Quins llibres e- compren les biblioteques i com els compren

Ara, a 10 anys dels primers acords consorciats de compres conjuntes d’informació electrònica, queda clar que les opcions de les biblioteques s’han decantat majoritàriament cap les revistes e-. Les bases de dades, incloses inicialment en els ‘Big deals’ han perdut força i els llibres e- no n’han acabat d’agafar. Al meu entendre, els llibres e- tenen dos problemes: es venen sota models de preu que no ofereixen els avantatges que han sabut oferir les revistes e- davant la compra conjunta i no queda massa clar si s’usen o no.

Hi ha poques dades respecte la darrera qüestió (de fet, si es compren poc, poc podem saber sobre el seu ús). Bé, l’empresa Primary Research Group, aquest maig ha publicat l’estudi “Library use of e-books: 2008-09 edition” (ISBN 1-57440-101-7). L’obra és el resultat d’una enquesta contestada per unes 80 biblioteques o consorcis (són pocs) tant públiques com universitàries.

Són 12 capítols, dins cada un dels quals es donen les dades obtingudes a diverses preguntes. Per cada pregunta es donen els resultats globals i els resultats agrupats per biblioteca universitària (77%) i pública (23%), biblioteca nord-americana (78%) o no nord-americana (22%) no, i biblioteca segons la quantitat de pressupost destinat a compres (més de 4M$ un 26%, de 1.5M a 4M $ un 26%, de 0.3 a 1.5M$ un 26%, menys de 0.3M$ un 22%).

Algunes dades:

• Cap. 1. Despesa en llibres e-. Entre el 2007 i el 2008 les compres de llibres e- han pujat un 36%. Què compren les biblioteques? NetLibrary un 50%, Gale un 36,49%, Ebrary un 27,03%, Safari un 17,57%, Knovel un 10,81%, Lecture notes in computer science un 8,11%, MyiLibrary un 5,41% ... Les biblioteques diuen que renovaran els seus contractes en un 77%.
• Cap. 2. Contractes i condicions d’ús. Un 61% de les biblioteques permeten algun ús simultani, els terminis de préstec són variables i el més citat és ‘tant com calgui’.
• Cap. 3. A qui es compren els llibres e-? En un 70% a agregadors i en la resta de casos directament als editors. En un 45% dels casos es fa a través de consorcis.
• Cap. 4. AlFin i llibres e-. En un 48% les biblioteques consideren que els seus usuaris tenen menys habilitats en l’ús dels llibres e- que en el d’altres materials e- (BBDD o revistes). En un 61% les biblioteques han ofert sessions de formació sobre com usar els llibres e-.
• Cap. 5. Llibres e- àudio.
• Cap. 6. Catalogació. En un 74% les biblitoeques tenen registres MARC dels seus llibres e- i en un 66% els registres són proporcionats pels venedors.
• Cap. 7. ús de llocs web de llibres e-. Un 45% de les biblioteques faciliten que els usuaris localitzin llocs web gratuïts amb llibres e-
• Cap. 8. Qui usa què. Usos dels llibres e- per grups de matèries. Hi ha un ús elevat o significatiu del 52% en obres de referència, del 42% en directoris, del 10% en ficció, del 20% en història, del 29% en psicologia, del 56% en ciències, del 26% en enginyeria, del 27% en dret, del 17% en clàssics literaris.
• Cap. 9. Aparells lectors de llibres e-. Només un 10,17% de biblioteques tenen algun tipus d’aparell lector de llibres e- (que no sigui un ordinador clàssic). Un 4,05% tenen el Kindle d’Amazon i un 2,7% el lector de Sony. Un 8,1% de biblioteques preveuen comprar Kindles.
• Cap. 10. Ús de llibres e- a les col·leccions de reserves per assignatures (biblioteques universitàries).
• Cap. 11. Digitalització. Un 20,69% de biblioteques han digitalitzat elles mateixes llibres de la seva col·lecció per oferir-los en e- als seus usuaris.
• Cap. 12. Directoris e-

En resum, l’estudi no mata i els resultats diuen poc (i a més cal comprar-lo). Però llegir (en p- o en e-) mai no ha fet mal, no?

