L’edifici de la BP de l’Estat a Bcn

Un article que val la pena llegir sobre la biblioteca pública de l’Estat a Bcn. És el que apareix al Time out cultura, suplement de l’Ara, i signat per Òscar Guayabero, en el que es comenta l’exposició al COAC dels projectes que es van presentar al concurs obert per l’edifici.

No trobo el text complet de l’article a Internet i en transcric uns paràgrafs, crec, plens de seny i intel·ligència:

• "I el que també queda clar és que el solar escollit és tot menys fàcil, fins i tot és directament equivocat."
• [Respecte l’emplaçament de l’edifici] "i el que més sobta és la distància fins a la primera boca de metro... És fonamental que des de la parada es pugui accedir directament a [la biblioteca], no fer-ho és posar en perill la seva usabilitat."
• "El trànsit ferroviari de l’estació de França és ara petit i podria desaparèixer quan estigui finalitzada la via de l’AVE. Hom es pregunta si no valdria la pena fer la biblioteca dins de l’estació apropant-la a la ciutat i al metro."
• "Si un equipament d’aquesta magnitud ha d’entendre’s a escala de ciutat i fins i tot d’àrea metropolitana, no plantejar la idoneïtat de la seva ubicació és, com a mínim, negligent."
• [La proposta arquitectònica per l’edifici és] "potser massa correcte, com amb por de caure amb l’ara mal vista arquitectura icònica. Personalment, crec que una gran biblioteca justament hauria de ser reconeixedora per a tots els ciutadans i hauria de cridar l’atenció per recordar-nos que la cultura és allà dins, a tocar nostre, si volem."

Coste y valor en tiempo de crisis

La crisis nos afecta.

Nos afecta si nos recortan el sueldo pero nos afectará también si nos recorta los recursos con los que hacemos cosas. La crisis económica son muchas cosas, pero también es que muchas personas deberán tomar decisiones sobre a qué aplicaremos los recortes. ¿Se cancelarán los turnos extraordinarios de abertura de las bibliotecas en exámenes? ¿No se renovaran los PCs con los que damos acceso a Internet? ¿Compraremos menos libros?

Lo que podamos (o no hacer) dependerá de la capacidad de sacar provecho de los recursos que tengamos y nos asignen y estos, en gran parte, del valor que los financiadores de las bibliotecas asignen a las mismas y a sus servicios (y los dos temas están parcialmente relacionados).

Las bibliotecas han estado siempre comprometidas con la efectividad de los recursos que les asignan sus financiadores. Lo ha hecho des de siempre proporcionando estadísticas cuándo muchos de los servicios con los que convivían no lo hacían (y algunos aún no lo hacen). Pero las estadísticas de uso dicen o ‘significan’ ya poco y las bibliotecas debemos encontrar nuevos sistemas para mostrar a la sociedad que nos financia que ‘vale la pena’ seguir invirtiendo e invertir aún más en bibliotecas.

Lo hemos hecho o lo ha hecho nuestra profesión haciendo evolucionar nuestra tarea de recoger estadísticas hacia la de mostrar indicadores y hacia la promoción de medidas de mejora de la calidad. Actualmente, parece que la profesión nos recomienda ya no mostrar cuanto hacemos o como de bien lo hacemos si no a mostrar que lo que hacemos (que se supone hacemos bien) tiene impacto en la misión de la institución que nos soporta financieramente.

Se pueden sacar muchas muestras de esta reorientación del informe de Megan Oakleaf para la ACRL, The Value of academic libraries, del que Angel Borrego hizo hace poco una buena reseña para el Blok de BiD.

No podemos ya continuar confiando en que se asignará un valor alto a lo que ofrecemos, debemos mostrar evidencias de este valor. Y esto, importante en tiempo de crisis, creo que lo es más en un momento en que los medios (a veces con la contribución de los bibliotecarios) fabrican una imagen en la que la biblioteca es prescindible ya que su sola función (proporcionar información) la realiza mejor y sin coste la red.

Recomiendo la lectura del último informe de OCLC Perceptions of libraries 2010: context and community. El informe pretende ayudar a las bibliotecas a entender su entorno y sigue la línea de los que hicieron en 2003 (centrado en el impacto de internet), en 2005 (sobre como eran percibidas las bibliotecas) y en 2007 (sobre las actitudes de los usuarios de las bibliotecas frente a las redes sociales). Este último proporciona información actualizada sobre los comportamientos, preferencias y percepciones de los consumidores de información en línea pero centra su atención en mostrar los cambios en los comportamientos derivados de la actual crisis económica. El estudio muestra que en estos tiempos difíciles las personas afectadas por la crisis incrementan el uso de las bibliotecas y que la sociedad las percibe como más útiles ahora (justamente ahora) que los gobernantes deberán decidir donde recortan la financiación de los servicios públicos.

Me acuerdo de que, en el inicio de poner en funcionamiento un sistema de préstamo entre bibliotecas apoyado por un servicio de mensajería en el ámbito del CBUC, una biblioteca recibió la visita de un usuario sorprendido (¡y satisfecho!) de la rapidez del servicio. La persona que lo atendió intento convencer al usuario de que aquello no tenia mérito (porqué el libro no era suyo) y que más bien tenía demérito (porqué indicaba que tenían poco presupuesto para comprar todo lo que se necesitaba).

Al margen de los buenos o malos ejemplos que podamos poner, los bibliotecarios nos caracterizamos por un prurito profesional elevado. Éste eleva la tensión sobre lo que tenemos que hacer y nos permite realizar bastantes cosas, pero a veces nos aleja de lo que nuestros usuarios o clientes perciben como útil. Tenemos cierta tendencia a preferir lo que creemos que es lo que se debe usar a lo que el usuario prefiere usar.

