Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris digitalitzacions massives. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris digitalitzacions massives. Mostrar tots els missatges

dimarts, 25 d’agost del 2009

3 sobre Google Llibres

1. La Biblioteca de Catalunya informa que 35.000 llibres del seu fons ja estan disponibles a Internet a través de Google Books / Google Llibres (que ja té cercador en català).

En la roda de premsa el conseller Tresserras inscriu la iniciativa en “l’aposta decidida per la digitalització com a factor de modernització de la cultura catalana” i cita com altres iniciatives de digitalització de la cultura catalana “l’Anella Digital, la visita virtual del MNAC o el web patrimoni.gencat.cat”. La directora de la BC, Dolors Lamarca, cita les iniciatives digitals de la Biblioteca: ARCA, RACO i Padicat. És previst que Google arribi a digitalitzar en els pròxims anys uns 100.000 llibres del fons de la Biblioteca de Catalunya. La nota de premsa no esmenta que l’acord entre Google i la BC va estar a punt de no signar-se degut al posicionament contrari dels responsables de la Conselleria de Cultura de l’anterior legislatura.

2. A una entrevista al diari La Tribune, el director general adjunt de la Biblioteca Nacional de França, Denis Bruckmann, afirmava que “la Bibliothèque nationale de France (BNF) no exclou sumar-se al projecte de Google per digitalitzar llibres, degut al cost elevat de l’operació”. Les negociacions en curs podrien concloure d’aquí uns mesos però val la pena recordar que l’any 2005, quan Google va fer públic el seu projecte de digitalitzacio de llibres, el llavors president de la BNF, Jean-Noël Jeanneney, va encapçalar un moviment europeu de resistència a la inciativa ‘nord-americana’ (de la qual n’ha sortit Europeana). [J-N. Jeanneney va escriure també un llibre anti Google Books: “Google desafía a Europa: el mito del conocimiento universal”; València: Universitat de València, 2007161 p.]. El 2008, la BNF havia anunciat el seu programa de digitalització (300.000 obres en 3 anys). El canvi d’estratègia permetria a la BNF assolir els seus objectius en menys temps i costos. La secretaria d'Estat de la Prospective et du Développement de l'économie numérique, Nathalie Kosciusko-Morizet, ha precisat que això passa ara perquè és arNegretaa que "s’està estructurant el mercat del llibre digital”.

3. A El País de 22 d’agost hi trobem la noticia d’un front comú (Microsoft, Amazon i Yahoo!) per evitar la digitalització de Google. L’octubre del 2008 Google havia arribat a un acord amb associacions d’editors i d’autors per vendre llibres en format digital llibres que en la seva versió impresa no estaven disponibles al mercat. Recordem que Google té dos tipus d’acords: un amb biblioteques i un amb editors. A través dels acords amb biblioteques digitalitza llibres lliures de drets d’autor; normalment doncs, llibres amb molts anys a sobre i, per tant, de relatiu poc interès. A través dels acords amb editorials, Google Books inclou continguts de llibres actualment al mercat, però en aquest cas no ofereix el contingut sencer sinó només d’alguna part de l’obra; des de Google Llibres els internautes poden anar a la pàgina web de l’editorial o la d’una llibreria en línia i comprar el llibre vist de forma parcial. L’acció de Google se centra en un nombre molt important de llibres impresos subjectes encara a drets de propietat intel·lectual (és a dir, relativament actuals), però no disponibles al mercat degut a que les editorials que els van editar no consideren convenient o rendible tornar-los a editar.

