En la Jubilació de Dolors Lamarca

Divendres passat es va jubilar la Dolors Lamarca. La Dolors ha estat una persona molt important per la nostra professió, important com ho han estat Rosa Ricart, Montserrat Roca o Carme Mayol. Importants totes les citades no només pel que han fet, sinó sobretot pel que han deixat fet. El nostre present s’ha beneficiat del que molta gent ha fet abans que nosaltres, però algunes persones han resultat clau per la influència de les seves aportacions.

La Dolors va fer aportacions essencials en tres moments de la seva vida laboral: quan va ser la Cap del Servei de biblioteques de la Generalitat, en els primers anys de la direcció de la biblioteca de la Universitat de Barcelona i més recentment com a directora de la Biblioteca de Catalunya.

La Dolors va ser la primera Cap del Servei de Biblioteques en una Generalitat restaurada. Era el 1979 i es tenia poca experiència de govern. Van ser uns anys difícils (recordem que el cop d’estat d’en Tejero va ser el febrer de 1981) en els que hi havia més il·lusió que recursos. Era però més important mai encertar la direcció o direccions amb les que calia començar a avançar.

Les primeres passes de la política de biblioteques –donades per la Dolors- van ser per modernitzar, per crear un servei nacional i per crear infraestructures. Les biblioteques populars havien resistit bastant be el franquisme adherint-se al model de la Generalitat republicana. Havien passat però molts anys i calia fer biblioteques noves i fer-les més populars, allunyades ja del rigor noucentista amb que es va crear la xarxa. Va ser així amb les primeres que va poder fer la Generalitat (i recordo la 1a: Can Sumarro, avui en procés de reformes).

La segona passa en la bona direcció va ser la de fer (o voler fer) un servei de biblioteques populars o municipals a nivell de Catalunya . Queda això reflectit a la Llei de biblioteques de 1981  i en la praxi organitzativa de serveis territorials de suport. Va ser segurament una llàstima l’esperit poc nacional del PSC, que llavors governava la Diputació de Barcelona, que va abandonar la gestió de la Biblioteca de Catalunya amb moltes reticències i va oposar-se a la integració de les biblioteques de la seva xarxa a la de la Generalitat.

Creació d’infraestructura, en darrer lloc, amb l’Institut Català de Bibliografia. Aquest estava encarregat de l’elaboració de la bibliografia nacional (una tasca fonamental segons l’agenda internacional de llavors feta per la IFLA), però va tenir un paper fonamental en la traducció i adopció de normativa de catalogació (ISBD, AACR2 i CatMARC) i en la confecció de programari de gestió de catàlegs. Cap d’aquestes dues coses haguessin assolits els resultats que van tenir sense el recolzament de la Dolors.

  

Quan la Dolors Lamarca va assumir la direcció de la biblioteca de la UB, el que entenem avui per ‘biblioteca de la UB’ era la biblioteca general de Plaça Universitat. La direcció de biblioteques (ni a la UB ni a cap universitat espanyola) s’ocupava de les biblioteques de facultat o de departament. Aquestes feien la seva vida deixades de la ma de Deu i amb uns nivells de serveis clarament mediocres tret de les comptadíssimes excepcions de la biblioteca de Física i Química de la UB i la d’Arquitectura de la UPC.

El més revolucionari de llavors –difícil de valorar des dels ulls d’ara- va ser considerar que la direcció de biblioteques incloïa la totalitat de les biblioteques de la universitat i començar a actuar en conseqüència. Les biblioteques universitàries espanyoles són el que són (i passen amb molt bona nota l’examen del que s’ha fet en aquests darrers 30 anys) gràcies a aquest posicionament clar. Pot semblar-nos evident  d’avui estant, però això mateix encara no és una realitat a Itàlia i no ho ha estat a França fins fa poc.

