Valor de les revistes e- (per a les universitats)

Fa alguns dies em vaig llegir E-journals: their use, value and impact estudi fet per la RIN i per CIBER (entitats de les que hem parlat aquí) i en el que hi ha intervingut (entre d’altres) David Nicholas i Michael Jubb, als que hem tingut a Barcelona en els darrers mesos.

La despesa de les universitats del Regne Unit en revistes e- el 2006-07 van ser de 79,8Mde GBP (equivalent avui a 88M €) i la despesa total en revistes de 112,7M GBP (equivalents al canvi avui a 124M €). A Espanya les universitats deuen gastar-se uns 60M € en revistes (en el moment d’escriure això, les estadístiques de Rebiun no són accessibles). Amb xifres com les esmentades, val la pena preguntar-se (com fan els autors de l’estudi) sobre l’ús el valor i l’impacte de les revistes sobre la comunitat universitària.

L’estudi no és llarg (49 p.) i està fet de resultats a algunes preguntes, resultats que s’il·lustren amb gràfiques, ergo, es llegeix amb facilitat. Algunes dades interessants:

• La comunitat universitària del Regne Unit es va descarregar uns 102M d’articles el 2006-07 (a un cost per baixada d’article de 0,9€)
• L’increment d’ús de revistes e- ha estat d’un 21% els darrers anys
• L’ús de les revistes NO es correlaciona amb les dimensions de la universitat (i sí amb l'orientació cap a la recerca de la institució, vegeu més avall)
• La major part dels usos de revistes prové de Google (i no de les plataformes dels editors)
• Hi ha usos significatius de les revistes e- en horaris no laborals durant la setmana i durant els caps de setmana
• Hi ha evidència de que el comportament respecte l’ús de revistes varia segons l’àmbit d’especialització
• La ‘edat’ dels articles usats varia també segons les especialitats
• La conducta dels investigadors a institucions destacades en recerca es comporten diferent respecte la lectura d’articles que els altres investigadors: llegeixen més revistes de les que puntuen alt a la llista de les revites amb major factor d’impacte.

AL meu entendre, la dada més important de l’estudi (i només aquesta el justificaria) és que hi ha correlació entre l’ús de revistes e- i la producció de recerca (el nombre d’articles produïts).

A Catalunya tenim importants estudis sobre ús de revistes a les universitats fets per l’equip dels Drs. Borrego, Ollé i Urbano.

No està de més repassar-los.

Conèixer millor el que fan els nostres usuaris per poder fer millor la nostra feina

Un professor i vell conegut em retreu (amicalment espero) que els bibliotecaris i les biblioteques ens preocupem poc de com els investigadors investiguen. Pot ser que tingui raó tot que aquest blog s’ha fet ressò diverses vegades d’estudis que explicaven coses del context en el que es mouen els usuaris de les biblioteques, i, concretament, dels investigadors.

El cas és que en el paradigma de la biblioteca moderna, en el que aquesta era el lloc on més informació es podria trobar sobre un tema, podíem oblidar-nos-en de que volia o de com es comportava l’usuari. Era un error però ens el podíem permetre. Ara més que mai, en el paradigma de la biblioteca difusa, ubiqua, i sempre accessible, de cara a fer les biblioteques útils ens cal saber què que agrada i què fan els que usen informació.

Valdria això també per a biblioteques populars (i seria bo tornar a tenir estudis sobre el comportament i desitjos dels lectors com els que havia fet la Xarxa de bp de la Diputació de Bcn), però avui els 2 estudis que comentarem parlen dels comportament dels investigadors.

El 1r, és un estudi l’OCLC que porta per títol "Scholarly Information Practices in the Online Environment: Themes from the Literature and Implications for Library Service Development" i que signen Carole L. Palmer, Lauren C. Teffeau i Carrie M. Pirmann.

És de gener del 2009 i em sap greu no haver-lo vist abans. L’informe revisa les pràctiques dels investigadors respecte la informació en l’entorn actual (d’informació digital) per tal de “identificar direccions fructíferes i establir prioritats per desenvolupar serveis d’informació digital que recolzin i facilitin la recerca”. Dit d’una altra manera: conèixer com investiguen els investigadors per tal de veure com podem ajudar-los des de les biblioteques. Senzill i, en canvi, tant fàcil d’oblidar!

