Lectura actual = lectura digital

M’agraden el supermercats francesos perquè hi pots trobar plomes. A França, és obligatori escriure en ploma a l’escola perquè creuen que aquest instrument en millora l’aprenentatge. Finlàndia, però, anuncia que abandona l’ensenyament de l’escriptura a ma. Ho explica i aplaudeix Enrique Dans en el seu bloc, al post: Escribir a mano es del siglo pasado

Hi ha setmanes en que un tema es posa en línia. La passada ha estat per a mi la de la lectura digital.  

A la darrera trobada de LECXIT Jordi Jubany assenyalava els set aspectes en què (a parer seu) la digitalització esta afectant a la lectura. Podeu veure la presentació completa a SlideShare, però, del que va explicar en destaco: l'alta velocitat dels canvis en la lectura formal i informal, com la lectura digital suposa un  accés integrat a recursos e- (és a dir, la lectura va acompanyada de fer comentaris, de consultar diccionaris, de  recomanar texts...), que escriure pot formar part del procés lector ja que la lectura passa a ser un element de socialització, i que hi ha correlació entre comprensió lectora i competència digital.

En Jordi acabava així: “Llegir avui és més: més interessant, més important, i més complex alhora”.

La complexitat de la lectura digital fa que l’aprenentatge de la lectura crítica sigui avui més important que mai. Així resumiria l’amena aportació de Daniel Cassany al darrer Glop de cervesa.

Va dir més coses en Daniel, específicament que canvia la manera de llegir. Hi ha més formes de llegir, i algunes (els whatsApp’s, per exemple), són difícils de reconèixer com a tals vistes des d’una perspectiva tradicional. Si abans la lectura era de més de profunditat i de menys amplitud, ara és més amplia i menys profunda. No hi va haver manera (i això és a favor seu) Que en Daniel digués que la lectura actual és millor o pitjor que la d’abans.

Em va interessar molt la seva observació que ara sovint llegim fora de context, i això fa que sigui més difícil trobar-hi significat. Segur que molt bibliotecaris s’ha preguntat per què carai posem el lloc d’edició. L’explicació (que tenia sentit fa uns anys i ja no ara) és que el lloc d’edició donava context. Un bon exemple: un llibre de psicologia publicat a Buenos Aires els anys 70 probablement era d’orientació psicoanalítica. Ara, la xarxa ha fet el món pla. Accedim a molt més, perdent context en el camí.

Per cert, ens va recomanar un article seu: Confesiones de un autor pirateado. Li he fet cas i em faig eco de la seva recomanació.

Acabo esmentant la taula rodona «La lectura a la xarxa, la xarxa de la lectura» (amb Teresa Fèrriz, Oiol Izquierdo, Ester F. Matalí, i Trina Milan) al IV Fòrum de patrimoni literari. Vaig arribar tard i no en puc fer ni crònica ni comentari. Espero que els organitzadors en publiquin aviat algun resum.

Per als bibliotecaris, l’evolució de la lectura és un tema de cabdal importància. No només perquè hem de començar a pensar què en farem dels llibres que guardem (recomano la visita guiada per en Bib the Book al Minnesota Library Storage), sinó, sobretot, perquè les noves formes de llegir han de determinar les noves formes que han de prendre els serveis bibliotecaris. Anem-ho fent!

El plaer per llegir com a clau de l’è(c)xit

Un dels principals problemes de la societat espanyola (i de la catalana, que en això no és diferent) és que tenim un índex de fracàs escolar superior a la mitjana dels països del nostre entorn. Diversos estudis han mostrat que hi ha correlació entre fracàs escolar i exclusió social i entre fracàs escolar i baixes competències lectores. Treballar, doncs, per millorar les competències lectores és fer-ho per una societat inclusiva.

Això està fent la Fundació Jaume Bofill, fundació indispensable, per a això i per a moltes altres coses, en la societat catalana d’avui. Ho fa amb el programa LECXIT el qual “té per objectiu incrementar l'èxit educatiu dels infants a través del treball per la millora de la seva comprensió lectora” i ho fa “gràcies al voluntariat i a la implicació de l'entorn dels nens i nenes que participen en el programa”.

En vaig parlar en un post d’ara fa dos anys (Llegim i humanitzem-nos: lectura i èxit educatiu) a propòsit de la seva 1a trobada. El passat 22N fer la seva 3a omplint del tot la sala d’actes del CaixaFòrum (no pas petita, per cert). La seva intenció era retre comptes de tres anys de treball.