Llibre blanc de la Universitat de Catalunya

Avui s’ha fet la presentació pública del Llibre blanc de la Universitat de Catalunya, obra col·lectiva feta per l’ACUP (l’Associació Catalana d’Universitats Públiques) que te dues finalitats: contribuir a la reflexió europea sobre la universitat des de la perspectiva catalana., i, configurar un full de ruta comú de les universitats públiques catalanes. L’acte ha comptat amb la presència i paraules de José Mariano Gago (ministre de Ciència, Tecnologia i Educació Superior de Portugal), Luc. E. Weber, expresident de la CRU de Suïssa), de la ministra espanyola de Ciència i Tecnologia i del president de la Generalitat. Acte massiu amb presència de molts alts càrrecs universitaris.

Del llibre (213 p.) en podeu consultar un resum executiu. El llibre fixa per la Universitat de Catalunya 7 valors i 4 principis d’acció. Al llibre blanc hi trobareu per cada un d’aquests un context i diagnòstic i una visió de futur.

• Els valors: compromís social, formació de qualitat en el marc de l’EEES, dedicació a la recerca, motor de desenvolupament i benestar, europea i amb vocació global, al servei de les persones.
• Els principis d’acció: polítiques de personal àgils enfocades a fomentar el talent i la confiança, amb autonomia àmplia d’acció simultanejada amb un robust sistema de rendició de comptes, un bon sistema de governança alhora que amb gestió eficient, amb un finançament adequat en base objectius i projectes

El llibre especifica 64 estratègies i sota cada una alguns projectes (que sumen un total de 73). Com a mostra, esmento les 5 primeres estratègies:

1. Repensar conjuntament la Universitat en el marc global del coneixement: refundar la Universitat de Catalunya.
2. Crear un espai de cooperació on cada universitat pugui accentuar el seu perfil, en un sistema en xarxa i complementari d’universitats.
3. Enfortir la presència internacional articulada i comuna de les universitats públiques catalanes.
4. Projectar Catalunya i Barcelona com a llocs idonis per la formació de postgrau i de doctorat de referència internacional.
5. Treballar conjuntament per aprofitar les economies d’escala i augmentar l’eficiència en la gestió conjunta

La rectora de la UdG i ara mateix presidenta de l’ACUP ha destacat 3 projectes que l’associació pren el comprimís d’impulsar ara mateix i que són:

• El 5à: crear una plataforma interuniversiaria de postgrau que tindrà per objectiu crear a Catalunya estudis de postgrau de referència internacional
• El 36: elaborar un pla de relacions internacionals de la Universitat de Catalunya
• El 44: promoure un estudi-proposta per tal d’implantar una nova política de beques, ajuts i préstecs.

Algunes idees que m’han semblat interessant i que he pogut anotar a la llibreta:

• Les de José Mariano Gago, que ha donat dos vies de desenvolupament per a les universitats: la consorciació d’universitats i la diversificació entre elles. També (m’ha semblat a mi) ha criticat de forma indirecta el llibre blanc per no contenir cap programa d’accions ni cap xifra que permeti quantificar en quin grau es volen assolir els objectiu que s’esmenten. Cal saber què volem, ha vingut a dir, i en funció d’aixó emprendre les accions pertinents.

• Les de Luc. E. Weber, que ha destacat el paper de les universitats en la societat del coneixement per insinuar (massa subtilment al meu paper) que la universitat no pot pretendre ser la única institució que no ens transforma en una societat en canvi profund. L’adaptació de la universitat a la societat del coneixement és doblement important: perquè ella també està dins el procés de transformació general, i, sobretot, perquè la universitat és la institució social que ha d’entrenar la gent que ha de fer el canvi.

