La gestión automatizada de las bibliotecas: de sistemas a plataformas

El Library Journal lleva años publicando por estas fechas un informe que bajo el título de “Automated system Marketplace” informa de las principales novedades en el tema que en los años 80 se llegó a llamar ‘mecanización de bibliotecas’ y que fue más conocido por ‘automatización de bibliotecas’. Pero todo cambia, y el que fuera su autor en los últimos 15 años Marshall Breeding ha pasado a publicar sus informes en el American Libraries Magazine y bajo el nombre genérico de Library Systems Report.

Los informes de Marshal Breeding (reseñados alguna que otra vez en este blog) son un instrumento precioso para estar al día sobre lo que sucede en las compañías que tienen como negocio el hacer programas para gestionar bibliotecas y para conocer los productos que permiten a las bibliotecas actualizarse tecnológicamente. El informe de 2014 fue publicado por ThinkEPI con el título de “Competencia y cooperación estratégica”. M. Breeding mantiene también la página web Library Technology Guides llena de información de interés.

El informe de este año lleva por título Operationalizing innovation y a continuación destaco lo que más me ha llamado la atención.

ILS versus LSP. Tal como sucedió hace unos 10 años con los sistemas tradicionales con respecto los de nueva generación, parece que las empresas del sector han sido capaces de ofrecer unos productos significativamente nuevos con respecto a los anteriores. Los Aleph (ExLibris), Millennium (Innovative) u Horizon (SirsiDynix) –sistemas integrados de gestión o ILSs- se verían definitivamente sustituidos por plataformas de servicios de biblioteca –LSPs-.  Sin entrar demasiado en detalle en sus características, las plataformas de servicio aptas para su uso serian Alma(ExLibris), BLUEcloud (SirsiDynix), Intota (ProQuest), Sierra (Innovative) y WorldShare Management (OCLC).

Nuevas funcionalidades. Las LSP se caracterizarían por permitir la gestión integrada de los recursos impresos y los digitales, y superarían así la necesidad de tener que completar el ILS con un ERM o gestor de recursos electrónicos. Otras características serían la gestión de estadísticas o ‘analitics’ (por ejemplo, para decidir qué revistas se mantienen y cuales se cancelan en función los usos que reciben), una mayor facilidad para gestionar los datos y conectarlos con APs externas, una arquitectura ‘multi tenant’ (es decir, que con una sola base de datos se sirve a diferentes clientes) y el ofrecer el software como servicio (SaaS) y ya no como una aplicación que se compra.

Concentración (1). Las empresas se concentran (en 2014, Innovative adquirió las empresas Polaris y VTLS), y dejando a un lado a los fabricantes de productos muy especializados, parece que el mercado se lo reparten muy pocas empresas (ExLibris, Innovative, OCLC, ProQuest y SirsiDynix). Algunas compañías parecen estar especializadas en mercados ‘regionales’ –la española Baratz aparece en el informe- pero su futuro parece ser acabar formando parte de alguno de los monstruos existentes. A destacar que continúa consolidándose la tendencia, ya presente en años anteriores, de usar sistemas automatizados abiertos a través de empresas que los instalan y mantienen.

Concentración (2). Los clientes se concentran. Los sistemas de gestión de bibliotecas (sean ILSs o LSPs) son cada vez una ‘commodity’ y para las bibliotecas prima la reducción de coste y de esfuerzos, y, por este motivo, de hace tiempo cada vez es más frecuente la compra consorciada de sistemas de automatización. El artículo de Breeding cita casos importantes de compras conjuntas: la de los consorcios Orbis Cascade Alliance (Alma) o LIBROS (WorldShare), o la de Irlanda (Sierra). No es nada casual que la mayoría de ingresos provenga actualmente de las cuotas anuales y no de las nuevas ventas, cuando hace unos años era exactamente a la inversa.

Me ahorro hablar de los Discoveries, que ya lo hice (un poco) en el post anterior.

Para que no sea dicho: el Library Journal continua publicando informes anuales sobre ‘automatización de bibliotecas’ bajo el título genérico de Library Systems Landscape 2015. El de este año lo firma Matt Enis y lleva por título “Managing Multiplicity”

De propina. Marshall Breeding acaba de publicar en el Information Standards Quarterly  (vol. 27, 2015, n 1) un artículo sobre los instrumentos de descubrimiento,  artículo que resume el informe que hizo en febrero de 2015 para la NISO: The Future of Library Resource Discovery

p.d. La foto es de la UC Berkeley Library

Del llibre com a objecte a la lectura com a procés

Les biblioteques que coneixem s’han construït al voltant del llibre (del document), no al voltant de la informació (coneixement) que conté el llibre ni al voltant del procés de llegir. Les hem fet a l’entorn de la informació com a objecte (document) i no de la informació com a procés o de la informació com a coneixement. Cal rellegir a Michael Buckland (“Information as thing”, Journal of the American Society for Information Science, Vol. 42, 1991, No. 5, pp. 351-60), cosa que jo ara no faré.

