dimarts, 29 de juliol del 2025

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: juliol 2025


Ciència Oberta   

Un dels reptes de la CO és trobar indicadors rellevants i fiables dels seus avenços i impactes. Aquests haurien de ser mundialment acceptats, altrament (i així ha passat amb l’accés obert) els resultats difereixen d’any en any i entre diferents institucions degut a que s’han usat fonts i metodologies diferents. Fa poc la Open Science Monitoring Initiative (OSMI) ha publicat uns Principles of Open Science Monitoring que volen ser un esquema sota el qual es desenvolupin ‘bones pràctiques i directrius per a la monitorització de la CO i que aquestes fomentin la posada en comú, la comparació i la reutilització dels resultats’. Els Principis se centren en 3 pilars: rellevància i importància, transparència i reproductibilitat, i autoavaluació i ús responsable.

No cau de ple en la CO però és prou adequat per l’estiu que passem i les vacances que ja deveu estar fent. The Publish or Perish Game un joc de cartes per a 6 persones sobre la publicació acadèmica. Els jugadors ‘competeixen per publicar manuscrits amb disbarats mentre sabotegen la recerca dels altres i fan comentaris "molt útils" com els que solen fer els revisors’. Inclou cartes de preguntes sobre la publicació a revistes.

Accés Obert    

I posats a parlar de medicions, s’ha publicat una nova edició de l’Observatorio IUNE que analitza la I+D+i de les universitats espanyoles amb dades de la dècada 2014-2023. A les p. 45-46 s’analitza l’AO del període i es constata que hi ha hagut un (lògic) creixement important (el 2014 el  41,42% de documents eren d’AO i es passa al 73,93% l’any 2023). L’informe assenyala però que el percentatge de variació anual es redueix lleugerament a partir del 2022 i dedueix ‘que el sistema està assolint una saturació pel que fa a documents publicats en accés obert’. Vegeu dades aquí.

Potser és més interessant clavar un cop d’ull a l’ Irish National Open Access Monitor. A més d’una visió general de l’accés obert de les publicacions irlandeses, el Monitor permet veure el comportament respecte l’AO d’organitzacions que fan recerca, entitats finançadores de recerca, repositoris institucionals i d’investigadors individuals. Tal com també fa el PRC, el Monitor recull les dades dels repositoris institucionals i usa els identificadors ORCID i DOI per desambiguar. El Monitor ha estat desenvolupat per OpenAIRE.

Reforma de l’avaluació

Vaig tard perquè es va publicar el 2024, però val la pena donar-ne notícia. Em refereixo a l’informe ‘Strategic Approaches to, and Research Assessment of, Open Science. El publica Science Europe que és una entitat formada per 40 fundacions o agencies finançadores o promotores de recerca de 30 països europeus. El document mostra les 36 respostes que va rebre una enquesta feta a les organitzacions membres de Science Europe; els resultats reflecteixen, doncs, la perspectiva que tenen les organitzacions públiques de finançament de la recerca a Europa sobre diferents aspectes de la CO.

Els resultats de l'enquesta mostren el posicionament de les entitats finançadores de la recerca respecte la promoció de la ciència oberta. L’informe té tres apartats: les polítiques de ciència oberta i els valors i objectius que les informen, les condicions i reconeixement pro ciència oberta dels seus programes de finançament i d’avaluació, i, els mecanismes de seguiment i monitorització de ciència oberta. L'objectiu final de l’enquesta és desenvolupar recomanacions estratègiques sobre com les organitzacions que financen i executen la recerca poden fer avançar encara més la ciència oberta.

A les p. 26-27 hi ha un apartat de conclusions on es resumeixen els principals resultats de les respostes. Com a més destacable jo assenyalaria que pràcticament totes les organitzacions tenen algun tipus de política afavoridora de la CO; aquesta s’integra sovint dins un marc més ampli regional, nacional i internacional. Les polítiques abasten diferents ‘pilars’ de la ciència oberta però destaquen l'accés obert a les publicacions de recerca i a les dades (FAIR) alhora que mostren una clara tendència a incorporar una gamma més àmplia d'elements de ciència oberta a les seves estratègies com, per exemple, infraestructures obertes, el programari de recerca i la ciència ciutadana. Són molt interessants els resultats referents a l’avaluació de la recerca que mostren que la ciència oberta està incorporada de forma àmplia en els processos d'avaluació. Això es fa de forma molt variada però entre els elements de CO inclosos en els requeriments per al finançament destaquen l’accés obert (d’articles, llibres i dades) i les dades FAIR). Un nombre significatiu d’organitzacions tenen mecanismes per fer el seguiment de la ciència oberta o tenen previst tenir-los.

