Fa
temps que les biblioteques són un equipament desitjat per un municipi. No
sempre ha estat així. Hi va haver un temps en el que els municipis no volien
tenir biblioteques, o –diguem-ho així- que molts altres equipaments els passaven
al davant a l’hora de prioritzar les inversions municipals. Parlo dels primers
anys de la democràcia restaurada, a finals dels 70 i principis dels 80. Ara les
biblioteques són vistes pels municipis com un equipament de molta projecció
social, modern i desitjable. El canvi ha vingut de la tossuderia de demanar-ne
i de fer-les ben fetes quan se’n van poder fer.
Fa
uns dies es va jubilar Núria Ventura. En tinc dos records de la Núria.
El
primer i més antic és, de quan essent els dos de la Junta de l’Associació de
Bibliotecàries de Catalunya vam tenir una
entrevista amb el regidor de cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Es tractava
d’intentar convèncer al regidor de la importància per la ciutat de tenir bones biblioteques
públiques i d’animar a l’ajuntament a construir-les. La passió en la defensa de
les biblioteques va dur al regidor a acabar l’entrevista de forma sobtada i poc
amical.
El
segon és de quan la Núria es fa càrrec de la direcció de la Central de
biblioteques populars de la Diputació de Barcelona. Era el 1986. Es podia anar
tirant o mirar de fer les coses millor, però l’esperit de la Mancomunitat de ‘fer
les coses be’ havia sobreviscut el franquisme i va impregnar les primeres
passes de renovació de la xarxa. Jo ho vaig viure quan la Núria, juntament amb
en Jordi Permanyer, es van plantejar informatitzar les biblioteques i no pas
fer-ho de qualsevol manera, sinó amb assessorament, de forma lenta però
inexorable i amb un pla de conjunt.
Vista
l’evolució d’altres serveis públics, no és pas clar que les biblioteques fossin
predestinades a ser l’equipament públic exemplar que avui podem posar d’exemple. Millorar les biblioteques a
meitat dels 80 era un esforç titànic. Calia tenir tenacitat per convèncer als
municipis que renovessin les biblioteques existents o en fessin de noves i,
alhora, crear un model nou de biblioteca, un model possible i alhora renovador.
El resultat avui sabem que ha estat exitós. Cal recordar que té a les bases la
tossuderia i la feina ben feta.
