Descobrir

Hi ha un canvi substancial en els catàlegs d’abans i de després del tombant de segle, canvi que queda ben representat per l’increment de la dimensió de Worldcat que passa de tenir 40 milions de documents a tenir-ne 400 milions.

Els catàlegs han crescut tant per dos motius: perquè hi hem posat coses que abans no teníem i perquè hi hem posat coses que abans teníem però que no posàvem al catàleg. Entres les primeres, tots els objectes digitals que ara tenim a repositoris (fotografies  i metges de tot tipus, documents digitalitzats, documents nascuts digitals que capturem de l’activitat de l’entitat on es troba la biblioteca...) Entre les segones, els articles de les revistes que subscrivim; ja els ‘teníem’, però tradicionalment els hem  posat al catàleg només en comptades ocasions. Els articles de revistes els hem consultat separats del catàleg, en bases de dades en CD-ROM o en línia.

Amb catàlegs tan grans, dues coses són fonamentals: agrupar el que és el mateix i poder descobrir el que es vol. No parlaré massa de les agrupacions dels documents en obres, cosa que ens ajuden a fer les FRBR i sí una mica dels nous OPACs, aquest que es diuen eines de descoberta.

Ens interessa Vermeer? Una cerca per Vermeer al CCUC (un catàleg ‘petit’) ens dóna 299 resultats; la mateixa a Worldcat ens en dóna 21.555. Si al CCUC hi volguéssim afegir els articles de les revistes que les biblioteques de les universitats de Catalunya i la BC tenen contractades, per Vermeer 12.635 trobaríem resultats. Entre tants, buscar (i trobar) una novel·la juvenil que té com a protagonista un quadre de Vermeer de la que no recordem ni títol ni autor pot ser una tasca quasi impossible (*). Amb els nous descobridors, aplicant successius filtres (llibre, en castellà, editat entre l’any 2000 i el 2010), es pot ‘descobrir’ el que es busca.

El divertit és que les eines de descoberta semblen haver arribat als museus. La web del Rijkmuseum dóna accés a 502.857 imatges digitals. Les podeu ‘fullejar’ gràcies al seu ‘descobridor’: Vermeer, 110 resultats; només imatges, 66; si, a més, seleccioneu per colors (sí, podeu filtrar per colors!) i trieu un blau-gris us quedareu amb 4, entre les quals l’enigmàtica pintura “La carta d’amor”. [Per cert, podeu crear-vos una galeria personal d’imatges; podrem algun dia fer-nos la biblioteca dels ‘nostres’ llibres dins el catàleg de la nostra biblioteca?]

(*) Es tracta de la novel·la de Blue Balliett, “El enigma Vermeer”, no massa bona, per cert.

La biblioteca, una entidad multi-institucional en el mundo, en el territorio y dentro de la organización

Pasaré a mostrar tres casos en los que una biblioteca, cooperando con otras bibliotecas u otras organizaciones puede crear un servicio nuevo sin necesidad de más recursos.

En el mundo

El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) en 1999 empezó los trabajos que permitirían poner en funcionamiento, el año 2001, el repositorio cooperativo de tesis doctorales (TDX). TDX contiene hoy algo más de 15.000 tesis doctorales en formato digital y en el repositorio participan diecinueve universidades. Son las propias universidades las que se encargan de difundir el repositorio entre sus estudiantes de doctorado para que, una vez presentadas y aprobadas sus tesis, entreguen la información necesaria para poderlas introducir en TDR.

La actuación coordinada de les bibliotecas y el uso de protocoles comunes de transmisión de datos permiten que los datos de una tesis introducida en TDX estén, de forma automática, en el catálogo de la universidad donde se leyó, en el catálogo colectivo del CBUC, en el de las universidades españolas en Google y, finalmente, en el portal europeo de tesis DART-Europe. DART-Europe es una asociación de bibliotecas y de consorcios bibliotecarios que trabajan conjuntamente para la mejora del acceso global a las tesis doctorales europeas.

Así, una tesis doctoral catalogada una sola vez en un repositorio cooperativo pasa a formar parte de diversos instrumentos de ‘descubrimiento’ sin que la biblioteca tenga que entrar los datos repetidas. Así, gracias al trabajo multi-institucional una biblioteca multiplica su presencia en la red.