La idea que totes les biblioteques de la universitat fossin una ‘unitat funcional’ va trobar acollida en alguns col·legues d’altres universitats d’Espanya en el difícil període de reorganització de les universitats que va tenir lloc els anys 80 (recordem que la llei de reforma de la universitat, LRU, és de 1983). La Llei no disposava res que permetés reformar el principal mal de les biblioteques de la universitat, la seva dispersió, i això va general un moviment professional que va culminar amb la creació de Rebiun. Rebiun va gestar-se com a xarxa cooperativa agafant el bon model de les cooperatives angleses i del PICA holandès. Rebiun va proporcional una ideologia de reforma bibliotecària (tots els fons bibliotecaris d’una universitat es constituïen en una unitat funcional) i va crear infraestructures de suport per a les biblioteques de la xarxa (préstec interbibliotecari i la possibilitat de catalogar per còpia a través d’un catàleg col·lectiu).

Les tasques de modernització de Dolors Lamarca a la UB van passar per la creació de nous edificis de biblioteca de facultat que recollien els fons de biblioteques departamentals, la creació de serveis tècnics i una estructura de gestió feta pels caps de les biblioteques i per l’automatització del catàleg de la biblioteca, tasca aquesta que la Dolors ja va trobar iniciada.

Dolors Lamarca ha escrit poc, però les seves principals aportacions a la direcció de la BC les va expressar a l’article «La Biblioteca de Catalunya en el sistema bibliotecari de Catalunya». Deia allà: “Fins fa uns anys, accés significava que els usuaris podien visitar les instal·lacions de la biblioteca, situada normalment a la capital del país, o utilitzar costosos serveis de préstec interbibliotecari. Avui, accés significa obtenir els continguts per la xarxa, des de qualsevol punt del món.”

L’entrada de les biblioteques nacionals en el món digital no ha estat fàcil. La  Biblioteca de Catalunya, sota la seva direcció, ha abraçat sense vacil·lacions les oportunitats de tenir la informació digitalitzada per tal d’oferir-la a qui la pot necessitar amb unes possibilitats d’accés que es veuen molt incrementades. Segurament l’acte més valent i decisiu va ser l’acord de la BC amb Google llibres gràcies al qual s’estan digitalitzant un bon nombre de llibres de la biblioteca i d’altres quatre biblioteques patrimonials de Catalunya. Una altra vegada la decisió de fer-ho ens pot semblar obvia avui, però no ho era quan es va prendre, ni tampoc no va ser, podem dir-ho ara, fàcil.

Amb la idea de donar accés als fons de la BC a través de la xarxa, la Biblioteca de Catalunya va participar des del primer dia a Europeana i deu ser gràcies a això que el català és una llengua europea (a Europeana, almenys)

Cal sumar aquí l’arxiu de la web de Catalunya que es fa amb Padicat, la digitalització de col·leccions completes de revistes que ja no es publiquen feta amb ARCA, la participació en iniciatives cooperatives de digitalització com TDX, MDC i RACO.

Probablement els molts anys de feina de Dolors Lamarca es mereixin més ratlles però en aquestes he intentat ressenyar el més substancial del seu llegat. Crec que és innegable. Els que he destacat ho he fet des de la perspectiva subjectiva que inevitablement tinc per haver estat en aquestes batalles i també des de la subjectivitat de l’agraïment i afecte que li tinc i des d’aquí li declaro.

Digitalització i democràcia

Fa dies que, amb ganes de fer-ne una entrada a aquest blog, porto amunt i avall una de les darreres publicacions d’Arcàdia Editorial(*). Es tracta de “Digitalitzar és democratitzar? El cas dels llibres” de Robert Darnton. Me’l vaig llegir en un sant-i-amen tant degut a la seva brevetat (92 p.) com al seu interès i el recomano (més pel segon motiu que pel primer) a tothom que pugui estar interessat en el món del llibre i especialment a bibliotecaris.

L’obra són dos articles publicats e 2008 i el 2009 a The New York Review of Books i una conferència pronunciada a la Fira de Frankfurt de l’any passat i és d’indispensable lectura (perdoneu la pedanteria) per qui vulgui seguir els passos de Google Llibres i per qui s’interessi sobre el futur de les biblitoeques (o per si les biblioteques tenen futur).

