dilluns, 13 d’abril del 2015
Descobrir
dilluns, 1 d’abril del 2013
Buscar o encontrar..., !descubrir!
diumenge, 2 de desembre del 2012
Bibliotecas universitarias: cabalgando la tecnología, siguiendo al usuario
dijous, 15 d’abril del 2010
John Mayall a Bcn o sobre les fronteres difuses del descobriment

En un món amb uns mitjans de comunicació que usen intensivament la tecnología, del concert d’en John Mayall a Barcelona no me n’assabento ni pel diari, ni per la televisió, ni per la ràdio, ni per internet. Me n’assabento per unes modestes banderoles penjades dels fanals dels carrers. Ho descobreixo.
Similarment, tenim uns sistemes d’informació que usen intensivament la tecnologia, i a través dels que, malgrat tot, podem no trobar el que ens interessa. Ho trobarem per descobriment?. Els sistemes de cerca d’informació voldrien garantir-ho i per això usen sistemes d’encreuament de dades que fan aflorar relacions inesperades.
Un post recent d’en Lorcan Dempsey ens parla d’aquest nou món en el que les fronteres s’esborren, concretament les que separen arxius, biblioteques i museus. En LD diu:
A mesura que avancem en un entorn digital, les biblioteques cada cop necessiten més entendre i beneficiar-se de les perspectives del arxius i dels museus.
Ara que les biblioteques digitalitzen materials primaris i a tenir cura de dades de recerca o de materials d’aprenentage, la perspectiva d’arxiu es torna més important. La procedència i el context són d’interès i els canvis en los recursos al llarg del temps han de ser seguits i gestionats. El valor dels recursos com evidència esdevé central.
Ara que les biblioteques ofereixen accés a abundants materials digitals, la forma de presentar-los selectivament o de construir narratives al seu voltant esdevé més crítica. La nocio d’exhibició entra en joc, una activitat central en els museus.”
I més i més i més (que diu en Puyal), article nou de Lorcan Dempsey en català a Recercat: Sempre connectats: les biblioteques en un món de connectivitat permanent = Always on: Libraries in a world of permanent connectivity (traducció de M. Losantos i publicat originalment a First Monday [en línia], Vol. 14, No. 1 - 5 (January 2009).
El resum comença:
La comunicació mòbil és la tecnologia que ha estat adoptada d'una forma més àmplia i ràpida que cap altra. Representa la difusió de les comunicacions i de la capacitat computacional en una part cada cop més gran de les activitats socials, d'investigació i aprenentatge. Ha trobat eco en el comportament emergent de la joventut, donant recolzament als models característics d'interacció social i formació de grups, ús de la informació i expressió personal. La creació de xarxes difuses canvia la manera de coordinar els nostres recursos per aconseguir objectius. Per exemple, canvia l'ús del temps i l'espai.
I per acabar. Sobre les estranyes relacions que es fan automàticament, però: la invitació que fa un catàleg als que busquen per l'artista gràfic MC Escher a que s’interessin també per la novel·la eròtica.
diumenge, 11 d’abril del 2010
Automatització de biblioteques: més opcions
dimecres, 27 de gener del 2010
Bibliotecas: lo +plus del 2009 (tecnología)
- Ebooks, realidad aumentada, real-time web & Cloud / Salvador Pérez y Agustín Cárdenas
- Internet y Media / Yotam Ben Ami y Mariano Martínez López
- Tecnologías móviles / Ignacio Berberana
dilluns, 2 de novembre del 2009
Descobrir
- Els usuaris troben recursos de la biblioteca adients per a ells des de fora dels sistemes que les biblioteques s’han dotat per facilitar que els usuaris trobin recursos. Dit altrament, les eines que les biblioteques posem a disposició dels nostre usuaris per facilitar-los la recuperació de la informació no són les que els nostres usuaris usen en 1a instància per trobar-ne.
- Els usuaris esperen que descobriment i lliurament coincideixin. És a dir, que ja no val el paradigma sobre el que s’han construït les biblioteques de que l’usuari troba primer referències bibliogràfiques que tria i examina abans d’anar a buscar l’original. Ara la gent espera (esperem) que de la localització d’un document a una BBDD o a un catàleg se’n derivi de forma quasi immediata la possibilitat d’usar-lo.
- Augmenta l’ús dels estris mòbils que ens permeten connectar-nos a internet. Sobre això, es citen diverses vegades l’informe Horizon ja comentat aquí
- Cada vegada més, la descoberta (de recursos adients) es fa a través de les recomanacions. Es comenta a l’informe que, mentre que la descoberta d’informació s’havia entès en el passat com el resultat d’un procés actiu de cerca, ara es basa cada vegada més en sistemes formals o informals de recomanació que poden ser tant generats pels sistemes com per xarxes socials.