Repositoris

El passat 8 de juliol la Confederation of Open Access Repositories (COAR) va obrir l’accés al COAR International Repository Directory. El directori vol ser una font d'informació d’autoritat sobre els repositoris. La novetat del directori COAR és que els registres dels repositori els faran "organitzacions responsables" (entitats que voluntàriament assumeixin la responsabilitat de gestionar un subconjunt de registres, per exemple a nivell nacional). L'objectiu de fer-ho així és que els registres dels repositori tinguin més i millor informació i que aquesta es mantingui al dia. La càrrega inicial de dades del Directori s’han fet utilitzant dades obertes de registres de repositoris ja existents (OpenDOAR, Re3Data, Lyrasis, ...) i dues ‘organitzacions responsables’ han revisat i completat la informació dels repositori de Canadà i Japó. Es poden veure les diapositives de la presentació del Directori aquí.

Dades de recerca FAIR

El passat 18 de juny va tenir lloc la 3a Fira FAIR data, organitzada enguany per la UOC i el CSUC i sota el lema ‘Que ens fan por les dades FAIR?’. Mark Wilkinson (un dels creadors dels principis FAIR) va fer la conferència d’obertura "Triumphs and Tribulations". La resta de la jornada va consistir en una sessió d’experiències institucionals i una altra de projectes de recerca sobre la FAIRificació de dades. Per la tarda es van fer tallers pràctics sobre anonimització, el concepte de tidy data i el programari R, i els Common Data Elements (CDE). Al bloc el CSUC hi ha un resum de la Fira. Els enregistraments i presentacions estan disponibles al Repositori UOC. 

Mai no és tard per llegir coses interessants

The emperor’s new clothes: Illusions and realities in community action for open infrastructure / Katherine E. Skinner,al bloc d’Invest in Open Infrastructure’s,  27.06.25 [3 falses idees sobre les infraestructures cooperatives] + Invisible by Design? Rethinking Global Indexing to Include MENA Journals / Maryam Sayab al bloc Scholarly Kitchen, 03.07.25 [sobre alguns biaixos de les plataformes d’indexació] +  Plan S, acuerdos “transformativo” y la comercialización del conocimiento en Latinoamérica / B.I.U. Martínez i E.A. López a Convergencia Revista de Ciencias Sociales [una visió molt crítica del Plan S]



dimarts, 1 de juliol del 2025

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: juny 2025


Ciència Oberta

Estem d’acord en que cal fer-ho però no sabem com?. A The Open Science Cookbook (ed. E. Bongiovanni et al.) un equip de Carnegie Mellon University ho explica en forma de receptes de cuina  que s’agrupen en 5 seccions: fer un programa, formació, difusió, esdeveniments i col·laboració. A la introducció es diu que, tant si ets expert com novell en CO, aquest llibre et proporcionarà inspiració, guiatge i passos pràctics per fomentar la CO per mitja de l’advocacy i la formació.

La Comissió Europea ha aprovat l'agenda política de l'espai europeu de recerca (ERA) per als propers tres anys. L’Agenda s’estructura al voltant d'11 polítiques estructurals que els estats membres poden seguir de forma voluntària. Entre les àrees centrals de l’Agenda hi ha la Ciència Oberta, l’enfortiment de les infraestructures de recerca i la reforma de l’avaluació de la recerca. Vegeu també la nota de SPARC Europe sobre l’aprovació de l’Agenda.

Aquest setembre Open Science Festival 2025: “dos dies d’inspiració, innovació i connexions a la Universitat de Viena”. El Festival (adreçat a investigadors, estudiants i personal de suport a la recerca) serà per explorar el futur de la CO, formar-se en competències CO, aprendre i fer connexions.

Comunicació científica

La European University Association (EUA) acaba de publicar ‘Reclaiming academic ownership of the scholarly communication system. És una declaració breu (20 p) que descriu de forma breu i clara:

·         l'estat actual de la publicació acadèmica,

·         els principals factors que configuren el sistema,

·         els reptes i tensions que es viuen a nivell institucional degut a la situació actual,

·         les reaccions que hi està havent des del sector acadèmic,

·         les oportunitats de les universitats de jugar un paper destacat en reconfiguració de la comunicació acadèmica.