Los tiempos que vendrán serán difíciles porqué lo será mantener la calidad de nuestros servicios con recursos que serán o más escasos o más difíciles de conseguir (o las dos cosas a la vez). Por esto será bueno que agucemos la imaginación para descubrir maneras para mostrar que nuestras viejas bibliotecas son útiles. Para ello tenemos un gran aliado: mirar que hacen nuestros compañeros más allá de nuestra biblioteca. Un ejemplo: los magníficos argumentos para digitalizar fondos ‘escondidos’ que acaba de publicar el JISC bajo el título de “Inspiring research, inspiring scholarship”.

La biblioteca pública provincial i les biblioteques escolars

Un començament de mes interessant, aquest, per a les biblioteques. O almenys a mi m’ho ha semblat.

El Conseller Mascarell les posa de model a seguir:

• "Volem un acord per la cultura concertat, cooperatiu i calendaritzat", va dir, posant d'exemple el pla de biblioteques que ell mateix va desplegar des de l'Ajuntament de Barcelona

Segons consta en una entrevista del passat dia 3 a l’Ara*

Dimecres passat s’inaugurava la sala de lectura de la Biblioteca Pública Provincial de Barcelona, però era la de la província eclesiàstica, és a dir el Bisbat. El nom sencer de la biblioteca (Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona) indica la llarga història de la que és la biblioteca pública més antiga de Barcelona.

L’acte va iniciar-se amb una sessió acadèmica que va tenir intervencions del director de la Biblioteca, el degà del Seminari de Barcelona, el president de la Diputació de Barcelona i de l’Arquebisbe de Barcelona.

Mn. Martí Bonet, director de la Biblioteca, va fer un resum de la seva història de la que jo en ressalto dos aspectes. El 1r, que la biblioteca és pública com a conseqüència de ser la receptora dels fons procedents dels jesuïtes quan aquesta ordre va ser expulsada d’Espanya. El 2n, que ben aviat del S. XIX la biblioteca compta amb una secció que duia per nom “Autores nostri” on s’hi podien trobar obres d’autors de Catalunya o sobre Catalunya.

Mn. Turull, degà del Seminari va destacar que les millores recents de la biblioteca es devien a la col·laboració del seminari amb diverses institucions: amb la Diputació per les obres de la nova sala, amb la BC que els ha permès catalogar part del seu fons i participar en Google llibres, amb la URL amb qui han arribat a un acord per participar en el seu sistema de gestió Millennium i amb el CBUC amb qui col·laboren en el CCUC.

La col·laboració és el camí avui en biblioteques, almenys per dos motius (els dos derivats de les característiques de la societat informacional).

• El 1r és tecnològic. La tecnologia que cal per automatitzar i digitalitzar les biblioteques és massa cara o complexa per ser assumida per biblioteques excel·lents en fons i que tenen un públic ben definit. No són biblioteques sobreres de cap manera, però si biblioteques que no poden sobreviure soles en un entorn en el que l’ús d’eines tecnològiques és indispensable.
• El 2n és de visibilitat. Estar a Internet ja no vol dir només estar automatitzat o digitalitzat, vol dir, sobretot que et vegin i encara més que ‘surtis’ quan algú busca una cosa que tu pots tenir. Aquesta visibilitat només es té pel fet d’estar (juntament amb altres) a eines ‘grans’ com pot ser el CCUC (o WorldCat!). Ésser ‘descobert’ només podrà ser si les biblioteques automatitzem i digitalitzem amb estàndards i ho fem usant protocols normalitzats, cosa que,per altra banda, només solen garantir els portals ‘grans’.

Sobre l’altra biblioteca pública provincial, el proper dilluns 7 (18h) s’inaugura a la Seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya l'exposició Concurs de la Biblioteca pública de l'Estat a Barcelona, que ha estat produïda pel Ministerio de Cultura i organitzada el COAC. A l’exposició s’hi mostraran les diferents propostes presentades al concurs arquitectònic. El Quadern de El País en va fer un reportatge interessant en el que es parlava dels projectes arquitectònics presentats al concurs i del de l’equip guanyador

El Comentari és que la col·laboració aquí (al menys fins ara), pel que fa al projecte bibliotecari, brilla per la seva absència.

‘Ni un euro per a la biblioteca de l’escola’, així de clar i contundent és el titular d’una doble pàgina de l’Ara dedicada a les biblioteques escolars que us recomano llegir, però que en síntesi diu:

• la biblioteca és un component clau d’una educació activa
• la llei d’educació diu que tots els centres educatius n’han de tenir una de biblioteca
• el departament d’educació ha fet poc o res perquè els centres educatius tinguin biblioteca

Algú ens ho havia de dir. La legislatura passada ha estat dolenta per les biblioteques escolars, almenys per dos coses:

• El programa punt.edu que havia estat un inici (tímid, però inici) de preocupar-se des del Departament per les biblioteques escolars i un intent de millorar-les va quedar sense dotació econòmica.
• La necessària modernització de la gestió automatitzada de les biblioteques escolars va fer un pas en darrera (podia fer-se encara un pas en darrera? doncs es veu que sí) i enlloc de fer el lògic i normal de comprar un programa ja fet, el departament va dedicar a promoure experiments amb programari lliure de dubtosa eficàcia

Gent que coneix el Departament d’educació no hi veuen sortida mentre continuï fent la política del ‘nosaltres sols’ i aquí ningú no ens pot ensenyar res. Que és època de col·laborar alguns no se n’assabenten.