Fa no gaire, la Lizanne Payne, directora del Washington Research Library Consortium feia una presentació a l’Art Libraries Society of North America que duia per títol “Trends in Shared Library Storage and Shared Collection Management” que és clara i de bon consultar.
Algunes de les dades que ens dóna Lizanne Payne sobre les biblioteques universitàries dels EUA:
- Contenen quasi uns 1.000 milions de volums, i n’incorporen 25 milions de nous cada any
- D’aquests, uns 900 M estan a les biblioteques dels campus universitaris i uns 70 M estan en ‘library storage facilities’ (magatzems on es guarden documents de baix ús)
- De magatzems per a documents de baix ús (normalment construïts fora dels campus) ‘fora de campus’, als EUA n’hi ha uns 70, la major part dels quals s’han fet en els darrers 15 anys
- Aquest magatzems usen bàsicament dos mètodes d’emmagatzematge: l’anomenat model de Harvard (usat en un 56% dels casos) i els sistemes d’emmagatzematge i recuperació automatitzats – ASRS (usat en un 22%). Els altres (un 22%) usen altres sistemes.
- En el model de Harvard, els volums es guarden per tamany, la recuperació és manual, els documents se solen servir d’un dia per altre i el cost de construcció / volum és d’uns 3$
- En els sistemes ASRS, els volums es guarden en safates metàl·liques, la recuperació és robotitzada, els documents se solen servir en minuts o hores i el cost de construcció / volum és d’uns 10$
- Els magatzems són d’institucions individuals (en un 66%) de casos o cooperatius (en el 34%)
- Els magatzems cooperatius poden tenir una política comuna i llavors només conserven un nombre determinat de còpies (normalment una) o són simplement un magatzem cooperatiu i les institucions hi posen el que volen i no hi ha una sola col·lecció, sinó tantes com membres.
- Hi ha acords virtuals de darrera còpia (els consorcis conserven l’exemplar quan aquest és la darrera còpia que queda en la seva xarxa) i sistemes de magatzem s distribuïts.
Vegeu a la presentació mencionada i a l’informe de la mateixa autora “Library storage facilities and the future of print collections in North America” disponible també en català a Recercat.
L’informe és un encàrrec de la RLG (Research Libraries Group) de l'OCLC com a part del seu programa Shared Print Collections que analitza els dissenys de dipòsits d'emmagatzematge, l'abast del seu ús i el context que dóna suport al desenvolupament i ús de dipòsits d'emmagatzematge externs.
A Catalunya en tenim un: el GEPA que “és un magatzem cooperatiu per conservar i preservar els documents de baix ús, garantint la seva preservació futura i la seva accessibilitat immediata quan alguna biblioteca ho requereixi.”
Qui vulgui donar a una volta a un dels magatzems, ho pot fer de manera virtual pel MLAC de Minitext i fer-ho de la mà d’en Bib the Book.
La Wendy Pradt Lougee, directora de les biblioteques de la U. de Minnesota, es pregunta, quantes còpies en paper els caldrà conservar a les biblioteques de recerca ara que una bona part de les seves col·leccions estaran digitalitzades i preservades en un dipòsit fiable com el Hathi
Al document (la lectura del qual recomano) “The university of Minnesota Libraries: changing de paradigm” comença dient que les biblioteques, tradicionalment orientades als productes (als llibres) han de preparar-se per entendre i recolzar els processos d’informació i aprenentatge.
I, si de llibres en guardem només un o algun per edició, què en farem dels altres?, doncs els podem vendre a preus mòdics un cop deixin de fer servei.
p.d. Fa temps que no visiteu Library Thing? Doncs feu-ho, que val la pena i és una forma d’estar amb companyia de gent a qui agraden els llibres. (No té res a veure amb el tema, però feia dies que no en feia propaganda).