No en faré un resum de l’informe. En diré però que analitza 5 diferents activitats de l’investigador relacionades amb la informació (buscar, recollir, llegir, escriure i col·laborar), les subdivideix, informa dels principals estudis existents respecte cada subdivisió, i suggereix coses que les biblioteques podem fer en cada apartat. És de lectura fàcil i hauria de ser d’utilitat per a qui treballa en biblioteques de recerca (és a dir, universitàries i especialitzades).

En un altre ordre i sense ser una novetat en aquest blog, un altre article de Carol Tenopir (en col·laboració amb Donald W. King, Sheri Edwards i Lei Wu), “Electronic journals and changes in scholarly article seeking and reading patterns”, a: // Aslib Proceedings, 61(2009)1, p. 5 - 32.

Tenopir i King fa anys que observen què i com llegeixen els investigadors per tal d’extreure’n conclusions. En l’article comentat busquen correlacions entre el què es llegeix i: a) l’àmbit temàtic al que pertanyen els investigadors, b) la dedicació major o menor a la recerca o a la docència, c) la productivitat del investigador, d) l’edat, i e) l’objectiu de la lectura.

Algunes correlacions són les que hom esperaria trobar , però a mi no m’han deixat de sorprendre’n algunes. Com per exemple, el comportament molt diferenciat respecte la lectura dels investigadors segons l’àmbit temàtic al que pertanyen, o que el 44,2% dels articles llegits provinguin de la biblioteca (dependència que passa a ser del 58% per als professors més orientats a la recerca que a la docència), o que els professors orientats a la recerca no són pas el que més usen articles OA (un 9,8% respecte el 15,9% dels orientats a la docència), o que, malgrat molts dels articles llegits sigui una font electrònica, la lectura en ella mateixa es continua fent de forma majoritària en paper.

Entre pel·lícula i pel·lícula que vaig a veure amb la meva filla aquestes vacances (El Erizo i Fama són les darreres), i tot provant d’esquivar la mandra nadalenca, descobreixo un altres estudi d’OCLC sobre el tema. La lectura (i, ves a saber, comentari) d’aquest haurà d’esperar, però. Per als impacients, dir que es tracta de: "A Comparative Review of Research Assessment Regimes in Five Countries and the Role of Libraries in the Research Assessment Process".

Promet ser apassionant.

El comportament lector dels investigadors

Carol Tenopir i Donald W. King fa temps que estudien el comportament dels investigadors respecte la lectura d’articles. Des del 1977, més o menys cada 5 anys, els autors passen el mateix qüestionari (amb lleugeres modificacions degudes als canvis tecnològics) a investigadors de diferents àmbits per tal de conèixer els seus comportaments. Com que la primera norma del màrketing és conèixer els teus usuaris, crec que seguir de prop els resultats dels estudis de Tenopir i King és obligatori.

Al darrer D-Lib Magazine (vol. 14, November/December 2008, núm. 11/12) s’hi publica un breu article que permet posar-se al dia en aquests resultats i que porta per títol: Electronic Journals and Changes in Scholarly Article Seeking and Reading Patterns. L’article dóna dos tipus d’informació: sobre l’evolució del comportament dels investigadors respecte la lectura i sobre les pautes de comportament present derivades de la situació actual de les eines de cerca.

Evolució del comportament lector dels recercaires entre 1977 i 2005:

