la gent s’hi acostumi com que desapareguin de mica en mica alguns dels inhibidors que hem mencionat.

Potser el que es troba més a faltar és un model de negoci estable que permeti a l’usuari comprar llibres de qualsevol editorial i usar-los de forma independent de les plataformes comercials o aparells lectors existents. El llibre imprès és una eina tecnològica amb moltes virtuts (ergonomia, trasportabilitat, autonomia...) El món digital però està incidint fortament en el llibre imprès encara que el resultat sigui essent aquest, un llibre imprès. No sempre som conscients dels molts factors que contribueixen al producte final i molt menys som conscients de com ‘Internet’ està transformant profundament els diferents sectors que intervenen en la seva confecció.

Acabo de llegir un llibre que recomano a tothom que vulgui treure el nas a aquests factors i sectors. Es tracta de “La gran transformación. Panorama del sector del libro enEspaña 2012-2015”. Són 101 p. de fàcil lectura que potser no aprofundeixen en cap sector, però que per a cada un exposen de forma no trivial la problemàtica que els caracteritza. Els seus plantejaments són ponderats i defugen els llocs comuns i els apriorismes tan freqüents quan es parla dels llibres e- És un llibre manifest preparat pel Laboratorio de ideas sobre el libro, un grup de professionals del sector del libre que volen “crear y fortalecer un espacio de diálogo y debate que ayude a los políticos, a las instituciones y a las empresas públicas y privadas a realizar políticas y tomas de decisiones acordes con las necesidades actuales del sector del libro ante el cambio digital, las reformas estructurales y la crisis económica y social.

El llibre i la lectura és el resultat de la confluència dels esforços i els interessos de diferents sectors, i crec que és erroni apropar-s’hi des d’un plantejament maniqueu de bons i dolents com a vegades es fa. Des d’aquest punt de vista em sembla especialment intel·ligent i oportú el projecte 10x10 del que tincnotícia gràcies al magnífic blog De casa al club. El “Projecte 10 x 10: trobades dels editors amb els bibliotecaris”, és una iniciativa del Servei de Biblioteques de la Generalitat i pretén “que els editors puguin presentar directament les seves línies literàries al col·lectiu de professionals que treballen a les biblioteques públiques” i “millorar els coneixements dels bibliotecaris sobre el panorama editorial català”.

Sembla clar avui que editors, llibreries i biblioteques es recolzen mútuament. Un estudi recent de la Pew Internet sobre biblioteques i llibres e- mostra, entre altres resultats molt interessants, que el grans lectors de llibres e- de les biblioteques són també compradors de llibres.

La generalització de l’ús de revistes científiques en format digital ha depès segurament de diferents factors, però va ser fonamental que es trobés ara fa més de 15 anys un model de negoci que ha atret cap als editors més diners i cap als lectors de les biblioteques molt més contingut. El mateix no està passant amb el llibre e- i aquest és, al meu entendre, el principal inhibidor de l’expansió dels llibres e-.

Ara fa uns dies la presidenta de l’ALA publicava al American libraries una carta oberta alseditors on criticava que algunes editorials (Simon & Schuster, Macmillan, and Penguin) no vulguin vendre llibres e- a les biblioteques. Els llibres impresos eren comprats una vegada i deixats en préstecs diversos cops, però la seva fisicitat autolimitava els préstecs a un usuari cada vegada. Els llibres e- podrien ser deixats a múltiples usuaris alhora, però les biblioteques no fan trampes i continuen deixant un llibre e- cada vegada. No seria estrany que algunes editorials, amb l’excusa dels possibles molts usos dels llibres e-, busqui maneres de prescindir de les biblioteques o de fer que el libres que aquestes comprin siguin a un preu més car.

Les solucions –que caldrà trobar-les- no vindran per generació espontània. Caldrà elaborar-les a través del diàleg però també de l’enfortiment de les posicions respectives. Això darrer és el que estan fent les biblioteques de Califòrnia a través del seu consorci Califa. El Califa ebooks project vol crear una plataforma de llibres e- per a les biblioteques. Compren llibres als editors i els distribueixen als lectors sota la fórmula d’un ús cada cop. Tal com hem fet les biblioteques fins ara. Ara però, els costos de les tecnologies això ja no permeten fer-ho sols, calen grans agrupacions de biblioteques a l’entorn de consorcis.

 

* An information retrieval system will tend not to be used whenever it is more painful and troublesome for a customer to have information than for him not to have it.

Ciutats literàries (fàcil, bonic i barat per a bp’s)

Un amic m’envia un mapa literari de NY: NYC Buildings Where Great Literary Works Were Written

Sabem –diu la p. web- que alguns llibres s’han escrit a NY (o a Bcn, o a Vic, o a ...), però, sabem on van ser escrits cada un? El mapa recopila alguns edificis on van ser acabades importants obres literàries.

Hi ha: ARTHUR C. CLARKE, ARTHUR MILLER, BOB DYLAN, CARSON MCCULLERS, ERNEST HEMINGWAY, J.D. SALINGER, JACK KEROUAC, JOAN DIDION, JOHN STEINBECK, TENNESSEE WILLIAMS, THOMAS WOLFE, TRUMAN CAPOTE

Jo hi troba a faltar a la Wharton.

Del llibre com a objecte a la lectura com a procés

Les biblioteques que coneixem s’han construït al voltant del llibre (del document), no al voltant de la informació (coneixement) que conté el llibre ni al voltant del procés de llegir. Les hem fet a l’entorn de la informació com a objecte (document) i no de la informació com a procés o de la informació com a coneixement. Cal rellegir a Michael Buckland (“Information as thing”, Journal of the American Society for Information Science, Vol. 42, 1991, No. 5, pp. 351-60), cosa que jo ara no faré.

