Sant Jordi o l’Orgull Lector

Estem voltat d’aficions. La gent tenim tendències que ens agrada satisfer i que, exercint-les, convertim en aficions. Passatemps en dèiem abans, i la deriva semàntica indica que avui el temps dedicat a un mateix (i no a treballar) ja no és temps perdut sinó guanyat.

Estem envoltats de gent orgullosa de les seves aficions, i l’orgull els endú a explicar-nos-les: caminades formidables, campionats d’escacs i fins hi ha a qui els agraden les curses de cotxes . Sobre això darrer, es veu que és apassionant la relació que hi ha entre el llast de la betzina del dipòsit i l’avantatge de no repostar.

Algunes aficions són però secretes, o quasi. La lectura és més un vici que una afició. Ens n’estem de publicitar el que llegim o hem llegit. No volem semblar rates de biblioteca o asocials que ens tanquem a casa amb un llibre a les mans.

Però la lectura, a més d’utilitat (i n’és!) és un plaer. Si així ho sentim, n’hem d’estar orgullosos. Ho hem de proclamar. Hem de fer-ho per ser aficionats autèntics, ja que aquests exhibeixen el seu plaer (i les satisfaccions que els comporta) amb orgull.

Orgull lector per aquest Sant Jordi!

I com a mostra del que pot ser l’Orgull lector, tres botons

#jollegeixo

Iniciativa de lletrA, la literatura catalana a internet, que edita la UOC sota la intel·ligent tutela de Teresa Fèrriz. #jollegeixo, promou que els lectors (orgullosos), durant aquesta setmana de Sant Jordi, ens diguem què estem llegint, quin llibre recomanem, quin ens agradaria que ens regalessin o quin volem comprar ... Això corre per Twitter (afegiu el hashtag #jollegeixo al vostre missatge de Twitter) o Facebook (esdeveniment jollegeixo).. Podeu fer-ne seguiment en directe a l'OfflletrA i, físicament, a la seu de la UOC de Rambla de Catalunya, 6 de Barcelona.

Diu la Teresa: “L'objectiu és molt senzill però gens fàcil: aconseguir que els lectors i lectores catalanes comparteixin, amb orgull, el seu llibre de Sant Jordi amb un tuit o al mur del FB”

Què llegeixes?

El QL és una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes que ja te tres anys de vida (tot una eternitat en aquest món tan perenne d’Internet) i que pilota Carlota Torrents. Un lloc web on alimentar-se d’Orgull lector i on compartir-lo. El Què llegeixes? o QL és un fòrum sobre llibres que va néixer el 23 d’abril de 2008 i que té per antecedent el joc amb el mateix nom dissenyat pe Oriol Comas que es va fer el 2005, Any del Llibre i la Lectura.

QL estrena cara nova, amb una pàgina de benvinguda més atractiva i molt més entenedora. Manté els fòrums, els jocs, l’agenda i la vincloteca i celebra el seu 3r aniversari amb quasi 10.000 quellegistes i més de 6.000 llibres comentats!

Llibres lliures

Una iniciativa de la que m’assabento a través de DHUBdoc i que consisteix en “alliberar” llibres per Sant Jordi. La van fer divendres passat (però com inici de la setmana de Sant Jordi) i consisteix en deixar lliures llibres i documents sobre art i disseny a llocs públics. A més del Centre de Documentació del DHUB, ho fan el CCCB, el MNAC, la Fundació Joan Miró, la Fundació Antoni Tàpies, el Museo de Arte Contemporánea de Vigo (MARCO) i el de Castilla y León (MUSAC).

Diuen que és una iniciativa impulsada pel centre-museu ARTIUM de Vitoria-Gasteiz i és el cinquè any consecutiu que la celebres. Enguany fins un total de 31 centres i museus espanyols van inundar de llibres d’art les ciutats.31 centres units en l’experiència de BookCrossing “alliberant” més de 2.500 volums procedents de la borsa de duplicats de les seves respectives biblioteques.

Diu DHUBdoc: “L’objectiu d’aquesta iniciativa és sumar a les biblioteques dels museus d’art en l’esforç per al foment de la lectura i, més en concret, en la difusió del coneixement de les diferents disciplines artístiques.” Una acció de BookCrossing que fomenta la lectura i l’Orgull lector.