• Els científics han incrementat de forma substancial el nombre d’articles que llegeixen. El 2005 es llegia el doble d’articles respecte 1977, però com que la producció científica ha augmentat, els científics, encara que llegeixin el doble, estan llegint el mateix percentatge de literatura del seu àmbit que abans. El temps de lectura per article ha passat dels 48 minuts el 1977 a 31 minuts el 2005.
• La importància del fulleig ha baixat i la de la cerca i lectura a partir de citacions ha pujat. Aquest resultat potser no sigui bo, però sembla lògic. El científic avui és menys dependent de fer un seguiment estret a algunes revistes determinades i dels butlletins de sumaris i, en canvi pot usar eines de cerca que li permeten interrogar un gran nombre de títols de revistes i navegar a través de les citacions de les revistes electròniques. El 1977 el 58,% d’articles llegits eren trobat per fulleig, el 2005 el percentatge era el 33,9%; el 1977 un 6,7% d’articles es trobaven a partir de citacions, el 2005 un 14,9%; el 1977 l’11,1% d’articles llegits provenien de cerques, el 2005 un 28%.
• La biblioteca és una font de lectura molt més important per al científics el 2005 que el que era el 1977. En aquesta data, un 60% dels articles llegits procedia de subscripcions personals i un 24,6% de subscripcions de la biblioteca. El 2005 els percentatges són 22,6% i 62%. És a dir, la biblioteca és una font d’informació molt més important per a l’investigador del que era abans. Una altra cosa és que el investigador sigui conscient de que molts dels articles que consulta de forma digital li són proporcionats per subscripcions consorciades de la biblioteca.
• Es lleeixen més articles: el 1977 el promig d’articles llegit era de 150 i el 2005 de 280. Les fonts de les lectures són més àmplies: el 1977 els articles provenien de mitjana de 13 títols de revistes mentre que el 2005 aquests eren 33. Els articles el 2005 eren llegits aproximadament la meitat en paper la meitat en e, però la relació paper/e- era del 80/20 pel que fa a les subscripcions personals mentre passava al 23/77 per les lectures de revistes subscrites per la biblioteca.
• L’edat dels articles llegits sembla bastant estable tot i que la facilitat d’accés dels backfiles en format digital ha fet que s’hagi incrementat la lectura d’articles ‘vells’. L’edat mitja dels articles citats varia per disciplines i va dels 4,6 anys en física, als 15 de la matemàtica, als 11,9 de les ciències socials passant pels 7,4 de l’enginyeria.

Pautes actuals de lectura i de citació:

• Un article recent de James Evans a Science ("Electronic Publication and the Narrowing of Science and Scholarship." Science 321, no. 5887 (2008): 395-99) fet en base analitzar les citacions de prop de 34 milions d’articles mostra que a major disponibilitat digital d’una revista, menys probable és que els articles d’aquesta revista siguin citats.
• Aquest fenomen, que sembla paradoxal, és atribuït per Evans al fet que els comportaments de lectura i els de citació, amb les eines de recerca actuals, difereixen i les revistes e- han comportat que els models de la citació científica siguin ara més estrets que abans.
• L’article de Tenopir i King que estem resumint avalaria aquests resultats de que els professors llegeixen més articles que abans. La lectura d’articles té molts propòsits a més a més de la recerca: estar al dia i ensenyar, mentre que la citació d’articles pot estar condicionada per la pressió dels parells de citar allò que altres ja han citat, cosa que disminuiria el ventall d’articles citats.

Tres comentaris:

1. Encara que no és científic, la meva experiència personal respecte la lectura d’articles donaria bastant la raó als estudis de Tenopir & King: llegeixo més, llegeixo de forma més dispersa, la meva dependència de les subscripcions consorciades de la biblioteca és major. La probabilitat de que llegeixi un article depèn de la facilitat d’accés del mateix (és a dir, de que estigui en accés lliure al meu abast).
2. Les biblioteques no traiem prou profit de que avui la dependència dels investigadors de les revistes contractades (consorciadament) per la biblioteca és molt alta. Acomplexat com estem des de sempre, no hem exhibit suficientment com hem millorar la vida dels investigadors des del punt de vista de la lectura d’articles. Com que l’enorme increment d’accessibilitat d’aquest prové d’un mecanisme comercial (la compra consorciada) i això sembla poc científic, en s n’estem de parlar-ne. Error
3. Que be estaria tenir un estudi fet aquí que ens permetés saber si la conducta dels recercaires catalans s’assembla o difereix (i en què) del que han estudiat Tenopir i King!

p.d. No em resisteixo a citar la revisió de literatura sobre usos d’informació e- de Carol Tenopir: Use and users of electronic library resources: an overview and analysis of recent research studieswww.clir.org/pubs/reports/pub120/pub120.pdfpublicat pel Council on Library and Information Resources, l’agost del 2003. Una mica vell ja, però exemplar per com es presenten les dades i de com la feina acadèmica pot ser de gran utilitat pels bibliotecaris de peu.

