Ciència Oberta: premis de la Generalitat de Catalunya, Accés Obert Diamant, Recursos Educatius en Obert ... i més

Ciència Oberta: Premis de Ciència Oberta de Catalunya

El passat 18.02 es van lliurar els Premis de Ciència Oberta de Catalunya 2025. Es pot veure l’enregistrament de l’acte del que en recomano especialment les paraules dels premiats: els investigadors joves Blanca Arias (42:40) i Jordi Gené (49:30),  l’investigador sènior Josep Perelló (57:30) i la UAB. També el parlament de la consellera (23:20) i el del president de la Generalitat (1:13:45). I la nota de premsa, aquí.

Acords transformatius i revistes acadèmiques  

Els darrers anys al Regne Unit el JISC ha negociat acords marc de subscripció de revistes per a les universitats als que s’hi refereixen amb el nom d’acords transicionals i no transformatius. La renovació d’aquests acords per al període 2026-28 presenta problemes i diverses universitats sembla que no s’adheriran a l’acord amb Elsevier (vegeu els articles de The Times Higher Education aquí, aquí i aquí). El gran escull amb el que estan topant els ATs és més la mala situació econòmica de les universitats angleses que no pas una posició de força a favor de l’accés obert. Les universitats més orientades a la docència i que publiquen poc son més propenses a donar-se de baixa dels acords que les més orientades a la recerca.

L’elevat nombre d’articles en obert fa que avui l’accés no sigui ja un bé per al qual es vegi necessari pagar, però els ATs continuen tenint bona salut: la CRUE en té sis de signats per al 2026 i el CSUC dotze (incloent els de la CRUE) i la institució CERCA quatre. La situació no deixa de ser desconcertant i la comunitat acadèmica es pregunta si la millora en accessibilitat dels ATs no està alhora incrementant la dependència de les editorials comercials o si no hem de signar el certificat de defunció de la revista acadèmica (In Memorium: The Academic Journal / Russell Beale. IEEE Computer).

Serveis de dades de recerca   

Una enquesta sobre serveis de gestió de dades de recerca a les universitats espanyoles (article de R. Martin i S. Martínez a la REDC). Es pregunta sobre la situació del servei, els elements que l’impulsen i els que el frenen i el paper de les biblioteques com a facilitadores del servei. El panorama és desigual: algunes biblioteques preveuen oferir el servei, la majoria es limiten a fer formació i assessorament i algunes ofereixen serveis avançats que inclouen la FAIRificació de les dades i el seu dipòsit en un repositori.

Accés obert diamant (AOD): enquesta de la Unesco

La Unesco continua mostrant el seu suport a l’AOD amb la publicació a finals de l’any passat de Advancing Equity and Inclusion in Scholarly Communication : Findings from the Consultation on a Global Diamond Open Access Framework. Es recullen aquí els resultats d’una enquesta internacional que va tenir quasi 2.900 respostes de persones de 90 països (un 43% eren d’Amèrica Llatina i un altre 43% d’Europa i Amèrica del Nord) i feta amb l’objectiu de conèixer les pràctiques actuals, els reptes estructurals i les aspiracions de la comunitat que promou la comunicació acadèmica no comercial.

Els resultats de l’enquesta (clars i informatius) s’agrupen en tres blocs:

·         L'AOD en  la pràctica (rols i responsabilitats, valors, motivacions, aspiracions ...)

·         Reptes estructurals i sistèmics (falta de reconeixement i visibilitat, barreres tècniques i de capacitat, barreres d'entrada i disparitats regionals...)

·         Prioritats dels agents interessats en construir un marc global (impactes i beneficis en la comunicació acadèmica, mecanismes de suport, rol de la Unesco...)

Els enquestats van identificar cinc direccions clau per promoure l'AOD: desenvolupar marcs polítics de suport, enfortir la capacitat i infraestructures institucionals, promoure la cooperació regional, compartir pràctiques i desenvolupar eines de monitorització.

Recursos Educatius Oberts (REO-OER)

El passat 22.01 es va celebrar una interessant jornada sobre OERs organitzada pel grup de recerca Open Science Spain. La trobada tenia per objectiu reflexionar i debatre sobre l’impacte i les estratègies de futur dels recursos educatius oberts.. Hi va haver una ponència inaugural (Mapeando los REA: UNESCO) a càrrec de D. Oliva Uribe, G. Santos-Hermosa va presentar una visió de la panoràmica dels OER a Espanya, C. Valdera López va explicar experiències de OER de l’INTELF (Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado) i va acabar amb una taula rodona d’experiències recursos educatius en obert a universitats espanyoles (concretament: UdL, URJC i el Grup de Repositoris de REBIUN). Els enregistrament de la jornada es pot veure des de la crònica en fa  C. Ollé i les presentacions aquí.

