dilluns, 25 de febrer del 2013

Lectura a l’escola i biblioteques escolars




Una persona em va demanar perquè havia titulat un post d’aquest bloc com ‘biblioteques escolars: o ara o mai’. Doncs be, jo crec que les biblioteques estan enmig d’una doble tenalla: la de la crisi econòmica que ens farà tenir menys recursos i pot fer menys eficaços els seus serveis (1), i la de l’emergència de molta informació a la xarxa que les pot fer aparèixer als ulls de la gent com a prescindibles. No és gens casual que demostrar valor s’hagi convertit en una de les principals preocupacions dels bibliotecaris (2).

A la legislatura passada vam tenir un exemple clar d’això, el Departament d’Educació reduïa el programa de recolzament de biblioteques escolars punt.edu fins, a la pràctica, fer-lo desaparèixer alhora que apostava a fons (esforços i recursos) per una utilització intensiva de la informàtica a l’escola.

La lectura però té una importància per a les persones que va més enllà d’altres ensenyaments instrumentals. En el món del demà, les desigualtats (a nivell individual i col·lectiu) vindran determinades pels nivells educatius, i aquests determinats en una part fonamental per la capacitat que tinguin de proporcionar competències lectores als educats. L’insuportablement massa elevat fracàs escolar que tenim a Catalunya té part de les seves causes en les deficiències de l’escola i de la societat en proporcionar competències lectores als nens (3).

La millora de les competències lectores dels nens és l’objectiu del programa LECXIT 
de la Fundació Jaume Bofill i del que hem parlat aquí alguna altra vegada (4). 
La Fundació ha publicat fa poc el llibre Competèncieslectores i èxit escolar d’Aurora Rincón Bonet (Col·lecció: Informes Breus; 37. 164 p.) que hauria de ser de lectura obligada per tot bibliotecari en actiu. El llibre explica conceptes bàsics com lectura crítica, hàbit lector, gust per la lectura, estratègies de lectura, socialització de la lectura o competències comunicatives. Explora també factors i pràctiques que condicionen l’adquisició d’hàbits lectors i la millora de la comprensió i utilització de textos. El darrer apartat (p. 97-161) és més pràctic i consisteix en unes fitxes que expliquen diferents propostes d’èxit  de foment de la lectura des de la família, el centre educatiu i l’entorn social (biblioteques, associacions, municipis i internet).

De la mateixa Fundació és també recomanable el dossier Pisa 2009: avaluació de lesdesigualtats educatives a Catalunya que mostra (p. 21) que els resultats que obtenim en competències lectores estan per sota la mitjana de la OCDE.

Valgui aquesta llarga introducció per tornar a animar la gent que organitza les 5esJornades de Biblioteques Escolars que tindran lloc els propers 5 i 6 de marçLa p. web de les Jornades està publicant unes interessants entrevistes que recomano seguir.

Laprimera és a Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, que proposa una coordinació més forta entre les b. públiques i les escolars i que “el Departament de Cultura i el Departament d’Ensenyament haurien de pactar una política possibilista per dinamitzar les biblioteques escolars” (5)

La segona a Teresa Colomer, especialista en literatura infantil i juvenil, que afirma que la formació sobre biblioteques escolars que reben els futurs mestres és insuficient i afirma: “La modernitat sembla que sigui la de dotar d’ordinadors els alumnes, en lloc de veure que seria molt més econòmic i rendible dotar de personal a les escoles per canviar els aprenentatges des de la dinàmica de la biblioteca.”

Latercera a Costanza Mekis, Coordinadora Nacional de las Bibliotecas Escolares CRA de Chile, que recorda unes paraules de Gabriela Mistral que deien que biblioteca i escola són sinònims (6) i afirma: “Un niño que lee y que dispone de libros a su alcance se independiza de cualquier limitación que encuentre en su medio, sea un hogar de escasos recursos o un hato de profesores mediocres…si tiene lecturas, ese niño puede ser educado y ser libre”.

