Encara que potser no
et llegeixi ningú, quan fas un bloc assumeixes la responsabilitat d’escriure
per a un públic general i procures ser més positiu que no pas crític. Així
espero haver-ho fet jo en aquest BDig, però com a usuari de biblioteques se
m’acumulen mals funcionaments dels que deixo constància aquí.
Horaris
Vaig a la biblioteca
per ganes. M’agrada anar-hi i estar-m’hi una estona. Xafardejar llibres, parlar
amb persones, triar alguna cosa per endur-me en préstec... A vegades la
biblioteca em resol l’accés a internet. Per ser-ne usuari em
caldria que els horaris de la biblioteca coincidissin amb els que jo tinc per
anar-hi. No sempre és així i molt menys en períodes festius. Què hi farem, però
tancar en ponts com el passat del Pilar em sembla una exageració. Els serveis
de les biblioteques no només han de ser bons des del punt de vista del
productor del servei (el personal de la biblioteca), sinó des del punt de vista
del seu receptor (l’usuari). Tenir bons libres i ben catalogats no serveix de
res si no ens acostem a les necessitats reals de la gent que vol anar-hi.
(Contrapunt. Una biblioteca
universitària de Barcelona va haver de cancel·lar els seus horaris d’obertura
de en períodes festius (la retallada de la xocolata del lloro, per altra
banda). Per continuar donant el servei va organitzar uns torns de personal
voluntari que mantenien els horaris extraordinaris treballant en festiu a canvi
de dies de vacances que es prenien d’acord amb el servei. Raonable i admirable,
no? Llàstima que els treballadors de les biblioteques de la universitat en
qüestió van ser criticats per un sindicat perquè aquesta mesura suposava
pal·liar els efectes de les retallades i les condicions de treball ‘esclavistes’
(sic) dels funcionaris de la universitat. No anem pas be.)
Donatius
Heu provat mai de
treure-us de sobre llibres vostres que ja no voleu? Alguns amics han fet el que
qualsevol persona amb bona fe i amor a la cultura faria: anar a una biblioteca
a oferir-los com a donatiu. N’han sortit amb la cua entre les cames, amb un no
com a resposta i a vegades ‘renyats’ per intentar oferir a biblioteques
modernes llibres obsolets.
Ens hem equivocat
aquí. El nostre negoci no és només deixar els nostres llibres, sinó estar en el
‘negoci’ de la lectura, i això vol dir resoldre problemes relacionats amb
aquesta. Si ara el llibre (com sembla) ha entrat en una certa fase
d’abundància, per una banda, i de decliu, per una altra; fase que fa que la
gent se’n tregui del damunt més que no feia abans, si passa això, doncs, la nostra funció es trobar
una solució raonable per a això. Ajudar a que la gent se’n pugui desfer sense
mala consciència i organitzant la seva recollida i reciclatge.
Els enfocaments
massa economicistes poden ser equivocats quan tractem amb objectes als que la
gent dóna un valor més elevat al valor material que tenen. Als llibres els passa
això. La gent que estima la cultura els valora molt per sobre del seu valor al
mercat. El seu valor real pot ser de zero des d’un punt de vista de
l’amortització d’un be fungible, però probablement no sigui aquest per un
ciutadà de carrer que es troba llibres de biblioteques quasi nous a parades de
llibreters de 2a ma. I aquesta gent són els nostres principals aliats...
Serveis de pagament
Els clubs de lectura
han estat un dels principals èxits de les biblioteques municipals en els
aquests darrers anys. Un èxit poc tecnològic i una mica inesperat. Un èxit que
fa més que donar servei, crea lligams de persones amb la biblioteca. Un servei
que (a les biblioteques de la DiBa, almenys) aprofita intel·ligentment les
capacitat de treballar en xarxa ja que els llibres que la gent del club d’una
biblioteca llegeix durant un mes procedeixen de préstecs d’altres biblioteques
de la xarxa.
Però (a algunes
biblioteques), “Aquest any els participants als clubs de lectura s’hauran de
fer càrrec de la despesa de la tramesa dels llibres (1,20€). Es pagarà per
trimestres: un total de 3,60€.” Passa al menys a Sitges i a Ripollet. Els
usuaris de les b. no paguem per entrar-hi, ni per fer-hi servir wi-fi, ni per
llegir-hi el diari i sí per apuntar-nos al club de lectura. No se veure els
motius ni tàctics ni estratègics de la decisió.
Llibres recomanats
No va de
biblioteques però si de promoció de la lectura. La meva filla petita té 14 anys
acabats de fer i aquest curs s’ha de llegir Fortunata i Jacinta (1.264 p que
fan un gruix de 4,5 cm ).
M’agrada llegir i m’agrada en Pérez Galdós, però per una obra com aquesta em
cal un estiu per davant. Parlo com a lector i com a pare, però em sembla que si
basem la promoció de la lectura en obligacions com aquesta estem anant en la
direcció equivocada. Semblaria millor fomentar la lectura lliure, és a dir que
qui llegeix pugui triar entre molts títols els que més satisfan els seus gustos
i inquietuds (és una manera de formar persones, a més de fomentar la lectura).
Per això calen però biblioteques escolars ben dotades o programes de
coordinació entre les escoles i les biblioteques municipals.
