S’han celebrat recentment
les II Jornadas Nacionales de Ciencia
Abierta de la CRUE. Estaven organitzades en quatre blocs temàtics: reforma
de l’avaluació, comunicació científica, dades de recerca i infraestructures.
Cada bloc amb una conferència i una taula rodona. A més, hi va haver una sessió
que recollia diferents experiència de promoció i aplicació de la CO per part
d’universitats i centres de recerca. El programa inclou els enregistraments
de les sessions (que val la pena mirar-se) i les presentacions de les
experiències.
La Unesco ha obert una consulta sobre Equitable scholarly communication for implementation of
open science. La consulta és sobre un proposta de política que defensa la necessitat urgent de posar l’equitat en
el centre de la comunicació científica, és a dir de fomentar un entorn obert,
just i inclusiu per crear, compartir i accedir al coneixement científic. El
document analitza els elements que generen desigualtat en el sistema actual i,
a partir d’aquí, recomana accions per construir sistemes de comunicació
acadèmica més equitatius com ara el recolzament a l’edició no comercial, al
multilingüisme, a la reforma de l’avaluació, a la disminució de la rasa digital
i a la diversitat de pràctiques de la recerca. El 13.04 és la data límit per fer-hi
comentaris.
Llibres acadèmics en accés obert: MACO i PEPA
Amb pocs dies de diferencia s’han presentat dues
plataformes d’edició de llibres acadèmics en obert. Una nota de premsa del CSUC publicitava la plataforma digital MACO (Monografies
Acadèmiques Catalanes en Obert). Aquesta “vol ajudar a la difusió
i la visibilitat de la recerca publicada a Catalunya per institucions públiques
i privades d'ensenyament, recerca i divulgació, que permeti el descobriment, la
reutilització d'aquestes publicacions i n'augmenti l'impacte”. I una altra nota de premsa, aquesta de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) anunciava el naixement de la PEPA (Plataforma Editorial de
Publicaciones en Abierto) que és un repositori que recull les monografies científiques
dels serveis de publicació de la UNE. La PEPA té com objectius: ser un punt
d’accés comú a les publicacions de les editorials universitàries, facilitar
l’adopció de l’OA i incrementar la visibilitat d’aquestes publicacions (veure
l’acte de presentació aquí). Dues iniciatives paral·leles en intencions i
desiguals en dimensions que haurien de servir per a que les monografies que
recullen s’integressin també al directori internacional DOAB (Directory of
Open Access Books).
Quan l’Obert va més enllà de les publicacions
Tres importants entitats finançadores de la recerca del
Regne Unit, Research England, Wellcome Trust i Arts and Humanities Research Council, acaben de publicar l’informe Openness in the arts, humanities and social sciences: Documenting open
research practices beyond STEM. L’informe (vegeu-ne un resum
al bloc LSE Impact) és un resultat del Projecte MORPHSS centrat en les pràctiques
de recerca oberta en les humanitats i les ciències socials. L’informe parteix
de l’assumpció que les pràctiques de CO s’han centrat en l’obertura dels
continguts i dades i que aquestes pràctiques són més comunes en la recerca en
ciències dures, tecnologia, enginyeria i matemàtiques que no pas en la resta de
ciències. Es considera també que les disciplines d'arts, humanitats i ciències
socials (AHSS) requereixen models diferents d'obertura per reflectir un conjunt
diferent de pràctiques apropiades per a aquestes àrees.
L’informe identifica trenta pràctiques de recerca oberta
en AHSS (cap. 3) i les categoritza sota sis tipus d'obertura (cap 4):
disponibilitat dels outputs, disseminació de la recerca de forma accessible,
obertura dels processos de recerca, obertura dels resultats als participants en
la recerca, pràctiques participatives i obertura epistèmica. Finalment (cap.
6), es fan recomanacions
per a finançadors, institucions, sistemes de monitorització de la recerca
oberta, editorials, societats acadèmiques i investigadors; aquestes
coincideixen en assenyalar la importància de la flexibilitat, el reconeixement
dins els processos d’avaluació i seguiment de la diversitat de pràctiques
respecte l’obert, i la necessitat que els investigadors en AHSS participin en
la revisió i modificació dels requisits i expectatives respecte pràctiques
obertes.
La UK Reproducibility Network (UKRN) ha publicat els resultats sobre una enquesta feta el
2025 coneixement i actituds respecte pràctiques de recerca obertes. Els resultats mostren que el coneixement de diverses pràctiques
obertes és alt encara que variable segons quina sigui la pràctica. Val la pena
mirar l’apartat 2.3.2 amb els resultats per a cada tipus de pràctica (OA, preprints,
dades FAIR ...). Un 80% de les respostes afirmen tenir actituds positives
respecte les pràctiques obertes alhora que només un 42% dels investigadors es
considera formats al respecte.
Integritat
“Poques
coses han alterat la comunicació acadèmica tan profundament com les
vulneracions de la integritat de la recerca i la publicació de continguts
fraudulents”. Aquesta afirmació és la que motiva l’informe Safeguarding Scholarly Communication:
Publisher Practices to Uphold Research Integrity, fet per Research Consulting per encàrrec del Comitè
d'Integritat de la Recerca de la STM (Association of Scientific, Technical & Medical Publishers). L’informe documenta les actuacions de les editorials
científiques per garantir la integritat de la publicació acadèmica; aquestes
queden agrupades en tres àrees: capacitat, pràctica i col·laboració. A la 1a es
detallen les inversions fetes en equips humans i tecnologia per preservar la
integritat; a la 2a les mesures preses per prevenir, detectar i respondre a les
amenaces a la integritat al llarg del cicle de vida de la publicació; a la 3a
diferents actuacions col·laboratives entre editors per garantir la confiança en
els continguts. De l’informe (és breu: 21 p.) n’hi ha un resum i comentari a Delta
Think's (From Research Integrity
Expectations to Operational Reality: Unpacking the STM Research Integrity
Report)
I continuant amb aquesta
preocupació, dues iniciatives per mesurar el grau d’integritat de les
publicacions d’una institució. El Research Integrity Risk Index
(RI²) està fet per Lokman Meho,
de la Universitat Americana de Beirut i té per intenció mostrar senyals
relacionats amb la integritat a parir de tres indicadors: articles publicats a
revistes eliminades de Scopus o WoS, articles retractats i taxa d’autocitació.
RI2 permet ordenar les institucions per països i regions (vid. l’explicació que
en fa L. Meho al blog Leiden Madtrics: When Impact Signals Become Noisy: RI² as an Early
Warning Framework for University Rankings. IRIS (Integrity Risk Indicators) és una
plataforma feta per SCImago (vid. les explicacions que en dona
Félix de Moya al darrer congrés CoDi)
Mai no és tard per llegir coses interessants
Full de ruta per
institucionalitzar la sostenibilitat dels REO a l’Educació Superior recursos
educatius oberts / Gema Santos-Hermosa, al Blok de BiD 04.03.26.
[ressenya de l’informe M.P. Long i R.C. Schonfeld: Charting the Course: Case Studies in OER
Sustainability (Ithaka S+R,2004)] + How
Participatory Funding is Transforming Open Access / Shamprasad M.
Pujar and Anjaneya Reddy N. M. Katina magazine, 03.03.26. [on
s’expliquen dues iniciatives per transformar compres de llibres en llibres en
obert: Direct to Open (MIT) i Path to Open (JSTOR)]