• Les de la ministressa Garmendia que tot donant suport al llibre blanc, destaca les línies comunes entre aquest i els eixos del que serà la seva política i que són: desenvolupar la formativa en el nou marc de l’EEES, impulsar la recerca, impulsar la innovació com a 3a missió de la universitat, millorar la formació i la valoració social del professorat, incrementar la visibilitat internacional de la universitat, millorar la política de beques, augmentar l’autonomia i la rendició de comptes.

• Les del president Montilla que demana a la universitat adaptació a la nova realitat i l’adverteix dels perills que tindria la resistència al canvi i que ha ofert a la universitat el suport de la Generalitat, un suport que no és però ni incondicional ni acrític.

I la meva opinió? Doncs potser 5 coses:

1. Que està molt bé reflexionar de forma tant extensa.
2. Que el nom tant inclusiu com el d’Universitat de Catalunya de moment denota una realitat exclusiva ja que no aplega ni les universitats privades ni el Comissionat per a Universitats i Recerca.
3. Que a la universitat (espanyola i catalana) li sobren diagnòstics (per altra banda coincidents) i li falten accions.
4. Que hagués estat més útil agrupar les moltes estratègies en alguns eixos i els molts projectes en alguns menys, fixat objectius concrets per a cada un.
5. Que si es vol avançar en la direcció que s’apunta es pot fer de forma immediata (però real i pràctica) abans o sense llibre, demostrant així que les intencions són fermes.

[i dedicat a un amic que abans podia anar en bicileta i que ara té pendent anar a veure la pel·lícula: EDIFICIO YACOUBIAN]

Per estar al dia: la tasca de Charles W. Bailey, Jr.

Charles W. Bailey Jr. és un actiu activista en l’OA. Té una publicació, Open acces and libraries que és altament recomanable per la seva claretat i concisió. Lloable és la seva tasca en l’edició de bibliografies com la Scholarly Electronic Publishing Bibliography i la The Electronic Theses and Dissertations Bibliography, La Scholarly Electronic Publishing Bibliography està en la seva 72a versió i ressenya uns 3.250 articles, llibres i altres fonts, en anglès, útil, segons l’autor, “per entendre els esforços d’edició científica electrònica”. Les citacions tenen enllaços a les fonts que són OA. A la p. web s’hi pot trobar el contingut agrupat per matèries, una edició acumulada anual imprimible en pdf , els nous recursos en forma de Weblog, un directori de recursos web i un lloc on fer cerques de la bibliografia. Els epígrafs generals de la bibliografia són:

1. Temes econòmics
2. Llibres e-
3. Revistes e-
4. Obres generals
5. Temes legals
6. Temes bibliotecaris
7. Nous models d’edició
8. Temes editorials
9. Repositoris
10. Annex: bibliografies relacionades
11. Annex: sobre l’autor
12. Annex: estadístiques sobre la bibliografia

Els recursos web estan agrupats en els epígrafs següents: catalogació i metadades, biblioteques digitals, llibres e-, revistes e-, edició electrònica en general, imatges, temes legals, preservació, editors, repositoris, SGML i estàndards relacionats. La Electronic Theses and Dissertations Bibliography, està a la seva versió 2. Les citacions ho són d’articles, ponències de congressos i altres fonts (sempre en llengua anglesa) sobre TDE (tesis doctorals e-).

En homenatge a Montserrat Galera

L’Institut Cartogràfic de Catalunya acaba de publicar l’obra un recull d’articles de Montserrat Galera sobre cartografia i cartoteques. Els articles triats s’han agrupat sota 4 epígrafs: història de la cartografia: els cartògrafs (3 articles), història de la cartografia: l’evolució dels mapes al llarg del temps (6 articles), les cartoteques (3 articles), els cursos de doctorat sobre història de la cartografia, 1990-2000 (1 article). Precedeix als articles pròlegs interessants i intel·ligents de Joaquim Nadal, president de l’ICC en tant que conseller del DPTOP, Jaume Miranda, director de l’ICC, una introducció indispensable per resseguir la trajectòria professional de la M. Galera feta per la Carme Montaner, Cap de la cartoteca de l’ICC. La monografia acaba amb una bibliografia de la M. Galera (1972-2006) preparada per l’Annamaria Casassas, col·laboradora tant de temps de la M. Galera a la cartoteca de l’ICC. Dos comentaris.

