OCLC

Javier Guallar. En marzo pasado fuiste elegido miembro del Consejo global de OCLC. Sabemos de las gigantescas dimensiones de esta organización de 27.000 bibliotecas en 127 países, pero ¿qué influencia está teniendo sobre las bibliotecas españolas?

OCLC fue un consorcio más de los muchos que se crearon en los Estados Unidos y en Europa en los años 70 alrededor de la automatización de los catálogos de las bibliotecas. La motivación era el ahorro de costes en catalogación y automatización y aquella aceleración de la cooperación propició que surgieran múltiples entidades cooperativas, algunas de las cuales continúan existiendo a pesar de que otras muchas han desaparecido.

No existen ya la ejemplar PICA de Holanda ni los consorcios regionales del Reino Unido, pero en los países nórdicos han perdurado estructuras cooperativas de catalogación y de catálogos colectivos sobre las cuales a veces se han sustentado los consorcios de compras digitales actuales. En los EUA, OCLC tomó preeminencia en el proceso cooperativo de catalogar por copia. Esto sustentó a OCLC económicamente y permitió a las bibliotecas norteamericanas completar sus procesos de reconversión de catálogos con plazos y costes mejores que lo que han podido hacer las de otros países.

Lo mejor del crecimiento de OCLC por encima de otros consorcios o redes de bibliotecas, es que no ha sido a costa de la desaparición de los que quedaban atrás en dimensiones o de la no creación de nuevas entidades organizativas. Quien observe la realidad asociativa y consorcial norteamericana descubrirá una enorme cantidad y variedad de instituciones cooperativas que coexisten con OCLC y que lo hacen a veces con servicios paralelos de catálogo colectivo y préstamo interbibliotecario.

Su preeminencia en el suministro de catalogación por copia la ha convertido en un monopolio de facto y así ha sido percibida en algunas partes del mundo y, concretamente, en la Europa no anglosajona, España incluida. En los EUA ha habido un fuerte debate debido a cambios sobre las condiciones de uso de los registros de WorldCat. Yo mismo en el pasado me he sentido maltratado por una organización que se reclamaba hija de las bibliotecas y actuaba con la insensibilidad y rigidez que atribuimos a las empresas multinacionales.

Pero es una organización de grandes aciertos. Presta servicios a las bibliotecas con la copia de registros, tienen un préstamo interbibliotecario a escala internacional y la red virtual de referencia bibliográfica Question Point, distribuye software específico para bibliotecas como Content.dm, mantiene Dublin Core... Pero su función más importante es la de hacer de escaparate para las bibliotecas a escala mundial. WorldCat, que tenía unos “escasos” 40 millones de registros bibliográficos hace unos pocos años, reseña hoy casi 200 millones con noticias bibliográficas de todo tipo de documentos y procedentes de bibliotecas, archivos y museos. WorldCat exhibe al mundo los contenidos de las instituciones de la memoria y hace que, sin esfuerzo por parte de éstas, sus documentos aparezcan en la Red cuando se hacen búsquedas globales.

Recientemente ha tomado la decisión de internacionalizarse, esto quiere decir que ha abierto de forma decidida su gobierno a bibliotecas no estadounidenses y que quiere reorganizarse para ser una organización global. A mi entender las bibliotecas necesitamos organizaciones internacionales fuertes. Necesitamos asociaciones profesionales, entidades cooperativas y empresas suministradoras de servicios a escala global porque muchas de las batallas del futuro se librarán en la arena de lo global. Otras batallas serán en el terreno de lo local, y por esto hemos de aprovechar las oportunidades que puedan presentarse para influir desde nuestro punto de vista y situación en organizaciones internacionales. Cuando me presenté como candidato para el Consejo global de OCLC fue con esta intención.

De una entrevista de Javier Guallar a Lluís Anglada que aparece en el último número de El profesional de la Información (vol. 19, n. 5, setembre-octubre 2010) que tiene por tema central "Cooperación de bibliotecas en red".

Post scriptum:

Estos días OCLC vuelve a ser noticia entre los medios profesionales. Hace poco se conoció que la empresa SkyRiver se ha querellado contra OCLC por considerar que esta ejerce condiciones monopolísticas sobre el uso de los registros catalográficos. Jesús Tramullas lo resume en su blog del pasado 17 de agosto.

