Això és
el que diu el cartell que està a la biblioteca central de la Universitat de Estocolm.
El cartell està al mig d’un espai de la biblioteca actualment buit de mobles i que
–presumiblement- estava ocupat per prestatges amb llibres impresos.
Sóc d’una
generació que no va tenir moltes facilitats per estudiar a casa. Molts companys
havien d’esperar que s’acabés de sopar per poder desplegar llibres i apunts a
la taula del menjador. Segurament per això molta gent de la meva generació, que
van veure com el nivell de vida pujava (i el nombre de fills baixava), van
pensar que les biblioteques no s’omplirien de persones per estudiar, perquè això
–ara- ja ho podien fer a casa.
Malgrat
tot, cada biblioteca nova que s’ha fet ha acabat plena de persones que
decideixen passar-hi les estones que tenen per estudiar. Això ha estat així mentre
fèiem biblioteques per encabir-hi persones, però, sobretot llibres, els llibres
que abans la misèria del país no havia permès comprar. Ara totes les
universitats tenen grans i noves biblioteques. Plenes de llibres i amb gent que
vol encabir-s’hi per concentrar-se, per reposar, per estudiar, per fer-hi
feina...
La
migració al digital -que està quasi completada pel que fa a les revistes i tot
just iniciada pel que fa als llibres- no
farà més que reduir les necessitats de les biblioteques de tenir exemplars
físics dins les seves parets. Això, però, no redueix la necessitat de
biblioteques amb parets: biblioteques per a persones que remenen informació i
que volen aprendre. Aquesta ha estat sempre la funció de les biblioteques:
ajudar a la gent en el seu procés d’adquirir informació i de formar-se un
pensament propi.
Per
complir la seva missió, les biblioteques en el passat van prioritzar la
recollida d’informació (que era escassa i difícil de trobar). Ara (amb
informació abundant i a la punta dels dits d’una tablet) la prioritat és la
transformació dels espais de cara a facilitar l’estudi, el treball en grup i l’adquisició
de nous coneixements.
La meva
filla enguany ha començat a la universitat i no va a la biblioteca. Quan té una
estona perduda i vol aprofitar el temps va a un altre espai de la facultat on “hi
ha taules més grans i endolls”. Tenim, doncs, per endavant, la feina de transformar
el que van ser biblioteques per a llibres en biblioteques per a persones.