En el territorio

Debido a los costes de los ordenadores, la automatización de las bibliotecas que se inició a finales de los años 60 e inicios de los 70 se hizo de forma cooperativa en muchos casos. Esto comportó no solo el aprovechamiento de infraestructura (los ordenadores) sino la creación de catálogos colectivos y acuerdos de préstamo entre bibliotecas. Esto permite mejorar enormemente el servicio información bibliográfica, el de acceso al documento y, al mismo tiempo, ahorrar recursos gracias a la catalogación por copia. Los catálogos colectivos son una clara creación de la biblioteca como entidad multi-institucional.

El catálogo colectivo WorldCat creado por OCLC es de bien seguro el ejemplo más conocido, pero hay multitud de catálogos colectivos a nivel regional. Por ejemplo, el CBUC fue la creado en 1996 para confeccionar el CatálogoColectivo de las Universidades de Catalunya (CCUC). Actualmente el CCUC da información de unos 10.000.000 de documentos bibliográficos de unas 120 bibliotecas distintas.

Esto se consiguió de forma gradual, extendiendo el ámbito multi-institucional del catálogo. El CCUC se inició con la participación de las bibliotecas universitarias de Cataluña. A estas se le han ido añadiendo progresivamente las bibliotecas de universidades privadas y de universidades limítrofes con Cataluña. Pero, a medida que fue creciendo, el CCUC se convirtió en el instrumento de referencia para localizar información bibliográfica en este ámbito territorial y al CCUC se le hagan ido añadiendo fondos de bibliotecas especializadas.

Solo con la coordinación en normativa de catalogación y una infraestructura común las bibliotecas participantes ahorran costes en catalogación y pueden prestar servicios nuevos como el de préstamo consorciado que permite que cualquier usuario acceda a los fondos de otras bibliotecas en un plazo de menos de 5 días. Así, un libro de una biblioteca puede ser utilizado por todos los usuarios y la biblioteca puede ofrecer además de su colección la del resto de bibliotecas. Así, gracias al trabajo multi-institucional una biblioteca multiplica los recursos que ofrece a sus usuarios.

Dentro de la organización

La investigación ha sido siempre una actividad fundamental para la universidad, pero hasta ahora la investigación se ha difundido por canales muy bien establecidos (básicamente las revistas). Estamos viviendo un cambio gobernado por lo ‘abierto’ o por el libre acceso. No solo van a ser de libre acceso los artículos científicos, sino que deberán serlo los datos en los que se basan así como los metadatos que los describen. De forma importante la universidad deberá esforzarse en que los resultados de la investigación que produce sean visibles en la red de forma apta para que sean utilizados por aplicaciones web y por personas.

Los datos referentes a la investigación (al menos en España) suelen encontrarse dispersos en diferentes silos dentro de la universidad y casi siempre gestionados per servicios distintos. En la gestión de datos de investigación típicamente intervienen tres servicios: los creadores del CRIS (Current Research Information System) institucional, los gestores del repositorio institucional y los servicios informáticos proveedores de software para esta gestión. La gestión descentralizada produce instrumentos de visulaización distintos y muy a menudo incompatibles entre sí.

La biblioteca de la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona ha sabido capitalizar el conocimiento de los servicios bibliotecarios de gestión de información y su capacidad colaborativa creando un portal sobre la investigación hecha en la universidad. El Portal de Producción Científica de la UPF  incluye actividades de ayuda a la investigación (proyectos de investigación, convenios, becas), publicaciones (artículos de revista, libros, capítulos de libro, working papers), congresos, tesis dirigidas, premios etc. de los investigadores de los cuales se disponga de su currículum vitae actualizado.

Los objetivos del Portal de Producción Científica son: gestionar adecuadamente los CV del PDI, ofrecer información actualizada sobre las actividades de investigación de la Universidad, y mejorar la gestión interna de la Universidad, es decir, evitar gestionar datos de forma duplicada. Las consultas son por investigador, departamento, grupos y unidades de investigación y palabra clave. Siempre que es posible las referencias bibliotecaria enlazan con el texto completo del documento en formato electrónico.