Google books o Google llibres va començar amb un acord entre l’empresa informàtica i importants biblioteques de recerca (entre les quals hi ha la Biblioteca de Catalunya) segons el que es digitalitzarien obres alliberades de drets de propietat intel·lectual. El projecte va suscitar reaccions diverses. Microsoft, per exemple, va voler emular-lo en un projecte propi que ja ha abandonat. El 2007 Jean-Noel Jeanneney, llavors president de la biblioteca nacional de França, va publicar un llibre (**) que advertia dels perills del projecte per a les cultures europees i que animava a emprendre accions urgents de digitalització, cosa que va ser decisiva pel naixement de Europeana. Aquest és un dels projectes amb els que Google està transformant el món i de ben segur el món de les biblioteques (i potser fins i tot el de les editorials). Les notícies que hem tingut de Google llibres han estat sovint acompanyades de la polèmica ja que els mitjans n’han destacat els litigis legals que ha provocat tant als EUA com a Europa.

Les grans biblioteques de recerca dels EUA i del món (moltes universitàries i algunes públiques) mantenien una gran diferència amb la resta degut a les seves col·leccions úniques. La digitalització ha fet que la distinció entre dues biblioteques degut a les seves col·leccions sigui molt menor del que havia estat en el passat. Això ha estat això, per una banda, per la digitalització massiva de col·leccions, i, per una altra, per la compra consorciada d’informació digital. Fins fa 10 anys, la distància en col·leccions entre una biblioteca nord americana i la seva equivalent catalana podia ser de 10 a 1, i a vull en canvi pot ser de 2 a 1. Indubtablement en això la digitalització ha tingut un efecte democratitzador

No comentaré més l’obra perquè la meva intenció és animar a que els que llegiu això passeu immediatament a llegir el llibre de Darnton. Au, animeu-vos.

(*) Arcàdia és un segell editorial barceloní que publica textos “que contribueixin a la difusió de la història de les idees i les seves manifestacions contemporànies” i que al seu catàleg inclou obres de Z. Bauman, C. Ginzburg, G Steiner...

(**) L’obra té traducció castellana: “Google desafía a Europa: el mito del conocimiento universal” (València: Universitat de València. 2007). Al meu entendre és un llibre dolent que no cal llegir a no ser que hom tingui interès epistemològic en descobrir com males argumentacions poden tenir bons efectes, ja que en el naixement d’Europeana és innegable la influència de les crítiques a Google Llibres de Jeanneney.

Bibliotecas: lo +plus del 2009 (información)

Tercera (de 4) entrega de la aportación Bibliotecas: un enfermo con una mala salud de hierro que se publicará próximamente en el Anuario ThinkEPI.

La información, cada vez más digital

Sin duda es fácil designar el libro electrónico como el protagonista del año en el dominio de la información. Google continua la carrera de digitalizar libros exentos de derechos. Lo hace cada vez más en solitario (Microsof canceló en 2008 una iniciativa paralela) y jugando en campo contrario. Este agosto sus competidores (Microsoft, Amazon y Yahoo!) denunciaron el acuerdo al que había llegado con la asociación de editores norte-americana para la digitalización de obras huérfanas. Europa se ha mostrado contraria también a la validez de este acuerdo.

Al mismo tiempo, los libros de Google Books ya son accesibles al público. Entre ellos los procedentes de las bibliotecas españolas participantes en el proyecto. Los primeros libros digitalizados de la biblioteca de la Universidad Complutense y de la Biblioteca de Catalunya ya son consultables y accesibles desde la plataforma de Google o los catálogos de las respectivas bibliotecas.

A finales del 2009 los medios de comunicación anunciaban que el 2009 sería el año del libro electrónico. A nivel internacional, los grandes editores están entrando en el mercado de forma gradual y prudente. Y las bibliotecas hacen otro tanto. En éstas, la compra de revistas solo ha pasado a ser digital de forma mayoritaria cuando el hecho se ha normalizado, a partir de claras ventajas asociadas (compras consorciadas) y teniendo ciertas garantías o seguridad sobre el uso futuro de lo que hoy se compra en electrónico. Con el libro debería pasar una cosa parecida.

