Samfaina

M'agrada la samfaina, pel seu gust i pel color, perquè la pots barrejar amb moltes coses i perquè pots fer-la a fases, una mica com aquest bloc que acabarà essent un plat acabat de cuinar ara però fet de mica en mica i en moments diferents.

Comencem per un més ‘resulton’ que no pas atractiu sistema per mostrar els llibres que acaben d’entrar a la biblioteca. Me’l fa descobrir el bloc d’en L. Dempsey i el trobareu al final de la pàgina web de les River Campus Libraries de la Universitat de Rochester. Potser no cal que us ho descobreixi, però a més d’anar fullejant les cobertes, clicant-les anireu al catàleg.

Val la pena comentar la googelització de la pàgina: una caixa per a totes les cerques (encara que aquestes es facin segons els recursos agrupats sota pestanyes): A reflexionar-hi per copiar-ho: accés directe als materials del que aquí en diem campus virtuals (com és que se’n desentenguin d’aquests importants recursos les bibs. universitàries d’aquí?)

Més de com usar la informàtica per donar valor a la feina biblioteques. En aquest cas és el “Library Use Value Calculator”un estri que transforma les nostres dades de servei en valor econòmic i que trobareu a la p. de la Maine State Library. A la calculadora li han assignat un benefici econòmic per cada transacció de biblioteca (per exemple, un préstec ‘normal’ costaria 15$ i un d’interbibliotecari 30) i cada u pot posar les xifres de la pròpia biblioteca i calcular així els beneficis econòmics que genera per la comunitat a la que serveix.

La calculadora està pensada per a ús propi, és a dir, per posar-hi les xifres d’ús que una persona o família fa de la biblioteca i transformar aquestes en cost estalviat. Jo ho he fet per a les biblioteques de la UAB i em surt que el 2008 haurien produït un benefici als seus usuaris de 9.399.103 $ (i això que he comptat cada article de revista usat com si fos un diari llegit i a això la MSL li assigna l’escàs valor econòmic d’1 $).

I per posar en valor a les biblioteques heu de mirar-vos “How Libraries Stack Up: 2010” un informe d’OCLC de 2 p que examina l’impacte social, cultural i econòmic de les biblioteques als EUA i que ens diu coses com

• cada dia 300.000 ciutadans dels EUA visiten alguna biblioteca per buscar feina
• 12.000 bp proporcionen accés lliure a Internet amb wifi (més que els 11.000 Starbucks o les 1.300 llibreries que ho fan )
• hi ha 181 M de targes de crèdit i 151 carnets de biblioteca
• els 7,9M de préstecs anuals es queden lleugerament per sota els 8M de paquets que mou a l’any l’empresa de missatgeria FedEx
• anualment es lloguen 3,3M de dvd’s i se’n presten 2,1M

I pels interessats en com avancen els serveis bibliotecaris sobre mòbil, no fa gaire, OCLC emetia una nota de premsa que anunciava una aplicació de WorldCat per a iPhone (pic2shop) amb la que s’escanegen els codis de barra dels llibres i l’aps et diu a quines llibreries pots trobar-lo (i a quins preus) i a quines biblioteques participants a WorldCat te’l pots endur sense pagar. De la recomanable novel·leta de Dai Sijie, Balzac i la petita modista xinesa que la meva fila s'acaba de llegir, me'n diu per exemple que està a la Biblioteca Nacional (Madrid) la qual, per cert, acaba de perdre la categoria de direcció general segons les darreres mesures del govern de Zapatero per estalviar.

Dir-vos que vaig veure i tenir a les mans un iPad que em va semblar un fantàstic iPhone en gran però una mica massa pesant.

I com a premi pels que hagueu arribat fins aquí un anunci publicitari que passa a una biblioteca i que és... diguem-ne, refrescant.

Post escriptum. L'inici d'aquest post m'ha quedat com una senyera d'un país inexistent. Ja el voldria jo per a mi un país que tingués la samfaina com a símbol, però mentre això no arribi, entre els lectors no hi ha pas un expert de Blogger que sàpiga com treure aquesta franja taronja que se'm posa sense voler?

Fer diana

Els que es dediquen la publicitat saben perfectament que molts dels recursos d’una campanya es llencen només pel fet que arriben a persones que no tenen interès objectiu en el que s’anuncia. Quan es fa una campanya publicitària es busquen els canals que ens apropin als consumidors o usuaris potencials, es busquen el públics diana.

Una manera de trobar-los és per anàlisis complexos del mercat, però una de les que a mi m’agrada més és quan la ‘diana’ es fa només en funció de la forma o del canal de l’anunci. M’explico. Hi ha unes banderoles publicitàries que encaixen perfectament amb els punys dels manillars de les motos. Són aquestes una forma perfecte per anunciar motos o tallers que les reparen.

Els punts de llibre són uns canals perfecte per anunciar coses. Si són punts de llibre és que s’han donat quan es compra o deixa un llibre i s’han donat a algú a qui, en principi, estarà interessat en els llibres, la lectura, els espectacles, la cultura... Perquè doncs no aprofitar més aquests retalls rectangulars en els que hi anotem les dates de retorn d’un llibre?