- Els usuaris cada vegada més estan interessats en objectes d’informació no tradicionals i se citen conjunts de dades, blogs, imatges...
- Els usuaris troben recursos de la biblioteca adients per a ells des de fora dels sistemes que les biblioteques s’han dotat per facilitar que els usuaris trobin recursos. Important doncs dues coses: el ‘branding’, és a dir evidenciar que molt dels recursos als que finalment accedeixen són accessibles perquè les biblioteques en paguen l’accés.
- Els usuaris esperen que descobriment i lliurament coincideixin. Iportant doncs no diferir lliurament de descobriment i reforçar el préstec interbibliotecari.
- La descoberta per recomanació. D’usuaris n’hi ha de tots tipus, i el Manel (recercaire en explosins d’estrelles) m’explicava que per ell l’únic cami és fer un seguiment diàri del que entra a Arxiv.org. Per a molta altra gent, cada vegada més els resultats d’un buscador ja són ‘prou bons’
- Els usuaris cada vegada més estan interessats en objectes d’informació no tradicionals. Important doncs posar als catàlegs les col·leccions que tenim amagades.
dilluns, 8 de juny del 2009
Lo que preocupa a los europeos

- Mejoras en los lectores de libros e
- Mejoras en los solucionadores de enlaces
- Mejoras en las búsquedas federadas
- La web 2.0
- La carga de metadatos a nivel local
- Las tecnologías móviles
- La gestión de grandes ficheros de datos
- La identificación o autenticación de usuarios
- El ‘clouth computing’
- Los ERM’s (o gestores de recursos electrónicos)
- La web semántica
- Los descubridores de recursos o ‘discovery tools’
El animador continúa y fuerza a los asistentes a que concentren sus votos en tres de las tendencias de la lista. Salen las más votadas (y por este orden):
- Los descubridores de recursos o ‘discovery tools’
- La identificación o autenticación de usuarios
- Las tecnologías móviles
No voy a comentar este último pero si los dos primeros.
Los servicios libres en Internet son accesibles (obviamente) de forma libre. Los servicios restringidos se han basado en dar acceso a través de las direcciones IP autorizadas. Pero este sistema hace tiempo ha mostrado ser insuficiente, y ya no por las limitaciones del sistema de direcciones IP sino por la movilidad de los usuarios. Supongamos que en función de mi lugar de trabajo tengo acceso a una Intranet o a una base de datos comercial y supongamos que no estoy en mi lugar de trabajo (es decir, no tengo mi IP habitual). La forma de acceder sería a través de códigos de usuario y password o por un sistema certificado de acceso remoto que me identificara o me autentificara frente a mi propia institución o frente un proveedor comercial.
Los ingleses fueron los pioneros en utilizar y promover un sistema normalizado de autenticación (el Athens). El sistema que ahora se promueve internacionalmente es The Shibboleth® System
Sobre los instrumentos descubridores de recursos, Ernest me llama la atención a las entradas del blog de Lorcan Dempsey de 30 de mayo y de 31 de mayo.
Se habla allí del prototipo de discovery de la National Library of Australia. El prototipo es tan joven que aún no tiene nombre, y lo llamaremos prototype discovery service.
Impresionante. Da acceso a los metadatos de 42 millones de documentos en línea. Inicialmente los datos provenían de fuentes australianas (Australian National Bibliographic Database, Australian Newspapers, Picture Australia, the ARROW Discovery Service, Pandora) pero han incluido también fuentes ‘externas’ como OAIster, el repositorio Hathi Trust, el Internet Archive ...
Sugiero una visita por el recolector australiano. Se puede buscar ‘fragmentadamente’ (libros y artículos de revistas, imágenes, música y vídeo, periódicos australianos, archivos, mapas, páginas web y sobre personas e instituciones) o de forma global. Si la búsqueda es global, puede refinarse por formato (artículo, libro o periódico), disponibilidad, palabras clave, autor, década de publicación o lengua.
Me busco (¿quién no lo hace?), escribo muy mal mi nombre, el prototipo me encuentra 73 artículos míos (?). Entro en uno que me atrae por ser de 1987. proviene de OAIster que lo saca de Dialnet, que recolecta RACO que ha incorporado la revista Item.
Me pregunto, pudiendo recolectar tanto ¿alguien va a entretenerse en sembrar?