Si
el primer glop de cervesa és amarg i ens descobreix un gust estrany, en el
segon hi trobem ja el plaer del reconeixement. No sé si va ser ben be així amb
la 2a edició de les tertúlies el primer glop de cervesa sobre societat i biblioteques que amb el títol de
Biblioteca i context urbà: l’encaix de l’equipament en l’entorn va
tenir lloc el passat 11/02/2014 amb l’arquitecte Josep Maria Montaner en
el paper de tertulià encarregat d’iniciar la conversa.
Aquesta
vegada, amb uns organitzadors més distesos i alguns participants que repetien,
la trobada es va allargar una hora més del que preveuen les normes. Les intervencions
més interessants van venir del notable grup d’arquitectes que havia atret la
convocatòria.
Josep
Maria Montaner va fer quatre pinzellades amb la intenció d’emmarcar el debat.
Aquestes van ser:
- Les biblioteques i els museus van començar junts, tenen un origen similar, tot i que després es van separar. Les biblioteques se singularitzen abans que els museus. A diferència dels museus, les biblioteques ofereixen itineraris propis, no pautats, i són més interactives que els museus. La biblioteca és un lloc on la gent s’hi sent còmoda, un lloc on la gent hi esta bé, un lloc acollidor,
- Els edificis de les biblioteques, en la tradició, tendeixen a resoldre’s com edificis simètrics, tot i que les biblioteques contemporànies tendeixen a tenir una estructura orgànica. Un espai organicista sembla el més adequat per a la biblioteca, però no és el mes freqüent.
- La biblioteca sempre està en relació amb l’espai públic: com més accessible sigui, millor, com mes visió a l'exterior tingui, millor, com més llum deixi entrar, millor. La biblioteca funciona si està inserida en el seu entorn
- Ara la Generalitat tendeix a agrupar equipaments, per exemple, a concentrar museus, però caldria si aquesta tendència és bona per a les biblioteques. Cal examinar el paper que juguen aquestes en la cohesió social i en la cultura.
Al
llarg de la tertúlia en Santi Romero
(*) va procurar que el ponent es pronunciés de forma més concreta sobre com fer
biblioteques ‘que funcionessin’. Josep
Maria Montaner va opinar que les biblioteques cal que siguin accessibles de
fora i flexibles de dintre. L'exterior ha de convidar a entrar, i, de dintre,
com més organicitat, menys flexibilitat i més obsolescència. La biblioteca ha
de tenir una bona relació amb l'espai, ha e tenir una entrada que xucla a
entrar i ha de mostrar que es un espai públic (un espai públic cobert).
Ignasi Bonet (arquitecte
i estudiant de documentació) va dir que no hi ha millor recepta per fer un
abona biblioteca que un diàleg constant i profund entre arquitecte i el client
i va citar com a millor projecte entre els actuals el de la ciutat de Hèlsinki
on ha fet un gran projecte funcional (**). La biblioteca és un gran contenidor
cultural, que passa a ser un centre productor de nova informació i porta d'accés
a la informació existent a xarxa. Així la informació no seria no és important sinó el que la gent fa amb la
informació. Va citar la biblioteca pública de Seattle (esmentada com exemplar
pels arquitectes assistents) i en va destacar la idea de la separació d’espais entre
la col·lecció i els lloc per les persones (va dir que a això se n’hi diu flexibilitat compartimentada). Una altra idea interessant d’en
Bonet: les biblioteques han de concebre els seus espais interiors com ho fan
els centres comercials: com espais canviant; els edificis tindrien diferents
capes i cada capa tindria un cicle de vigència diferent.
Santi
Orteu
(arquitecte d'equipaments) va tenir una intervenció molt interessant que va
començar afirmant que les biblioteques són la xarxa d'equipaments públics que
millor funcionen (en comparació amb arxius, parcs bombers...), els edificis de la
xarxa de biblioteques són un cas d'èxit i els bibliotecaris no hauríem de ser
excessivament crítics amb la relació amb arquitectes que és millorable, però bona.
L’arquitecte ha d'escoltar molt abans de dissenyar ja que la visió d’un arquitectes
sovint parteix de pre-judicis. Va afirmar (interessant!) que bona part de l'èxit
de les biblioteques, és que els bibliotecaris son ‘caçadors de tendències’, professionals
que organitzen els serveix en funció de les coses que usa la gent. Autobiogràficament
va explicar l’èxit de les biblioteques: ell que per feina viatja, busca llocs
acollidors on aprofitar el temps i els troba als bars i a les biblioteques on hi
troba llibertat i racons on estar.
