Fet a mida i bricolatge en automatització de biblioteques

O m’equivoco o no he parlat en aquest blog de la Biblio Tech Review. Imperdonable. Amb el subtítol de “latest news updates from the library automation industry” a la BTR no hi trobareu dades, ni estudis, ni articles de reflexió, sinó noticies de biblioteques que han comprat tal o qual sistema, o de noves versions d’algun programari o canvis de propietat d’una empresa. Ho fa des de l’any 2000 i fullejar-la ajuda a tenir una idea de què esta passant al mercat.

Comentant-ne el núm. d’agost amb en Ramon, dèiem que es veuen tres tendències clares en el programari d’automatització de biblioteques: remot, per capes i programari lliure.

Remot. Perquè instal·lar programari quan això comporta problemes i maldecaps? On esta el servidor deixa de tenir importància i, excepte per a sistemes grans, les biblioteques petites o mitjanes poden automatitzar-se a distancia. Això pot ser un servei que facin les mateixes empreses propietàries del programari (ho fa VTLS, per exemple) o consorcis de biblioteques (com el College Center for Library Automation)

Per capes. La desintegració dels sistemes integrats és un fet i avui una entitat pot perfectament usar programaris de 3-4 proveïdors diferents per la seva gestió automatizada. Les funcions clàssiques serien el nucli del sistema a les que s’hi poden afegir les de gestió d’enllaços, metacerca, gestió de recursos electrònics, cerca integrada tipus Google, interfícies diversos de cerca (per a cecs, amb visualitzadors gràfics, etc.), dipòsits d’objectes e-, .... La construcció de les eines d’automatització poden ser una feina de bricolatge. Una idea a la que ens hem d’habituar: que la interficie d’ús no sigui la del nucli del sistema, sinó alguna d’afegida a sobre, com una capa.

Programari lliure. Sí, però proporcionat per alguna empresa. El programari lliure permet un ús autònom del programari però això requereix la feina d’especialistes. Si el programari lliure havia de ser per fugir dels grans proveïdors de programari s’està veient com les implementacions més exitoses les fan empreses que treballen per a les biblioteques que no tenen bricoladors o que no volen dedicar el seu temps al bricolatge (aquí ho fa GreenData amb DSpace i amb PMB). [vegeu el debat Commercial Vendors and Open Source Software a la llista NGC4LIB].

Alhora (i deixant les opinions d’en Ramon al marge):

• El mercat de programari de biblioteques continua estant en poques mans i la propietat de les empreses canvia sovint d’empresa inversora (la darrera compra: la de Ex-Libris per part de Leeds Equity Partners, tal com s’anuncia al BTR d’agost.
• La diferència entre els productes nucli és poca, tal com advertia l’informe del JISC comentat aquí tot i que pot no semblar-ho donat els múltiples noms que reben els afegitons (o noves capes) que les empreses preparen pels seus productes (ara mateix, la novetat esta en les eines de cerca integrada tipus Google).
• De moment, i a diferència del que va passar els anys 80 i 90, els programaris de gestió de biblioteques no estan al davant de les interficies millor adaptades al que l’usuari vol o al que està de moda entre l’usuari.

[Dédiée à Marie qui souvent m'ha bien conseillée et qui pas toujours ets suffisamment entendue]