Aquestes novetats de Google Llibres em desperten algunes consideracions que faig a continuació:

  1. Els assoliments de digitalització de Googe no haurien estat possibles sense avenços molt importants en la mecànica de digitalització. Al costat del seu famós algoritme de cerca i la intel·ligent utilització de la informàtica distribuïda, Google ha sabut innovar en la mecanització del procés de digitalitzar. Sovint els avenços en una tecnologia més nova arrosseguen avenços també en la tecnologia més vella que volen suplantar. Així la informació l’increment d’informació disponible gràcies als ordinadors ha impulsat millores molt importants en les tecnologies d’impressió.
  2. Tenir accés a desenes de milers de llibres impresos a partir de les seves còpies digitals és fantàstic, però, té gran efecte sobre la gent? L’Ignasi me’n canta meravelles del que troba a la xarxa gràcies a Google Llibres, però l’Ignasi és un especialista en els segles XVII, XVIII i XIX. Deixant a banda els especialistes, els llibres d’autors d’abans del S. XX, els sabríem llegir ara en còpies digitals de les seves edicions contemporànies? El gran públic, ¿no necessitarem sempre una edició contemporània (en redactat, forma i presentació) i, per tant, no usarem obres recreades en lloc de les velles exemptes de drets?
  3. Jo crec que Google vol fer amb els llibres el que ha fet amb els mapes i ser el referent (= la 1a opció de cerca) per la majoria d’operacions que es facin a la xarxa sobre llibres. Ara ja no posem a la xarxa un mapa fet per nosaltres indicant a la gent com venir a la nostra feina, referenciem a la gent a través de Google Maps. Els serveis d’informació i comercials (de venda de cases o d’informació del tràfic) es donen sobre Google Maps i no amb eines pròpies. Quan Google Llibres tingui els continguts (totals o parcials) de tots els llibres que s’han editat al món en qualsevol època, ¿no serà llavors Google Books el lloc web des d’on començar la compra d’un llibre que volem o la localització de la biblioteca que ens el pot deixar?