• Els professional aprenem dels professors que tenim mentre estudiem i (també? sobretot?) d’altres professionals. Els de la meva generació (sóc del 1957) no vam tenir gaire on aprendre. Les biblioteques no estaven bé, i la generació que ens havia d’haver ensenyat moltes vegades tenien més anys que nosaltres però no pas més experiència ni coneixements. Hi va haver algunes excepcions. Van ser poques i val la pena destacar-les. Per mi van ser-ho la Pilar Llopart, la Carme Mayol, la Montserrat Roca i la Rosa Ricart. Ho va ser també la Montserrat Galera que amb molts anys de treball darrera seu he deixat una feina feta molt important a la cartoteca de l’Institut Cartogràfic.
• Les institucions tenen responsabilitats socials. Tant si el seu objectiu social és l’excursionisme com si ho és fer mapes. No sempre s’exerceix aquesta responsabilitat, però sí que ho ha fet l’ICC des de la seva fundació. El Cartogràfic, a banda de fer mapes, ha tingut entre els seus objectius la divulgació de la cartografia i la creació i engrandiment de la seva cartoteca. De la tasca divulgativa voldria destacar-ne els suport a les cartoteques o seccions cartogràfiques de les biblioteques universitàries. És una mostra de la seva responsabilitat social que recordin i homenatgin la que va ser la directora de la seva Cartoteca.

I parlant de l’ICC, es recomana la visita de les seves col·leccions digitals de mapes: Mapes de Catalunya(s. XVII-XX), Mapes d'Espanya(s. XV-XX), Mapes d'Europa (s. XVI-XX), Mapes d'Àfrica (s. XVI-XX), Mapes d'Amèrica (s. XVII-XX), Mapes d'Àsia, Oceania i illes del Pacífic(s. XVI-XX), Mapes de tot el món i grans regions (s. XVI-XX), Vistes d'indrets de Catalunya i de tot el món (s. XVI-XX), Fotoplànols de ciutats catalanes (1945-1949), Minutes municipals (1914-1936), Fons Gaspar de fotografies obliqües de ciutats catalanes (1929). p.d. Generacions. La meva no va tenir gaire de qui aprendre, però sí en canvi moltes oportunitats. En general, vam arribar joves a llocs de responsabilitat, llocs que es van crear al marge nostre (a mesura que les biblioteques es consolidaven) i llocs que hem creat noslatres (a mesura que hem sabut impulsar nous projectes). La generació que ara en té 30 tindrà potser menys oportunitats que els cinquentons, però hauria de tenir més d'on aprendre. Aprofitaran això com naltros vam saber aprofitar allò?

Minimalitats: J. Joyce, J. Martí, AutonomaMent, wikipedia i receptes

1. En James Joyce a Trieste hi va viure 10 anys i va tenir-hi 10 cases. Li costava triar a l’home, i agradant-li com li agradaven els jocs de paraules hauria d’haver-se canviat el nom pel de James Choice. 2. Comentari intel·ligent el fet per Jordi Martí en un grup de treball de la Comissió de la Lectura Pública de la ciutat de Barcelona. Destaca que la composició social dels usuaris de les biblioteques de Barcelona, és igual o molt similar que el perfil del ciutadà de Barcelona. En això les biblioteques es diferencien molt d’altres equipaments culturals (museus, teatres, concerts, etc.) i són, per la composició social dels usuaris, un nexe privilegiat de la ciutat per relacionar-se amb les persones que hi viuen. 3. Les parets del lavabos eren, quan era jove (i veig que encara ho són) els fulls dels llibres on escriure-hi consignes subversives. Vist a un ‘baño’ a Itàlia: AntonomaMente. Una simple majúscula ofereix un valor nou a la paraula. Exercir l’autonomia seria, interpreto jo, fer-ho AutònomaMent, és a dir no es fer una cosa sol però igual que els altres, sinó fer-ho amb ment autònoma, fer-ho des del propi punt de vista i posició i en col·laboració amb els altres. 4. Què és un bibliotecari a la wikipedia “Nombre con que se denomina a ciertos colaboradores de Wikipedia en español, Wikilibros y Wikcionario que tienen una serie de responsabilidades de borrado y reversión de páginas, bloqueo de usuarios o páginas y edición de la interfaz”. Els bibliotecaris no serien així els proporcionadors d’informació, sinó els seus ‘editors’ i ‘controladors’. Potser sí que és el que ens toca. [so sorry, però a la Vikipèdia el terme bibliotecari no està reconegut al glossari].