No hem fet biblioteques a l’entorn de la informació com a procés o de la informació com a coneixement, perquè la informació com a objecte era un mercat prou segur sobre el qual assentar una institució que ha tingut tant predicament i salut com les biblioteques. Per què? Doncs perquè la informació ha estat un be escàs fins fa relativament poc. L’escassetat de la informació no prové de que n’hi hagués poca, sinó que costava accedir-hi. La història de la biblioteconomia i de la documentació és en bona part la història de com construir sistemes d’informació (catàlegs i bibliografies) i d’accés (préstec entre biblioteques i obtenció de documents) als documents.

Si no fos que encara i ha (i potser sempre hi haurà) barreres de cost, avui saber que un document existeix i poder-hi accedir serien accions indistingibles. Deixem a banda el fet que eliminar aquestes barreres té un cost i el paper de les biblioteques en l’eliminació de barreres (que pot consistir en assumir aquest cost, sigui en feina creant espais d’accés obert o pagant drets per poder oferir aquests espais a una comunitat determinada). En aquesta situació, ¿quin valor tenen les biblioteques quan ja no aporten el d’oferir accés al document perquè aquest accés no necessita intermediaris (excepte els intermediaris que assumeixen el cost, cosa que ja hem dit que pot ser el rol de les biblioteques)?

Vendre aigua al desert és fàcil. És fàcil ser una institució que tingui per finalitat proporcionar informació en un entorn en el que l’accés a la informació (no la informació en si mateixa) no és fàcil. Ha estat fàcil fer biblioteques per això i les hem fetes a l’entorn de la informació com a objecte. Ens hem preocupat poc de la informació com a procés o de la informació com a coneixement. Havent-hi el mercat fàcil de proporcionar informació és comprensible que no exploréssim els altres, però, quin serà el nostre valor en un entorn en el que la informació com a objecte estigui a la punta dels dits d’un ordinador, tauleta o mòbil connectats a la xarxa?

Les biblioteques tenen futur com a finançadores de l’accés a la informació i com a creadores i mantenidores d’espais on consumir informació, i en tenen també si sabem endinsar-nos en l’espai verge (per a les biblioteques) de la informació com a procés i sabem aportar-hi valor. Ja no serà el llibre l’objecta al voltant del qual haurem de construir els nostres serveis i sí la lectura o la informació. Els camins no són evidents però val la pena explorar-los

Els 31.000 m2 de la nova biblioteca de Birmingham (en construcció) pivoten no totalment, però si de forma important, a l’entorn de l’experiència lectora i no el llibre. Recomano mirar-se la presentació sobre el projecte que va fer Brian Gambles, Chief Executive, Library of Birmingham Development Trust Podeu seguir-ho en vídeo a la pàgina del OCLC EMEA Regional Council 2012 que va tenir lloc els passats 28 i 29 de febrer

Amb futur no ho sé, però interessant és Copia un servei ja no de llibres e- (n’hi ha tants!) sinó de lectura col·lectiva de llibres amb el llibre digital com a suport de comentaris i converses. Fixem-nos que un dels grans descobriments de les biblioteques públiques catalanes han estat els clubs de lectura. Instruments ben poc tecnològics aquests que pivoten al voltant de la lectura (procés) i no del llibre (objecte). De l’experiència lectora, o de la socialització de la lectura, si voleu, però més a l’entorn de la satisfacció de necessitats psicològiques de la persona que del fet d’oferir llibres escassos un lectors mancats de munició.

Més complicat (i també més interessant) és el que pot sorgir de canviar els hàbits tradicionalment individuals dels investigadors quan comparteixen informació usant les referències bibliogràfiques. Ho va començar a fer Zotero i després Mendeley. Aquest té ara una versió institucional (recolzada per Swets) que permet a la biblioteca oferir alguna cosa més que l’accés a la informació (accés que, ja hem vist, està passant a ser transparent per a l’usuari) i que proporciona als usuaris de la biblioteca espais socials per compartir informació. Podeu rebre el fullet "Where is the library in the digital workflow of research?" si ompliu un senzill formulari.

No m’oblido del ‘vell’ LibraryThing. Si als que anem a biblioteques i a llibreries ens agrada llegir, per què les biblioteques i les llibreries no ens descobreixen llocs com LT? A les biblioteques hi anem a endur-nos llibres en préstec i a les llibreries a endur-nos-els pagant. Hi anem a buscar el llibre com a objecte, però hi anem també a buscar converses sobre els llibres i experiències lectores. Llibres per llegir no ens en falten a casa i malgrat tot visitem biblioteques. .Hi busquem més que llibres, hi busquem experiències a l’entorn de la lectura. Eines com LT ens les proporcionen i promoure-les hauria de ser feina de les biblioteques, perquè és feina de les biblioteques captivar els lectors oferint-los noves sensacions al voltant de la lectura.

Els catàlegs col·lectius han estat (i són encara) instruments de localització i, per tant, d’accés. Però tenen un enorme potencial com a espais socials al voltant de la lectura. Com a generadors de serveis que enriqueixen l’experiència lectora. Ho està fent avui OCLC. O, més ben dit, està intentant-ho fer OCLC amb Worldshare.

Se’n sortirà? Pel be del futur de les biblioteques hauríem de voler que fos que sí.

p.d. La fotografia és meva, feta fa uns dies a una llibreria de vell del davant del Palau de la Música Catalana.