Àlex Cossials (a la foto) va donar dades de les persones i institucions implicades i, el més important, els seus efectes. Un 74% dels nens que han participat en el programa estaven sota el seu nivell en competències lectores, percentatge que s’ha reduït fins al 19% després de de l’experiència. Així, l’atenció personalitzada d’un adult amb un nen en el procés de la lectura millor les capacitats lectores dels nens. Els resultats mostren, doncs, que el que fa LECXIT contribueix a que els nens arribin a les competències lectores de la seva edat.

Què ho fa això? Segons Àlex, diversos factors: la formació i acompanyament dels voluntaris, que cada nen tingui un mentor, la implicació de l’escola i de l’entorn (família inclosa)... i traspassar el plaer per llegir. Si la lectura és un element tan important de la formació, l’escola podria programar-la com un coneixement instrumental i convertir-la en una assignatura més. Però, ai las!, el plaer no s’ensenya, s’encomana, i aprendre a disfrutar no pot ser una activitat dirigida, sinó que ha de ser l’expansió d’un mateix. Aquesta és una de les funcions de la biblioteca a l’escola, i com pot l’escola realitzar-la sense que les escoles tinguin biblioteca?

El representant del Dep. d’Ensenyament a l’acte qualificava els avenços fets els darrers vuit anys d’espectaculars (sic) gràcies al programa puntedu i es lamentava que la crisi hagués estroncat de forma tan cruel aquest camí ascendent. Jo penso que no millorarem gens la feina que fem ni la societat que ens volta si som tan condescendents amb els efectes de les nostres accions. Portem a sobre 35 anys d’autogovern i alguna cosa més podíem haver fet en biblioteques escolars. Els benintencionats apropaments de la biblioteca pública a l’escola han quedat en res o en poc i el COBDC no es pot pas dir que hagi destacat per dedicar al tema una atenció prioritària.

Dos apunts més per acabar:

• El 53% dels voluntaris que acompanyen als nens en la lectura una hora a la setmana son menors de 25, i el 89% són dones. Clarament la paraula solidaritat s'escriu en femení i el gènere ‘ajudador’ és el femení. Es poden deduir coses que afecten la professió de bibliotecari, a partir d’això.
• Davant les intranquil·litats que genera que les màquines cada vegada ocupin més el nostre temps, les paraules de Jordi Jubany: llegir avui es més: més interessant, més important i més complex alhora.

Primer la teca, després la moral

El passat 12 de març la Fundació Jaume Bofill va organitzar una taula rodona sota el títol “Innovació i lectura: com arribar a nous lectors?”.  L’acte va servir per presentar el llibre d’Aurora Rincón Bonet Competències lectores i èxit escolar

Ara la Fundació posa a disposició de qui no hi pogués assistir un resum de l’acte en vídeo

on es poden seguir les principals argumentacions d’Aurora Rincón, Carme Fenoll, Mariona Trabal i de mi mateix.

No parlo de la intervenció d’Aurora Rincón perquè del seu llibre el vaig comentar en aquest Bloc. Val la pena escoltar les paraules de Carme Fenoll. Sortint del discurs tradicional bibliotecari diu que el món de la creació literària està conformat pel triangle autors / editors / llibreters i que el rol de les biblioteques –que estan al mig d’aquest triangle- és el de recolzar la seva existència. Recomana crear complicitats biblioteca-autors (fent que els autors literaris apadrinin biblioteques), biblioteca-editorials (fent que els gustos dels lectors de les biblioteques els ajudi a definir les seves col·leccions) i biblioteques-llibreters (maridant el circuit préstec – compra de llibres). Interessant l’afirmació de Mariona Trabal sobre que el que cal fer és millorar la consideració social de la lectura.

Jo vaig argumentar que cal objectivar els beneficis de la lectura, tal com, de fet, està fent la Fundació amb el seu programa LECXIT que estableix una equació que indica que èxit lector,  èxit escolar i èxit social es correlacionen.

La veritat és que de la humanitat sorprenen dues coses: la immensa capacitat de generar conflictes a tots els àmbits (entre grups, dins els grups, entre individus...), per una banda, i la també immensa capacitat que ha tingut al llarg de la història de trobar solucions imaginatives que permetin superar els conflictes. Deixant a banda els patiments creat per aquesta dialèctica, els humans no solament hem estat capaços de créixer numèricament dins l’ecosistema, sinó de fer-ho incrementant alhora les nostres relacions amb els altres.