Así se consigue que los datos de investigación se introduzcan una sola vez en alguno de los sistemas de gestión de la investigación de la universidad y, al mismo tiempo, se crea un instrumento potente de difusión de la investigación hecho por la universidad. Así, gracias a la capacidad colaborativa de la biblioteca (y a su conocimiento sobre como gestionar información), gracias al trabajo multi-institucional (esta vez dentro de la propia organización) la biblioteca aumenta el valor que tiene para la Universidad.

(4 de 4) Lluís Anglada / Le biblioteche di front al cambiamento de paradigma: esternalizazione, cooperazione e alleanze in un mondo che cambia // Biblioteche in cerca di alleati: Oltre la cooperazione, verso nuove strategie di condivisione;  Massimo Belloti, ed (Milano: Editrice Bibliografica, 2013). ISBN: 978-88-7075-765-1. P 156-160.

Catàlegs col·lectius de les biblioteques de Catalunya

La Llei del sistema bibliotecari de Catalunya menciona dues vegades el catàlegs col·lectius. Una a l’art. 6 on diu que “La Generalitat [sense especificar quin organisme o departament] ha de reunir en un únic catàleg col·lectiu la referència bibliogràfica dels diferents fons de les biblioteques que integren el Sistema Bibliotecari de Catalunya”. Una altra a l’art 30, on diu que el “El Departament de Cultura, per garantir la catalogació unificada i compartida de tots els fons de les biblioteques integrades en el Sistema de Lectura Pública i el coneixement mutu de llurs fons, coordina i gestiona el Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública”.

De l’any de la Llei (1993) cap aquí s’ha avançat en aquestes direccions però cap dels dos catàlegs mencionats són encara una realitat.

Com que les lleis expressen allò que es creu bo tenir, sembla apropiat pensar a què responen el catàlegs col·lectius i quines bondats aporten. Crec que en podem citar quatre: 

• respondre als interessos homogenis d’un grup d’usuaris, 
• estalviar feina, 
• ser un instrument a partir del qual construir serveis i 
• donar visibilitat a un sistema.

Respondre als interessos homogenis d’un grup d’usuaris

Els primers catàlegs col·lectius (cc) eren bàsicament eines de localització. Els llibres eren rars i els catàlegs col·lectius ajuntaven en un sol instrument les referències de documents dispersos a diferents biblioteques. Les limitacions tècniques han fet que molt catàlegs col·lectius ho fossin no de tos els documents possibles sinó dels que responien a interessos homogenis d’un grup determinat d’usuaris. Els catàlegs d’incunables en serien un exemple clar.

Estalviar feina

La catalogació ha estat una de les activitats bibliotecàries més cara, però els llibres que es cataloguen, en la immensa majoria dels casos ho han estat per algú altre. Els catàlegs col·lectius han estat comunitats de documents homogenis (seria normal trobar catalogat un llibre australià al cc de biblioteques d’Austràlia) que s’han posat mínimament d’acord en les normes de catalogació. L’homogeneïtat del fons i les mateixes normes són fonamentals per estalviar feina ja que es tracta de trobar el llibre que es busca amb molta probabilitat i de poder-lo utilitzar fent canvis mínims (òptimament cap) a la catalogació trobada.

Ser un instrument a partir del qual construir serveis

Un cop localitzats els documents, la gent podia viatjar a la biblioteca on es trobava el llibre que els interessava. A partir d’aquí les biblioteques podien –com han fet en molts casos- bastir serveis de préstec entre elles per tal de facilitar l’accés als documents i estalviar desplaçaments als usuaris. Els catàlegs col•lectius poden ser l’instrument base d’altres servies: d’adquisicions compartides o de preservació cooperativa, per exemple

Donar visibilitat a un sistema

Les realitats no només han de ser, sinó que han de ser visibles. O potser les volem fer visibles per fer-les reals. En el cas dels catàlegs col·lectius, aquests han estat, per exemple per a les biblioteques universitàries de Catalunya, els instruments amb els que els anys 80 i 90 van voler mostrar que el conjunt fins llavors dispers de biblioteques de facultat era un tot i actuava com un sistema.