El
debat va ser viu i s’hi van tocar temes diversos. De forma resumida destaco els
que em van cridar més l’atenció:
En
Jordi Permanyer (per les mans del
qual deuen haver passat el 80% dels projectes arquitectònics de les
biblioteques municipals actuals) va recordar que la biblioteca és un edifici de
proximitat i que ha d'estar a mig camí de les gestions de la vida quotidiana,
en contra la visió de molts ajuntaments que, en canvi, la veuen com un equipament.
Punts
de vista dispars sobre el model actual de la biblioteca municipal. La majoria
de les veus reclamaven una revisió en profunditat del model actual en funció
dels canvis profunds que està experimentant la nostra societat i que s’estan traduint
en canvis en la manera de fer de la gent.
L’Assumpta Bailac va fer notar que la
gran dificultat n el disseny de biblioteques és que les funcions de les biblioteques
són múltiples cosa que fa que aquesta requereixi molts espais diferents, a més,
qualsevol edifici ha de tenir un client però en l'arquitectura pública el
client es difús. La clau de l’èxit és: un arquitecte que escolta + un
bibliotecari implicat + un ajuntament obert.
Eulàlia Espinàs, que es va declarar
defensora de la biblioteca provincial de Barcelona en el passat, va tenir el
valor de plantejar si amb el canvi de conjuntura no és ara el moment de
replantejar-se la Biblioteca provincial de Barcelona. En tot cas –va dir-
caldria explicar a la ciutadania perquè val la pena tenir una biblioteca central
(***). En toto cas, interessant la observació d’Anna Broll (per a qui la BPB és
una oportunitat): per la seva dimensió, algunes de les coses que somiem per a
les biblioteques només poden passar a un espai gran.
Jordi Serrano va recordar les
biblioteques universitàries (absents en el debat) aquestes tenen un model prop
(el CRAI) que ha permès una renovació molt important dels espais de la
biblioteca intentant crear els espais que els estudiants volen: espais
individuals i de treball en grup, silenciosos i sorollosos. Els estudiants
busquen confort (temperatura, lloc,
ordinadors...). De biblioteques ‘grans’ n’hi ha moltes a les universitats (al
menys 10 edificis de més de 6.000m2 a Catalunya).
L. Anglada. Hi ha biblioteques
fetes per grans arquitectes que són biblioteques dolentes (la de la UNED, les d’en
S. S. De Oiza i R. Moneo per a les universitats Pública de Navarra i d’Alacant,
la BNF), però hi ha també biblioteques espectaculars com edifici que funcionen com
a biblioteca (la de N. Foster per a la Freie U a Berlin, la citada de Seattle, la
nova central d’Amsterdam, ...) Una bona biblioteca és una combinació de factors:
edifici, entorn i projecte.
Hi va haver més coses (****), és clar, sobre el disseny i el
manteniment dels edificis, sobre la participació dels bibliotecaris en el
disseny del programa funcional, sobre la formació que el bibliotecari hauria de
tenir per poder parlar amb els arquitectes i poder fer el programa funcional,
sobre la poca despesa corrent que destinem al desenvolupament de les col·leccions
(pot ser no més d’un 5% del pressupost total) cosa que fa que la gent estigui
deixant de trobar el que busca a les biblioteques.
(*) En Santi Romero és autor del llibre “La arquitectura de la
biblioteca : recomendaciones para un proyecto integral” (Barcelona : Col-legi
d’Arquitectes de Catalunya, Demarcación de Barcelona, 2001), llibre que està en
obert a la xarxa també en versions catalana i anglesa. A E-Lis hi ha ressenya
feta per C. Rodrígues-Parada: http://eprints.rclis.org/12023/
(***) L’afirmació va generar menys polèmica de la que jo hagués
esperat, però va haver-hi diverses intervencions reclamant als organitzadors
una cervesa-conversa al volant d’aquest tema.
(****) Al meu entendre, el gran absent en el debat va ser la funció de
les biblioteques com espai cohesionador social, com espai generador de
confiança, com a 3r espai. Ho va esmentar en J. Permanyer però no s’hi va ‘enganxar’
ningú.
P.s.: La fotografia d’aquest post es correspon al projecte guanyador
del concurs per la construcció de la nova Helsinki Central Library: ‘Thecompetition jury unanimously decided that the winner is ALA Architects’ entry “Käännös”’.