Els individus humans hem passat de relacionar-nos amb uns quants congèneres i sempre els mateixos –quan vivíem en clans- a fer-ho avui amb multitud de persones diferents, en diferents àmbits i geografies i a través de diferents mitjans. La capacitat socialitzadora dels humans és sorprenent. Curiosament, no crec que en tinguem consciència.

La imatge que tenim de nosaltres mateixos és la de ser llops per als altres homes (Hobbes) o la de que els interessos materials i egoistes passen per davant els altruistes (“primer la teca, després la moral”, en frase de Brecht). Però els estudis actuals de la psicobiologia ens mostren uns humans més col·laboratius i preocupats pels demés que la imatge tòpica que tenim de nosaltres mateixos. Hem de reconstruir la imatge antropològica que tenim de la humanitat com a espècie (estic convençut que ho farem en un futur proper).

I la lectura, què hi pinta aquí? Som el que som perquè hem estat capaços de trobar solucions que ens han permès passar de viure en parella a viure en clans, després en tribus, en regnes, en estats i viure avui en una societat global i interconnectada. Cada pas augmentant en nostre nivell de socialització suposa un increment exponencial de la complexitat i diversitat del nostre entorn i per a gestionar aquesta complexitat necessitem dues coses: tenir una catàleg de solucions diferents per a un mateix conflicte i un empatia ben desenvolupada que ens permeti sentir el que senten els altres.

Hi ha qui pot trobar solucions als conflictes de forma espontània i qui pot ser empàtic de forma innata. Però les dues coses s’eduquen. La cultura és una caixa de solucions i la lectura una sala de gimnàstica on exercitar l’empatia. 

Lectura a l’escola i biblioteques escolars

Una persona em va demanar perquè havia titulat un post d’aquest bloc com ‘biblioteques escolars: o ara o mai’. Doncs be, jo crec que les biblioteques estan enmig d’una doble tenalla: la de la crisi econòmica que ens farà tenir menys recursos i pot fer menys eficaços els seus serveis (1), i la de l’emergència de molta informació a la xarxa que les pot fer aparèixer als ulls de la gent com a prescindibles. No és gens casual que demostrar valor s’hagi convertit en una de les principals preocupacions dels bibliotecaris (2).

A la legislatura passada vam tenir un exemple clar d’això, el Departament d’Educació reduïa el programa de recolzament de biblioteques escolars punt.edu fins, a la pràctica, fer-lo desaparèixer alhora que apostava a fons (esforços i recursos) per una utilització intensiva de la informàtica a l’escola.

La lectura però té una importància per a les persones que va més enllà d’altres ensenyaments instrumentals. En el món del demà, les desigualtats (a nivell individual i col·lectiu) vindran determinades pels nivells educatius, i aquests determinats en una part fonamental per la capacitat que tinguin de proporcionar competències lectores als educats. L’insuportablement massa elevat fracàs escolar que tenim a Catalunya té part de les seves causes en les deficiències de l’escola i de la societat en proporcionar competències lectores als nens (3).

La millora de les competències lectores dels nens és l’objectiu del programa LECXIT 

de la Fundació Jaume Bofill i del que hem parlat aquí alguna altra vegada (4). 

La Fundació ha publicat fa poc el llibre Competèncieslectores i èxit escolar d’Aurora Rincón Bonet (Col·lecció: Informes Breus; 37. 164 p.) que hauria de ser de lectura obligada per tot bibliotecari en actiu. El llibre explica conceptes bàsics com lectura crítica, hàbit lector, gust per la lectura, estratègies de lectura, socialització de la lectura o competències comunicatives. Explora també factors i pràctiques que condicionen l’adquisició d’hàbits lectors i la millora de la comprensió i utilització de textos. El darrer apartat (p. 97-161) és més pràctic i consisteix en unes fitxes que expliquen diferents propostes d’èxit  de foment de la lectura des de la família, el centre educatiu i l’entorn social (biblioteques, associacions, municipis i internet).

De la mateixa Fundació és també recomanable el dossier Pisa 2009: avaluació de lesdesigualtats educatives a Catalunya que mostra (p. 21) que els resultats que obtenim en competències lectores estan per sota la mitjana de la OCDE.

Valgui aquesta llarga introducció per tornar a animar la gent que organitza les 5esJornades de Biblioteques Escolars que tindran lloc els propers 5 i 6 de març. La p. web de les Jornades està publicant unes interessants entrevistes que recomano seguir.