Minimalitats: col·leccions amagades, arxius, una revista, un informe i un llibre

Col·leccions amagades. Interessant el concepte. Les biblioteques durant molt de temps han tingut al cap fer col·leccions, i aquestes es formaven adquirint (per compra, donatiu o intercanvi) el més rellevant d’una matèria donada. Alhora, les biblioteques rebien o acumulaven col·leccions especials, de material que en dèiem menor i al que no hi donàvem o no hi podíem donar importància. Ara, amb els programes de préstec interbibliotecari consorciat i les compres consorciades, els materials més rellevants d’una matèria els té tothom a l’abast i la seva importància disminueix mentre que les col·leccions especials incrementen en importància. Les col·leccions especials són les properes candidates a ser digitalitzades, perquè són les que atrauran usuaris a les biblioteques. Col·leccions amagades en diuen. Vegeu el programa d’ajuts de més de 4M$ del Council on Library and Information Resources (amb finançament de la Andrew W. Mellon Foundation) que té per objectiu identificar i catalogar col·leccions especials amagades per tal que les catalogacions locals puguin ser a posteriori agregades o federades per tema. Digitalització d’arxius. La Vanguardia del 16/06/08 i sota el títol “EL GOBIERNO DIGITALIZARÁ LOS ARCHIVOS NACIONALES” publica la notícia que el Consell de Ministres del 13.06.08 ha aprovat el Plan de Digitalización y consulta en red de los fondos documentales de los Archivos Nacionales. Segons la nota de premsa ressenyada també a altres fonts el Plan contempla una sèrie de mesures per difondre i donar accés a fons documentals dels arxius, mesures que s’estructuren a l’entorn de 4 eixos: normalització, preservació, difusió i millora, i, construcció d’infrastructures. La intenció és fer una avant projecte de llei que estableixi pautes i principis de normalització arxivístics. Alhora:

• s’elaborarà un Programa General de Digitalización per incrementar les BBDD digitals i pel 2008 es preveu la digitalització d’uns 40M d’imatges (els 11 arxius estatals tenen 260 km de documents, la digitalització completa suposarien 4 bilions d’imátges).
• Inclourà un Programa Intensivo de Descripción de les imatges digitalitzades i pel 2008 es preveu incrementar 1M de registres.
• Té altres objectius com la difusió del Portal de Archivos Españoles (PARES) i crear un Programa de Ayudas a Proyectos Archivísticos al que hi podran concórrer institucions privades sense afany de lucre (bisbats, fundacions i arxius privats, etc.)

Una revista. Sota el críptic nom de Code4Lib Journal s’hi amaga una revista en línia i gratuïta que sobretot tracta d’automatització de biblioteques, ús de la tecnología per millorar els serveis bibliotecaris i de catalogació. “Code4Lib és més que una revista, és una comunitat de persones lliurement federades solucionadores de problemes que treballen a biblioteques i que usen els ordinadors per solucionar problemes de les biblioteques”. El grup va iniciar les seves activitats el 2003 a partir d’una llista de distribució: NGC4LIB@LISTSERV.ND.EDU, Next generation catalogs for libraries, llista de la que haurem de parlar algun dia d’aquests. Al 3r núm. de la revista hi trobareu articles com:

• Alternative Solutions for Off-Campus Authentication / Rebekah Kilzer, Elizabeth L. Black and James Muir
• Distributed Version Control and Library Metadata / Galen M. Charlton
• The Planets Testbed: Science for Digital Preservation / Brian Aitken (HATII), Petra Helwig (NANETH), Andrew Jackson (BL), Andrew Lindley (ARC), Eleonora Nicchiarelli (ONB), Seamus Ross (HATII)
• Bringing Sheet Music to Life: My Experiences with OMR / Andrew Bullen
• Building an Archival Collections Portal / Terry Catapano, Joanna DiPasquale, and Stuart Marquis
• Developing an Academic Image Collection with Flickr / Jeremy McWilliams
• Making Patron Data Work Harder: User Search Terms as Access Points? /Jason A. Clark
• Collecting Virtual Reference Statistics with an IM Chat-Bot / Mason R.K. Hall
• WordPress as a Content Management System for a Library Web Site: How to Create a Dynamically Generated Subject Guide / Joshua Dodson

