La biblioteca pública provincial i les biblioteques escolars

Un començament de mes interessant, aquest, per a les biblioteques. O almenys a mi m’ho ha semblat.

El Conseller Mascarell les posa de model a seguir:

• "Volem un acord per la cultura concertat, cooperatiu i calendaritzat", va dir, posant d'exemple el pla de biblioteques que ell mateix va desplegar des de l'Ajuntament de Barcelona

Segons consta en una entrevista del passat dia 3 a l’Ara*

Dimecres passat s’inaugurava la sala de lectura de la Biblioteca Pública Provincial de Barcelona, però era la de la província eclesiàstica, és a dir el Bisbat. El nom sencer de la biblioteca (Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona) indica la llarga història de la que és la biblioteca pública més antiga de Barcelona.

L’acte va iniciar-se amb una sessió acadèmica que va tenir intervencions del director de la Biblioteca, el degà del Seminari de Barcelona, el president de la Diputació de Barcelona i de l’Arquebisbe de Barcelona.

Mn. Martí Bonet, director de la Biblioteca, va fer un resum de la seva història de la que jo en ressalto dos aspectes. El 1r, que la biblioteca és pública com a conseqüència de ser la receptora dels fons procedents dels jesuïtes quan aquesta ordre va ser expulsada d’Espanya. El 2n, que ben aviat del S. XIX la biblioteca compta amb una secció que duia per nom “Autores nostri” on s’hi podien trobar obres d’autors de Catalunya o sobre Catalunya.

Mn. Turull, degà del Seminari va destacar que les millores recents de la biblioteca es devien a la col·laboració del seminari amb diverses institucions: amb la Diputació per les obres de la nova sala, amb la BC que els ha permès catalogar part del seu fons i participar en Google llibres, amb la URL amb qui han arribat a un acord per participar en el seu sistema de gestió Millennium i amb el CBUC amb qui col·laboren en el CCUC.

La col·laboració és el camí avui en biblioteques, almenys per dos motius (els dos derivats de les característiques de la societat informacional).

• El 1r és tecnològic. La tecnologia que cal per automatitzar i digitalitzar les biblioteques és massa cara o complexa per ser assumida per biblioteques excel·lents en fons i que tenen un públic ben definit. No són biblioteques sobreres de cap manera, però si biblioteques que no poden sobreviure soles en un entorn en el que l’ús d’eines tecnològiques és indispensable.
• El 2n és de visibilitat. Estar a Internet ja no vol dir només estar automatitzat o digitalitzat, vol dir, sobretot que et vegin i encara més que ‘surtis’ quan algú busca una cosa que tu pots tenir. Aquesta visibilitat només es té pel fet d’estar (juntament amb altres) a eines ‘grans’ com pot ser el CCUC (o WorldCat!). Ésser ‘descobert’ només podrà ser si les biblioteques automatitzem i digitalitzem amb estàndards i ho fem usant protocols normalitzats, cosa que,per altra banda, només solen garantir els portals ‘grans’.

Sobre l’altra biblioteca pública provincial, el proper dilluns 7 (18h) s’inaugura a la Seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya l'exposició Concurs de la Biblioteca pública de l'Estat a Barcelona, que ha estat produïda pel Ministerio de Cultura i organitzada el COAC. A l’exposició s’hi mostraran les diferents propostes presentades al concurs arquitectònic. El Quadern de El País en va fer un reportatge interessant en el que es parlava dels projectes arquitectònics presentats al concurs i del de l’equip guanyador

El Comentari és que la col·laboració aquí (al menys fins ara), pel que fa al projecte bibliotecari, brilla per la seva absència.

‘Ni un euro per a la biblioteca de l’escola’, així de clar i contundent és el titular d’una doble pàgina de l’Ara dedicada a les biblioteques escolars que us recomano llegir, però que en síntesi diu:

• la biblioteca és un component clau d’una educació activa
• la llei d’educació diu que tots els centres educatius n’han de tenir una de biblioteca
• el departament d’educació ha fet poc o res perquè els centres educatius tinguin biblioteca

Algú ens ho havia de dir. La legislatura passada ha estat dolenta per les biblioteques escolars, almenys per dos coses:

• El programa punt.edu que havia estat un inici (tímid, però inici) de preocupar-se des del Departament per les biblioteques escolars i un intent de millorar-les va quedar sense dotació econòmica.
• La necessària modernització de la gestió automatitzada de les biblioteques escolars va fer un pas en darrera (podia fer-se encara un pas en darrera? doncs es veu que sí) i enlloc de fer el lògic i normal de comprar un programa ja fet, el departament va dedicar a promoure experiments amb programari lliure de dubtosa eficàcia

Gent que coneix el Departament d’educació no hi veuen sortida mentre continuï fent la política del ‘nosaltres sols’ i aquí ningú no ens pot ensenyar res. Que és època de col·laborar alguns no se n’assabenten.

Cooperació entre biblioteques de l'església

Tal com ho explicava a un article, l’automatització de biblioteques que es va començar a fer arreu als anys 70 y 80 del segle passat va comportar un increment de la cooperació entre biblioteques. Els organismes creats llavors es van dir xarxes (networks). Als països més avançats en matèria de biblioteques, aquestes xarxes van tenir evolucions diverses, però a altres llocs les ‘xarxes’ perviuen i ara, amb la contractació de recursos electrònics, estan revifant-se i passant a fer de consorcis.

Aquesta és la situació de URBE (Unione Romana de Biblioteche Ecclesiastiche) què és una xarxa d’Universitats pontifícies i d’instituts teològics creada gràcies a que les biblioteques de la xarxa estan a la mateixa ciutat, tenen gran afinitat temàtica i, sobretot van iniciar el camí de la cooperació compartint programa informàtic.

La seva història s’inicia el 1988 quan 2 biblioteques de les que avui formen part de URBE van acordar compartir un programa d’automatització de biblioteques. La constitució oficial d’URBE es va fer l’any 1991 i els membres avui són 17.

Es governa amb una assemblea plenària de rectors de les institucions, una assemblea de directors de biblioteques i un consell directiu format pel director d’URBE, un administrador i 3 directors de biblioteques. El finançament és igualitari per les despeses bàsiques i, a més, cada institució paga una quota associada als programes als que cada institució participa.

Els seus programes cooperatius són:

• Formació del personal. Iniciat el 2005.
• Catàleg col·lectiu. Actualment en curs de reorganirzació.
• Compres conjuntes d’informació electrònica Iniciat el 2006.
• Manteniment de maquinari i programari dedicat a l’automatització de la gestió de les biblioteques.
• PI. Iniciat el 2005.
• Tenen en estudi fer digitalitzacions conjuntes (volen que els fons que cada biblioteca digitalitzi estiguin en un dipòsit comú) amb la intenció de reduir costos i facilitar l’obtenció d’ajuts externs.

Per cert, a Roma hi ha una xarxa amb un nom similar: URBS (Unione Romana de Biblioteche Scientifiche). URBS es va crear el 1992 i també té un catàleg col·lectiu. Per cert, la Biblioteca Vaticana, pertany a URBE o a URBS o a les dues?