Laprimera és a Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, que proposa una coordinació més forta entre les b. públiques i les escolars i que “el Departament de Cultura i el Departament d’Ensenyament haurien de pactar una política possibilista per dinamitzar les biblioteques escolars” (5)

La segona a Teresa Colomer, especialista en literatura infantil i juvenil, que afirma que la formació sobre biblioteques escolars que reben els futurs mestres és insuficient i afirma: “La modernitat sembla que sigui la de dotar d’ordinadors els alumnes, en lloc de veure que seria molt més econòmic i rendible dotar de personal a les escoles per canviar els aprenentatges des de la dinàmica de la biblioteca.”

Latercera a Costanza Mekis, Coordinadora Nacional de las Bibliotecas Escolares CRA de Chile, que recorda unes paraules de Gabriela Mistral que deien que biblioteca i escola són sinònims (6) i afirma: “Un niño que lee y que dispone de libros a su alcance se independiza de cualquier limitación que encuentre en su medio, sea un hogar de escasos recursos o un hato de profesores mediocres…si tiene lecturas, ese niño puede ser educado y ser libre”.

1)    Veure diversos posts de José-Antonio Gómez Hernández sobre el tema, per exemple, “Previsible agudización de la crisis en las bibliotecas públicas durante2012”

2)    Per exemple per als de col·leccions especials, vegeu, Survey of Special Collectionsand Archives in the United Kingdom and Ireland (OCLC, 2013) p. 83 

3)    Primar continguts respecte capacitats és un defecte comú a la totalitat del sistema educatiu, defecte del qual no se n’escapa tampoc la universitat.  

4)    Ja estan disponibles els vídeos de la Trobada pedagògica “Lectura i èxit educatiu”celebrada a l’Auditori del CaixaFòrum de Barcelona el dissabte 15 de desembre de 2012.

5)    Cal recordar que la Generalitat va tenir un ACORD per a la millora i modernitzaciódel Sistema Bibliotecari de Catalunya en el període 2004-07, en el que tres conselleries (Cultura, Educació i Universitat) actuaven coordinadament

6)    Jo diria ‘consubstancials’.

Llegim i humanitzem-nos: lectura i èxit educatiu

Es creu que als que fem de bibliotecaris ens agraden els llibres. Segurament també, però, per sobre de tot, els bibliotecaris creiem en la lectura. No estem sols en aquesta creença que hem assumit de forma tan profunda que, a vegades, no sabem argumentar. El passat dissabte, 15 de desembre, es va celebrar una trobada que relacionava una bona competència lectora amb la capacitat de seguir amb profit el cicle escolar.

El programa LECXIT

La Caixa, el Departament d’Educació i la Fundació Bofill han posat en funcionament el programa LECXIT. A la benvinguda, Albert Sòria, subdirector general de la Fundació "la Caixa",  Mònica Pereña, subdirectora general de llengüa i plurilingüisme, i Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, van explicar els seus motius.

En nivell de fracàs escolar a Catalunya és molt alt (de fet, qualsevol nivell de fracàs escolar ens hauria de ser intolerablement alt). El provoquen diversos motius entre els quals un de clar és que molts nens no aconsegueixen una suficients competència lectora. Una insuficient competència lectora (en tant en quant la lectura és un instrument bàsic per l’aprenentatge), comporta dificultats per aprendre i provoca fracàs escolar, és a dir, acabar el cicle educatiu sense obtenir el certificat. Aquest fet limita enormement les possibilitats laborals i professionals de les persones i té una correlació clara amb fracàs social. Alhora, les baixes competències lectores fan que una persona tingui poques possibilitats de desenvolupar-se com a ciutadà en una societat que demana cada vegada tenir capacitat de lectura critica.

El programa consisteix en reforçar les capacitats lectores fent que una colla de voluntaris llegeixen amb nens una hora la setmana. Senzill i clar, i, a més, efectiu. Fa un any que funciona i els resultats de l’avaluació mostren que els nenes participants han experimentat millores en lectura i en autovaloració

El Programa Impuls de la Lectura

La sessió va continuar amb un conferència d’Imma Canal, coordinadora del Programa Impulsde la Lectura del Departament d'Ensenyament. Aquesta acció del Departament s’emmarca en el Pla Nacional de Lectura, del que –per cert- no sé trobar informació a la p. web del Dep. de Cultura. Amb aquest programa es vol potenciar “la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del currículum al llarg de tota l'educació bàsica per augmentar la competència comunicativa lingüística i el desenvolupament de l'hàbit lector dels infants i joves, tenint present que la competència lectora és a la base de molts dels aprenentatges i un requisit per participar amb èxit en bona part dels àmbits de la vida adulta”.