Crec que, en aquest cas, les 4 virtuts mencionades van en ordre. Mirem-ho al revés: no té sentit visibilitzar un sistema que no té serveis col·lectius, no es poden crear serveis cooperatius sense tenir una consens normatiu previ, no val la pena unificar normes si no existeixen necessitats a satisfer. Mirant-s’ho del dret també hi ha un ordre: primer localitzar necessitats clares, després consensuar pautes, construir serveis a continuació i finalment visibilitzar resultats.

En el passat, les limitacions tecnològiques aconsellaven fer catàlegs col·lectius ‘petits’ i molt especialitzats (d’un tipus de document com per exemple les revistes o d’una matèria concreta). La tecnologia avui permet anar més de pressa. De fet WorldCat és de facto un cc mundial. La tecnologia, però no garanteix fer eines útils si els humans que  les hem d’usar no ens posem abans d’acord en com usar-les; en el cas dels catàlegs, en com cataloguem i en com organitzem els serveis que s’hi recolzen. Aquestes acords requereixen consens i acords a més de tecnologia. Això i un full de ruta adient.

El seny i algunes decisions clau dels darrers 20 anys ha fet que les  biblioteques que queden incloses dins el sistema bibliotecari de Catalunya comparteixin moltes coses. Tantes que l’acord no només és possible sinó que hauria de ser fàcil. Proclamar, però, l’exigència de la Llei no és el camí de fer-ho. Començar a parlar dels beneficis de tenir-ne, sí.

I posats a fer-ho, comencem pel més fàcil, el que només depèn d’un Departament de la Generalitat –el de Cultura- i fem el catàleg col·lectiu de les biblioteques municipals de Catalunya. Per fer-ho només s’han d’unificar dues bases de dades, les normes de catalogació són similars, el cc resultant respondria a una necessitat clara dels usuaris de biblioteques i permetria bastir a partir d’aquí serveis d’abast nacional.

p.d, A la fotografia, un arbre de nada fet amb volum del National Union Catalogue, un catàleg col·lectiu imprès, els 754 volums del qual són consultables a la BC, que recull les obres impreses abans de 1956 de les principals biblioteques dels EUA i el Canadà.

Samfaina

M'agrada la samfaina, pel seu gust i pel color, perquè la pots barrejar amb moltes coses i perquè pots fer-la a fases, una mica com aquest bloc que acabarà essent un plat acabat de cuinar ara però fet de mica en mica i en moments diferents.

Comencem per un més ‘resulton’ que no pas atractiu sistema per mostrar els llibres que acaben d’entrar a la biblioteca. Me’l fa descobrir el bloc d’en L. Dempsey i el trobareu al final de la pàgina web de les River Campus Libraries de la Universitat de Rochester. Potser no cal que us ho descobreixi, però a més d’anar fullejant les cobertes, clicant-les anireu al catàleg.

Val la pena comentar la googelització de la pàgina: una caixa per a totes les cerques (encara que aquestes es facin segons els recursos agrupats sota pestanyes): A reflexionar-hi per copiar-ho: accés directe als materials del que aquí en diem campus virtuals (com és que se’n desentenguin d’aquests importants recursos les bibs. universitàries d’aquí?)

Més de com usar la informàtica per donar valor a la feina biblioteques. En aquest cas és el “Library Use Value Calculator”un estri que transforma les nostres dades de servei en valor econòmic i que trobareu a la p. de la Maine State Library. A la calculadora li han assignat un benefici econòmic per cada transacció de biblioteca (per exemple, un préstec ‘normal’ costaria 15$ i un d’interbibliotecari 30) i cada u pot posar les xifres de la pròpia biblioteca i calcular així els beneficis econòmics que genera per la comunitat a la que serveix.

La calculadora està pensada per a ús propi, és a dir, per posar-hi les xifres d’ús que una persona o família fa de la biblioteca i transformar aquestes en cost estalviat. Jo ho he fet per a les biblioteques de la UAB i em surt que el 2008 haurien produït un benefici als seus usuaris de 9.399.103 $ (i això que he comptat cada article de revista usat com si fos un diari llegit i a això la MSL li assigna l’escàs valor econòmic d’1 $).