Creo que el debate tal como se está planteando es muy norte-americano y no entraré en él. Solo comentar que la entrada de OCLC en el mercado de la automatización de bibliotecas con WorldCat Local y WorldCat Navigator sentó muy mal a algunas empresas del sector. Añadir que SkyRiver es una empresa creada recientemente por Innovative Interfaces Inc. una de las grandes del mercad de los sistemas integrados de gestión bibliotecaria.

Data assenyalada per assenyalar 2 novetats

La representació numèrica de la data del dia d’avui (10.3.10) és juganera. Ho és prou com perquè regalem als lectors d’aquest bloc amb dos enllaços juganers també.

El primer us durà a Shelf Browse que és un producte de Library Thing for libraries. El podeu veure en funcionament a High Plains Library District, és lleig amb ganes, però ensenya els llibres al prestatge (pensant en els llibres al prestatge és com a mi em van ensenyar classificació; menys conceptes moderns a la boca i més al cap, ens calen a l’ofici).

El 2n us durà al número de març de l’American Libraries que ara podeu llegir en línia. Val la pena anar i mirar-se com l’ALA ha posat el seu ‘magazine’ en línia. Perquè emfatitzo això de magazine?, doncs perquè quan parlem de que hi ha moltes revistes digitals ens estem referint normalment) a ‘journal’, és a dir revistes erudites amb articles de certa extensió. Els magazines (o revistes de quiosc) són diferents que els journals (o revistes científiques), tenen unes finalitats diferents, es llegeixen diferentment i necessiten, per tant un ‘apardor’ diferent i un programari de visualització diferent.

Va, regaleu-vos una bona estoneta i passegeu-vos 5 minuts pel LTxL o pel nou ALm.

(per cert, l’AL continua de moment fent-se en versió impresa i és descarregable també en pdf)

Buscar, refinar i descobrir

Avui que el meu fill Manel m’ha fet l’exposició del seu treball de recerca sobre els tòpics de la publicitat, és bo recordar que hi ha anuncis que il·luminen. Ho era el d’aquell metacercador (quin era?) que s’anunciava dient que el que ell feia no era buscar sinó trobar. Ho és el del fullet d’AquaBrowser Library del que vaig parlar una mica ara farà un any.

AquaBrowser, segons la propaganda, busca, refina i descobreix. Parlem-ne:

• Busca al catàleg, i això ho fa com qualsevol altre OPAC, però pot buscar també altres recursos de la biblioteca (dipòsits, per exemple) o recursos electrònics subscrits.
• Refina la cerca, i això cal si la cerca és una metacerca. Si busquem a més d’un lloc alhora, si barregem llibres del catàleg (monografies) amb articles d’un dipòsits (una part component) cal que tiguem la possibilitat de separar la cerca per format.
• Descobreix recursos, i això ho fa suggerint documents que relacionats amb els buscats indicant els que hi poden estar associats, variacions d’escriptura del terme usat a la cerca, traduccions del terme, termes relacionats a través del sistema d’alfabètic de matèries i els que en diuen camins de descoberta. Millor veure en un cas en viu com pot ser a la biblioteca de Koldo Mitxelena de la Diputació foral de Gipuzkoa.

AquaBrowser se sobreposa als sistemes automatitzat més tradicionals com poden ser-ho Horizon, Millennium, Unicorn o Virtua. AquaBrowser és un producte de Bowker, empresa especialitzada en l’edició dels repertoris d’ISBN i que va ser rebutjada a Espanya per fer l’ISBN espanyol, cosa que ara fa (probablement pitjor) l’Agencia Española del ISBN. Bowker té també el producte Syndetic Solutions que enriqueix els catàlegs tradicionals amb continguts com les cobertes dels llibres, la seva taula de sumari, revisions...

Segons nota de premsa del passat 22 de gener, Cambridge Information Group (CIG), (la companyia mare de Bowker) i ProQuest han invertit diners en la meva estimada LibraryThing per que Bowker pugui vendre internacionalment LibraryThing for Libraries (LTFL). LTFL és una ‘capa’ o ‘pell’ que se sobreposa al OPAC i li proporciona una interficie més poderosa i més web 2.0 (amb tags, recomanacions, crítiques, suggerencia de traduccins i altres edicions...)

