La Fundació Jaume Bofill vol “afavorir el
coneixement crític de la nostra societat per contribuir a la seva transformació
fins assolir una societat més justa on les desigualtats hagin estat eradicades”.
La Fundació Bofill fa una feina exemplar que cal seguit de prop, especialment
pel que fa a temes educatius.
El seu
director –Ismael Palacín- és d’aquelles persones a les que m’agradaria
assemblar-me quan sigui gran: intel·ligent, ben preparat, devot d’una bona
causa i d’un bon humor impertorbable. Un candidat ideal, doncs, per acompanyar
el Glop de cervesa d’abans de l’estiu.
Ismael
Palacín no va parlar gaire de les biblioteques, va parlar sobretot de l’escola
i de l’aprenentatge. Jo crec que té lògica. Les biblioteques som sempre
instruments d’alguna cosa. Per entendre les biblioteques has d’entendre “la cosa”.
En aquest cas, si “la cosa” és l’ensenyament o l’escola, la pregunta és, calen
biblioteques escolars?
La
resposta és que no. No calen biblioteques escolars si l’ensenyament és
totalment regulat i l’escola no es preocupa de gaire més que de ‘seguir’ els
llibres de text (un 70% del professorat declara que els únics llibres que els
calen són els de text, segons informà Teresa Mañà). La biblioteca escolar és,
per a l’escola catalana actual (estem generalitzant), una eina estranya, un
element contracultural. És un oasi de llibertat en un espai educatiu totalment
reglat, és pe tant, un ens estrany que no pot créixer ni desenvolupar-se (i
justament aquests ha estat el cas de les biblioteques escolar: institucions
quasi inexistents, per innecessàries, en el sistema educatiu català actual).
Visió
pessimista? No. Perquè? Doncs per què l’aprenentatge en els propers anys canviarà
(ha de canviar). La docència estarà menys enfocada al control i perdrà pes
respecte l'aprenentatge. Ensenyar serà crear aprenentatge, I, en quines
circumstàncies s’aprèn? Els avanços en les ciències cognitives donen respostes
noves i ens diuen que el que genera aprenentatge profund és el que es fa en
grup, el que va associat a una càrrega emocional, el que comporta esforç, el
que suposa un repte, el que respon a les inclinacions personals...
L’accent
fins ara ha estat posat en el “què aprens”, i cada vegada més es desplaçarà cap
a on aprens, com aprens, amb qui ho fas, quan i per què. En aquest context
l’escola pot passar a ser una plataforma d'iniciatives i dispositius i el
mestre un proveïdor d'itineraris de continguts, un expert en processos
d'aprenentatge. En un context així, l’escola ha de tenir biblioteca ja que la
biblioteca no seria un element ‘contra natura’ de l’escola sinó una part
essencial. L’escola serà tota ella una gran biblioteca.
Aquesta
va ser la principal cosa que vaig aprendre de la xerrada de l’Ismael. No pas la
única.
Un
argument més a favor de la biblioteca és el paper d’eficiència escolar que pot
tenir, ja que l’educació personalitzada no es pot fer en base a mes
professorat, i, llavors, només es pot fer a través de coses que poden passar a les
biblioteques.
La
darrera sobre els bibliotecaris. Palacín va afirmar que enveja el nostre
sector, el seu dinamisme, la capacitat de reinvenció i la consciencia oberta dels
bibliotecaris. Els assistents i vèiem de forma menys optimista, però les
mirades exteriors valen. Per Palacín, els canvis profunds -la innovació- no poden
provenir ni del nivell micro (individual), ni del nivell macro
(l’administració); ve del nivell ‘mezzo’, del nivell professional, de l’espai
que “no viu emborratxat pel poder ni esclavitzat pel dia a dia”
Algunes
aportacions del debat que em van sembrar d’interès
- La gent aprèn al marge de l'escola / Daniel Cassany
- Les biblioteques han tingut la pressió de la ciutadania que les ha forçat a canviar, el canvi no ha estat un canvi reflexionat / Glòria Pérez
- El model d'èxit d'escola és Finlandia, però a Finlàndia no hi ha b escolar sinó una política de col·laboració entre biblioteca publica i escola.
- Les biblioteques han de ser un lloc on es desenvolupi una actitud a favor de l'aprenentatge / I. Palacín
- Avui l’escola iguala, i quant surts de l’escola, la societat desiguala. La biblioteca és un igualador social
- En el futur caldrà acreditar competències informacionals i ho haurà de fer algú. Aquest algú pot ser la biblioteca.