Jo sóc d’una època que a les escoles no hi havia ni instal·lacions escolars, ni professors de gimnàstica. Es va considerar llavors que l’educació física era important per al desenvolupament del nen i l’administració va fer tres coses: desenvolupar programes voluntaristes amb els recursos que llavors hi havia (i que eren pocs), millorar els equipaments educatius amb instal·lacions esportives, i posar professorat especialitzat.

El programa ‘Impuls de la Lectura’ de la Generalitat vol millorar les competències lectores però no té cap mesura que millori les biblioteques, ni cap tampoc que permeti dedicar personal especialitzat al tema. Al meu entendre és un  error. El Departament d’Educació va crear fa molts anys els Centres de Recursos Pedagògics que havien de fer la funció de biblioteca per a molts centres educatius i que han acabat no funcionant. Va posar en funcionament fa no massa el programa Biblioteca punt Edu que dotava a alguns centres educatius de recursos (llibres i persona) per la biblioteca escolar. El programa encertava la direcció, però va tenir poca empenta i va ser abandonat aviat pel Departament (aquest, en canvi, va trobar energia per impulsar un programa que havia de permetre que tot nen tingués un ordinador).

Un assistent a l’acte va observar que el programa de voluntariat LECXIT era un pal·liatiu, ja que el que cal és eliminar les causes profundes que fan que el sistema educatiu reglat no sigui capaç de dotar els nens de competències lectores. Cert. El fracàs escolar i la nostra capacitat de tolerar-lo és una mostra de que la nostra societat no és del tot sana. Cal enfocar els problemes d’arrel, i la lectura a l’escola s’ha de fomentar amb recursos adequats entre els quals hi ha d’haver llibres i revistes de qualitat i diversos que permetin traçar a cada nen un itinerari lector d’acord amb els seus interessos i personal especialitzat que l’ajudi en el procés de tria i li tuteli aquest itinerari lector. A això se n’hi diuen biblioteques i al personal que hi treballa, bibliotecaris. Les biblioteques poden ser grans o petites, situades al centre escolar o a la biblioteca pública del municipi, els bibliotecaris poden haver-se format a les escoles de magisteri o a les de documentació... però si no ens posem al cap que això no ho arreglem amb pedaços continuarem amb mals resultats.   

Com millorar les competències lectores?

La sessió va comptar amb un intercanvi d’experiències moderat per Àlex Cosials al voltant del tema ‘Com eduquem a través de la lectura?’. Hi van intervenir Alba Castejón, Lourdes Reyes, Jaume Centelles, Josep Maria Puig i Maribel de la Cerda. Jo només parlaré de l’exposició de la primera que, en base l’anàlisi dels resultats de les proves internacionals PISA volia extreure conseqüències que ens permetin millorar les competències lectores dels nens.

Les proves PISA avaluen la comprensió lectora de nens de tot el món i permeten comprovar –com ja se sabia- que hi ha dos importants factors que influeixen en capacitat lectora: el sexe dels lectors (les dones són més lectores que els homes) i la classe social a la que pertany el nen (llegeixen més els nens de famílies de classes altes). Aquest són factors que no estan en mans de la societat canviar.

Hi ha dos factors més que influeixen en la capacitat lectora: llegir per plaer i llegir variat. Els que llegeixen per plaer (i no per obligació) obtenen millors resultats a les proves de comprensió lectora de PISA. I els que llegeixen de mes varietat de documents (llibres, revistes, diaris...) també obtenen millor comprensió lectora. Hi ha,  doncs, dos aspectes que la societat pot controlar i que permeten millorar les capacitats lectores: fomentar la lectura per plaer i fer que els nens tinguin un ampli ventall de ‘coses’ per llegir per triar. El 2n depèn de tenir biblioteques ben dotades, el 1r de mobilitzar la societat (família, escola i biblioteques) per generar la imatge que la lectura, a més a més de ser instrumental, sobre tot és font de plaer personal.

Lectura i neurofisiologia

No m’ho esperava, però el millor de la sessió, a parer meu, va ser la conferència final. La va fer Gemma Lienas i va dur de títol “Aprendre a ser feliç a través de la lectura: la funció educadora de la literatura”. Va ser una conferència interessant, intel·ligent, erudita i amb sentit humor que jo no sabre resumir. Va repassar els seus primers passos en la lectura marcats, justament, per la lectura com a plaer, però el més interessant va ser l’excursió que va fer en la neuropsicologia.