Post escriptum. Pels que seguiu aquest blog fins arribar a quí, però no el llegiu prou com per seguir els comentaris que s'hi fan, orientar-vos cap als fets a la darrera entrada amb aportacions d'interès sobre si les biblioteques són o no lloc. Entre les aportacions, una d'estelar, la d'en Pep Mates comentant com, malgrat els esforços dels bibliotecaris d'estendre els espais de les biblioteques més enllà de les seves parets el Ministeri de Cultura s'entesta en no deixar sortir els serveis biblitecaris fora de les parets de les biblioteques. Llegiu-ho a 'Contra les biblioteques'.

I encara sobre el mateix tema. Recomanable del tot (i en català) l'article de Jeffrey Pomerantz i de Gary Marchionini "The digital library as place". Journal of documentation, Vol. 63, Núm. 4 (2007), p. 505-533. Sobre espais (físics i virtuals), bo i en català. Per anar-hi, cliqueu aki.

Sistemes integrats per a biblioteques de programari lliure / Ramon Ros

Outsell és una consultora especialitzada en el món de la informació, editorial i educació. Entre altres coses analitzen i fan informes sobre l’estat d’alguna tecnologia o sector de mercat i en fan recomanacions per a les organitzacions que podrien aprofitar-se’n.

En aquest cas, sota el nom “Open Source Integrated Library Systems – Changing the Landscape” han fet un estudi que es centra en el programari lliure per a biblioteques que podria reemplaçar el clàssic sistema integrat (ILS), propietari.

L’informe (de 21 pàgines i del qual no en poso l’enllaç ja que no està disponible gratuïtament) està adreçat a tot aquell que no tingui un coneixement previ de l’estat dels ILS i les empreses que els desenvolupen. Així doncs, comença fent una explicació de què és el programari lliure i quins avantatges i inconvenients té. I es que explicar el terme “free” (lliure o gratis) a un anglosaxó pot ser difícil. Per a que s’entengui posa un exemple que m’ha fet gràcia: diu que el programari lliure és “free as a bird, not as free beer”, o sigui lliure (free) com un ocell, no com la cervesa gratis (també free).

Per ells, l’avantatge més important del programari lliure és el seu model de desenvolupament, el fet de que les millores i la direcció del programa no estigui lligat a la decisió d’una empresa basada en el rèdit comercial que en pot treure o en altres estratègies de negoci.

Altres avantatges que destaquen són:

• La flexibilitat del programa amb actualitzacions freqüents.
• El fet de que la biblioteca que l’usa n’és propietària de la còpia i hi té accés complet al codi.
• La comunitat de programadors que comparteix idees i dubtes.
• El programari és gratis.
• Es pot modificar.
• Es poden compartir les millores o modificacions amb altres usuaris.

També destaquen avantatges del programari propietari:

• No cal tenir personal especialitzat a casa.
• Tenir una relació comercial amb una empresa que proveeix serveis pot encaixar molt bé amb el model organitzatiu d’algunes biblioteques.

De l’estudi estadístic que han fet amb 295 respostes sobre l’ús d’aquest programari o la intenció d’usar-lo, en treuen algunes conclusions, com:

• S’utilitza més en biblioteques públiques i acadèmiques i no tant en organismes més oficials, probablement per la “llibertat” que tenen les primeres de orientar les seves estratègies tecnològiques.
• Els motius que pesen més a l’hora de considerar el programari lliure són (en aquest ordre): la possibilitat d’adaptar-lo, el cost i la frustració amb les empreses comercials.
• Koha és el sistema escollit com a millor dins el programari lliure. Això cal entendre-ho en un sentit ampli, en el del promig de les respostes i d’organismes.

Els sistemes que apareixen a l’informe són:

• Koha (el més usat al món en nombre d’instal·lacions).
• Evergreen (sobretot per a consorcis de biblioteques).
• OpenBiblio
• VuFind (No és un sistema integrat pròpiament sinó una millora de l’OPAC).
• Drupal (De cap manera és un sistema integrat, sinó un sistema sobre el que es poden construir sistemes d’informació, de biblioteques o no).
• PMB

Finalment, fan unes recomanacions per als gestors que hagin de prendre una decisió sobre un sistema integrat:

• Saber que volen els nostres usuaris.
• No deixar-nos portar pel que fa un programa sinó pel que volem nosaltres. En funció d’això escollir.
• Tenir en compte les necessitats de personal informàtic per cada opció.
• Tenir en compte la comunitat d’usuaris de cada programa.
• Investigar cada opció de compra i, en el cas del programari lliure, també les empreses que poden donar suport a aquesta solució.

