Magnífica la biblioteca de la Universitat de Lleida al campus de Cappont, vaig ser-hi fa uns dies i vaig poder veure allà mateix algunes de les coses que està fent la biblioteca de la universitat per adaptar-se als temps que corren. Si la societat evoluciona (i a fe que ho fa!) el que hem de fer és evolucionar amb ella. Així és plausible que la biblioteca estigui guanyant espais per posar-los a disposició dels usuaris i comenci a proporcionar espais col·laboratius virtuals.
La protestada reforma de Bolonya té com a motor un descobriment: que l’aprenentatge no es produeix per exposició a la saviesa en estat pur a través d’una classe magistral i sí en el procés d’interiorització d’aquest saber a través de mecanismes de treball d’un mateix amb el coneixement.
Podria semblar que l’entorn més procliu per a les biblioteques és el clàssic d’ensenyament magistral, però aquest acaba fomentant la memorització dels apunts abans que la consulta de les fonts. Un ensenyament basat en els processos d’aprenentatge de cada persona (dels processos d’autoaprenentage) acaba essent millor, també des del punt de vista de les biblioteques ja que és el que acaba fomentant la utilització de documents.
Les biblioteques han millorat substancialment en els darrers anys. Ho han fet en continguts i en processos i avui la gent s’endu més llibres en préstec (perquè n’hi ha més i són més atractius i perquè és mes fàcil fer-ho i es donen facilitats). Però els índexs de préstec tenen com a dintell les pròpies praxis individuals i col·lectives. L’hàbit de lectura i la necessitat de llegir (o d’usar documents) són el marc dins el qual es belluguen les millores que les biblioteques poguem fer. Hem de millorar, però més enllà del que nosaltres fem per oferir de forma fàcil materials atractius, l’entorn en el que ens movem és deteminant per l’ús de la informació que les biblioteques recollim i ordenem.
Per això és tant important que estem amatents als canvis que es produeixen al voltant nostre i de manera especial als que tenen lloc en com s’usa la informació.
No es podia endevinar, però 1/3 dels usos de les revistes electròniques es produeixen fora de la universitat i fora dels horaris d’obertura de les biblioteques. No era previsible, però 1/3 dels usos de revistes provenen de revistes que la institució abans no rebia. No ho podíem intuir, perquè semblava cursi i passat de moda, però els clubs de lectura han estat de les innovacions en serveis més importants a les biblioteques públiques*
La propaganda de les grans prestacions d’alguns programaris de cerca, la introducció aquí del que són serveis consolidats a altres llocs com el de referència virtual, l’aposta tecnològica per deixar lectors de llibres electrònics han estat (són) opcions que calia fer, però que han resultat menys exitosos de l’esperat. Les idees en que es basaven no són dolentes, però han topat amb la forma com la gent (d’aquí i ara) usem la informació.
Voldríem (i és normal) que els serveis que introduïm tots tinguessin l’èxit que es mereixen i alguns en tenen potser menys del que esperàvem. Però és que l’èxit d’un servei molt sovint o sempre està condicionat a que respongui a una necessitat prèvia. És aquí que hem de reconèixer que nosaltres no som els creadors directes d’aquestes necessitats i admetre que en som els seus facilitadors.
La societat en general (valorant el coneixement i la informació) i les organitzacions en concret (les escoles, les universitats i les feines) són prescriptores. Són qui diuen a la gent què han de fer, què està be que facin, què els serà reconegut o recompensat si fan. I l’èxit de les nostres biblioteques dependrà en bona part de que els agents socials prescriguin usar informació que nosaltres hem de saber facilitar millor que ningú.
Per això, els bibliotecaris hem de preocupar-nos en primer lloc de fer-ho fàcil, però també d’afavorir els entorns que prestigiïn la lectura i l’ús d’informació.
* No deixeu de seguir el blog De casa al club amb el que la biblioteca de Vic anima el seu club de lectura.