I per posar en valor a les biblioteques heu de mirar-vos “How Libraries Stack Up: 2010” un informe d’OCLC de 2 p que examina l’impacte social, cultural i econòmic de les biblioteques als EUA i que ens diu coses com

• cada dia 300.000 ciutadans dels EUA visiten alguna biblioteca per buscar feina
• 12.000 bp proporcionen accés lliure a Internet amb wifi (més que els 11.000 Starbucks o les 1.300 llibreries que ho fan )
• hi ha 181 M de targes de crèdit i 151 carnets de biblioteca
• els 7,9M de préstecs anuals es queden lleugerament per sota els 8M de paquets que mou a l’any l’empresa de missatgeria FedEx
• anualment es lloguen 3,3M de dvd’s i se’n presten 2,1M

I pels interessats en com avancen els serveis bibliotecaris sobre mòbil, no fa gaire, OCLC emetia una nota de premsa que anunciava una aplicació de WorldCat per a iPhone (pic2shop) amb la que s’escanegen els codis de barra dels llibres i l’aps et diu a quines llibreries pots trobar-lo (i a quins preus) i a quines biblioteques participants a WorldCat te’l pots endur sense pagar. De la recomanable novel·leta de Dai Sijie, Balzac i la petita modista xinesa que la meva fila s'acaba de llegir, me'n diu per exemple que està a la Biblioteca Nacional (Madrid) la qual, per cert, acaba de perdre la categoria de direcció general segons les darreres mesures del govern de Zapatero per estalviar.

Dir-vos que vaig veure i tenir a les mans un iPad que em va semblar un fantàstic iPhone en gran però una mica massa pesant.

I com a premi pels que hagueu arribat fins aquí un anunci publicitari que passa a una biblioteca i que és... diguem-ne, refrescant.

Post escriptum. L'inici d'aquest post m'ha quedat com una senyera d'un país inexistent. Ja el voldria jo per a mi un país que tingués la samfaina com a símbol, però mentre això no arribi, entre els lectors no hi ha pas un expert de Blogger que sàpiga com treure aquesta franja taronja que se'm posa sense voler?

Una agència per donar suport a les biblioteques d’ensenyament superior franceses

El passat 8 de juny, i en el si d’un acte del CBUC, el director de l’ABES, Raymond Berard va fer una xerrada que duia per títol: L’ABES et ses réseaux: réalisations et projets.

L’ABES (Agence bibliographique de l’enseignement supérieur) és una agencia de l’estat francès creada el 1994 amb l’objectiu inicial de fer i gestionar el catàleg col·lectiu de les biblioteques d’institucions franceses d’ensenyament superior. Té la seva seu a Montpellier i hi treballen unes 60 persones entre informàtics, bibliotecaris i administratius. Està governada per un Consell d’administració amb representació del ministeri d’universitats, de les universitats i de les 3 principals associacions professionals franceses. Té un director nomenat pel Ministeri per a períodes de 3 anys.

La seva missió és ressenyar i localitzar els fons documentals de les biblioteques de l’ensenyament superior per tal de facilitar l’accés als documents i normalitzar la catalogació. L’ABES fa de capçalera de la xarxa de les biblioteques de l’ensenyament superior i proporciona a aquestes serveis de forma adequada a les seves necessitats.

El Sudoc (Système universitaire de documentation) és tant un catàleg col·lectiu (catàleg Sudoc) com una xarxa de biblioteques. El catàleg únic actual va per reemplaçar 3 bases de dades (el Pancatalogue, el catàleg col·lectiu francès de revistes i Téléthèses) . Alhora es va crear una única xarxa a partir de 3 xarxes de biblioteques (una xarxa de biblioteques al voltant d’OCLC, una altra al voltant de la biblioteca nacional i la darrera de biblioteques usuàries del sistema automatitzat SIBIL). El catàleg Sudoc usa el sistema integrat PICA, va crear-se l’any 2000 i es va fer en tres fases: una 1a de fusió dels catàlegs existents, una 2a de desplegament del Sudoc a les institucions, i a partir de 2005 en una 3a fase en la que s’usa Unicode i es pot catalogar usant diverses escriptures. Actualment a Sudoc hi participen un total de 130 institucions amb més de 1.200 biblioteques.

El Sudoc s’alimenta amb registres de la biblioteca nacional francesa (BNF) i altres biblioteques nacionals, WorldCat i les catalogacions originals de les biblioteques participants. (El dia 12 es va signar un acord entre la BNF i OCLC que farà que els registres de la Biblioteca Nacional i els de Sudoc apareixin a WorldCat).