Entre aquestes darreres recomana: accelerar la reforma de l’avaluació de la recerca, reforçar les infraestructures i serveis d’edició institucionals, incrementar la cooperació (amb altres universitats, entitats finançadores i societats científiques), avaluar la despesa feta en subscripció de revistes i altres productes comercials, recolzar i promoure la retenció de drets, i, implicar als investigadors en aquests canvis. De lectura recomanable per la concisió i per donar una pauta de línies d’accions que les universitats poder seguir i evitar així la paràlisi derivada de l’anàlisi de la situació actual. El contingut del document va ser exposat en un webminar celebrat el 5 de juny.

Accés Obert

La OA2020 és una organització impulsada per la Max Planck Digital Library que parteix de la base que la transició cap a l’accés obert es pot accelerar si les organitzacions contractadores de revistes actuen coordinadament. La OA2020 té reunions periòdiques on s’intercanvia informació sobre les activitats pro accés obert de diferents institucions i organitza un congrés anual. Acaben de publicar l’informe del d’enguany (és el 17è!):  Moving oa forward from transformation to collective responsibility que té un resum executiu i resums de les ponències i sessions. Els més de 150 representants d'institucions acadèmiques i de recerca, equips de negociació nacionals i organitzacions de finançament de la recerca de més de 40 països de tots els continents van acordar una declaració final del congrés que reafirma els valors acadèmics que han d’acompanyar al moviment de l’Accés Obert i que estableix objectius per guiar les negociacions amb els editors cap a un paradigma de comunicació acadèmica oberta.

De forma resumida, aquests són:

·         El control del sistema de comunicació científica ha de retornar a l’acadèmia.

·         Les metodologies de recerca computacionals (mineria de text i dades i la IA) són part de las recerca moderna. Cal publicar sota llicències CC BY que permeten a la comunitat científica aprofitar de forma oberta aquest potencial.

·         Una transició ràpida cap a l'AO requereix transparència respecte les dades necessàries per gestionar aquest canvi. Es vol l'obertura completa de la informació de recerca, tal com es descriu a la Declaració de Barcelona.

·         Garantir que les barreres financeres mai determinin qui pot publicar i que les inversions en publicacions acadèmiques siguin justes, transparents i mantinguin un entorn editorial obert i inclusiu.

Al Blog Katina hi ha una entrevista recent amb Colleen Campbell, de la Max Planck Digital Library on s’expliquen antecedents i assoliments del OA2020: How OA2020 is Advancing the Transition to Open Access

Dades de recerca FAIR

El Títol d’Expert en Servicios de Apoyo a la Investigación de la Universidad Pablo de Olavide fa xerrades obertes de diferents temes. Ara es pot veure l’enregistrament de la   que va tenir lloc el passat desembreGestión de datos de investigación en Cataluña en el marco de construcción de la EOSC”, feta per Mireia Alcalá i Lluís Anglada.

Infraestructures

La construcció de l’espai federat de l’EOSC té per davant el gran repte de fer les infraestructures interoperables. És per això que val la pena repassar les recomanacions que es fan al  White Paper of the FAIR-IMPACT Synchronisation Force. Malgrat els avenços fets en aquesta àrea, calen encara esforços de sincronització i alineament. Es fan 15 recomanacions agrupades en 3 apartats: contribucions a la web de dades FAIR (metadades, ontologies, identificadors persistents), seguretat i sobirania (repositori de confiança), i sostenibilitat.

Ciència Ciutadana

Pòdcast Parenthesis sobre L’impacte de la ciència ciutadana en la societat. Candela Ollé (UOC) entrevista a Isabelle Bonhoure (grup OpenSystems de la UB) i a Rafael Vidal (delegat del rector en ciència oberta i ciència ciutadana de la UPC).

També disponibles els enregistraments del seminari “Ciencia abierta, ciència ciudadana: impacto y beneficio social” al blog de grup OS Spain.

Mai no és tard per llegir coses interessants

If open science is the answer, what’s the question? / Rosalind Edwards, al Bloc de la LSE, 26.05.25 [una mirada preventiva a la CO] + Research Software Is an Important Research Output. Let’s Act Like It /Jennifer Kemp, Katina Magazine, 29.05.25 [un recordatoir: el programari també és un output de recerca] + Infrastructure is a collective responsibility – lessons from scholarly publishing and metadata / John Chodacki, el al. Bloc de la LSE, 03.06.25 [cap a un sistema col·lectiu de metadades de qualitat].