Medir la ciència a Catalunya

Lluís Rovira, Jordi Camí, Raül Isaac Méndez-Vásquez i Eduard Suñén-Pinyol signen el treball Caracterització bibliomètrica de la producció científica a Catalunya 1996-2006 que la CIRIT va encarregar a l’Agencia de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). El treball és del juliol del 2008 i té 28 p, cosa que el fa fàcilment llegible. Resumeixo les 9 conclusions de l’estudi que trobareu a la p. 29:

• Es destaquen els creixements de la producció científica des de 1996 i que avui aquesta representa el 2,5% de la producció científica de la unió europea.
• L’indicador de visibilitat (proporció citacions per document) de la producció científica catalana supera la mitjana mundial 5 anys abans que l’espanyola. Destaca la productivitat de la recerca a Catalunya en Biomedicina i aquest sector sembla concentrar nivells de citació més alts que altres àmbits temàtics.
• Els documents biomèdics universitaris representen un 0,77% del total però concentren un 15,5% de les citacions. Les universitats generen un 64,2% de la producció científica i el sector sanitari un 28%.
• La producció científica es concentra a la demarcació de Barcelona (57.588 documents del total dels 63.517 estudiats)

El treball s’inicia amb una breu molt breu introducció metodològica i passa a donar les dades que posen la producció científica de Catalunya en relació el món (representa un 0,87%), la Unió Europea (un 2,5%) i Espanya (un 25,54%). Es comparen algunes variables Catalunya – Estat (Catalunya és el 15,96% de la població espanyola però produeix el 25,54% de documents), Catalunya – Finlàndia i Catalunya – Món. S’analitza la producció científica de Catalunya pel període 1996-2006 per àmbits temàtics, sectors institucionals (universitats, hospitals, centres públics de recerca i altres) i per subàmbits temàtics. El treball acaba amb una anàlisi dels documents molt citats (que es concentren en les universitats i en biomedecina) i la distribució geogràfica dels treballs. Els meus comentaris:

• Felicitacions sinceres als autors per la feina i a la CIRIT per encarregar-los-hi.
• La publicació d’aquest treball esperem que trenqui la indiferència de l’administració pública catalana respecte la bibliometria, la vigilància tecnològica i, en general, respecte la informació com a element de la recerca. No ha estat així a Andalusia, Galicia, Extremadura. Ni tampoc per a Espanya.
• Sembla que hi ha coincidència en afirmar que, des del conseller Mas-Colell fins ara, els passos seguits per la Generalitat per potenciar la recerca són correctes i van en la bona via. El Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació que és previst que s’aprovi aquest any en seria una mostra. No en discreparé en el substancial, però respecte la informació, la visió dels responsables del tema no és gaire moderna ni avançada. La informació hauria de figurar en els plans de recerca almenys a dos llocs. En la base, ja que tenir accés a la documentació científica mundial és un requisit essencial per produir treballs de recerca de qualitats. En l’esfera de difusió, perquè avui no hi pot haver política científica completa que no tingui en compte la visibilitat de la mateixa i això vol dir parlar de metadades de dipòsits electrònics de documents i d’accés obert.

Els investigadors i les seves biblioteques (1 de 2)