La European Network of Open Education Librarians (ENOEL) és una associació fundada el 2018 amb l’objectiu de fomentar l'Educació Oberta (OE), La seva missió és  maximitzar l'accés, l'ús i la reutilització dels recursos i les pràctiques educatius oberts. ENOEL organitza periòdicament els tallers Embrace the Open que tenen l’objectiu d’ajudar a bibliotecaris i altres professionals a aprendre més sobre els conceptes bàsics de l'educació oberta. El darrer va ser sobre IA i educació oberta. Els tallers són enregistrats i poden veure’s aquí

 

El moviment dels recursos educatius en obert ha agafat un fort impuls a partir de la Declaración de Dubái sobre los recursos educativos abiertos (REA). Aquesta va ser fruit d’un procés iniciat el 2019 que va consistir en sis consultes regionals (en les que hi van intervenir uns 900 participants de 91 països) i, finalment, amb el seu debat i aprovació al 3rd World Open Educational Resources Congress. El Congrés va concloure reafirmant el potencial transformador dels OER per aconseguir un accés equitatiu i inclusiu al coneixement a l'era digital i manifestant que les tecnologies emergents com la IA i les solucions obertes poden fomentar la innovació i donar solució a les dificultats lligades a les qüestions d'accés, propietat intel·lectual i sostenibilitat als bens culturals.

Mai no és tard per llegir coses interessants  

·         The brutal geography of global elite scientific research / A. Rodríguez-Pose, L. Xiang, N. Lee. LSE impact, 26.01.26 [sobre la gravetat reputacional o com la geografia de la recerca d'elit continua fermament arrelada en un petit nombre d'ubicacions].

·         Preliminary Evidence Linking Open Science to Research Integrity / T. Vines, B. Kaube, A. Day, K. Ratan. Scholarly kitchen, 28.01.26. [Hi ha relació entre les pràctiques de CO i la integritat en la recerca? Potser no però sí que les pràctiques de ciència oberta es poden entendre com a indicadors probabilístics de fiabilitat].

·         Resilience in Times of Crisis: Strengthening Open Science Against Geopolitical Pressures / Kathleen Gregory, Louise Bezuidenhout, Leiden Madtrics, 03.02.26. [Com podem protegir els avenços en CA de les pressions geopolítiques? Amb  infraestructura humana i xarxes socials, redundància d’infraestructures, preveient mals moments i amb visió global i planificació estratègica]. 

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: gener 2026

Ciència Oberta: pla d’acció neerlandès i llibres   

A finals de l’any passat Open Science NL va presentar el seu programa de treball per 2026-27 que té per objectiu fer que la CO sigui la norma als Països Baixos. El programa té un finançament de 36M€ que es distribueixen en 13 àmbits d’acció agrupats sota 5 eixos. Els eixos s’ordenen de baix a dalt: 1) les infraestructures, que són les que ho fan possible, 2) el desenvolupament de coneixements i habilitats per aplicar pràctiques de CO, per usar infraestructura de manera eficaç i rebre suport en aquests processos, en resum, per fer-ho fàcil, 3) el reforçament de comunitats de cara a fomentar pràctiques compartides i fer que l'obert sigui la norma, 4) els incentius, que fan que fer CO tingui recompensa, i 5) el seguiment i l’avaluació, que fan possible mesurar el progrés del pla i de les seves accions. El Pla (28 p que val la pena llegir o fullejar) assenyala accions o objectius una bona part dels quals es desenvoluparan en forma de projectes finançats. Els ajuts que es donin sota aquest programa han de seguir les normes de subvencions del Consell de Recerca Neerlandès (NWO), concretament han de complir les polítiques de gestió de dades de recerca i d’AO del Consell. El seguiment del Pla comptarà amb un monitor de CO que ara mateix està en construcció. 

La CO continua generant llibres, més dels que no puc llegir. Els darrers dels que he tingut notícia (gràcies Ismael):

·         Philosophy of Open Science de Sabina Leonelli. Un llibre curt (70 p.) però ple d’argument i observacions dignes de ser tingudes en compte, per exemple, critica l’èmfasi que la CO posa en compartir ja que això pressuposa que els resultats de la recerca tenen un propietari. Vegeu ressenyes de Summer Wilson o la de Mark Rubin

·         Ciência Aberta no Brasil: conquistas e desafios Creators, amb F. Couto Corrêa da Silva, K. Stueber i W. Carvalho-Segundo com editors. El llibre: permet “comprendre els reptes i les perspectives de la CO al Brasil [i] les estratègies adoptades per fer la ciència més accessible i inclusiva de les entitats” del Brasil.

·         Publishing Beyond the Market: Open Access, Care, and the Commons, de Samuel A. Moore. Centrat en l’AO, ell llibre “argumenta que el canvi cap a l'accés obert s'hauria de centrar menys en l'accessibilitat gratuïta dels resultats de la recerca i més en qui controla les publicacions i les infraestructures per a la comunicació acadèmica”. Son 4 capítols (200 p.): 1) relacions entre l’AO i els comuns, 2) Plan S, 3) experiments radicals d’edició feta per l’acadèmia, i, 4)infraestructures per a un espai comú d’edició en accés obert.  

