La gestión automatizada de las bibliotecas: de sistemas a plataformas

El Library Journal lleva años publicando por estas fechas un informe que bajo el título de “Automated system Marketplace” informa de las principales novedades en el tema que en los años 80 se llegó a llamar ‘mecanización de bibliotecas’ y que fue más conocido por ‘automatización de bibliotecas’. Pero todo cambia, y el que fuera su autor en los últimos 15 años Marshall Breeding ha pasado a publicar sus informes en el American Libraries Magazine y bajo el nombre genérico de Library Systems Report.

Los informes de Marshal Breeding (reseñados alguna que otra vez en este blog) son un instrumento precioso para estar al día sobre lo que sucede en las compañías que tienen como negocio el hacer programas para gestionar bibliotecas y para conocer los productos que permiten a las bibliotecas actualizarse tecnológicamente. El informe de 2014 fue publicado por ThinkEPI con el título de “Competencia y cooperación estratégica”. M. Breeding mantiene también la página web Library Technology Guides llena de información de interés.

El informe de este año lleva por título Operationalizing innovation y a continuación destaco lo que más me ha llamado la atención.

ILS versus LSP. Tal como sucedió hace unos 10 años con los sistemas tradicionales con respecto los de nueva generación, parece que las empresas del sector han sido capaces de ofrecer unos productos significativamente nuevos con respecto a los anteriores. Los Aleph (ExLibris), Millennium (Innovative) u Horizon (SirsiDynix) –sistemas integrados de gestión o ILSs- se verían definitivamente sustituidos por plataformas de servicios de biblioteca –LSPs-.  Sin entrar demasiado en detalle en sus características, las plataformas de servicio aptas para su uso serian Alma(ExLibris), BLUEcloud (SirsiDynix), Intota (ProQuest), Sierra (Innovative) y WorldShare Management (OCLC).

Nuevas funcionalidades. Las LSP se caracterizarían por permitir la gestión integrada de los recursos impresos y los digitales, y superarían así la necesidad de tener que completar el ILS con un ERM o gestor de recursos electrónicos. Otras características serían la gestión de estadísticas o ‘analitics’ (por ejemplo, para decidir qué revistas se mantienen y cuales se cancelan en función los usos que reciben), una mayor facilidad para gestionar los datos y conectarlos con APs externas, una arquitectura ‘multi tenant’ (es decir, que con una sola base de datos se sirve a diferentes clientes) y el ofrecer el software como servicio (SaaS) y ya no como una aplicación que se compra.

Concentración (1). Las empresas se concentran (en 2014, Innovative adquirió las empresas Polaris y VTLS), y dejando a un lado a los fabricantes de productos muy especializados, parece que el mercado se lo reparten muy pocas empresas (ExLibris, Innovative, OCLC, ProQuest y SirsiDynix). Algunas compañías parecen estar especializadas en mercados ‘regionales’ –la española Baratz aparece en el informe- pero su futuro parece ser acabar formando parte de alguno de los monstruos existentes. A destacar que continúa consolidándose la tendencia, ya presente en años anteriores, de usar sistemas automatizados abiertos a través de empresas que los instalan y mantienen.

Concentración (2). Los clientes se concentran. Los sistemas de gestión de bibliotecas (sean ILSs o LSPs) son cada vez una ‘commodity’ y para las bibliotecas prima la reducción de coste y de esfuerzos, y, por este motivo, de hace tiempo cada vez es más frecuente la compra consorciada de sistemas de automatización. El artículo de Breeding cita casos importantes de compras conjuntas: la de los consorcios Orbis Cascade Alliance (Alma) o LIBROS (WorldShare), o la de Irlanda (Sierra). No es nada casual que la mayoría de ingresos provenga actualmente de las cuotas anuales y no de las nuevas ventas, cuando hace unos años era exactamente a la inversa.

Me ahorro hablar de los Discoveries, que ya lo hice (un poco) en el post anterior.

Para que no sea dicho: el Library Journal continua publicando informes anuales sobre ‘automatización de bibliotecas’ bajo el título genérico de Library Systems Landscape 2015. El de este año lo firma Matt Enis y lleva por título “Managing Multiplicity”

De propina. Marshall Breeding acaba de publicar en el Information Standards Quarterly  (vol. 27, 2015, n 1) un artículo sobre los instrumentos de descubrimiento,  artículo que resume el informe que hizo en febrero de 2015 para la NISO: The Future of Library Resource Discovery

p.d. La foto es de la UC Berkeley Library

Automatización de bibliotecas: cambio, complejidad y concentración

Fiel a su cita anual, el número de Library Journal del 8 de abril publica la revisión del mercado de la automatización de bibliotecas que bajo el titulo genérico de ‘Automation Marketplace’ aparece por estas fechas desde hace más de 20 años. Estos estudios han sido objeto de posts en este blog diversas veces.