La bibliotecas estadounidenses participantes en el Google Books han puesto en funcionamiento el repositorio HathiTrust que es accesible en versión beta desde abril del 2009. La principal intención de este repositorio cooperativo es garantizar el acceso futuro de los contenidos digitales de las bibliotecas participantes y de forma muy especial de los digitalizados con Google. Y, si los libros de las bibliotecas están cada vez más en digital, ¿qué haremos de las copias impresas que tenemos? Guardarlas todas no, pero descartarlas todas tampoco. La creación de almacenes cooperativos para la conservación de libros y revistas no es una novedad en el ámbito internacional pero si en España. El 9 de octubre del 2009, el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya inauguró el suyo que lleva el nombre de GEPA y que quiere ser una garantía de espacio para la preservación y el acceso de las colecciones impresas de bajo uso en las bibliotecas. Los esfuerzos de las bibliotecas podrían así pasar a centrarse en la mejora del acceso de las colecciones especiales que conservan.

2009 ha sido el año de la puesta en funcionamiento de Europeana. Su gestación ha sido larga. Europeana forma parte de la Iniciativa i2010 Sociedad de la Información de la Comisión Europea que tienen por objetivo fomentar el crecimiento y el empleo en la sociedad de la información. Nació por un impulso francés y con cierta intención de ser la alternativa europea a Google Libros, pero ha terminado siendo un portal federado que pretende recoger las noticias de todos los documentos digitales en las bibliotecas europeas y dar acceso al documento digital. Gracias a los avanzados esfuerzos de la Biblioteca Virtual Cervantes y a los de otras bibliotecas, la presencia española en Europeana no es de ninguna manera testimonial. La digitalización de colecciones de bibliotecas en España esto está siendo incentivada y bien dirigida por las ayudas concedidas por la Comisión Española sobre la Digitalización y la Accesibilidad en Línea del Material Cultural y la Conservación Digital.

La crisis económica impactó a las bibliotecas quizá más en el extranjero que en nuestro país (donde sentiremos su dimensión este año). En una declaración fechada el 19 de enero del 2009, el ICOLC (International Coalition of Library Consortia) advertía de que la crisis afectaría los presupuestos de las bibliotecas con recortes importantes que se sentirían no solo el 2009 sino en los años venideros. Hacía una llamada de atención a los editores de información para encontrar, conjuntamente con las bibliotecas, soluciones flexibles que les permitieran superar este momento de desinversión sin demasiadas perdidas de contenido.

Durante los primeros años de las compras consorciadas se habló a menudo de sostenibilidad de los ‘Big deal’. Pasaron los primeros años de los acuerdos de compras y estos han podido ir renovándose con una contención de precios notables con respecto los incrementos de las revistas en papel en los años 70, 80 y 90. Las compras conjuntas de información, a mi entender, han sido uno de los cinco elementos clave de los pasados años en bibliotecas por el incremento efectivo de información disponible que han supuesto. Parece pues razonable que los consorcios y las bibliotecas que los integran se movilicen para efectuar un retirada ordenada ya que las cancelaciones desordenadas o caóticas conducirían a una pérdida substancial de la información disponible en las bibliotecas.

3 sobre Google Llibres

En menys d’un mes, tres notícies sobre Google Books, una de Catalunya de finals de juliol, una de França de principis d’agost i una dels EUA d’ara fa uns dies.

1. La Biblioteca de Catalunya informa que 35.000 llibres del seu fons ja estan disponibles a Internet a través de Google Books / Google Llibres (que ja té cercador en català).

En la roda de premsa el conseller Tresserras inscriu la iniciativa en “l’aposta decidida per la digitalització com a factor de modernització de la cultura catalana” i cita com altres iniciatives de digitalització de la cultura catalana “l’Anella Digital, la visita virtual del MNAC o el web patrimoni.gencat.cat”. La directora de la BC, Dolors Lamarca, cita les iniciatives digitals de la Biblioteca: ARCA, RACO i Padicat. És previst que Google arribi a digitalitzar en els pròxims anys uns 100.000 llibres del fons de la Biblioteca de Catalunya. La nota de premsa no esmenta que l’acord entre Google i la BC va estar a punt de no signar-se degut al posicionament contrari dels responsables de la Conselleria de Cultura de l’anterior legislatura.