Un informe: “Evaluation of the JISC UK LOCKSS Pilot” (maig del 2008) el signen Pete Dalton i Angela Conyers de Evidence Base, un grup de la Library and Learning Resources de la Birmingham City University. L’informe té 47 p. i trobareu el resum executiu a les p. 3-4. Es descriu el projecte pilot UK LOCKSS. Algunes parts són, al meu entendre importants. Per exemple, les exposades al cap. 4 segons les que importants editors de NESLi2 (el marc de compres consorciades del Regne Unit d’Anglaterra) no s’han afegit a LOCKSS; una mica menys del 30% del contingut de NESLi2 estaria a LOCKSS. També les conclusions finals (cap. 8) que inclouen recomanacions per la UK LOCKSS Alliance. La meva, de conclusió, és que la preservació de les revistes e- no està solucionada i que fer-ho suposarà per les biblioteques un cost que en general (encara) no estan pagant. Sumari de l’estudi:

• 1, introducció;
• 2, el LOCKSS;
• 3, el servei tècnic de suport;
• 4, l’abast del LOCKSS;
• 5, la negociació de NESLi2 amb els editors;
• 6, el nivell d’implicació de la comunitat;
• 7, la sostenibilitat de la UK LOCKSS Alliance;
• 8, conclusions.

Un llibre. Una recomanació de lectura no bibliotecària, un llibret preciós, una metàfora sobre la vida a partir d’una escapada de vacances que fa un pare amb el seu fill (o, més aviat, un fill amb el seu pare). Glossat per l'Enrique Vila-Matas i en Joan de Sagarra. És: La isla / Giani Stuparich (ed. Minúscula), molt poques pàgines, col. Paisajes narrados 23, ISBN: 978-84-95587-39-8, 12,50€.

Per estar al dia: la tasca de Charles W. Bailey, Jr.

Charles W. Bailey Jr. és un actiu activista en l’OA. Té una publicació, Open acces and libraries que és altament recomanable per la seva claretat i concisió. Lloable és la seva tasca en l’edició de bibliografies com la Scholarly Electronic Publishing Bibliography i la The Electronic Theses and Dissertations Bibliography, La Scholarly Electronic Publishing Bibliography està en la seva 72a versió i ressenya uns 3.250 articles, llibres i altres fonts, en anglès, útil, segons l’autor, “per entendre els esforços d’edició científica electrònica”. Les citacions tenen enllaços a les fonts que són OA. A la p. web s’hi pot trobar el contingut agrupat per matèries, una edició acumulada anual imprimible en pdf , els nous recursos en forma de Weblog, un directori de recursos web i un lloc on fer cerques de la bibliografia. Els epígrafs generals de la bibliografia són:

1. Temes econòmics
2. Llibres e-
3. Revistes e-
4. Obres generals
5. Temes legals
6. Temes bibliotecaris
7. Nous models d’edició
8. Temes editorials
9. Repositoris
10. Annex: bibliografies relacionades
11. Annex: sobre l’autor
12. Annex: estadístiques sobre la bibliografia

Els recursos web estan agrupats en els epígrafs següents: catalogació i metadades, biblioteques digitals, llibres e-, revistes e-, edició electrònica en general, imatges, temes legals, preservació, editors, repositoris, SGML i estàndards relacionats. La Electronic Theses and Dissertations Bibliography, està a la seva versió 2. Les citacions ho són d’articles, ponències de congressos i altres fonts (sempre en llengua anglesa) sobre TDE (tesis doctorals e-).

Correm contents

[Dedicat als que dediquen hores diurnes i nocturnes a posar-se al dia i a atrapar la feina] Correm contens, així en dèiem als ‘Current contents’ de l’ISI quan eren en paper. Després van venir els butlletins de sumaris, les BBDD de sumaris e- (com la del CBUC o DIALNET) o els TOC’s dels editors. Eines totes aquestes que permeten estar al dia. A vegades, algun producte especialitzat com la JAL Guide to the professional literature de la que vam parlar a aquest blog fa no gaire. Ara volem fixar l’atenció en Current Cites. Current Cites té Roy Tennant com editor i que és un butlletí electrònic mensual en el que es citen i comenten uns 8-12 articles o informes molt seleccionats. Els ressenyadors del CC de maig són: Charles W. Bailey, Jr., Susan Gibbons, Brian Rosenblum i el mateix Roy Tennant. Es pot subscriure per correu e- i per RSS. Feu la subscripció. No costa i val la pena. Encara que no tot el que es ressenya us interessa, els textos que s’hi mencionen i els comentaris que s’hi fan valen sovint la pena. Com a mostra, les citacions (no els comentaris) del CC d’abril d’enguany:

• 7 Things You Should Know About Flickr Washington, DC: EDUCAUSE Learning Initiative, February 2008. (http://connect.educause.edu/Library/ELI/7ThingsYouShouldKnowAbout/46186).
• Statement of International Cataloging Principles (Draft) The Hague, Netherlands: International Federation of Library Associations and Institutions, 10 April 2008.(http://www.ifla.org/VII/s13/icc/principles_review_200804.htm).
• Darnton, Robert. "The Library in the New Age" The New York Review of Books 55(10)(12 June 2008)(http://www.nybooks.com/articles/21514).
• Harley, Diane, Sarah Earl-Novell, and Sophia Krzys Acord, et. al.Assessing the Future Landscape of Scholarly Communication: An In-depth Study of Faculty Needs and Ways of Meeting Them (Draft Interim Report) Berkeley, CA: Center for Studies in Higher Education, University of California, Berkeley, Spring 2008.(http://cshe.berkeley.edu/publications/publications.php?id=300)
• Harnad, Stevan. "The Two Forms of OA Have Been Defined: They Now Need Value-Neutral Names" Open Access Archivangelism (3 May 2008)(http://openaccess.eprints.org/index.php?/archives/400-The-Two-Forms-of-OA-Have-Been-Defined-They-Now-Need-Value-Neutral-Names.html)
• Henty, Margaret. "Developing the Capability and Skills to Support eResearch" Ariadne (55)(April 2008)(http://www.ariadne.ac.uk/issue55/henty/).
• Nadella, Satya . "Book Search Winding Down" Live Search (23 May 2008)(http://blogs.msdn.com/livesearch/archive/2008/05/23/book-search-winding-down.aspx)

Alguns seran (espero!) comentats aquí (s’admeten col·laboracions).

p.d. Pels curiosos: mirar TicTocs, projecte encara pilot del JISC que vol proporcinar (gratuïtament) Tables of Contents (TOCs) de revistes científiques. Ara mateix amb 7,733 revistes, 170,107 articles, de 72 editors.

Per estar al dia: JAL Guide

Ai!, estar al dia. Llegir, tenir temps per llegir, saber què llegir. Hi ha diferents maneres de fer-ho i seguir les recomanacions dels amics no és pas la pitjor. Però, a vegades, i potser per seguir un camí propi i no adotzenat, val la pena seguir o clavar un cop d’ull a algunes de les bibliografies sistemàtiques que la nostra professió ofereix. Una de les més conegudes és la secció “The JAL Guide to the professional literature” que es publica a cada número del Journal of Academic Librarianship. Els darrers els signen Laura Reiner i Allen Smith. L’objectiu de la guia és subratllar els articles, llibres, p. web considerats importants per als bibliotecaris universitaris. Només ressenyen textos en anglès. De cada article en fan una breu ressenya o n’extreuen algun fragment del resum. Els articles considerats de + interès els assenyalen amb un ombrejat. Les seccions fixes de la JAL Guide: arxius, catalogació i classificació, censura i llibertat intel·lectual, gestió de la col·lecció, conservació i preservació, propietat intel·lectual, BBDD, biblioteques digitals, llibres e-, revistes e-, recursos e-, emprenedoria, informació governamental, educació superior, política de la informació, tecnologies de la informació, biblioteconomia, marketing, museus, OPACs, privacitat, serveis de referència, fonts de referència, comunicació erudita, serveis especials, estudis d’usuaris, www. Buf, però va la pena. Sempre s’hi troba alguna cosa que pot il·luminar la nostra feina i proporcionar-nos aquests estranys (i escassos, ai las!) moments de plaer derivats de la lectura d’alguna cosa intel·ligent.