El cervell humà és un cervell de rèptil al que se li ha superposat un cervell de mamífer per construir-hi a sobre –finalment- un d’humà. El primer regula els instints bàsics (la supervivència i el plaer). El  segon és responsable e les nostres respostes emocionals i afectives i el tercer el pensament abstracte i el pensament no immediat. Va citar Antonio Damasio (“El error de Descartes”) per afirmar que l’emoció es prèvia a la racionalitat i que la racionalitat es fonamenta en l’emoció.

L’època moderna ha basat l’essència humana en la racionalitat, però, evolutivament parlant, el que ens ha fet humans ha estat la nostra capacitat de crear grups socials amplis. L’espècie humana és la que ha creat grups socials més amplis. Avui tota la humanitat som un gran clan. Això es basa en les nostres capacitats emocionals. Concretament en les empàtiques de ser capaços d’experimentar els sentiments dels altres.

La lectura seria per Lienes una activitat que ens educaria emocionalment. Permetria exercitat l’empatia de posar-se en la pell dels demès. Llegint aprenem sentiments, aprenem a analitzar els conflictes emocionals dels altres, cosa que ens permet resoldre millor els nostres conflictes emocionals. A més a més, el vocabulari adquirit i els sentiments observats a través de la lectura ens permeten conèixer i exposar millor els nostres sentiment. La lectura ens ajuda a ser més humans.

Va recomanar-nos el llibre de Jorge Volpi “Leer la mente : el cerebro y el arte de la ficción”, que o he llegit. Jo n’hi afegeixo una altra de recomanació, “Cómo aprendemos a leer: história y ciència del cerebro y la lectura”, de Maryanne Wolf.

Llegim i humanitzem-nos.

Voluntaris per llegir: bones idees posades en pràctica

La Unesco ha publicat fa poc el Informe de Seguimiento de la EPT en el Mundo on se’ns recorda que l’educació no consisteix només en vetllat per a que tots els nens tinguin escola, sinó que “se trata de preparar a los jóvenes para la vida, dándoles oportunidades de encontrar un trabajo digno, ganarse la vida, contribuir a sus comunidades y  sociedades y desarrollar su potencial.” 

L’escolarització efectiva suposa la superació dels nivells que s’han establert per a cada nivell educatiu. Espanya està al 3r lloc a la cua d’Europa en percentatge de joves que abandonen els seus estudis de batxillerat o formació professionals sense obtenir la titulació. Fracàs escolar se’n diu d’això i, des d ‘aquest punt de vista el nivell espanyol de fracàs escolar és sinònim de fracàs del nostre sistema educatiu i/o de la nostra societat.

Deu haver-hi diversos motius que causen el fracàs escolar, però innegablement un és el no haver assolit en el seu moment sòlides competències bàsiques en la lectura. Si no s’entén el que es llegeix, difícilment la lectura ens pot ajudar a assolir altres coneixements. Per això és important fomentar la lectura en el moment adequat del cicle educatiu. 

Aquesta és una gran raó (no pas la única) per tenir biblioteques en els equipament educatius. El fracàs escolar és, tornem-ho a dir, un enorme fracàs social, però és, sobre tot, un ‘fracàs’ personal, ja que dificulta que la persona pugui desenvolupar-se com a tal i en l’àmbit professional.

Millorar la comprensió lectora és, doncs, un dels instruments per a pal·liar el fracàs educatiu. Això és el que intenten les campanyes de foment de lectura a les escoles i això és el que persegueix el programa LECXIT lectura per a l’èxit educatiu. L’ha endegat la Fundació Jaume Bofill (amb la col·laboració de la Caixa i el Dep. d’Ensenyament) i consisteix en que alguns nens tenen un tutor que fa amb ells una hora de lectura. Els tutors son voluntaris. 

En busquen ! 

No es necessita cap formació específica, només cal saber llegir correctament en català i tenir ganes d’incidir en l’educació dels infants. Tot això m’ho va explicar l’Àlex Cosials fa uns dies i em va alegrar la setmana. Que entre tanta misèria intel·lectual i campanyes de cara a la galeria hi hàgiu qui promogui la lectura des de la base i amb mitjans modestos és digne d’elogi.

Val la pena fer-ho conèixer per atreure voluntaris cap al projecte i forces cap a la promoció de la lectura. mireu-vos el vídeo aquest per acabar-vos de convèncer (si esteu convençuts, mireu-vos-el igualment)