Quines són les febleses que avui debiliten les biblioteques de Catalunya?
Al meu entendre, les principals són tres:
- unes biblioteques escolars mancades de model,
- la desigualtat territorial en els serveis de biblioteca pública i
- la separació encara massa alta entre arxius, biblioteques i museus.
El
principal punt negre de les biblioteques a Catalunya és, segurament, el de les
biblioteques escolars i d’ensenyament secundari. Aquestes biblioteques no han
experimentat en aquests darrers trenta anys les millores equivalents a les de
les altres biblioteques. Durant molt de temps, el model de biblioteca escolar
del Departament d’Educació no va ser (o no va poder ser) fer una biblioteca a
cada escola, i va decidir fer centres de recursos comuns que havien de servir
per a més d’una escola. La idea era, sens dubte, benintencionada i probablement
bona, però amb el temps s’ha demostrat ineficaç.
Més
recentment el mateix departament va posar en funcionament el programa
«punt.edu», que pretenia refer el camí dotant les escoles de recursos
documentals i, sobretot, de personal per a les biblioteques escolars. El
programa «punt.edu» va néixer tard i va comptar amb pocs mitjans, però era un
pas en la direcció encertada. Lamentablement, en el marc de recessió econòmica
actual, el programa ha quedat sense recursos.
La
biblioteca escolar no està en el nucli del sistema educatiu català, malgrat la
importància que té, juntament amb el foment de la lectura, en la formació
integral de les persones, l’èxit escolar i l’alfabetització en l’ús de la
informació. El fet que ens estiguem endinsant en la societat «informacional»
(el terme és de Manuel Castells) hauria de fer-nos veure que la democràcia i
l’equitat només es podran estendre entre ciutadans capaços d’accedir,
comprendre críticament i usar proactivament la informació. Aquestes capacitats
han de començar a fomentar-se a l’escola i a través de la biblioteca escolar.
L’accidentada
història del nostre país ha fet que el que va ser concebut unitàriament —la
Xarxa de Biblioteques Populars— fos disgregat per les dues dictadures que vam
patir en el segle XX. L’actual Llei de Biblioteques considera que les
biblioteques públiques són serveis municipals; que s’organitzen en xarxes
«regionals» (comarcals o provincials), i que, juntament amb serveis nacionals
de suport, formen el conjunt organitzat de serveis que configura el Sistema de
Lectura Pública de Catalunya.
A
efectes pràctics, però, a molts municipis els ha costat assumir el servei
bibliotecari com a propi, i les biblioteques difícilment haurien assolit el
nivell d’excel·lència que se’ls atribueix si no haguessin comptat amb el suport
de les xarxes de les diputacions. Tanmateix, el resultat és desigual perquè aquest
suport no és homogeni en el territori català, i, en conseqüència, els serveis
bibliotecaris d’algunes províncies tenen una extensió i una qualitat superiors
a les de la resta. A això se suma el fet que, malgrat haver estat assenyalat per
tothom com un punt feble, en aquests anys no s’ha aconseguit coordinar les
diferents xarxes en un únic sistema. Al sistema de biblioteca pública de
Catalunya li falten peces clau, com el catàleg col·lectiu, acords de préstec
entre xarxes o la inspecció de biblioteques.
I
una darrera feblesa, que potser no és pas la més important. Els darrers anys han
estat de redreçament i de construcció en el sector de la cultura, qui ho
dubta?, però les diferents realitats culturals han crescut separadament, i no
s’han creat aliances ni sinergies. Sempre ha estat així, podem dir, amb el
sector de la música treballant aïlladament del dels museus, i el dels arxius
separat del de les biblioteques. És cert, però la digitalització de la
informació i el seu consum a través de la xarxa estan configurant una realitat
que provocarà uns canvis que difícilment podem preveure. En sabem dues coses
amb certesa, però: que seran profunds i que tendiran a fer confluir a la xarxa el
que fins ara havien estat realitats separades.
Aquest post és el 3r fragment de la
meva contribució a la Nadala de la Fundació Carulla d’enguany: “Biblioteques.
De l'Escola de Bibliotecàries al llibre electrònic”. El llibre ressegueix
el que han representat les biblioteques a Catalunya des de fa 100 anys quan va
crear-se l’Escola de Bibliotecàries fins avui dia. El llibre abraça l’empenta
de la Mancomunitat de Catalunya (amb la creació de la xarxa de biblioteques
populars, la Biblioteca de Catalunya i l’escola esmentada), l’època franquista,
la represa democràtica, l’evolució recent que han tingut les biblioteques
municipals i les de recerca i la lectura digital. Sota la meva coordinació, hi
han escrit Assumpció Estivill, Teresa Mañà, Lluís Agustí, Cristóbal Urbano,
Núria Ventura, Carme Fenoll, Reis Fontanals, Marga Losantos, Laura Borràs i jo
mateix.