I jo que em pregunto, per on havia de passar per trobar-me’n algun?

Estos sutiles y persistentes cambios que nos rodean, envuelven y penetran, lentamente

Saco el tiempo de donde no lo tengo para acudir a la cita anual con el Library Journal del 1 de abril que repasa lo más importante en la industria de los sistemas de gestión de bibliotecas. El último ‘Automation Marketplace’, lo firma, como en los últimos años, Marshall Breeding y lleva por título “The New Frontier (The battle intensifies to win hearts, minds, and tech dollars)”.

El seguimiento continuado de estos repasos anuales del mismo tema, bajo el mismo esquema y por la misma persona nos permite tener una visión relativamente precisa de hacía donde se mueven las cosas (de forma lenta pero constante), adivinar las tendencias que subyacen bajo las modas.

A mi entender, el ritmo de nuestro tiempo viene marcado por tres presiones que se manifiestan también en el ámbito de la automatización de las bibliotecas: la presión por ahorrar, la presión por visualizar y la presión por renovar.

La presión por ahorrar

El artículo de Breeding de este año y los de los años anteriores señalan tres efectos (el SaaS, los consorcios y la nube) de una misma tendencia (el ahorro de costes). Las empresas tradicionalmente vendedoras de tecnología proporcionan hoy, para quien quiera, el alojamiento del software (lo hace en España Innovative y VTLS, que yo sepa). Los consorcios bibliotecarios, tradicionalmente centrados en la gestión de catálogos o la contratación de recursos electrónicos, se desplazan de forma lógica a la provisión de servicios (lo hace en España, que yo sepa, el CBUC para sus miembros). Finalmente, los ordenadores antaño comprados para ser dedicados a una aplicación hasta su obsolescencia están siendo substituidos por la computación en la nube, o, dicho de forma más llana, hay un proceso de externalización del hardware a empresas especializadas en ello que optimizan recursos y costes (lo hace en España, entre muchos otros Nexica).

Lo sustancial: gestionar la biblioteca, no gestionar la tecnología. Hemos perdido demasiado tiempo con las máquinas. Muchos recursos buscando recursos para comprar máquinas y para hacerlas funcionar. Esto no será (no debería ser) nunca más estratégico (para las bibliotecas, al menos). Será táctico, y, por lo tanto, externalizable o consorciable.

La presión por visualizar

Los últimos artículos de Breeding (*) ya destacaban la aparición de las herramientas de descubrimiento, la primera de las cuales fue seguramente AquaBrowser. Estos instrumentos hacen posible hacer consultas en bases de dados muy grandes formadas a partir de datos poco homogéneos. Los catálogos de biblioteca han sido, tradicionalmente ‘pequeños’ (**) y eran (son) buscables a partir de términos de indización preestablecidos y precoordinados (los encabezamientos de autores y de materias). Pero los catálogos dejaban fuera de la consulta una parte sustancial y quizá la más cara de los contenidos contratados por una biblioteca: los artículos de las revistas suscritas.

Los instrumentos de descubrimiento combinados con índices agregados están configurando un nuevo entorno al que Jason Vaughan se refiere como “Web scale discovery services” (ver: Library Technology Reports, v. 47 (2011) n.1)

Lo sustancial: gestionar contenido, no formatos. La separación por forma (libros de revistas, videos de libros…) tiene como sustrato la incapacidad tecnológica de manejar con los mismos instrumentos objetos con características físicas distintas. A veces hemos hecho del vicio virtud y en el pasado hemos llegado a tener en nuestras universidades salas de revistas completamente separadas de los libros como se separaba en el pasado niños de niñas en las escuelas. Lo sustancial enmostrar lo que tenemos, lo que tiene la biblioteca. Mostrarlo todo, junto pero no revuelto, ofrecer al usuario un instrumento para refinar la búsqueda y terminar definiendo el conjunto de lo que sea de su interés.