En la meva opinió, l’article és molt descriptiu i no entra en gaires valoracions sobre una o altra opció, molt neutre, fa un sondeig d’opinió i l’expressa tal qual. Això està bé. És molt difícil en el debat programari lliure/propietari trobar gaires opinions que no es decantin efusivament cap a un costat o cap a l’altre. Una mica com a conclusió i també el que en penso jo: el programari lliure com a substitut del sistema integrat propietari està prenent força i ocupa ja un lloc important. Ara bé, a l’hora d’escollir cadascú ha de mirar bé quina opció lliga millor amb els seus objectius i amb l’estratègia de la seva organització.

Ramon Ros

Els programaris de gestió de biblioteques vistos pels bibliotecaris

Fa quasi un any parlàvem dels informes de Marshall Breeding sobre automatització de biblioteques i concretament d’un de nou sobre les percepcions dels clients respecte les empreses de programari de gestió de biblioteques (ILS). Acaba de sortir una nova edició de l’informe: Perceptions 2008: An International Survey of Library Automation.

Es processen aquesta vegada unes 1.500 respostes procedents de 51 països però amb un predomini quasi absolut de països anglosaxons (EUA; UK, Canadà i Austràlia). El qüestionari tenia 5 preguntes:

• Com de satisfeta està la biblioteca de l’ILS actual?
• Com de satisfeta està la biblioteca de l’empresa a la que ha comprat l’ILS actual?
• Com de satisfeta està la biblioteca amb els serves de suport al client d’aquesta empresa
• Com és de probable que la biblioteca compri el seu proper ILS a la mateixa empresa?
• Com és de probable que la biblioteca es plantegi implementar un ILS ‘open source’?

L’autor ens adverteix que no cal treure gaires conclusions de l’informe perquè és el resultat d’impressions subjectives. Malgrat tot, i sumant-me a la crida a la prudència de l’autor, passo a donar-ne algunes dades reelaborades des del meu punt de vista. Es dóna informació de 14 sistemes (l’informe del 2007 eren 10) que jo crec que cal dividir en dos grups: programes ILS per a biblioteques individuals i/o petites i programes per a xarxes o biblioteques grans. Aquests darrers jo els conec d’haver-ne sentit parlar i haver vist. És normal, són els que han assolit un nivell que els ha permès internacionalitzar-se. Els altres continuen essent programaris ‘locals’ de la mateixa manera que es poden trobar programes que difícilment traspassen les fronteres estatals a Espanya, França, Alemanya...

Els programaris petits reben només el 20 % de les respostes i els grans el 80%. Entre els programaris ‘petits’, tres reben sempre les millors puntuacions (Polaris, Agent VERSO i Library.Solution) i dos sempre les pitjors. I els ‘grans’? Hi ha el cas de Millennium que ocupa sempre la 4a posició (la 1a entre els grans). La resta (Aleph, Dynix, Horizon, Unicorn, Virtua, Voyager) ocupen posicions en general intermèdies en la taula i en molts casos baixes. Crec que d’això darrer es deriva de la insatisfacció de les biblioteques de la gran concentració del mercat (només set sistemes i en mans de 4 companyies) i sobretot de les operacions de fusió que han fet que moltes vegades productes comprats a alt preu hagin quedat en carrerons sense sortida i sense futur.

Destaca la posició que assoleix el programari ‘open source’ Koha usat a través els serveis comercials de l’empresa LibLime que ocupa moltes vegades posicions en el primer terç de les taules.

Pels molt interessats en el sector, es recomana la lectura dels perfils de les empreses productores dels programaris.

p.d. Dedicat a la Marta que veu l'original de la foto quasi cada dia.

Fet a mida i bricolatge en automatització de biblioteques

O m’equivoco o no he parlat en aquest blog de la Biblio Tech Review. Imperdonable. Amb el subtítol de “latest news updates from the library automation industry” a la BTR no hi trobareu dades, ni estudis, ni articles de reflexió, sinó noticies de biblioteques que han comprat tal o qual sistema, o de noves versions d’algun programari o canvis de propietat d’una empresa. Ho fa des de l’any 2000 i fullejar-la ajuda a tenir una idea de què esta passant al mercat.

Comentant-ne el núm. d’agost amb en Ramon, dèiem que es veuen tres tendències clares en el programari d’automatització de biblioteques: remot, per capes i programari lliure.