dimarts, 24 de juny del 2008

Minimalitats: col·leccions amagades, arxius, una revista, un informe i un llibre

Col·leccions amagades. Interessant el concepte. Les biblioteques durant molt de temps han tingut al cap fer col·leccions, i aquestes es formaven adquirint (per compra, donatiu o intercanvi) el més rellevant d’una matèria donada. Alhora, les biblioteques rebien o acumulaven col·leccions especials, de material que en dèiem menor i al que no hi donàvem o no hi podíem donar importància. Ara, amb els programes de préstec interbibliotecari consorciat i les compres consorciades, els materials més rellevants d’una matèria els té tothom a l’abast i la seva importància disminueix mentre que les col·leccions especials incrementen en importància. Les col·leccions especials són les properes candidates a ser digitalitzades, perquè són les que atrauran usuaris a les biblioteques. Col·leccions amagades en diuen. Vegeu el programa d’ajuts de més de 4M$ del Council on Library and Information Resources (amb finançament de la Andrew W. Mellon Foundation) que té per objectiu identificar i catalogar col·leccions especials amagades per tal que les catalogacions locals puguin ser a posteriori agregades o federades per tema. Digitalització d’arxius. La Vanguardia del 16/06/08 i sota el títol “EL GOBIERNO DIGITALIZARÁ LOS ARCHIVOS NACIONALES” publica la notícia que el Consell de Ministres del 13.06.08 ha aprovat el Plan de Digitalización y consulta en red de los fondos documentales de los Archivos Nacionales. Segons la nota de premsa ressenyada també a altres fonts el Plan contempla una sèrie de mesures per difondre i donar accés a fons documentals dels arxius, mesures que s’estructuren a l’entorn de 4 eixos: normalització, preservació, difusió i millora, i, construcció d’infrastructures. La intenció és fer una avant projecte de llei que estableixi pautes i principis de normalització arxivístics. Alhora:
  • s’elaborarà un Programa General de Digitalización per incrementar les BBDD digitals i pel 2008 es preveu la digitalització d’uns 40M d’imatges (els 11 arxius estatals tenen 260 km de documents, la digitalització completa suposarien 4 bilions d’imátges).
  • Inclourà un Programa Intensivo de Descripción de les imatges digitalitzades i pel 2008 es preveu incrementar 1M de registres.
  • Té altres objectius com la difusió del Portal de Archivos Españoles (PARES) i crear un Programa de Ayudas a Proyectos Archivísticos al que hi podran concórrer institucions privades sense afany de lucre (bisbats, fundacions i arxius privats, etc.)
Una revista. Sota el críptic nom de Code4Lib Journal s’hi amaga una revista en línia i gratuïta que sobretot tracta d’automatització de biblioteques, ús de la tecnología per millorar els serveis bibliotecaris i de catalogació. “Code4Lib és més que una revista, és una comunitat de persones lliurement federades solucionadores de problemes que treballen a biblioteques i que usen els ordinadors per solucionar problemes de les biblioteques”. El grup va iniciar les seves activitats el 2003 a partir d’una llista de distribució: NGC4LIB@LISTSERV.ND.EDU, Next generation catalogs for libraries, llista de la que haurem de parlar algun dia d’aquests. Al 3r núm. de la revista hi trobareu articles com:
  • Alternative Solutions for Off-Campus Authentication / Rebekah Kilzer, Elizabeth L. Black and James Muir
  • Distributed Version Control and Library Metadata / Galen M. Charlton
  • The Planets Testbed: Science for Digital Preservation / Brian Aitken (HATII), Petra Helwig (NANETH), Andrew Jackson (BL), Andrew Lindley (ARC), Eleonora Nicchiarelli (ONB), Seamus Ross (HATII)
  • Bringing Sheet Music to Life: My Experiences with OMR / Andrew Bullen
  • Building an Archival Collections Portal / Terry Catapano, Joanna DiPasquale, and Stuart Marquis
  • Developing an Academic Image Collection with Flickr / Jeremy McWilliams
  • Making Patron Data Work Harder: User Search Terms as Access Points? /Jason A. Clark
  • Collecting Virtual Reference Statistics with an IM Chat-Bot / Mason R.K. Hall
  • WordPress as a Content Management System for a Library Web Site: How to Create a Dynamically Generated Subject Guide / Joshua Dodson
Un informe: “Evaluation of the JISC UK LOCKSS Pilot” (maig del 2008) el signen Pete Dalton i Angela Conyers de Evidence Base, un grup de la Library and Learning Resources de la Birmingham City University. L’informe té 47 p. i trobareu el resum executiu a les p. 3-4. Es descriu el projecte pilot UK LOCKSS. Algunes parts són, al meu entendre importants. Per exemple, les exposades al cap. 4 segons les que importants editors de NESLi2 (el marc de compres consorciades del Regne Unit d’Anglaterra) no s’han afegit a LOCKSS; una mica menys del 30% del contingut de NESLi2 estaria a LOCKSS. També les conclusions finals (cap. 8) que inclouen recomanacions per la UK LOCKSS Alliance. La meva, de conclusió, és que la preservació de les revistes e- no està solucionada i que fer-ho suposarà per les biblioteques un cost que en general (encara) no estan pagant. Sumari de l’estudi:
  • 1, introducció;
  • 2, el LOCKSS;
  • 3, el servei tècnic de suport;
  • 4, l’abast del LOCKSS;
  • 5, la negociació de NESLi2 amb els editors;
  • 6, el nivell d’implicació de la comunitat;
  • 7, la sostenibilitat de la UK LOCKSS Alliance;
  • 8, conclusions.
Un llibre. Una recomanació de lectura no bibliotecària, un llibret preciós, una metàfora sobre la vida a partir d’una escapada de vacances que fa un pare amb el seu fill (o, més aviat, un fill amb el seu pare). Glossat per l'Enrique Vila-Matas i en Joan de Sagarra. És: La isla / Giani Stuparich (ed. Minúscula), molt poques pàgines, col. Paisajes narrados 23, ISBN: 978-84-95587-39-8, 12,50€.