Un nou estudi sobre l’impacte del digital en les biblioteques. En aquest cas és un estudi sobre com els investigadors usen les biblioteques universitàries i els seus serveis. El “Researchers' use of academic libraries and their services” és un informe encarregat pel Research Information Network (RIN) i pel Consortium of Research Libraries (CURL). El RIN és un consorci dels Regne Unit d’Anglaterra format pels 4 organismes finançadors de l’educació superior, les 3 biblioteques nacionals i els 7 consells de recerca del UK. Va ser creat el 2005 per un període de 3 anys (allargat 3 ans més) per recollir dades sobre com treballen els investigadors i per ajudar-los en les seves tasques relacionades amb maneig de la informació. El CURL és un consorci format per les principals universitats de recerca del Regne Unit i té per missió “potenciar les capacitats de les biblioteques de recerca de compartir recursos en benefici dels investigadors locals, nacionals i internacionals. L’estudi vol recollir dades sobre com interaccionen els investigadors amb les biblioteques i s’ha fet en base enquestes fetes a 2.250 investigadors i a 300 bibliotecaris. El fan partint de dues bases: 1, la importància de les biblioteques per als investigadors en el passat i el present, i; 2, la constatació de que l’impacte del món digital està canviant moltes coses i entre elles la forma com treballen els investigadors i la relació que aquests tenen amb les biblioteques que els donen suport. Se suposa que si la forma com els investigadors treballen està canviant profundament, potser també ho faci l’ús d’aquests de les biblioteques i dels seus serveis. Així deu ser, perquè si alguna cosa està clara al llarg de l’estudi és el comportament diferenciat respecte el digital dels investigadors segons aquests pertanyin a algun dels 4 grups que s’estudien separadament: Ciències de la vida, les Ciències físiques, Ciències socials, i Arts i humanitats. A les p. 2-4 hi trobareu el resum executiu de l’estudi, resum al que jo afegeixo el meu. El Cap. 3 és una introducció i presentació general (p. 5-9) i és un repàs de la situació actual prou interessant de llegir i amb referències bibliogràfiques d’interès. Tracta la informació digital, les col·leccions digitals, la cooperació, el descobriment i accés d’informació, les metadades i catàlegs i la comunicació entre investigadors. El Cap 4. (p. 10-18) en que s’explora la ‘pressió’ que esta introduint la informació digital en les biblioteques i la distància que hi ha entre el que caldria fer i el que es fa. Apartats del cap.: quins elements estant dirigint els nous desenvolupaments en les biblioteques, si les biblioteques donen més o menys recolzament a la docència o a la recerca, que influeix a les biblioteques a l’hora de fer compres, sobre el finançament de les biblioteques i sobre si és fàcil o no per les biblioteques obtenir suport financer i com els investigadors creuen que les biblioteques podem millorar l’accés a la literatura de recerca. El cap. 5 (p. 19-27) tracta la biblioteca com a lloc, un lloc menys freqüentat pels investigadors que abans i un lloc que està transformant-se per ser més ‘amable’ per als estudiants. Temes: freqüència de visites a la biblioteca, la biblioteca com a laboratori, valors que la biblioteca ofereix des del punt de vista dels investigadors, ús remot de la biblioteca, ús de biblioteques d’altres institucions. El cap. 6. (p. 28-37) sobre la consulta dels investigadors. Sobre l’ús del recursos impresos, sobre com troben informació (vegeu el que es comenta de la tendència de molts investigadors de preferir el que és prou bo respecte el que és excel·lent), sobre L’ús que fan els investigadors dels fons de la seva biblioteca, sobre com obtenen documents no disponibles a la pròpia biblioteca i sobre l’ús del préstec interbibliotecari. El cap. 7 (p. 38-42) sobre noves formes de treballar dels investigadors: ús dels recursos digitals, increment de col·laboració entre investigadors, increment de la recerca interdisciplinar i la e-recerca i el seu impacte en les biblioteques. El cap. 8 (p. 43-56) sobre com els investigadors veuen les biblioteques i els seus serveis, capítol que tractarem amb més profunditat d’aquí uns dies en aquest mateix bloc i de forma especial perquè pot il·luminar als que en aquests moments estan pensant en com poden ser els plans d'estudis per als nous professionals. El cap. 9 (p. 57-67) sobre la visibilitat i l’accessibilitat dels materials de recerca: la digitalització d’arxius i de col·leccions especials, les col·leccions de recerca impresa, l’OA (Accés Obert) i la transferència de coneixements. Més sobre l’OA: fins a quin grau els investigadors estan familiaritzats amb l’OA (poc), sobre les perspectives diferents que tenen investigadors i bibliotecaris de com les biblioteques promouen l’OA, sobre l’ús que fan els investigadors de mitjans alternatius a les revistes tradicionals per difondre els seus articles, sobre la familiaritat en localitzar contingut OA. També sobre els repositoris [el Termcat ha acceptat el terme!] institucionals, si els investigadors saben si la seva institució en té i sobre la seva percepció de la seva utilitat. El cap. 10 (p. 68-70) sobre els mitjans usats pels investigadors per comunicar-se entre ells. El capítol acaba afirmant que els investigadors es mostren en general molt satisfets dels serveis que reben de les biblioteques però que a molts els falta un coneixement real del que les biblioteques fan (o poden fer) per ells (a vegades perquè alguns dels serveis de les biblioteques no estan ‘etiquetats’ com a tals i no se sap que qui el proporciona és la biblioteca). L’informe acaba amb uns apèndixs amb les dades metodològiques sobre com s’ha fet l’informe, les dades quantitatives (els qüestionaris passats als investigadors i als bibliotecaris) i les qualitatives (entrevistes telefòniques i focus groups)