El Sudoc és una eina de catalogació cooperativa que té per objectiu disminuir el treball en catalogació original (l’objectiu és que aquest sigui només un 15% del total de catalogacions). Algunes xifres de Sudoc: 8.700.000 de registres bibliogràfics corresponents a 27.000.000 de documents. El Sudoc és també un instrument de normalització catalogràfica i una eina de préstec interbibliotecari (el 2007 es van fer 194 000 demandes de PI a través de Sudoc). Addicionalment a les 1.200 biblioteques que cataloguen a Sudoc, n’hi ha unes 2.000 més (biblioteques públiques i privades, biblioteques municipals, especialitzades ...) que hi integren les seves revistes.

Quatre serveis de l’Abes que val la pena mencionar: STAR, Calames, Numes i Signets:

• STAR (Signalement des Thèses, Archivage et Recherche) és un programari creat el 2006 per gestionar les tesis de forma electrònica. Permet catalogar-les a Sudoc, dipositar-les en format e- per preservació i difondre-les fora de Sudoc (p. ex. A OAIster) i concretament a les pàgines web de cada universitat.
• Calames va ser creat per l’ABES el 2007 i és un catàleg de fons d'arxius i manuscrits conservats a les biblioteques de l’ensenyament superior i de recerca.
• Numes que és un inventari en línia dels documents digitalitzats i dels projectes de digitalització de les institucions de l’ensenyament superior i de recerca.
• Signets que és una selecció classificada per matèries de llocs web feta de forma cooperativa per biblioteques franceses d’ensenyament superior i de recerca i biblioteques especialitzades.

L’ABES també fa compra compartida de recursos electrònics (en associació amb el consorci Couperin). Trobareu més informació a la revista Arabesques i al blog Fil ABES.

P.d. dedicat a catalogadors i indexadors. Com que he mencionat Calames, crec que és obligatori parlar de la recent publicació d’OCLC “The Metadata is the Interface: Better Description for Better Discovery of Archives and Special Collections” de ja que és autora Jennifer Schaffner de la que en destaco la preocupació per fer visibles col·leccions ‘amagades’ que guardem als nostres arxius i biblioteques.

Local, consorcial, global

En aquest món global en el que cada vegada estem més immergits, si busquem un document, té sentit només fer-ho en la nostra biblioteca de facultat? No, i per això les universitats van fer catàlegs col·lectius d’universitat. I té sentit buscar només a la ‘nostra’ universitat si en una àrea de 200 km n’hi ha 10 més? No, i per això les universitats i la BC van fer el CCUC. I té sentit buscar només a les universitats + la BC? I només a Catalunya?

Però, sí, té sentit buscar a la meva biblioteca (el que hi ha allà és immediatament accessible), i és lògic buscar a la meva universitat abans de fer-ho a la del costat, i als recursos consorciats bans de fer-ho als del món mundial. L’accessibilitat és un element essencial en la tria. No sempre ni per a tot, però en la majoria dels casos. Si avui no tingués res per llegir, triaria qualsevol cosa (l’accessibilitat primària sobre la qualitat, però puc triar entre un ampli espectre de llibres tots amb un nivell igual d’accés, triaré el que més em vingui de gust). [Per cert, ara mateix estic llegint amb gust En lloc segur, de Wallace Earle Stegner, una novel·la que passa a petites universitats de nord-amèrica].

Ara no sembla impossible mantenir un equilibri útil entre el nostre, el que compartim oi el que existeix al món (entre el local, el consorcial i el mundial). Avui parlarem de Summit, un catàleg col·lectiu i un sistema de préstec consorciats del consorci Orbis Cascade Alliance consorci amb 36 universitats de tot tipus, públiques i privades, dels estat d’Oregon i Washington i que serveix (ho diuen així) a una població universitària d’una mica més de 200.000 persones. Unes dimensions, doncs, prou similars a les catalanes.

Al Summit hi ha 9.2 milions de títols representant quasi 30M de documents. El 2008 van fer 433,117 préstecs consorciats i ara, en partenariat amb OCLC han desenvolupat el WorldCat Navigator que podeu veure en versió beta al Summit. Per observar però la relació local-consorcial-glogbal, inicieu la consulta com si estéssiu a la Universitat d’Oregon (a Eugene) i uséssiu el seu catàleg.