Remot. Perquè instal·lar programari quan això comporta problemes i maldecaps? On esta el servidor deixa de tenir importància i, excepte per a sistemes grans, les biblioteques petites o mitjanes poden automatitzar-se a distancia. Això pot ser un servei que facin les mateixes empreses propietàries del programari (ho fa VTLS, per exemple) o consorcis de biblioteques (com el College Center for Library Automation)

Per capes. La desintegració dels sistemes integrats és un fet i avui una entitat pot perfectament usar programaris de 3-4 proveïdors diferents per la seva gestió automatizada. Les funcions clàssiques serien el nucli del sistema a les que s’hi poden afegir les de gestió d’enllaços, metacerca, gestió de recursos electrònics, cerca integrada tipus Google, interfícies diversos de cerca (per a cecs, amb visualitzadors gràfics, etc.), dipòsits d’objectes e-, .... La construcció de les eines d’automatització poden ser una feina de bricolatge. Una idea a la que ens hem d’habituar: que la interficie d’ús no sigui la del nucli del sistema, sinó alguna d’afegida a sobre, com una capa.

Programari lliure. Sí, però proporcionat per alguna empresa. El programari lliure permet un ús autònom del programari però això requereix la feina d’especialistes. Si el programari lliure havia de ser per fugir dels grans proveïdors de programari s’està veient com les implementacions més exitoses les fan empreses que treballen per a les biblioteques que no tenen bricoladors o que no volen dedicar el seu temps al bricolatge (aquí ho fa GreenData amb DSpace i amb PMB). [vegeu el debat Commercial Vendors and Open Source Software a la llista NGC4LIB].

Alhora (i deixant les opinions d’en Ramon al marge):

• El mercat de programari de biblioteques continua estant en poques mans i la propietat de les empreses canvia sovint d’empresa inversora (la darrera compra: la de Ex-Libris per part de Leeds Equity Partners, tal com s’anuncia al BTR d’agost.
• La diferència entre els productes nucli és poca, tal com advertia l’informe del JISC comentat aquí tot i que pot no semblar-ho donat els múltiples noms que reben els afegitons (o noves capes) que les empreses preparen pels seus productes (ara mateix, la novetat esta en les eines de cerca integrada tipus Google).
• De moment, i a diferència del que va passar els anys 80 i 90, els programaris de gestió de biblioteques no estan al davant de les interficies millor adaptades al que l’usuari vol o al que està de moda entre l’usuari.

[Dédiée à Marie qui souvent m'ha bien conseillée et qui pas toujours ets suffisamment entendue]

Satisfacció sobre l’automatització de biblioteques

El Library Journal publica des de fa molts anys i sempre en el seu número del 1 d’abril unes anàlisis del mercat de l’automatització de biblioteques sota el nom de “Automated system marketplace”. El primer que tinc llegit (segons les meves notes) és de 1988 i el signaven Robert A. Walton i Frank R. Bridge. Aquestes anàlisis anuals de la situació i l’evolució del mercat permeten fer-se una idea de les principals tendències del sector i ajuden a fer articles com el de Marina Salse sobre els sistemes de gestió de biblioteques al segle XXI, o el meu sobre 25 anys d’automatització de biblioteques a Catalunya. Els darrers “Automated system marketplace” han estat signats per Marshall Breeding i es basen en informació proporcionada per les empreses que comercialitzen programaris de gestió bibliotecària, tradicionalment coneguts com a ILSs (Integrated Library Systems). Bé, doncs, Marshall Breeding ha adreçat una enquesta no als venedors d’ILS, sinó als compradors: “Perceptions 2007: an international survey on library automaton” L’estudi és especialment adequat ja que el sector ha viscut alguns canvis importants en els anys immediats: fusions de companyies o compra de companyies per altres i aparició de nous productes (gestors d’enllaços i metabuscadors, per exemple. A això cal sumar-hi una perceptible insatisfacció entre les biblioteques respecte el s productes i serveis que reben de les empreses d’ILS, insatisfacció, però, que haurem de tractar en una altra ocasió. M. Breeding va posar en circulació un qüestionari l’agost del 2007 que ha rebut 1.779 respostes, majoritàriament procedents dels Estat Units de Nord Amèrica (1.484), però també d’altres països. Unes 1.000 respostes venien de biblioteques públiques, unes 500 d’universitàries i 53 de consorcis de biblioteques. Les preguntes són 5:

• Com de satisfeta està la biblioteca de l’ILS actual?
• Com de satisfeta està la biblioteca de l’empresa a la que ha comprat l’ILS actual?
• Com de satisfeta està la biblioteca amb els serves de suport al client d’aquesta empresa
• Com és de probable que la biblioteca compri el seu proper ILS a la mateixa empresa?
• Com és de probable que la biblioteca es plantegi implementar un ILS ‘open source’?

