El passat 28 d’octubre la UAB
va celebrar la seva 1ª Jornada de ciència oberta. Les xerrades (visibles a Youtube) van ser
sobre la CO en general (L. Anglada), l’avaluació de la recerca (P. Martínez),
la Declaració de Barcelona (N. Benítez) i la feina feta a la UAB respecte els
compromisos de CoARA (T. Sordé, J.L. Molina i E. Nueno). També es poden
consultar les presentacions de la Open
Science FAIR celebrada el
passat setembre al CERN i veure el resum que se’n fa
al bloc d’OpenAIRE.
El CERN acaba de publicar
el seu 1r informe on explica
els avenços fets en el període 2023-24 en la implementació de les diferents
pràctiques de la CO (OA, dades, programari oberts, etc.) És un document breu
que pot servir per les institucions que ja fa temps que promouen la CO i que
volen explicar els resultats dels seus treballs.
La CO es recolza en diferents agents entre els quals destaquen els/les bibliotecaris/es. Això queda ben documentat a l’article de L. Liu i W. Liu, The engagement of academic libraries in open science: A systematic review al Journal of Academic Librarianship. L’estudi analitza 65 publicacions sobre aquest tema i mostra que la participació de les biblioteques universitàries en la CO es centra principalment en quatre àmbits: accés obert, gestió de dades de recerca, recursos educatius oberts i ciència ciutadana. Les biblioteques fan tant de proveïdors de serveis de ciència oberta, com de promotors i educadors i de gestors de polítiques.
Comunicació
científica
Cambridge University Press acaba de publicar: Publishing Futures: Working together to deliver radical change in academic publishing. L’informe (de lectura molt recomanable) recull l’estat d’opinió d’investigadors, bibliotecaris, editors i finançadors sobre la situació actual (problemes i reptes) de la publicació acadèmica. S’ha fet a través de tallers, entrevistes i una enquesta en línia amb més de 3000 respostes. L’informe té dues parts. En la 1a (breu: 12 p) s’identifiquen quatre reptes clau (la pressió que rep el sistema degut al volum de publicació, la sostenibilitat financera, l’equitat i que el sistema de reconeixement deixi de prioritzar la quantitat) i s’exposa la necessitat d’un canvi radical, que només es pot fer si es realitza a escala global. Aquest passaria per: la reforma del sistema d’avaluació i reconeixement, per posar la transparència i els valor al centre del sistema de publicació, i per reforçar i sostenir la revisió per iguals. La 2a part i més extensa (unes 50 p) no és gens negligible; exposa els resultats de l’enquesta sobre percepcions del sistema actual, l’impacte de l’OA, el futur de l’edició oberta de revistes, llibres i dades, la situació de l’equitat, el reconeixement i la revisió per iguals, i el futur de la publicació de la recerca. Les dades de l’enquesta s’exploten amb detall i mostren grans consensos (per exemple, es valora positivament l’accés obert alhora que només una minoria del 33% creu que el sistema de reconeixement funcioni bé).
Document breu (21p) i clar, tal com acostuma a fer la European
University Association (Reclaiming academic ownership of the scholarly
communication system: Challenges and
opportunities for universities) en el que s’analitza el sistema actual a traves del que es comparteixen i
publiquen els resultats de la recerca. Es parteix de la base que aquest s'ha
allunyat dels propòsits originals i de les necessitats de la comunitat
investigadora i que presenta ineficiències importants. L’informe vol ajudar a
aconseguir el que proposa la Open Science Agenda 2025 de l'EUA: un ecosistema de
publicació científica ‘just, transparent, divers, assequible, sostenible,
tècnicament interoperable i dirigit per la comunitat investigadora’. L’informe
identifica els elements que pressionen el sistema, menciona els reptes amb que
s’enfronten les institucions científiques tant respecte els seus valors com
respecte la sostenibilitat econòmica, relaciona les reaccions que hi ha hagut
des del sector acadèmic tant pel que fa a l’edició com pel que fa a la reforma
de l’avaluació, i anima a les universitats a:
·
Accelerar la reforma de l’avaluació
·
Enfortir els serveis i infraestructures d’edició institucional
·
Cooperar i coordinar-se amb altres agents
·
Avaluar críticament la despesa que es fa en productes i serveis comercials
d’edició i informació sobre la recerca
·
Recolzar i promoure la retenció de drets entre la comunitat universitària
·
Implicar a la comunitat acadèmica en les transformacions que suposa la CO
Accés Obert
La creació el 2018
de cOAlition S va suposar
un impuls molt important per al moviment de l’OA. Un important grup d’entitats
finançadores de la recerca van unir-se amb la finalitat d’aconseguir que “els resultats
de la recerca als que donen suport estiguessin disponibles lliurement per a la seva lectura i
reutilització” i van crear el Pla S que perseguia que
el 2021 “les publicacions resultat de recerca finançada amb ajuts públics fossin
publicada en revistes o plataformes OA”. El Pla S ha impulsat els acords
transformatius i ha ajudat a avançar en l’accés obert. Amb aquest antecedents,
la cOAlition S acaba de publicar un nou pla
estratègic 2026-30 que sembla rectificar una mica el rumb i s’orienta a recolzar models de publicació
acadèmica que siguin més sostenibles i equitatius, com ara el
"Publicar-Revisar-Curar (PRC)", l'accés obert de diamant i els preprints.
La visió de cOAlition S és aconseguir “un sistema de comunicació que permeti
compartir amb confiança el coneixement
científic de forma ràpida, oberta, transparent i equitativa”. Les prioritats
per aquest període són: 1) Enfortir les bases per a un accés obert immediat,
sostenible i equitatiu als articles científics revisats per iguals, 2) Recolzar
les infraestructures digitals que faciliten l'accés obert, i 3) Explorar i
monitoritzar sistemes de publicació que siguin financerament sostenibles i
equitatius. Vegeu també el resum i anàlisi que en fa Jeffrey Brainard
(Science.org, 12.11.25): After Coalition S disrupted scientific
publishing, new plan retreats from strict requirements
Aquest
agost la Royal Society ha anunciat que el 2026 les seves revistes seran d’accés obert. Això
es farà a través del model Subscribe to Open (S2O); aquest sistema consisteix en que es demana a les
biblioteques subscrites a les revistes de la Royal Society que continuïn pagant
les seves subscripcions, si n’hi ha prou que ho fan les revistes passen a ser
OA durant l'any, i si no, no. Vegeu el post de (Katina magazine 22-10.25) The Royal Society Moves to Subscribe to Open, la campanya pro S2O feta a la passada OA week (per
exemple a la p. web de l’American Physiological
Society) o la visió més
escèptica de The Brief
Mai no és tard per llegir
coses interessants
The
withdrawal of the US from UNESCO: What does this mean for Open Science? / Louise
Bezuidenhout, Jon Verriet, bloc Leiden Madtrics 05.11.25 [què poden
arribar a suposar per a diferents iniciatives que recolzen la CO les polítiques
actuals del govern Trump], I sobre més o menys el mateix: Trump order
aims to politicize decisions on federal science grants / Jeffrey Mervis,
bloc de Science 08.08.25.+ Money,
Time, Trust, Control – How commercial publishers drain science / Dan
Brockington, Aileen Fyfe, Stefanie Haustein. LSE blog 19.11.25.
[S’argumenta que cada vegada més les editorials comercials s’estan apartant de
les necessitats i interessos dels investigadors i del servei a la ciència. Un
post que resumeix l’article més llarg i documentat a arXiv.org: The Drain of Scientific Publishing]