El de 2012 lleva por título ’Agents of Change’ y lo firma (como ha sido norma en los últimos años) Marshall Breeding, Director for Innovative Technology and Research de la Vanderbilt University.

Se da la circunstancia que Marshall Breeding ha estado en España estos días. En Madrid dando una conferencia en la Jornada de software libre BARATZ-EPI y en Barcelona impartiendo un seminario organizado por el CBUC. En El Profesional de la Información se puede leer en espanyol el recinte articulo de Breeding: “Current and future trends in information technologies for information units”

A mi entender hay 3 aspectos a destacar en el artículo de este año: el anuncio de un cambio de generación en los programas de gestión, la complejidad del mercado y la concentración del mismo.

Nueva generación en los sistemas de gestión

Generalizando bastante, en España hemos vivido e generaciones en programas de gestión de bibliotecas. Los sistemas ‘in house’ hechos en la propia biblioteca que tuvieron su momento en la década de los 90. Los sistemas integrados llaves en mano o comerciales que llegaron a finales de los 80 y se expandieron a lo largo de los 90. Finalmente, el reemplazo de estos ‘antiguos’ sistemas por sistemas de nueva generación de arquitectura cliente-servidor que se han ido instalando en la última década o menos.

El mercado se orienta hacia un cambio radical que va a consistir en sistemas pensados desde su base en el entorno web que van a significar menos esfuerzos de gestión para las bibliotecas. Siguiendo a Ramon Ros, las características principales de estos nuevos sistemas serían: que gestionen de forma integral la totalidad de los recursos de la biblioteca (impresos y digitales), admiten distintos formatos de metadatos (MARC, DC, DCQ, METS, etc.), están en la nube, están pensados para ser usados en ua entorno altamente cooperativo y más que sistemas son plataformas sobre las que hacer cosas. Entrarían aquí: Worldshare Management System (OCLC), Alma (Ex-Libris), Sierra (Innovative Interfaces) y Intota (Serials Solutions).

A mi entender, el que tienen más potencial es WorldShare. No lo digo por las prestaciones sino por la (inteligente) opción de OCLC de sacar provecho del potencial cooperativo que solo tienen OCLC de compartir datos.

Variedad de sistemas y complejidad en su gestión

Los antiguos sistemas integrados eran programas unitarios con diferentes módulos. Esto ha cambiado de forma radical y el artículo de Breeding señala como sistemas distintos: los ILS (los de gestión), los ERM (para la gestión de recursos electrónicos), los instrumentos de descubrimiento (los más nuevos y para interrogar conjuntamente OPACs, recursos propios y comerciales), los sistemas de búsqueda federada, los gestores de enlaces o URL’s, los gestores de objetos digitales (tipo CONTENTdm o DigiTool), los repositorios (dominados por unos pocos y buenos programas de código libre), las aplicaciones para móvil i las API’s

Muchos instrumentos para hacer cada uno cosas específicas. Esto es bueno para la eficacia pero malo para la eficiencia. Conseguimos mucho con instrumentos específicos pero dedicamos mucho tiempo en gestionar productos distintos no siempre fácilmente interoperables. El lema para los nuevos tiempos seria: dedica tus recursos a gestionar datos, no a gestionar ordenadores o programas.

Concentración en el mercado de gestión de bibliotecas

Continúa la concentración de empresas. Las 4 grandes que destaca Breeding son Exlibris, Innovative, OCLC y SIRSI. Esta concentración no ha supuesto la desaparición del resto de empresas. En el mercado continúan existiendo empresas medianas o pequeñas asociadas a una función o a un territorio. En este sentido, destacar que Breeding incluye en este último grupo a Baratz.