5. Deu ser molt poc 'bloger' això de posar comentaris a les entrades, però no me'n sé estar. 'Uff! va dir ella' a l’entrada del 23 de maig va comentar:

• A part de veure que sí es celebren, crec que moltes vegades les coses no es fan simplement perque patim d'un complexe d'inferioritat abrumador que ens porta a haver de copiar sempre i no "inventar" mai. I, això és una opinió molt personal, de vegades vivim massa pendents del que es fa a fora i descuidem la nostra realitat.

I la meva resposta va ser:

• "Copiar" o "inventar" potser siguin posicions extremes. El que cal fer, penso jo és "interpretar", és a dir saber què passa al món, entendre perquè passa (= distingir entre els fenòmens conjuntrals i els estructurals, entre els fenòmens locals i els general, entre les modes i les tendències), analitzar la realitat pròpia (= veure què és important aquí, com es fan les coses aquí) i aplicar (= intentar que aquí passi el que és estructural, general i tendència des del propi marc, el marc local i a partir de les maneres i instruments propis d'aquí). Això és una recepta, és clar, i el resultat de tota recepta dependrà sempre del cuiner i dels ingredients.

Correm contents

[Dedicat als que dediquen hores diurnes i nocturnes a posar-se al dia i a atrapar la feina] Correm contens, així en dèiem als ‘Current contents’ de l’ISI quan eren en paper. Després van venir els butlletins de sumaris, les BBDD de sumaris e- (com la del CBUC o DIALNET) o els TOC’s dels editors. Eines totes aquestes que permeten estar al dia. A vegades, algun producte especialitzat com la JAL Guide to the professional literature de la que vam parlar a aquest blog fa no gaire. Ara volem fixar l’atenció en Current Cites. Current Cites té Roy Tennant com editor i que és un butlletí electrònic mensual en el que es citen i comenten uns 8-12 articles o informes molt seleccionats. Els ressenyadors del CC de maig són: Charles W. Bailey, Jr., Susan Gibbons, Brian Rosenblum i el mateix Roy Tennant. Es pot subscriure per correu e- i per RSS. Feu la subscripció. No costa i val la pena. Encara que no tot el que es ressenya us interessa, els textos que s’hi mencionen i els comentaris que s’hi fan valen sovint la pena. Com a mostra, les citacions (no els comentaris) del CC d’abril d’enguany:

• 7 Things You Should Know About Flickr Washington, DC: EDUCAUSE Learning Initiative, February 2008. (http://connect.educause.edu/Library/ELI/7ThingsYouShouldKnowAbout/46186).
• Statement of International Cataloging Principles (Draft) The Hague, Netherlands: International Federation of Library Associations and Institutions, 10 April 2008.(http://www.ifla.org/VII/s13/icc/principles_review_200804.htm).
• Darnton, Robert. "The Library in the New Age" The New York Review of Books 55(10)(12 June 2008)(http://www.nybooks.com/articles/21514).
• Harley, Diane, Sarah Earl-Novell, and Sophia Krzys Acord, et. al.Assessing the Future Landscape of Scholarly Communication: An In-depth Study of Faculty Needs and Ways of Meeting Them (Draft Interim Report) Berkeley, CA: Center for Studies in Higher Education, University of California, Berkeley, Spring 2008.(http://cshe.berkeley.edu/publications/publications.php?id=300)
• Harnad, Stevan. "The Two Forms of OA Have Been Defined: They Now Need Value-Neutral Names" Open Access Archivangelism (3 May 2008)(http://openaccess.eprints.org/index.php?/archives/400-The-Two-Forms-of-OA-Have-Been-Defined-They-Now-Need-Value-Neutral-Names.html)
• Henty, Margaret. "Developing the Capability and Skills to Support eResearch" Ariadne (55)(April 2008)(http://www.ariadne.ac.uk/issue55/henty/).
• Nadella, Satya . "Book Search Winding Down" Live Search (23 May 2008)(http://blogs.msdn.com/livesearch/archive/2008/05/23/book-search-winding-down.aspx)

Alguns seran (espero!) comentats aquí (s’admeten col·laboracions).

p.d. Pels curiosos: mirar TicTocs, projecte encara pilot del JISC que vol proporcinar (gratuïtament) Tables of Contents (TOCs) de revistes científiques. Ara mateix amb 7,733 revistes, 170,107 articles, de 72 editors.

Digitalitzacions massives i preservació

Fins fa poc estàvem acostumats que els projectes de digitalització de llibres abastessin un nombre molt limitat d’aquests i fossin en entorns d’alta qualitat. Els projectes de digitalitzacions massives, el més conegut dels quals és el de Google, han canviat la nostra perspectiva. El Council on Library and Information Resources acaba de publicar un dels quasi sempre interessants informes amb el títol “Preservation in the age of large-scale digitization” que ha estat fet per Oya Y. Rieger. L’informe (de 52 p.) comença amb una introducció en la que es fan alguns aclariments terminològics i passa ràpidament a donar-nos una visió sobre les principals iniciatives de digitalització massiva:

• Iniciatives comercials: la de Google, Google Book Search, i la de Microsoft, Live Search Books,
• Iniciatives dutes a terme per entitats sense afany de lucre: la de la Open Content Alliance, i el Million Book Project.

[Per cert, que entre la publicacio de l'nfre i avui hemviscut l'anunci de que Microsoft ha cancelat el seu projecte ] El Capítol 3 examina diferents qüestions relacionades amb les digitalitzacions massives (si els llibres digitalitzats estan complets, si es dupliquen digitalitzacions, sobre els drets que conserven les biblioteques respecte les obres digitalitzades per altri, etc.) i sobre la seva qualitat (ús de metadades, controls de qualitat existents). Al cap. 4 es fan consideracions sobre les implicacions d’aquests programes en les biblioteques com ara que aquestes iniciatives:

• Incrementen la pressió que tenen les biblioteques d’alliberar els seus espais dedicats a la conservació de llibres impresos que s’usen poc
• Impacten en els programes en curs de preservació i conservació
• Incrementen la necessitat de fer edicions a demanda

L’obra fa 13 recomanacions a les biblioteques que participen en alguna (o en diverses) d’aquestes iniciatives. Algunes d’aquestes recomanacions són:

• Que es revisis els estàndards de digialització en ús, molts dels quals es van establir en un context tecnològic que ja no és l’actual
• Que s’estableixi un equilibri entre els requeriments per a accessibilitat i per a preservació.
• Que es doni suport a iniciatives de magatzems col·lectius per a documents impresos
• Que s’usi el Registry of Digital Masters (un inventari d’obres digitalitzades arreu)
• Que es comparteixi el coneixement adquirit
• Que s’aprofiti l’ocasió per revisar les prioritats i estratègies de la biblioteca

El capítol de conclusions porta per títol “Why join forces” en el que es remarca que l’èxit de moltes iniciatives bibliotecàries (per exemple els programes de preservació a través de microformes) s’han basat en la cooperació.