2. A una entrevista al diari La Tribune, el director general adjunt de la Biblioteca Nacional de França, Denis Bruckmann, afirmava que “la Bibliothèque nationale de France (BNF) no exclou sumar-se al projecte de Google per digitalitzar llibres, degut al cost elevat de l’operació”. Les negociacions en curs podrien concloure d’aquí uns mesos però val la pena recordar que l’any 2005, quan Google va fer públic el seu projecte de digitalitzacio de llibres, el llavors president de la BNF, Jean-Noël Jeanneney, va encapçalar un moviment europeu de resistència a la inciativa ‘nord-americana’ (de la qual n’ha sortit Europeana). [J-N. Jeanneney va escriure també un llibre anti Google Books: “Google desafía a Europa: el mito del conocimiento universal”; València: Universitat de València, 2007161 p.]. El 2008, la BNF havia anunciat el seu programa de digitalització (300.000 obres en 3 anys). El canvi d’estratègia permetria a la BNF assolir els seus objectius en menys temps i costos. La secretaria d'Estat de la Prospective et du Développement de l'économie numérique, Nathalie Kosciusko-Morizet, ha precisat que això passa ara perquè és ara que "s’està estructurant el mercat del llibre digital”.

3. A El País de 22 d’agost hi trobem la noticia d’un front comú (Microsoft, Amazon i Yahoo!) per evitar la digitalització de Google. L’octubre del 2008 Google havia arribat a un acord amb associacions d’editors i d’autors per vendre llibres en format digital llibres que en la seva versió impresa no estaven disponibles al mercat. Recordem que Google té dos tipus d’acords: un amb biblioteques i un amb editors. A través dels acords amb biblioteques digitalitza llibres lliures de drets d’autor; normalment doncs, llibres amb molts anys a sobre i, per tant, de relatiu poc interès. A través dels acords amb editorials, Google Books inclou continguts de llibres actualment al mercat, però en aquest cas no ofereix el contingut sencer sinó només d’alguna part de l’obra; des de Google Llibres els internautes poden anar a la pàgina web de l’editorial o la d’una llibreria en línia i comprar el llibre vist de forma parcial. L’acció de Google se centra en un nombre molt important de llibres impresos subjectes encara a drets de propietat intel·lectual (és a dir, relativament actuals), però no disponibles al mercat degut a que les editorials que els van editar no consideren convenient o rendible tornar-los a editar.

Aquestes novetats de Google Llibres em desperten algunes consideracions que faig a continuació:

1. Els assoliments de digitalització de Googe no haurien estat possibles sense avenços molt importants en la mecànica de digitalització. Al costat del seu famós algoritme de cerca i la intel·ligent utilització de la informàtica distribuïda, Google ha sabut innovar en la mecanització del procés de digitalitzar. Sovint els avenços en una tecnologia més nova arrosseguen avenços també en la tecnologia més vella que volen suplantar. Així la informació l’increment d’informació disponible gràcies als ordinadors ha impulsat millores molt importants en les tecnologies d’impressió.
2. Tenir accés a desenes de milers de llibres impresos a partir de les seves còpies digitals és fantàstic, però, té gran efecte sobre la gent? L’Ignasi me’n canta meravelles del que troba a la xarxa gràcies a Google Llibres, però l’Ignasi és un especialista en els segles XVII, XVIII i XIX. Deixant a banda els especialistes, els llibres d’autors d’abans del S. XX, els sabríem llegir ara en còpies digitals de les seves edicions contemporànies? El gran públic, ¿no necessitarem sempre una edició contemporània (en redactat, forma i presentació) i, per tant, no usarem obres recreades en lloc de les velles exemptes de drets?
3. Jo crec que Google vol fer amb els llibres el que ha fet amb els mapes i ser el referent (= la 1a opció de cerca) per la majoria d’operacions que es facin a la xarxa sobre llibres. Ara ja no posem a la xarxa un mapa fet per nosaltres indicant a la gent com venir a la nostra feina, referenciem a la gent a través de Google Maps. Els serveis d’informació i comercials (de venda de cases o d’informació del tràfic) es donen sobre Google Maps i no amb eines pròpies. Quan Google Llibres tingui els continguts (totals o parcials) de tots els llibres que s’han editat al món en qualsevol època, ¿no serà llavors Google Books el lloc web des d’on començar la compra d’un llibre que volem o la localització de la biblioteca que ens el pot deixar?