1)    Veure diversos posts de José-Antonio Gómez Hernández sobre el tema, per exemple, “Previsible agudización de la crisis en las bibliotecas públicas durante2012”
2)    Per exemple per als de col·leccions especials, vegeu, Survey of Special Collectionsand Archives in the United Kingdom and Ireland (OCLC, 2013) p. 83 
3)    Primar continguts respecte capacitats és un defecte comú a la totalitat del sistema educatiu, defecte del qual no se n’escapa tampoc la universitat.  
4)    Ja estan disponibles els vídeos de la Trobada pedagògica “Lectura i èxit educatiu”celebrada a l’Auditori del CaixaFòrum de Barcelona el dissabte 15 de desembre de 2012.
5)    Cal recordar que la Generalitat va tenir un ACORD per a la millora i modernitzaciódel Sistema Bibliotecari de Catalunya en el període 2004-07en el que tres conselleries (Cultura, Educació i Universitat) actuaven coordinadament
6)    Jo diria ‘consubstancials’.




dimarts, 12 de febrer del 2013

La importància de tenir memòria (digitalitzada)



Del fet que la iniciativa legislativa popular ha obligat al congrés dels diputats a tractar un problema real al que no volien fer front n'hem de concloure que la democràcia està en la consciència ciutadana i l'esperit cívic.

Avui  hem de felicitar a la Biblioteca de Catalunya per les 1.168.462 pagines digitalitzades de "La Publicitat" a les que s'hi pot accedir des d'ARCA. 

La memòria digitalitzada ens permet llegir frases totalment actuals com la següent: 

"Una forta reacció de la consciència ciutadana pot obligar els governs, àdhuc a contracor, a una actuació satisfactòria i enèrgica, mentre que la indiferència pública -aquesta mena de desinteressament dels afers col·lectius, característica dels pobles sense esperit ciutadà—, esterilitza, per una mena de fenómen com d'enrariment atmosfèric, àdhuc els millors desigs."

Ho deia La Publicitat l'1 d'agost de 1930. Podeu consultar-ho a: 

dilluns, 11 de febrer del 2013

És hora de tornar a mirar lluny




Aquests darrers anys la planificació estratègica ha caigut en un cert descrèdit. Per una banda, els canvis eren molts, a tots els nivells i en tots els casos grans i sovint, disruptius. Per una altra –i això potser no es té sovint en compte- els recursos per fer coses eren grans i hom es podia permetre el luxe d’emprendre accions sense comptar amb limitacions ii sense la necessitat de comptar amb aliats. Hem viscut anys en els que tot (o moltes coses) eren possibles, en bona part perquè hi havia recursos per fer-les possibles.

Els anys que vindran seran de recursos escassos. Les possibilitats de fer es veuran molt disminuïdes per uns recursos que s’han reduït. En aquest nou context (el ‘new normal’) el pensament estratègic tornarà a prendre importància. Caldrà analitzar molt bé quin és l’escenari de les nostres accions (què cal fer / què és possible fer), quines accions poden posar en valor els serveis bibliotecaris, quines són les nostres possibilitats de fer i amb quins aliats podem comptar.

Les biblioteques catalanes en general han sabut treure profit d’un parell de dècades en que hi ha hagut recursos públics per modernitzar-les i en les que –i això potser és encara més fonamental- les accions de modernització han estat ben dirigides. Algun dia algú hauria de sumar el metres quadrats de noves biblioteques construïdes a Catalunya durant les dues darreres dècades. Han estat a més, biblioteques noves o reformades amb visió de futur i preparades per la substitució del paper pel digital, pel canvi de funció que ens caldrà fer els propers 10 anys: passar de biblioteques que posaven a disposició de la gent documents que a la gent li costava tenir a biblioteques que ofereixen a la gent un espai i uns serveis que els permetin relacionar-se millor amb el món a través d’una utilització refinada, intensiva i sàvia dels documents i de la informació.

Es fa difícil pensar que, en aquests moments de recessió, el canvi de rol de les biblioteques vingui acompanyat de molts recursos per fer invents. No hi haurà diners per fer les biblioteques no fetes fins ara (la provincial de Barcelona, per exemple), no hi haurà segones oportunitats per repetir experiments fallits, no hi haurà opcions per fer allò que no cobreixi clares necessitats socials. Els bibliotecaris tenim per davant uns anys difícils i la professió, a nivell internacional, s’hi està posicionant a partir de tres eixos: abraçar sense dubtes les noves possibilitats d’un món en el que la informació serà bàsicament digital, mostrar que els serveis que ofereixen les biblioteques contribueixen a complir les finalitats que té la institució que les sustenta (posar en valor els nostres serveis) i cooperar més

En els darrers mesos s’han pogut veure presentacions de la visió estratègica de diferents institucions bibliotecàries del país, cosa que fa pensar que, des de  diferents llocs es torna a veure la necessitat de reflexionar sobre el passat i el present per mirar més lluny; per tornar-ho a fer com quan els recursos eren més escassos i l’activitat menys frenètica

Passem revista.