Els sistemes mencionats són 10, dels quals n’hi ha 5 (Aleph 500, Horizon, Millennium, Unicorn i Voyager) que jo conegui implementats a Espanya o a Europa. Cal anar a les taules de Breeding, mirar els resultats i fer-les interpretacions que cada u consideri a la llum dels resultats de les enquestes. Les meves són que hi ha més satisfacció amb els productes que amb les empreses i que hi ha una forta insatisfacció envers productes d’empreses que han acabat comprades per altres (Horizon de Dynix, comprada o fusionada amb Sirsi i Voyager de xxxxxxxxxxx comprada per Ex-Libris) ja que aquestes compres de companyies han acabat suposant la no continuació d’ILS en funcionament. La insatisfacció és lògica i comprensible i segurament viscuda en pròpia pell per alguns que em poden estar llegint. Voyager va ser l’ILS triat no fa gaire pel sistema bibliotecari finlandès i Horizon-Corinthian per moltes biblioteques catalanes el 2005 i per la Biblioteca Nacional de Madrid el 2006. Lorcan Dempsey es va fer ressò de l’estudi de Breedins en el seu weblog de 20 de gener (“Library process automation: the ecology of providers”). Val la pena llegir-se’l per tenir la mirada de Dempsey sempre interessant i que sol anar més enllà de l’estricte paisatge bibliotecari. Dempsey ens parla ja no del mercat de l’automatització de biblioteques sinó del Business Intelligence market, ja que algunes tendències que es donen en aquell són paral·leles de les desenvolupades en aquest i sembla recolzar l’opinió de que la competència entre un reduït nombre d’empreses és bo pel mercat. Una part important de frustració entre les biblioteques ha estat la baixa capacitat d’innovació de les empreses tradicionals d’ILS. Aquestes, que els anys 80 van aportar productes que funcionaven a uns preus raonables i que els anys 90 van consolidar i millorar considerablement els seus productes, han estat incapaces entrat el S. XXI de ser els motors de la innovació del programari per a biblioteques. Aquesta ha vingut de fora encara que acabés comprada per alguna empresa del sector com l’open URL de H. Van der Sompel (incorporat per 1a vegada per Ex-Libris), el Content.dm (ara part d’OCLC) o Serials Solutions (actualment de ProQuest). Cal mencionar també alguns resultats notables dels programari open source, de manera clara en l’especialitzat sector del repositoris (DSpace, ePrints o Fedora, per exemple) i encara en forma d’expectativa en el sector ILS tradicional amb el programari Koha i més recentment per l’Evergreen.

Coincidències i similituds

Vaig conèixer la biblioteca pública de Queens perquè va ser una de les primeres en usar el visualitzador de catàlegs Aquabrowser. Pels que no coneguin Aquabrowser, val la pena que l’hi donin una mirada. Podeu començar amb una consulta per a ‘Escher’ i veure tant les variants d’escriptura com les associacions suggerides i, a partir, d’aquí, anar navegant fins que us en canseu.

Però el motiu del comentari no és el visualitzador, sinò una coincidència. Avui s’ha celebrat a la Biblioteca de la Tecla Sala el debat “Biblioteca pública i immigració: una eina per a la incorporació de la nova ciutadania”. Hi parlava el coordinador del programa ‘New Americans’ de la biblioteca de Queens, Sr. Fred J. Gitner. L’he tingut al costat i li he demanat si era la mateixa biblioteca que de forma tant innovadora havia estat de les 1es en l’ús d’Aquabrowser, i m’ha dit que sí. Malgrat no ser el seu tema, coneixia perfectament el visualitzador.

D’aquí hem anat a parlar de programaris de gestió de biblioteques i a l’opció feta per moltes biblioteques catalanes de, després del conseqüent concurs, triar el 2005 el programari Corinthian, programari innovador que, en canvi no va ser capaç de tenir vida en el mercat. El Sr. Gitner ha obert els ulls i m’ha explicat que a ells els va passar el mateix però amb un altre programa, un que es deia Horizon. Passa però que Corinthian i Horizon eren dos noms per al mateix programari. Similituds.