La presión por renovar

Algo nuevo parece cocerse, nos dice Breeding, en este mundo del mercado de los sistemas integrados de gestión de bibliotecas. El uso incremental (con un crecimiento lento) de programas de código abierto es a mi entender un síntoma de cansancio de muchas bibliotecas por los productos tradicionales que llevan ya en el mercado unos 30 años y que en lo sustancial han cambiado poco. Las bibliotecas fueros sólo físicas, individuales y contenían materiales impresos. Hoy son, además, virtuales, trabajan en red o consorcio y tienen materiales de todo tipo. No pueden continuar siendo servidas por programas compuestos por los módulos de adquisiciones, seriadas, catalogación…

Lo sustancial: recuperar la delegación de la innovación que hemos hecho en unas pocas empresas para recuperar las bibliotecas la innovación. ¿Cómo? De la misma forma que se está innovando hoy en la red, con una estructura abierta de datos sobre la cual se puedan construir pequeñas e independientes aplicaciones.

(*) Ver el post sobre el análisis de 2009

http://bdig.blogspot.com/2010/04/automatitzacio-de-biblioteques-mes.html

o el de 2010

http://bdig.blogspot.com/2009/04/el-mercat-de-lautomatitzacio-de.html

(**) El mayor catálogo –WorldCat- tenía no más de 40 M de registros bibliográficos hace unos 10 años y hoy tiene más de 200 M.

En la foto, parte de la instalación de ordenadores de Nexica,

empresa que proporciona servicios de alojamiento de servidores y de cloud computing (entre otros)

Som facilitadors, no pas prescriptors

Magnífica la biblioteca de la Universitat de Lleida al campus de Cappont, vaig ser-hi fa uns dies i vaig poder veure allà mateix algunes de les coses que està fent la biblioteca de la universitat per adaptar-se als temps que corren. Si la societat evoluciona (i a fe que ho fa!) el que hem de fer és evolucionar amb ella. Així és plausible que la biblioteca estigui guanyant espais per posar-los a disposició dels usuaris i comenci a proporcionar espais col·laboratius virtuals.

La protestada reforma de Bolonya té com a motor un descobriment: que l’aprenentatge no es produeix per exposició a la saviesa en estat pur a través d’una classe magistral i sí en el procés d’interiorització d’aquest saber a través de mecanismes de treball d’un mateix amb el coneixement.

Podria semblar que l’entorn més procliu per a les biblioteques és el clàssic d’ensenyament magistral, però aquest acaba fomentant la memorització dels apunts abans que la consulta de les fonts. Un ensenyament basat en els processos d’aprenentatge de cada persona (dels processos d’autoaprenentage) acaba essent millor, també des del punt de vista de les biblioteques ja que és el que acaba fomentant la utilització de documents.

Les biblioteques han millorat substancialment en els darrers anys. Ho han fet en continguts i en processos i avui la gent s’endu més llibres en préstec (perquè n’hi ha més i són més atractius i perquè és mes fàcil fer-ho i es donen facilitats). Però els índexs de préstec tenen com a dintell les pròpies praxis individuals i col·lectives. L’hàbit de lectura i la necessitat de llegir (o d’usar documents) són el marc dins el qual es belluguen les millores que les biblioteques poguem fer. Hem de millorar, però més enllà del que nosaltres fem per oferir de forma fàcil materials atractius, l’entorn en el que ens movem és deteminant per l’ús de la informació que les biblioteques recollim i ordenem.

Per això és tant important que estem amatents als canvis que es produeixen al voltant nostre i de manera especial als que tenen lloc en com s’usa la informació.

No es podia endevinar, però 1/3 dels usos de les revistes electròniques es produeixen fora de la universitat i fora dels horaris d’obertura de les biblioteques. No era previsible, però 1/3 dels usos de revistes provenen de revistes que la institució abans no rebia. No ho podíem intuir, perquè semblava cursi i passat de moda, però els clubs de lectura han estat de les innovacions en serveis més importants a les biblioteques públiques*

La propaganda de les grans prestacions d’alguns programaris de cerca, la introducció aquí del que són serveis consolidats a altres llocs com el de referència virtual, l’aposta tecnològica per deixar lectors de llibres electrònics han estat (són) opcions que calia fer, però que han resultat menys exitosos de l’esperat. Les idees en que es basaven no són dolentes, però han topat amb la forma com la gent (d’aquí i ara) usem la informació.