A pesar que la tendencia a la concentración es antigua, no deja de dar sorpresas. Una es la aparición de nuevos agentes como ha sido el caso de Serial Solutions a caballo de una aplicación muy buena (Summon en este caso) o hace años fue Ex-libris (a caballo de MetaLib y SFX). Otra es la emergencia de OCLC en el mercado de automatización (cosa que está debajo del conflicto legal entre Innovative y la cooperativa). OCLC siempre ha ocupado un espacio en el mercado de automatización, pero hasta ahora ha sido un espacio irrelevante. Su WorldCat Local entro con fuerza al proporcionar una capa de descubrimiento y ahora WorldShare parece poder ser una alternativa muy a considerar. Finalmente, los sistemas de código libre continúan evolucionando de forma positiva y siendo alternativas a considerar (hoy Evergreen y Koha, mañana quizá OLE Project), pero están tomando posiciones en el mercado de manos de empresas. Algunas empresas (OREX en España) se están especializando en dar soporte a sistemas de código libre, sin cobrar por los productos pero si por los servicios.

Al margen de lo que el artículo nos aporta, estos días he tenido noticia de la jubilación de Luís Ángel García Melero. No puedo hacer de él una biografía profesional pero nos mereceríamos que alguien la haga. He aprendido bastantes cosas de Luís Ángel y he recibido de él un trato exquisito. Pero su retirada de la vida profesional, acaecida estos días de Breeding en España me recordaron su participación en el desarrollo de SABINI / SABINA. Cazo en la red un artículo suyo que cito aquí: 'Puesta en funcionamiento del Sistema Automatizado de la Biblioteca Nacional (SABINA)'.

Marta Torres en un comentario de estos días a un post de este Blog alude a importancia de investigar en nuestro pasado. Lo dice a propósito de las bibliotecas populares en Madrid en la época de la República y de la Guerra Civil. Tiene razón y a estas realidades debería dirigirse parte de la investigación que se hace en bibliotecas.

Automatització de biblioteques: més opcions

En la curta història d’aquest blog hem recensionat l’article anual (cada 1 d’abril) del Library Journal sobre le mercat de l’automatització de biblioteques. Ho vam fer amb el de 2008 i amb el de 2009.

Ho fem també amb el de 2010, que continua signant Marshall Breeding i que porta per títol: New models, core systems: discovery interfaces add a new facet to marketplace (Library Journal, 01.04.10).

L’autor caracteritza l’estat actual de les ofertes en automatització de biblioteques com un moment “en el que les empreses ja no es distingeixen per les millors prestacions en productes similars, sinó pels productes i serveis que ofereixen als seus clients i que volen ser diferents que els que presten les altres companyies”. Amb aquesta afirmació, el que ens està dient M. Breeding, és que l’automatització de biblioteques ja no és aquell mercat que oferia un producte de diferents mòduls intergrats (catalogació, préstec...), sinó un conjunt complex de productes que ens permeten triar com volem servir als nostres usuaris.

Els sistemes integrat de gestió (ILS), continuen estant al nucli del sector, però aquest està oferint (des de fa temps) prestacions ‘no integrades’ com ho van ser (en el seu moment) els solucionadors d’enllaços (com SFX) o serveis nous (com ILS gestionats remotament per consorcis o per les pròpies empreses. A falta enguany de dades de Horizon o Symphony de SirsiDynix, els productes més instal·lats al mercat per a grans biblioteques serien: Aleph (Ex-libris), Milennium (Innovative), Voyager (Ex-libris) i Virtua (VTLS).

El mercat continua caracteritzant-se per les migracions de sistema que cal fer degut a que alguns productes han quedat sense manteniment i no evolucionen. Tot i així, alguns sistemes ‘tradicionals continuen en joc (Horizon, de SirsiDynix, com a cas més destacat). Mencionem la defunció del sistema canadenc GEAC, que va ser un candidat que es va tenir en compte seriosament com a opció per a algunes bu catalanes.

Segurament el més destacat de l’article anual de Breeding sigui la situació dels descobridors de recursos o eines de descoberta (discovery tool’s). Les prestacions dels diferents productes integrats de gestió no és el que mou el mercat i sí ho fa, en canvi, la voluntat de les biblioteques d’oferir una cerca ‘googlelitzada’ als seus recursos. Això s’està fent des de les eines de descoberta entre les que destaquen M3 Web OPAC de Mandarin Li. Autoamtion, WorldCat d’OCLC, Aquabrowser de Serials Solutions, Encore d’Innovative i Primo d’Ex-Libris.