La publicitat no és dolenta. A mi no em molesta que em donin un punt de llibre que parli de llibres o d’actes culturals quan en compro o me n’enduc en préstec un. Potser em molestaria si el tema del punt de llibre fos d’una temàtica molt allunyada de la que em porta a una llibreria o a una biblioteca. I si a les biblioteques fem propaganda cultural, no estem allargant l’ombra de la nostra missió? O no podem per aquest sistema enfortir aliances amb altres agents del municipi o de la institució a la que treballem?

Això dels punts de llibre amb ‘propaganda’ les biblioteques de la UPC ho van començar a fer els anys 90 i crec que no ho han deixat de fer des de llavors. Ara més recentment veig que ho fan les Biblioteques de Barcelona (i en menor intensitat dels de la Diputació de Bcn). Les BB fan molt bé algunes coses perquè tenen clar (penso jo) que les biblioteques, a més tenir finalitats pròpies, han i poden ser instruments de realització de les finalitats d’altres serveis del municipi. Un exemple és el bloc que fan per recolzar els espectacles del Grec.

p.e. Les biblioteques i els bibliotecaris continuen però essent el que sempre han estat. En la meva vida d’usuari m’han cridat l’atenció manta vegades per parlar a la biblioteca. La darrera, avui, quan tot triant discs hem començat una xerrada amb una família amiga. La teníem (discretament), al costat del taulell de préstec de la biblioteca, la part menys necessitada de soroll de la biblio. Això de la biblioteca com a espai de socialització i com a tercer espai hi ha que no ho veiem pas igual.

Futbol, mercat i biblioteques

Estava veient el Barça-Betis (3-2) assegut entre en Josep i en Dídac i pensava que des de fa algun temps la facultat de BiD de la UB juga tal com li agrada a en Guardiola: pels extrems i obrint espais. Ho pensava per l’organització d’actes acadèmics oberts a la comunitat bibliotecària com el de dilluns passat.

Anthony Calnek, Vicepresident de Comunicació i Màrketing de la Biblioteca Pública de Nova York va fer una conferència amb el títol: Marketing the New York Public Librari in a time of change. La facultat comptava en aquest cas amb la col·laboració del Consolat General dels Estats Units que també des de fa temps, com un bon golejador, aprofita totes les oportunitats que se li presenten per recolzar les biblioteques.

Algunes dades sobre la NYPL: tenen 20M de títols que són 43M de volums repartit entre 89 biblioteques a més de la central, un 11% dels ciutadans de NY confien en la NYPL per accedir a Internet (totes les seus tenen wifi), el 2007 van tenir 16,3M de visitants físics i 25,4M de visites a la web, el seu pressuposts les d’uns 260M $ dels quals 64 provenen de donacions privades.

Tres idees tretes de la conferència: fer com els museus, enriquir la web amb continguts i ampliar la base social de recolzament de la biblioteca.

Museus. En un entorn canviant en el que ens han sortit competidors potents (Goole, iTunes, Amazon, les llibreries Barnes & Noble o les cafeteries Starbucks) la imatge que donem o que tenim és d’equipaments passats de moda i ensopits. Ens cal canviar aquesta imatge i es pot fer. Els museus tenien ara fa uns 20 anys una imatge de llocs ensopits que han canviat. La NYPL ha renovat els instruments de comunicació per presentar una imatge moderna.

Continguts. Un 90% de les entrades a la seva p. web és per anar a l’OPAC i volen que l’accés a la p. web porti els usuaris a continguts digitals de la biblioteca. Per fer-ho han redissenyat la pàgina per tal de facilitar la consulta directa de materials digitals com imatges, so o vídeos (vegeu, per exemple, el vídeo dedicat a Jack Kerouac o altres sobre tresors de la biblioteca). Recomanen usar tècniques per atreure persones que ja hagin tingut èxit a altres webs, és a dir segui les tendències socials (p. ex., usen espais socials de xarxa com Flickr per posar-hi continguts).

Ampliar la base social. La campanya de màrqueting actual té per objectiu promoure la biblioteca de manera que aquesta sigui orgull per la ciutat (nypl.org the pride of the city). La campanya no busca ni nous usuaris ni més usos, sinó crear una connexió emocional positiva entre la biblioteca i la gent.

Comentaris personals:

• Això del màrketing havia tingut (i potser encara té per algú) connotacions negatives i més quan s’aplica a la cultura. Però el màrketing és la ‘ciència’ que ens mostra com es produeix i com es pot facilitar l’intercanvi. Objectes a canvi de diners, visites a la biblioteca a canvi del temps de les persones. El màrketing clàssic de les 4 Ps (producte, promoció lloc i preu) ha evolucionat i s’ha enriquit. Ara es parla del component emocional. Una compra és també una sensació, una experiència. Un ús bibliotecari pot estar acompanyat de vibracions negatives. En aquest cas l’usuari serà poc fidel.
• Centrar-se en els usuaris reals està bé, és clar, però el nostre ‘mercat’ (d’allà on prové el suport social a les biblioteques) està en part més enllà dels usuaris. Alguns usuaris actius no donarien un suport real a les biblioteques, i en canvi, alguns que les defensarien més aferrissadament no les usen (perquè no poden, no els cal o no volen). Fantàstic el darrer informe d’OCLC, From Awareness to Funding: A study of library support in America que voldria comentar aviat aquí.

(Dedicat a la Carina, a veure si recomana aquest blog entre els seus estudiants)