No hem fet biblioteques a l’entorn de la informació com a procés o de la informació com a coneixement, perquè la informació com a objecte era un mercat prou segur sobre el qual assentar una institució que ha tingut tant predicament i salut com les biblioteques. Per què? Doncs perquè la informació ha estat un be escàs fins fa relativament poc. L’escassetat de la informació no prové de que n’hi hagués poca, sinó que costava accedir-hi. La història de la biblioteconomia i de la documentació és en bona part la història de com construir sistemes d’informació (catàlegs i bibliografies) i d’accés (préstec entre biblioteques i obtenció de documents) als documents.

Si no fos que encara i ha (i potser sempre hi haurà) barreres de cost, avui saber que un document existeix i poder-hi accedir serien accions indistingibles. Deixem a banda el fet que eliminar aquestes barreres té un cost i el paper de les biblioteques en l’eliminació de barreres (que pot consistir en assumir aquest cost, sigui en feina creant espais d’accés obert o pagant drets per poder oferir aquests espais a una comunitat determinada). En aquesta situació, ¿quin valor tenen les biblioteques quan ja no aporten el d’oferir accés al document perquè aquest accés no necessita intermediaris (excepte els intermediaris que assumeixen el cost, cosa que ja hem dit que pot ser el rol de les biblioteques)?

Vendre aigua al desert és fàcil. És fàcil ser una institució que tingui per finalitat proporcionar informació en un entorn en el que l’accés a la informació (no la informació en si mateixa) no és fàcil. Ha estat fàcil fer biblioteques per això i les hem fetes a l’entorn de la informació com a objecte. Ens hem preocupat poc de la informació com a procés o de la informació com a coneixement. Havent-hi el mercat fàcil de proporcionar informació és comprensible que no exploréssim els altres, però, quin serà el nostre valor en un entorn en el que la informació com a objecte estigui a la punta dels dits d’un ordinador, tauleta o mòbil connectats a la xarxa?

Les biblioteques tenen futur com a finançadores de l’accés a la informació i com a creadores i mantenidores d’espais on consumir informació, i en tenen també si sabem endinsar-nos en l’espai verge (per a les biblioteques) de la informació com a procés i sabem aportar-hi valor. Ja no serà el llibre l’objecta al voltant del qual haurem de construir els nostres serveis i sí la lectura o la informació. Els camins no són evidents però val la pena explorar-los

Els 31.000 m2 de la nova biblioteca de Birmingham (en construcció) pivoten no totalment, però si de forma important, a l’entorn de l’experiència lectora i no el llibre. Recomano mirar-se la presentació sobre el projecte que va fer Brian Gambles, Chief Executive, Library of Birmingham Development Trust Podeu seguir-ho en vídeo a la pàgina del OCLC EMEA Regional Council 2012 que va tenir lloc els passats 28 i 29 de febrer

Amb futur no ho sé, però interessant és Copia un servei ja no de llibres e- (n’hi ha tants!) sinó de lectura col·lectiva de llibres amb el llibre digital com a suport de comentaris i converses. Fixem-nos que un dels grans descobriments de les biblioteques públiques catalanes han estat els clubs de lectura. Instruments ben poc tecnològics aquests que pivoten al voltant de la lectura (procés) i no del llibre (objecte). De l’experiència lectora, o de la socialització de la lectura, si voleu, però més a l’entorn de la satisfacció de necessitats psicològiques de la persona que del fet d’oferir llibres escassos un lectors mancats de munició.

Més complicat (i també més interessant) és el que pot sorgir de canviar els hàbits tradicionalment individuals dels investigadors quan comparteixen informació usant les referències bibliogràfiques. Ho va començar a fer Zotero i després Mendeley. Aquest té ara una versió institucional (recolzada per Swets) que permet a la biblioteca oferir alguna cosa més que l’accés a la informació (accés que, ja hem vist, està passant a ser transparent per a l’usuari) i que proporciona als usuaris de la biblioteca espais socials per compartir informació. Podeu rebre el fullet "Where is the library in the digital workflow of research?" si ompliu un senzill formulari.

No m’oblido del ‘vell’ LibraryThing. Si als que anem a biblioteques i a llibreries ens agrada llegir, per què les biblioteques i les llibreries no ens descobreixen llocs com LT? A les biblioteques hi anem a endur-nos llibres en préstec i a les llibreries a endur-nos-els pagant. Hi anem a buscar el llibre com a objecte, però hi anem també a buscar converses sobre els llibres i experiències lectores. Llibres per llegir no ens en falten a casa i malgrat tot visitem biblioteques. .Hi busquem més que llibres, hi busquem experiències a l’entorn de la lectura. Eines com LT ens les proporcionen i promoure-les hauria de ser feina de les biblioteques, perquè és feina de les biblioteques captivar els lectors oferint-los noves sensacions al voltant de la lectura.

Els catàlegs col·lectius han estat (i són encara) instruments de localització i, per tant, d’accés. Però tenen un enorme potencial com a espais socials al voltant de la lectura. Com a generadors de serveis que enriqueixen l’experiència lectora. Ho està fent avui OCLC. O, més ben dit, està intentant-ho fer OCLC amb Worldshare.

Se’n sortirà? Pel be del futur de les biblioteques hauríem de voler que fos que sí.

p.d. La fotografia és meva, feta fa uns dies a una llibreria de vell del davant del Palau de la Música Catalana.