Incertesa, vida i cooperació

Avui he participat en la taula rodona “Cooperació; identificar oportunitats, cercar sinergies” que es feia en el marc de les 11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació organitzades pel del COBDC. Els protagonistes eren en Chimo Soler (Internet Society Capítulo Español) i en Pep Fargas (Xarxa Transversal d’Activitats Culturals) i els dos i el que van dir es mereixien una ressenya en aquest blog, ressenya que no em vaig capaç de fer. No és només el cansament que pugui arrossegar, és –hi he estat pensant- sobretot degut a que jo era dintre la conversa i ara no la se veure des de fora. Ho va descobrir el físic Werner Heisenberg i ho va formular com el que s’ha conegut com El Principi d’Incertesa de Heisenberg (= es pot mesurar la velocitat d’una partícula o la seva posició, però no les dues coses alhora). Podem també reformular-lo de diferents maneres (es recomana el llibre de David Lindley, “Incertidumbre: Einstein, Heisenberg, Bohr y la lucha por la esencia de la ciencia”). Jo el principi de la incertesa l’interpreto o readapto (massa lliurement?) com que si estàs massa dintre de les coses no hi pots veure clar, o, que per conèixer la realitat te l’has de mirar una mica de lluny. I ara que estem de Jornades, no ens ho hem de plantejar si ens l’estem mirant prou de lluny les biblioteques? Estem mirant prou el que fan els altres, el que es fa a fora? Les dinàmiques de les revistes professionals o dels congressos d’aquí, estan en sintonia amb les revistes o els congressos internacionals? No tinc resposta, però sí una mostra d’un congrés professional que mai no es podria organitzar a Catalunya i que trobareu clicant aquí. [Gràcies, Joan, per la troballa]

2 en 1: cantidad y calidad en revistas

Dos artículos en uno. El de Ernest Abadal y Lluís Rius en la Rev. Española de Documentación Científica (vol. 31, n. 2, de abril-junio del 2008, p. 240-260) y con el título de Revistas científicas de las universidades españolas: acciones básicas para amentar su difusión e impacto. Si has llegado hasta aquí y no trabajas en la universidad, NO por esto abandones este blog. Cada vez más los bibliotecarios se involucran en la edición, ayudando a los usuarios a que lo que hagan tenga más impacto. Por esto, cualquier bibliotecario (sin distinción de raza, credo, edad, gustos musicales o incluso tipo de biblioteca en la que trabaja) puede estar interesado en la 2ª parte del artículo mencionado en la que, como acciones para que las revistas que podemos estar ayudando a mejorar sean más visibles en internet se relacionan las siguientes:

• Digitalizar los contenidos
• Incluir la revista en portales y repositorios
• Entrar en el movimiento del OA
• Preparar versiones multilingües: traducciones totales o parciales de los contenidos de la revista, secciones o artículos en más de un idioma, acceso a los textos de presentación de la revista en más de un idioma, acceso multilingüe a resúmenes de los contenidos
• Comunicación de novedades
• Incluir en la revista mecanismos de medición de audiencia (estadísticas de consulta)
• Incluir la revista en BBDD, directorios de revistas, catálogos de bibliotecas, motores de búsqueda académicos, boletines de sumarios, portales especializados

Y si el lector que esto está leyendo llegara hasta aquí, que sepa que la primera parte del artículo mencionado no deja de tener interés y que consiste en una aproximación cuantitativa sobre cuántas revistas científicas publican las universidades españolas. Intento difícil y laudable. Para los interesados en este tema, dos más que interesantes lecturas complementarias que merecerían un comentario en este mismo blog o en otra parte y que son:

• Marc Minon , Ghislain Chartron / État des lieux compartif de l’offre de revues SHS: France, Espagne, Italie: etude réalisée pour le Ministère de l’education nationale de l’enseignement supérieur et de la recherche // juin 2005
• Turid Hedlund, Ingegerd Robow / Open Access in the Nordic Countries // Copenhagen: Nordbib Programme, 2007.

Revistes: la transició del p al e

Fa uns anys (no gaires) només hi havia revistes en paper. Els anys 90 van veure el naixement de revistes només en electrònic i, una mica més tard, el complement electrònic de les revistes en paper. Es calcula que avui un 60% de les revistes que formen el selecte univers de les 20.000 revistes científiques (= revisades per parells) estan disponibles en ‘e’ (i majoritàriament també en ‘p’). La transició està essent del ‘p’ al ‘p + e’, i no acaba de fer-se el pas al ‘e !’ (= només electrònic). Tenim un estudi que analitza, tant des del punt de vista de les biblioteques com dels editors, els motius que inhibeixen aquesta transició. El publica l’Association of Research Libraries i es titula “The e-only tipping point for journals: what’s ahead in the print-to-electronic transition zone” En són els autors Richard K. Johnson i Judy Luther i el confeccionen tenint en compte la bibliografia disponible (vegeu les referències a les p. 39-40) i entrevistes fetes a bibliotecaris i editors. Un informe breu (40 p.) amb un resum executiu (p. 1-5). L’estudi caracteritza la situació actual com de transició, i dóna com a fets:

• Que el format e- ha triomfat entre els lectors
• Que l’arribada de les revistes e- ha suposat un canvi radical en el model de preus i subscripcions (de comprar títol a títol i de forma individual, a comprar en paquets i de forma col·lectiva o consorciada)
• Que el sistema de les revistes científiques és un sistema híbrid (el 2006, un 30% era només p, un 37% només e- i el 33% restant mixt)
• Que la preservació del e- no esta assegurada i que això ha motivat que moltes biblioteques continuessin subscrivint el paper (no ha estat així en el cas de les biblioteques de les universitats de Catalunya que de forma valenta van apostar aviat per cancel·lar la majoria de les subscripcions en paper)
• Que tret dels grans editors, les associacions científiques que editen revistes no ho tenen fàcil passar el e- (un 89% de les associacions científiques només edita un títol, per exemple el COBDC)

Quines forces dirigeixen el canvi des del punt de vista de les biblioteques?

• Els desitjos dels usuaris que clarament prefereixen les versions e-
• L’oportunitat d’estalviar despeses amb l’e-. (algunes despeses associades a la gestió de les revistes clarament desapareixen si aquestes són e-, però algunes despeses noves apareixen: la contractació i el manteniment del enllaços, per exemple).

Quines forces dirigeixen el canvi des del punt de vista dels editors?

• L’oportunitat de retallar costos si es deixen de fer edicions en p (per concentrar la despesa en la molt costosa operació d’editar-les en e-)
• L’oportunitat de millorar les prestacions de les revistes, cosa possible en l’entorn digital

Des del punt de vista de les biblioteques, el gran inhibidor de no tenir només e- és la encara no resolta qüestió de l’accés permanent. L’estudi comenta algunes iniciatives de les biblioteques per donar-hi solució, des de la preservació consorciada d’un exemplar imprès fins a solucions de preservació digital (còpies digitals a consorcis, a LOCKSS o a Portico). El món dels editors no és homogeni. Els grans editors estan ben preparats per estar només en forma e-, però la majoria d’editors són ‘petits’ i no els és fàcil passar a l’edició e- i els fa por perdre lectors. Ningú no dubta que el futur de les revistes científiques és l’e-, però per algunes revistes això ja és així i per a altres això passarà d’aquí 20 anys. L’estudi s’acaba amb 6 recomanacions ben poc reveladores, excepte, potser sí, de que en una situació de transició com l’actual, no podem esperar (ni els manresans tampoc) que cap Llum màgica ens il·lumini.