La novetat de l’any ha estat que les eines de descoberta han començat a tenir prestacions per incorporar articles de revista a les cerques. Els catàlegs de biblioteques tradicionalment no els han incorporat (interessant el debat sobre perquè: catalogadors i indexadors, pronuncieu-vos), però ara, productes nous com Summon de Serial Solutions, Primo Central d’Ex-libris, WorldCat Local d’OCLC i Encore with Article Integration d’Innovative ho fan o prometen fer-ho.

Breeding destaca també que darrera els descobridors de recursos s’estan introduint noves plataformes teconològiques i noves línies per a la prestació de serveis. Ho seria el desenvolupament d’APIs que s’incorporarien als serveis automatitzats que presten les biblioteques però que ho farien de forma independent al ILS usat. Això ha portat a que es torni a parlar de sistemes de nova generació. Ho fa Ex-libris amb l’anunci del seu URM (sistema de gestió de recursos universal, d’aquí les sigles), o del projecte OLE (del que hem parlat aquí) que estaria basat en programari de codi lliure.

Més que interessant el canvi d’escenari i les possibilitats per a les biblioteques de l’entrada d’OCLC en el mercat de l’automatització. Canvi d’escenari perquè fins ara OCLC era bàsicament una entitat l’activitat de la qual facilitava la catalogació per còpia i el préstec interbiblitoecari. Ara, una biblioteca pot usar WorldCat com a eina de descoberta i sembla que properament podrà prescindir del seu ILS (i fins i tot de servidor) si usa el sistema WC Management que està preparant OCLC. Com a rèplica, Innovative ha entrat en el mercat de proporcionar registres per a la catalogació per còpia amb la creació de l’empresa SkyRiver.

Per anar acabant, pocs canvis en l’entorn dels solucionadors d’enllaços i les cerques federades (amb SFX i MetaLib d’Ex-Libris com a leaders) o dels gestors de col·leccions digitals (amb Content-dm d’OCLC com a sistema més venut).

I per acabar del tot, petits avenços en els ILS ‘open source’ i aquests semblen venir d’opcions de servei en progamari lliure recolzat per empreses de servei (tal com està fent a Catalunya Ilertec amb Koha).

Tot i així, el nombre de biblioteques que han pres aquesta opció no són més del 2%. El programari Evergreen sembla ser el més usat per a consorcis i Koha per a biblioteques universitàries i públiques petites.

El mercat de l’automatització de biblioteques el 2009

De fa anys espero l’1 d’abril per veure com analitza el mercat de l’automatització de biblioteques el Library Journal. Ho han fet diferents autors, i darrerament ho fa Marshall Breeding. De l’anàlisi del 2008 ens en vam fer ressò aquí ara farà un any.

El d’enguany (del LJ de l’1 abril), duu per títol: “Investing in The Future: Automation Marketplace 2009: Pressing onward in an uncertain economy, many industry players are adding staff and expanding development”.

De l’any, l’autor destaca que malgrat la mala situació econòmica, les biblioteques continuen gastant en automatització, però sembla que ho fan amb certa prudència. Les tendències sembles ser:

• Increment de l’ús del SaaS (Software as a Service) [per rebaixar despeses] i dels APIs [per incrementar independència dels proveïdors],
• El mercat ja no està dominat pels ILSs tradicionals, sinó per productes nous (ERMs, link solvers....)
• Les biblioteques semblen reluctants a abandonar els sistemes ILS ‘vells’ i s’esperen tant com poden a canviar-los.

Amb més detall:

• Creixement del sector. Moltes companyies incrementen personal (Ex Libris, Innovative, Serials Solutions...) i no hi ha hagut cap fusió de companyies com les de 2005-07 que van afectar Sirsi/Dynix i Endeavor / Ex Libris.
• Els diners apreten. Les pressions financeres forcen a algunes biblioteques a acceptar alternatives menys tradicionals per a l’automatització, com l’opció SaaS o l’automatització en consorci.
• El contingut e- és el conductor. Especialment en biblioteques universitàries que continuen volen treure el màxim profit dels recursos electrònics que tenen. Per això el mercat és actiu en opcions d’automatització altres que els tradicionals sistemes integrats (ILS): gestors d’enllaços (com SFX d’Ex Libris), gestors de recursos e- (ERM’s) (com el de Serial Solutions), cerques federades, eines de descoberta...
• Anar junts i remotament. És el que fan les biblioteques escolars (allà on n’hi ha, és clar, que no pas a casa nostra), substituint opcions basades en PC per altres en línia i de solucions per a escoles aïllades a opcions conjuntes per a les biblioteques d’un districte escolar, per exemple.
• Sistemes Oberts. No del tot, però tendint-hi. Amb les empreses oferint APIs que permeten a les biblioteques a fer aplicacions sense tenir el codi font, amb sistemes open source en expansió (Koha per a biblioteques i Evergreen per a consorcis), amb empreses que ofereixen instal·lar i mantenir sistemes de codi lliure...
• Més funcionalitats. Les interfícies de les biblioteques s’havien quedat clarament enrera. Les empreses van respondre-hi amb nous productes com AquaBrowser, Primo o Encore i enguany el mercat continua oferint-nos novetats. Per exemple el programa de codi lliure VuFind que podeu veure aplicat al catàleg col·lectiu de les biblioteques universitàries de Minnesota (MnPALS Plus) o el que sembla estar tenint molt impacte, el Summon de Serials Solutions que promet una cerca a la manera de Google que unifiqui tots els recursos als que té accés la biblioteca.
• Compres de companyies. A destacar els moviments en els darrers anys de compres de companyies i de productes d’OCLC (content.dm i Sunrise, p. ex.) i de Bowker / ProQuest (inversions al meu estimat LibrayThing sumades a la propietat d’AquaBrowser, Serials Solutions i Syndetic).

Addicionalment i trobareu:

• Una explicació sobre el què és el SaaS
• Els perfils de les diferents companyies del sector on es poden veure els sectors en els que cada empresa és més forta i les principals vendes que ha fet aquels any (veure la menció al CBUC a l’apartat d’Innovative).
• Taula dels sistemes venuts en els darrers 3 anys i nombre total d’instal·lacions (en ordre per nombre d’instal·lacions: Aleph 500 amb 2.199 i voyager amb 1.243, les dos d’Ex Libris, seguit de Millennium d’Innovative, Uniconn/Symphony de Sirsi/Dynix i Virtua de VTLS.
• Taula de sustemes per a biblioteques escolars i biblioteques especialsTaula per a ‘nous productes’ com: interfícies de descoberta (amb AquaBrowser com a leader) , gestors d’enllaços (amb SFX al davant) ,gestors de recursos e- o ERM’s (el de Serials Solutions al capdemunt de la llista), cerques federades (MetaLib com a més comprat), gestors de continguts (DigiTool com a primer de la llista)...

I el de la foto, és en M. Breeding, of course.

Els programaris de gestió de biblioteques vistos pels bibliotecaris

Fa quasi un any parlàvem dels informes de Marshall Breeding sobre automatització de biblioteques i concretament d’un de nou sobre les percepcions dels clients respecte les empreses de programari de gestió de biblioteques (ILS). Acaba de sortir una nova edició de l’informe: Perceptions 2008: An International Survey of Library Automation.

Es processen aquesta vegada unes 1.500 respostes procedents de 51 països però amb un predomini quasi absolut de països anglosaxons (EUA; UK, Canadà i Austràlia). El qüestionari tenia 5 preguntes:

• Com de satisfeta està la biblioteca de l’ILS actual?
• Com de satisfeta està la biblioteca de l’empresa a la que ha comprat l’ILS actual?
• Com de satisfeta està la biblioteca amb els serves de suport al client d’aquesta empresa
• Com és de probable que la biblioteca compri el seu proper ILS a la mateixa empresa?
• Com és de probable que la biblioteca es plantegi implementar un ILS ‘open source’?

L’autor ens adverteix que no cal treure gaires conclusions de l’informe perquè és el resultat d’impressions subjectives. Malgrat tot, i sumant-me a la crida a la prudència de l’autor, passo a donar-ne algunes dades reelaborades des del meu punt de vista. Es dóna informació de 14 sistemes (l’informe del 2007 eren 10) que jo crec que cal dividir en dos grups: programes ILS per a biblioteques individuals i/o petites i programes per a xarxes o biblioteques grans. Aquests darrers jo els conec d’haver-ne sentit parlar i haver vist. És normal, són els que han assolit un nivell que els ha permès internacionalitzar-se. Els altres continuen essent programaris ‘locals’ de la mateixa manera que es poden trobar programes que difícilment traspassen les fronteres estatals a Espanya, França, Alemanya...