Doneu-hi una volta, val la pena, potser estareu fent un viatge cap a un envejable futur. El primer a observar és com s’estan ‘googlelitzant’ les cerques: una caixeta única sense més complicacions. Jo he començat el periple amb una cerca per: escher bach. Hauríeu de trobar 71 referències, per simplificar, aneu a l’esquerra a refinar la cerca i cliqueu ‘llibres’. Us es sortiran 44. Els 4 primers els té la U. d’Oregon (a alguna de les seves biblioteques). A continuació trobareu els que estan al consorci, i al final de tot els accessibles a nivell mundial a través d’OCLC.

Cada nivell de ‘propietat’ és un nivell d’accessibilitat. Al nivell UOregon, l’accessibilitat pot ser immediata, al nivell consorci de 5 dies màxim (sovint menys) a nivell OCLC de 12. Accessibilitat en temps de tenir el document i en cost. La U. d’Oregon no cobra a l’usuari final pels préstec propis, ni pels consorcials ni pels interbibliotecaris, però és clar, els costos existeixen. Segons càlculs de fa uns anys de la ARL (vegeu d’estudi “Assessing ILL/DD Services Study: Initial Observations” / Mary E. Jackson, ARL Bimonthly Report 230/231 October/December 2003) el cost d’un préstec interbibliotecari dels que fem per aquí (a través de personal de la biblioteca) costava el 2002 18$, mentre que els fets iniciat pels usuaris poden tenir un cost de fins 3$. Els temps de resposta són també millors en els préstecs consorciats. Els costos menors dels préstecs consorciats iniciats pels usuaris ho són degut a 2 coses: a que els membres del consorci no es posen tarifes i a que no hi ha feina de personal en fer les demandes.

Un cop l’usuari localitza un document que vol (al consorci o arreu dins WorldCat), el demana indicant a quin punt de servei vol recollir-lo.

Què més? Els resultats poden ordenar-se per diferents conceptes: per localització i rellevància, només per rellevància, per autor, per títol, per data (de vell a nou) per data (de nou a vell).

I mes encara, si aneu a la 3a referència “Goedel, Escher, Bach” trobareu agrupades (FRBRades) les 36 edicions que consten a WorldCat d’aquesta obra (ull, aquí l’usuari es pot perdre, que ja no s’agrupen per localització).

I encara més. Amb opcions web 2.0 que ens permeten refinar la cerca (per autor relacionats, format, any, llengua o matèria relacionada), llegir ressenyes de l’obra fetes pels usuaris i afegir la pròpia, etiquetar el llibre o mirar quins altres llibres han llegit els que han llegit aquest llibre, opcions aquestes del nou WorldCat i de les que hem parla aquí un altre dia.

Amb aquestes possibilitats

• Estem a dins o a fora?
• Quina és la ‘nostra’ col·lecció?
• En quins casos serà millor demanar un llibre en préstec consorciat enlloc de comprar-lo?
• I quan millor comprar-lo en comptes de demanar-lo al consorci?

Com deia aquell, interessants temps aquests per ser bibliotecari.

La vida dels llibres ens diu com són els que els escriuen

L’Ernest Lluch en un article al diari va explicar que usava el CCUC per veure les publicacions dels candidats a les eleccions i treure conclusions a partir de les obres que havien publicat i que estaven a les biblioteques universitàries i de recerca. Una persona a qui li tocava fer discursos de benvinguda dels personatges més variats possibles m’explicava que començava la tasca examinant les obres de la persona en qüestió al CCUC i on descobria, per exemple, que el ben conegut com a filòsof marxista Manuel Sacristán era també prologuista dels poemes de Heinrich Heine. El que fa Lorcan Dempsey a la seva entrada de blog del 2 set és molt més i molt millor. I no és gràcies als mèrits del Sr. Dempsey (que en té i de notoris) com de la nova aplicació web 2.0 de WorldCat (encara en versió Beta) anomenada WorldCat Identities. WorldCat Identities extreu dades del catàleg col·lectiu d’OCLC per dir de cada autor coses com:

• Quantes obres diferents té i quantes publicacions s’han fet de les mateixes
• En quantes llengües i quants exemplars de les seves publicacions hi ha a les biblioteques de Worldcat
• Quins alfabètics de matèries i núms. de classificació s’assignen a les seves obres
• Les llengües a les que s’han traduït les obres i quantes traduccions per lengua
• Les imatges de les cobertes dels llibresQuines són les obres que estan més a les biblioteques
• Els anys en els que l’autor ha publicat i la intensitat de publicació per anys
• Dades similars per cada una de les obres
• Les persones o entitats associades amb l’autor

Val la pena veure-ho en directe. Podem veure la ‘identitat’ de Javier Cercas o les dels candidats pels partits demòcrata i republicà a les properes eleccions presidencials dels EUA: Joe Biden, John McCain, Barack Obama i Sarah Palin. En LD fa un comentari final (impagable i inútil de traduir), vistes les identitats bibliogràfiques de cada un d’en LD:

I will leave it to others to offer any commentary ;-)

Articles (de revistes) als catàlegs (de llibres)

OCLC, el consorci de biblioteques sorgit de l’onada de cooperació del final dels anys 60 – principis dels 70 pot (torna) a estar revolucionant el món (bibliotecari). Nascut com una xarxa de l’estat d’Ohio, OCLC va anar creixent en la mesura que va créixer el seu catàleg col·lectiu, eina aquesta d’informació bibliogràfica i font de catalogació per copia de biblioteques de tot tipus (especialitzades, populars, universitàries...) i països. OCLC va viure uns quants anys d’ensimismament, segurament adormida en el seu propi èxit. Però amb el nou segle, alguna cosa va semblar que canviava a OCLC (o així m’ho sembla). La iniciativa del Dublin Core i l’anunci de la inclusió de registres catalogràfics (en Dublin Core) de recursos web al catàleg col·lectiu en va ser potser la primera mostra del mencionat resorgiment. 2 fites clau recents d’OCLC. 1a: Obrir el catàleg a l’accés al públic. Avui WorldCat. La idea ja no és tenir un catàleg com eina interna d’una biblioteca consultable (també a distància) pels usuaris ja fidelitzats, sinó construir una eina de descoberta de les col·leccions, és a dir, estar on està l’usuari i quan aquest ho necessita. Com ho fa Google Map, però amb localització de llibres. 2a: Algunes compres d’empreses-productes, com PICA, l’empresa que procedia del servi cooperatiu holandès que tots haguéssim volgut tenir a Catalunya fa uns anys, el programari per gestionar imatges Content.dm, usat a Catalunya ara per ara per la BC, el CBUC, l’IT i l’ICC i ara, fa alguns dies, l'EZproxy un programari per facilitar l’accés i l’autenticació a distància. Avui però, una notícia que m’ha colpit (positivament!), WorldCat ha incorporat les referències bibliogràfiques de 20 milions d’articles procedents del servei Inside de la British Library. Per què no incorporem les BBDD d’articles als nostres catàlegs? Aquesta era una pregunta que es podia fer quan un hom volia calibrar les virtuts professionals d’algun bibliotecari. Tinc resposta que no donaré ara, però sí que puc donar les raons per les que crec que OCC ho ha pogut fer ara:

• tenen tants llibres que els articles afegits no ‘ofeguen’ el catàleg
• el programari de gestió permet consultar la totalitat del catàleg o el catàleg ‘filtrat’ per tipus de documents (llibres, articles, DVDs i CDs)
• si es fa la consulta a tot el catàleg, el programari permet visualitzar clarament els documents trobats per tipus
• el programari els permet gestionar alhora registres amb MARC i amb Dublin Core

Preguntes finals:

1. Què agermanava fa uns anys de forma exclusiva Barcelona i la capital de l’estat d’Ohio?
2. Què caldria fer en catalogació a Catalunya per posar-nos al dia?

No em resisteixo a acabar amb la definició de WorldCat que fa OCLC: “is a Web portal to the global WorldCat catalog with a supporting program of data syndication that makes your library’s collection and services discoverable virtually anywhere on the Web, including major search engines such as Google, Yahoo! and Windows Live Search”. Amb visió de futur!