La Biblioteca de Catalunya ha preparat el seu contracte programa per al període2013-16.
El document és breu i val la pena clavar-hi una ullada. Defineix els objectius estratègics, indicadors i compromisos de la Biblioteca de Catalunya per al període 2013-16. Els objectius són clars i estructurats en 6 eixos: 
  • Tres en el paradigma de l’imprès: Promoure la Biblioteca com el centre cultural de referència especialitzat en la promoció i difusió del patrimoni escrit, musical, sonor, audiovisual, gràfic i editorial, Identificar i completar el patrimoni bibliogràfic i documental de Catalunya i Posar al dia i a l’abast de tothom el patrimoni bibliogràfic i documental de Catalunya preservat. 
  • Tres en l’àmbit del digital: Oferir al món una porta d’accés als continguts digitals patrimonials catalans, Promoure la participació dels ciutadans i agents del patrimoni a través dels continguts digitals i, Consolidar d'un sistema de preservació digital nacional. Ni massa, ni massa poc. Una planificació estratègica centrada en els objectius propis de la biblioteca que no defuig de plantejar-se’n de nous.

Reflexió estratègica d’Assumpta Bailac el passat 9 de novembre al Centre de Lectura de Reus en el marc d’unes que tenien per finalitat la de debatre la funció de les biblioteques i els diferents àmbits bibliotecaris. No puc enllaçar a la presentació de l’Assumpta i és una llàstima. La seva conferència (Oportunitats i amenaces de la biblioteca pública catalana) destil·la l’experiència acumulada a la gerència de serveis de les biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona, a la direcció general de Cooperació Cultural del Departament de Cultura i a la gerència de Biblioteques del Consorci de Biblioteques de Barcelona

L’Assumpta formula com a principals objectius de les biblioteques en aquests temps de canvi aquests tres: 
  • L’increment dels hàbits lectors, 
  • L’equitat en l’accés a la informació i al coneixement, 
  • La contribució a la cohesió social. 
I els camins que indica que cal seguir són:
  • La cooperació institucional i amb altres agents, a diferents nivells territorials i àmbits diversos
  • La posada en valor de la biblioteca pública, amb l’accent en la seva dimensió social i educativa
  • L’aposta per la dimensió digital de la biblioteca
  • La re orientació de les competències professionals dels equips i explorar noves fórmules de gestió de determinats serveis

Exposició del programa d’actuacions en matèria de biblioteques públiques de Carme Fenoll, el passat 22 de novembre a les 13es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Carme Fenoll es va incorporar ara fa uns mesos al Departament de Cultura com a cap del Servei de biblioteques i en poc temps ha sabut crear unes expectatives de canvique crec que són compartides i vistes amb il·lusió per la majoria de professionalsde les biblioteques municipalsLa convocatòria anticipada d’eleccions no ha permès (a parer meu) que les moltes mesures iniciades en aquest període hagin quallat en un pla suficientment reposat. 

Els objectius que es planteja el Departament en aquesta nova etapa són ambiciosos: 
  • Promoure la coordinació interadministrativa per tal de fer efectiu un veritable Sistema Únic Bibliotecari, 
  • Actualitzar els sistemes de suport i cooperació a les biblioteques, i 
  • Evitar la duplicitat de recursos, serveis i accions promocionals de les biblioteques. 
I de forma concreta dos objectius clars, necessaris i assolibles: unificació dels catàlegs de lectura pública i sistema català de préstec interbibliotecari.

Finalment -cronològicament parlant-  la presentació a la Facultat de BiD de la visió estratègica de les biblioteques del CBUC sobre les coses fetes fins ara i el canvi tecnològic que volen fer en els propers anys. El bon resum que en fa en Tomàs Baiget m’estalvia fer-lo a mi.