Els programaris petits reben només el 20 % de les respostes i els grans el 80%. Entre els programaris ‘petits’, tres reben sempre les millors puntuacions (Polaris, Agent VERSO i Library.Solution) i dos sempre les pitjors. I els ‘grans’? Hi ha el cas de Millennium que ocupa sempre la 4a posició (la 1a entre els grans). La resta (Aleph, Dynix, Horizon, Unicorn, Virtua, Voyager) ocupen posicions en general intermèdies en la taula i en molts casos baixes. Crec que d’això darrer es deriva de la insatisfacció de les biblioteques de la gran concentració del mercat (només set sistemes i en mans de 4 companyies) i sobretot de les operacions de fusió que han fet que moltes vegades productes comprats a alt preu hagin quedat en carrerons sense sortida i sense futur.

Destaca la posició que assoleix el programari ‘open source’ Koha usat a través els serveis comercials de l’empresa LibLime que ocupa moltes vegades posicions en el primer terç de les taules.

Pels molt interessats en el sector, es recomana la lectura dels perfils de les empreses productores dels programaris.

p.d. Dedicat a la Marta que veu l'original de la foto quasi cada dia.

Library Automation Marketplace 2005

En aquest blog ja hem parlat dels articles que, sota el nom genèric de “Automated system marketplace”, cada 1 d’abril publica el Libray Journal en el que es s’analitza el mercat de l’automatització de biblioteques. Els darrer venen signats per Marshall Breeding, i el darrer (publicat fa uns dies) porta per títol: “Opportunity Out of Turmoil: As the industry consolidates, competition heats up to provide next-generation catalogs, and open source enters the mainstream” En l’article d’enguany, l’autor destaca:

• La constatació (ja feta en els darrers anys) de que el mercat viu una aturada. Des de la perspectiva nord-americana això vol dir que la major part de les biblioteques d’allà ja estan automatitzades i que el sector no creix com havia crescut. Els creixements venen ara de vendes fora dels EUA i de nous productes.
• La concentració del mercat (una tendència també continuada al llarg dels darrers anys) que el 2007 va tenir un episodi que va afectar moltes biblioteques de Catalunya i la Nacional de Madrid: la compra de la fusionada SirsiDynis per Vista Equity Partnes. Els interessats en el tema poden trobar allà els avatars que van conduir a que el programari Corinthian no sortís al mercat.
• L’entrada al mercat de noves empreses. Aquestes hi ha entrat amb nous productes i cal citar aquí OCLC amb PICA i amb Content.dm, ProQuest amb l’ERM Serial Solutions, Bowker amb AquaBrowser o MuseGlobal amb el seu producte de cerca federada.
• L’entrada al mercat de nous productes que complementen els tradicionals ILS, mostra clarament que l’era de la integració s’ha acabat. Tinguin o no futur les empreses tradicionals, probablement ja no el tindrà el que el proveïdor de programari per a una biblioteca donada sigui una sola empresa. Avui és perfectament possible (i potser fins i tot aconsellable) que els serveis automatitzats d’una biblioteca es descomposin en elements (el nucli base de gestió automatitzada d’una biblioteca, el gestor d’enllaços d’una altra, el metacercador, la interficie d’usuari, l’ERM ...) i que aquests es comprin a diferents empreses.
• És clar també que la informació digital és la que dirigeix la innovació. El dinamisme del mercat procedeix de productes ja ‘vells’ com els gestors d’enllaços i els motors de cerques federades i de productes més nous com els gestors de recursos electrònics i les interficies de ‘descoberta i subministrament’ en un sol cop com Primo de Ex-Libris, Encore d’Innovative o Visualizer de VTLS.

El resultat final és que molts pocs programaris concentren la major part d’instal·lacions i clarament les fetes a les principals biblioteques o consorcis. La llista dels sistemes més venuts està formada per sis productes de forma o altra coneguts aqui i que són (per aquest ordre): Aleph 500, Unicorn, Horizon, Milennium, Voyager i Virtua. Cal dir que el sis pertanyen a només quatre empreses: SirsiDynix (amb Uicorn i Horizon), Ex-Libris (amb Aleph i Voyager), Innovative amb Milennium i VTLS amb Virtua. L’article destaca dues tendències emergents i que, al meu entendre poden ser importants per les biblioteques si es consoliden: el subministrament de serveis d’automatització de forma remota i la de programaris do codi lliure distribuïts per empreses que, en aquest cas, no guanyen diners amb la venda de llicències sinó amb el subministrament de serveis. Podeu també trobar un comentari al anàlisi anual del mercat d’automatització de biblioteques al blog bibliotecarios_2.0. I, per acabar, felicitar la Berta que per fer-nos feliços a molts va néixer avui fa alguns anys.