(Don't close my library)
Aquesta
setmana el COBDC ha publicat al seu
Document un Decàleg per a un
Sistema de Lectura Nacional acció que ens ha d’alegrar i per la qual hem de
felicitar a la seva Junta. El decàleg exposa accions ‘per donar un nou impuls
al sistema bibliotecari català per tal de consolidar-lo i millorar-lo’. La
intenció és posicionar el Col·legi davant la nova legislatura i el govern que
en sorgeixi.
L'Associació de Bibliotecaris de Catalunya (ABC) i, més tard, el COBDC són el resultat de la situació molt precària de les biblioteques i dels seus
professionals els anys 70, que va quan la professió decideix organitzar-se per defensar millor els
seus interessos. Això ha passat per defensar l’estatus dels professionals i
també per demanar més i millors biblioteques, i això darrer vol dir també tenir una visió
consensuada i objectiva de la situació de les biblioteques de Catalunya i
proposar per a elles línies de millora i de futur.
Comporta
també –quasi inevitablement- una certa confrontació amb l’administració
pública, la qual, en el cas de les biblioteques, n'és sempre la responsable
majoritària. Aquesta confrontació es pot fer de moltes maneres i per raó que es
tingui ningú no treu que es pugui fer equivocadament. El que no pot passar es
que no es faci, perquè la millora de les situacions presents no es pot fer des
de l’autocomplaença ni des de la minimització dels punts febles; s’ha de fer
des de l’anàlisi del que es té i l’ambició del que s’hauria de tenir. Si estem convençuts
de la funció social i igualitària de les biblioteques (de qualsevol tipus),
part de la nostra tasca professional és millorar-les i demanar a qui determina
les polítiques públiques les mesures i els recursos per millorar-les.
L’ABC i, més tard, el COBDC han exercit sovint aquest paper
reivindicatiu i ho han fet amb declaracions similars al Decàleg publicat ara
pel COBDC. Podríem posar diversos
exemples dels esforços de la professió per analitzar el present i indicar
línies de futur, però citaré només el magnífic anàlisi que Carme Mayol va fer sobre «La situació bibliotecària a Catalunya»
en la ponència inaugural de les 1es Jornades de l’Associació de
Bibliotecaris de Catalunya (1985). Són 60 pàgines d’interessant lectura, lamentablement no disponibles en digital.
El
febrer del 1992 (poc després de l’aprovació de la 1a llei de biblioteques) la
Junta de Govern del Col·legi Oficial de
Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya va aprovar la “Declaració en favor
del dret a la lectura i a la informació publiques per als ciutadans de
Catalunya”.
Si la memòria no em falla, la declaració va ser impresa en un atractiu quadríptic
que va ser profusament distribuït. La declaració es composa de tres parts: una
reflexió i reivindicació dels valors de les biblioteques per a la societat, una
quantificació i avaluació dels dèficits bibliotecaris de Catalunya, i,
finalment, un seguit de propostes ‘per
establir un marc d'actuacions en favor de la lectura i la
informació publiques’. Respecte les propostes, llegiu-les vosaltres
mateixos/as: algunes són (lamentablement) vigents.
·
una
anàlisi dels reptes que presenta la nova era de la informació per a la societat
·
una
breu descripció de l’evolució de les biblioteques a Catalunya en els darrers 15
anys
·
unes
consideracions mostrant què poden fer les biblioteques per a una Catalunya en
trànsit cap a la societat de la informació, i,
·
propostes
d’actuacions en matèria de biblioteques a Catalunya.
Curiosament
les propostes que es fan són 10, i val la pena mirar-se-les. Algunes eren
anticipadores del futur immediat i han ajudat clarament a l’evolució positiva
de les biblioteques. Jo avui hi veig alguna mancança i algunes propostes
(lamentablement) encara vigents.
Trobo
entre els meus paers un parells de documents interessants. Els dos del 2003 i
els dos prenent posició davant el relleu del CiU al govern de la Generalitat
per un govern format per PSC, ERC i IC. El 1r és un document sobre el ‘Sistema
bibliotecari català i de polítiques d’informació’ que el PSC va elaborar de
forma oberta, és a dir, convidant a no militants (i a no simpatitzants) a
participar en la redacció. No em consta que es fes públic, però les mesures
proposades també són 10, i algunes prou encertades i (lamentablement) vigents.
El 2n és un manifest que, amb millor intenció que fortuna, vam promoure en Josep
Vives i jo mateix i que va ser (escassament) signant per professionals a través
d’internet. És un document immadur, però no se’ns en pot culpar al impulsors.
Havíem intentat que ho fes el COBDC, però aquest havia inaugurat un llarg
període de desconnexió amb la reivindicació i no va voler assumir-lo.
El
2011, i davant les conseqüències que la crisi tindria previsiblement per a les
biblioteques, un grup de professionals prou representatius van promoure fer una
declaració que advertia dels retrocessos que les biblioteques podien viure. El
COBDC no va voler posicionar-se assumint un document que era més d’advertiment
que de crítica a ningú, i aquesta nova declaració va néixer orfe. La tenim, al
menys, publicada en aquest bloc i va reble el títol de “Les biblioteques
catalanes i la crisi: una mirada cap endavant, 2011”. Interessant de
llegir. Proposa mesures (5), una mica ambigües, però la intenció era llavors
cridar l’atenció per afrontar els anys a venir que, es preveien difícils.
Arribem al 2015. El Col·legi recupera la seva funció de tensionar la realitat, és a
dir, la de dir que i ha coses que són millorables, i la d’indicar direccions a
seguir. Hem de felicitar a la Junta i ens n’hem de felicitar, perquè només
l’anàlisi constant del què no està funcionant en òptimes condicions i la proposta de millores de futur ajudarà a
que equipaments essencialment febles com són les biblioteques puguin continuar
fent el seu paper social. Un 10,
doncs, per la intenció.
I la nota sobre el contingut? Suposo que l’acord amb el que diu el Decàleg pot
ser major o menor segons el lloc de treball i el punt de vista, però les
mesures proposades semblen per una banda sensates, però també redactades amb certa precipitació. L’Ítem, amb un consell
editorial coordinat ara per en Ferran
Burguillos, preveu dedicar el proper número a analitzar el present i a fer
propostes de futur. La revista ha demanat a uns 40 professions que opinin sobre
els principals canvis del sector en els darrers anys, els principals reptes de
futur, mesures a prendre i sobre el perfil que hauria de tenir el professional de
l'àmbit en el futur.
Cal
esperar que aquesta acció de l’Ítem
aportarà interessants punts de vista que podrien completar i donar més
consistència al decàleg la publicació del qual celebrem avui amb aquest post.
