Un nou estudi sobre l’impacte del digital en les biblioteques. En aquest cas és un estudi sobre com els investigadors usen les biblioteques universitàries i els seus serveis. El
“Researchers' use of academic libraries and their services” és un informe encarregat pel
Research Information Network (RIN) i pel
Consortium of Research Libraries (CURL).
El RIN és un consorci dels Regne Unit d’Anglaterra format pels 4 organismes finançadors de l’educació superior, les 3 biblioteques nacionals i els 7 consells de recerca del UK. Va ser creat el 2005 per un període de 3 anys (allargat 3 ans més) per recollir dades sobre com treballen els investigadors i per ajudar-los en les seves tasques relacionades amb maneig de la informació. El CURL és un consorci format per les principals universitats de recerca del Regne Unit i té per missió “potenciar les capacitats de les biblioteques de recerca de compartir recursos en benefici dels investigadors locals, nacionals i internacionals.
L’estudi vol recollir dades sobre com interaccionen els investigadors amb les biblioteques i s’ha fet en base enquestes fetes a 2.250 investigadors i a 300 bibliotecaris. El fan partint de dues bases: 1, la importància de les biblioteques per als investigadors en el passat i el present, i; 2, la constatació de que l’impacte del món digital està canviant moltes coses i entre elles la forma com treballen els investigadors i la relació que aquests tenen amb les biblioteques que els donen suport.
Se suposa que si la forma com els investigadors treballen està canviant profundament, potser també ho faci l’ús d’aquests de les biblioteques i dels seus serveis. Així deu ser, perquè si alguna cosa està clara al llarg de l’estudi és el comportament diferenciat respecte el digital dels investigadors segons aquests pertanyin a algun dels 4 grups que s’estudien separadament: Ciències de la vida, les Ciències físiques, Ciències socials, i Arts i humanitats. A les p. 2-4 hi trobareu el resum executiu de l’estudi, resum al que jo afegeixo el meu.
El Cap. 3 és una introducció i presentació general (p. 5-9) i és un repàs de la situació actual prou interessant de llegir i amb referències bibliogràfiques d’interès. Tracta la informació digital, les col·leccions digitals, la cooperació, el descobriment i accés d’informació, les metadades i catàlegs i la comunicació entre investigadors.
El Cap 4. (p. 10-18) en que s’explora la ‘pressió’ que esta introduint la informació digital en les biblioteques i la distància que hi ha entre el que caldria fer i el que es fa. Apartats del cap.: quins elements estant dirigint els nous desenvolupaments en les biblioteques, si les biblioteques donen més o menys recolzament a la docència o a la recerca, que influeix a les biblioteques a l’hora de fer compres, sobre el finançament de les biblioteques i sobre si és fàcil o no per les biblioteques obtenir suport financer i com els investigadors creuen que les biblioteques podem millorar l’accés a la literatura de recerca.
El cap. 5 (p. 19-27) tracta la biblioteca com a lloc, un lloc menys freqüentat pels investigadors que abans i un lloc que està transformant-se per ser més ‘amable’ per als estudiants. Temes: freqüència de visites a la biblioteca, la biblioteca com a laboratori, valors que la biblioteca ofereix des del punt de vista dels investigadors, ús remot de la biblioteca, ús de biblioteques d’altres institucions.
El cap. 6. (p. 28-37) sobre la consulta dels investigadors. Sobre l’ús del recursos impresos, sobre com troben informació (vegeu el que es comenta de la tendència de molts investigadors de preferir el que és prou bo respecte el que és excel·lent), sobre
L’ús que fan els investigadors dels fons de la seva biblioteca, sobre com obtenen documents no disponibles a la pròpia biblioteca i sobre l’ús del préstec interbibliotecari.
El cap. 7 (p. 38-42) sobre noves formes de treballar dels investigadors: ús dels recursos digitals, increment de col·laboració entre investigadors, increment de la recerca interdisciplinar i la e-recerca i el seu impacte en les biblioteques.
El cap. 8 (p. 43-56) sobre com els investigadors veuen les biblioteques i els seus serveis, capítol que tractarem amb més profunditat d’aquí uns dies en aquest mateix bloc i de forma especial perquè pot il·luminar als que en aquests moments estan pensant en com poden ser els plans d'estudis per als nous professionals.
El cap. 9 (p. 57-67) sobre la visibilitat i l’accessibilitat dels materials de recerca: la digitalització d’arxius i de col·leccions especials, les col·leccions de recerca impresa, l’OA (Accés Obert) i la transferència de coneixements. Més sobre l’OA: fins a quin grau els investigadors estan familiaritzats amb l’OA (poc), sobre les perspectives diferents que tenen investigadors i bibliotecaris de com les biblioteques promouen l’OA, sobre l’ús que fan els investigadors de mitjans alternatius a les revistes tradicionals per difondre els seus articles, sobre la familiaritat en localitzar contingut OA. També sobre els repositoris [el Termcat ha acceptat el terme!] institucionals, si els investigadors saben si la seva institució en té i sobre la seva percepció de la seva utilitat.
El cap. 10 (p. 68-70) sobre els mitjans usats pels investigadors per comunicar-se entre ells. El capítol acaba afirmant que els investigadors es mostren en general molt satisfets dels serveis que reben de les biblioteques però que a molts els falta un coneixement real del que les biblioteques fan (o poden fer) per ells (a vegades perquè alguns dels serveis de les biblioteques no estan ‘etiquetats’ com a tals i no se sap que qui el proporciona és la biblioteca).
L’informe acaba amb uns
apèndixs amb les dades metodològiques sobre com s’ha fet l’informe, les dades quantitatives (els qüestionaris passats als investigadors i als bibliotecaris) i les qualitatives (entrevistes telefòniques i focus groups)
Fa alguns dies em vaig llegir E-journals: their use, value and impact estudi fet per la RIN i per CIBER (entitats de les que hem parlat aquí) i en el que hi ha intervingut (entre d’altres) David Nicholas i Michael Jubb, als que hem tingut a Barcelona en els darrers mesos.