Digitalitzacions massives i preservació

Fins fa poc estàvem acostumats que els projectes de digitalització de llibres abastessin un nombre molt limitat d’aquests i fossin en entorns d’alta qualitat. Els projectes de digitalitzacions massives, el més conegut dels quals és el de Google, han canviat la nostra perspectiva. El Council on Library and Information Resources acaba de publicar un dels quasi sempre interessants informes amb el títol “Preservation in the age of large-scale digitization” que ha estat fet per Oya Y. Rieger. L’informe (de 52 p.) comença amb una introducció en la que es fan alguns aclariments terminològics i passa ràpidament a donar-nos una visió sobre les principals iniciatives de digitalització massiva:

• Iniciatives comercials: la de Google, Google Book Search, i la de Microsoft, Live Search Books,
• Iniciatives dutes a terme per entitats sense afany de lucre: la de la Open Content Alliance, i el Million Book Project.

[Per cert, que entre la publicacio de l'nfre i avui hemviscut l'anunci de que Microsoft ha cancelat el seu projecte ] El Capítol 3 examina diferents qüestions relacionades amb les digitalitzacions massives (si els llibres digitalitzats estan complets, si es dupliquen digitalitzacions, sobre els drets que conserven les biblioteques respecte les obres digitalitzades per altri, etc.) i sobre la seva qualitat (ús de metadades, controls de qualitat existents). Al cap. 4 es fan consideracions sobre les implicacions d’aquests programes en les biblioteques com ara que aquestes iniciatives:

• Incrementen la pressió que tenen les biblioteques d’alliberar els seus espais dedicats a la conservació de llibres impresos que s’usen poc
• Impacten en els programes en curs de preservació i conservació
• Incrementen la necessitat de fer edicions a demanda

L’obra fa 13 recomanacions a les biblioteques que participen en alguna (o en diverses) d’aquestes iniciatives. Algunes d’aquestes recomanacions són:

• Que es revisis els estàndards de digialització en ús, molts dels quals es van establir en un context tecnològic que ja no és l’actual
• Que s’estableixi un equilibri entre els requeriments per a accessibilitat i per a preservació.
• Que es doni suport a iniciatives de magatzems col·lectius per a documents impresos
• Que s’usi el Registry of Digital Masters (un inventari d’obres digitalitzades arreu)
• Que es comparteixi el coneixement adquirit
• Que s’aprofiti l’ocasió per revisar les prioritats i estratègies de la biblioteca

El capítol de conclusions porta per títol “Why join forces” en el que es remarca que l’èxit de moltes iniciatives bibliotecàries (per exemple els programes de preservació a través de microformes) s’han basat en la cooperació.

1M de llibres... digitals

Resumim la notícia de que la biblioteca de la University of Michigan ha posat el seu llibre 1 milió en línia. Aquest milió de llibres són una part dels 7,5 milions de volums de la biblioteca (recordem que els nord americans inclouen les revistes en el seu recompte de volums).

Les obres digitalitzades es fan disponibles a través del catàleg. Les obres incloses són de domini públic i poden consultar-se en text complet, o estan subjectes a copyright poden ser buscades en línia i es permet als usuaris que n’avaluïn el seu contingut abans de decidir comprar-lo a una llibreria o agafar-lo en préstec de la biblioteca.

El llibre 1M és "Maria Mitchell, life, letters and journals," (una astrònoma del S. XIX). La majoria del volums són producte del Michigan Digitization Project, que la universitat fa en col·laboració amb Google, projecte, doncs, similar al que té aquesta empresa amb la Biblioteca de Catalunya i amb altres biblioteques de Catalunya.

Més coses, podreu trobar-hi un mapa de processos del procés de digitalització i fotografies de les 436 persones que treballen a la University of Michigan University Library i que d’una manera o altra han col·laborat amb el projecte

Un milió de llibres són, per exemple, 42 terabytes de memòria !!!!!!!!!! Podeu veure les múltiples equivalències d’1M llibres al power point que han preparat

Més artístic i menys conceptual, diferents fotos del projecte (que tenen a flickr). Es poden veure en versió miniatures i projecció o en forma de detall (molt més interessant des del meu punt de vista i que és de visita obligada per als interessats en la història del llibre i de la seva confecció).