Infraestructures obertes

La Barcelona Declaration on Open Research Information ha publicat la memòria de l’any 2025. Els fets més destacats són que la iniciativa ha quedat enfortida ja que té assegurat el finançament per als propers 3 anys i que s’ha establert un equip de coordinació sota la direcció de Bianca Kramer, la Declaració ha tingut 30 nous signataris (entre els quals hi ha Wellcome Trust, California Digital Library i la Fundació "la Caixa") i s’ha avançat el treball que s’està fent a través de set grups.

La EOSC Association també va fer balanç de l’any a la seva 12a assemblea on es van elegir com a nous directors a Enrique Bernal-Delgado (Instituto Aragonés de Ciencias de la Salud), Antje Keppler (Euro-BioImaging ERIC), i Jessica Lindvall (Univ d’Estocolm). El resultat més destacat del 2025 ha estat l’inici de la Federació EOSC amb la posada en funcionament del node europeu i de 13 nodes inicials. Aquests han acordat compartir sistema d’autenticació i catàleg de serveis, han creat 5 casos d’ús i han signat un MoU; tot això serà la base a partir de la qual ampliar la federació amb nous nodes el 2026.

Aquests dies estan tenint lloc dues consultes de la Comissió Europea. Tres organitzacions -IFLA, LIBER i SPARC Europe- s’han posicionat de forma conjunta respecte  la European Research Area Act, La seva argumentació es centra en les dificultats per assolir els objectius d’accés obert que calen per fer efectiva la CO i proposen com a solucions diferents mesures al voltant de la retenció de drets. L’altra consulta és una preparació per la propera Estratègia per a un ecosistema digital obert, que té per objectiu disminuir la dependència tecnològica europea. Segons l’anàlisi que en fa Enrique Dans, aquest ecosistema no es pot bastir sobre grans corporacions i infraestructures tancades, sinó en estàndards oberts, transparència i col·laboració.

Repositoris: cal espavilar-se  

Informe COAR Strategic Analysis of the Scholarly Communications Environment, on la Confederació de repositoris OA descriu breument el panorama de la comunicació acadèmica, destaca les principals forces que poden incidir en l'ecosistema dels repositoris en els propers anys i enumera quatre àmbits d’acció per als repositoris. Com a elements determinants de l’entorn, l’informe assenyala: la sobirania digital, reduccions en el finançament de la recerca, insatisfacció amb el sistema de publicació actual, emergència de la intel·ligència artificial, i disminució de la confiança pública en la ciència i l'erudició. Les respostes que haurien de tenir els repositori serien: 1) aprofitar el canvi tecnològic, 2) construir un entorn d'informació de confiança, 3) millorar la coherència digital, i 4)augmentar la visibilitat dels repositoris.

 

Dades de recerca FAIR: Dataverse Meeting a Barcelona

Del 12 al 15 de maig, a la seu del BSC, tindrà lloc la Dataverse Community Meeting 2026. El Dataverse és un programari de codi obert i de desenvolupament comunitari per crear i gestionar un repositori de dades de recerca; va ser creat a la Universitat de Harvard i avui està instal·lat àmpliament arreu del món. La reunió d'aquest any té quatre temes d'innovació comunitària: 1) solucions d'IA per millorar el dipòsit i la curació de les dades i dels repositoris, 2) millorar de la interoperabilitat de cara a enfortir l’ecosistema federat de metadades i dades, 3) creació d’entorns de confiança per a dades sensibles, i 4) presentacions d’implementacions i casos d'ús de Dataverse. El congrés està obert a tothom (tant usuaris com no usuaris del programari) i és una oportunitat per compartir, aprendre i contribuir a l’establiment d’un sistema FAIR federat de dades de recerca.

Mai no és tard per llegir coses interessants  

·         Is ‘open science’ delivering benefits? Major study finds proof is sparse / Jeffrey Brainard, Scienceinsider, 30.12.25; amb versió en castellà [La Co produeix els beneficis que promet? Sembla que sí, però les proves són dèbils]

·         Hot Takes on the First Quarter of 21st Century Scholarly Publishing / Todd A Carpenter a Scholarly Kitchen 08.01.26. [“El món de l'edició acadèmica sens dubte ha canviat molt en els darrers vint-i-cinc anys, però no sempre de la manera que podríem haver esperat.”]

·         How Two Canadian Organizations Created a National Model for Diamond Open Access / J. Friedman, J. Dallaire-Clark, C. Duncan i A. Holmes, Katina, 15.01.26 [Una acord al Canadà entre compradors i editors per fer que les revistes passin a ser diamant]