Voldríem (i és normal) que els serveis que introduïm tots tinguessin l’èxit que es mereixen i alguns en tenen potser menys del que esperàvem. Però és que l’èxit d’un servei molt sovint o sempre està condicionat a que respongui a una necessitat prèvia. És aquí que hem de reconèixer que nosaltres no som els creadors directes d’aquestes necessitats i admetre que en som els seus facilitadors.

La societat en general (valorant el coneixement i la informació) i les organitzacions en concret (les escoles, les universitats i les feines) són prescriptores. Són qui diuen a la gent què han de fer, què està be que facin, què els serà reconegut o recompensat si fan. I l’èxit de les nostres biblioteques dependrà en bona part de que els agents socials prescriguin usar informació que nosaltres hem de saber facilitar millor que ningú.

Per això, els bibliotecaris hem de preocupar-nos en primer lloc de fer-ho fàcil, però també d’afavorir els entorns que prestigiïn la lectura i l’ús d’informació.

* No deixeu de seguir el blog De casa al club amb el que la biblioteca de Vic anima el seu club de lectura.

Solucions imaginatives

Dissenyar biblioteques no és fàcil. La de la Goethe Universität potser els ha quedat amb espais massa grans. Massa grans i massa sorollosos.

Però no hi ha problema que no pugui pal·liar una ment imaginativa. Com? Venent, en règim d'autoservei, taps per les orelles.

L’edifici de la BP de l’Estat a Bcn

Un article que val la pena llegir sobre la biblioteca pública de l’Estat a Bcn. És el que apareix al Time out cultura, suplement de l’Ara, i signat per Òscar Guayabero, en el que es comenta l’exposició al COAC dels projectes que es van presentar al concurs obert per l’edifici.

No trobo el text complet de l’article a Internet i en transcric uns paràgrafs, crec, plens de seny i intel·ligència:

• "I el que també queda clar és que el solar escollit és tot menys fàcil, fins i tot és directament equivocat."
• [Respecte l’emplaçament de l’edifici] "i el que més sobta és la distància fins a la primera boca de metro... És fonamental que des de la parada es pugui accedir directament a [la biblioteca], no fer-ho és posar en perill la seva usabilitat."
• "El trànsit ferroviari de l’estació de França és ara petit i podria desaparèixer quan estigui finalitzada la via de l’AVE. Hom es pregunta si no valdria la pena fer la biblioteca dins de l’estació apropant-la a la ciutat i al metro."
• "Si un equipament d’aquesta magnitud ha d’entendre’s a escala de ciutat i fins i tot d’àrea metropolitana, no plantejar la idoneïtat de la seva ubicació és, com a mínim, negligent."
• [La proposta arquitectònica per l’edifici és] "potser massa correcte, com amb por de caure amb l’ara mal vista arquitectura icònica. Personalment, crec que una gran biblioteca justament hauria de ser reconeixedora per a tots els ciutadans i hauria de cridar l’atenció per recordar-nos que la cultura és allà dins, a tocar nostre, si volem."

Coste y valor en tiempo de crisis

La crisis nos afecta.

Nos afecta si nos recortan el sueldo pero nos afectará también si nos recorta los recursos con los que hacemos cosas. La crisis económica son muchas cosas, pero también es que muchas personas deberán tomar decisiones sobre a qué aplicaremos los recortes. ¿Se cancelarán los turnos extraordinarios de abertura de las bibliotecas en exámenes? ¿No se renovaran los PCs con los que damos acceso a Internet? ¿Compraremos menos libros?

Lo que podamos (o no hacer) dependerá de la capacidad de sacar provecho de los recursos que tengamos y nos asignen y estos, en gran parte, del valor que los financiadores de las bibliotecas asignen a las mismas y a sus servicios (y los dos temas están parcialmente relacionados).

Las bibliotecas han estado siempre comprometidas con la efectividad de los recursos que les asignan sus financiadores. Lo ha hecho des de siempre proporcionando estadísticas cuándo muchos de los servicios con los que convivían no lo hacían (y algunos aún no lo hacen). Pero las estadísticas de uso dicen o ‘significan’ ya poco y las bibliotecas debemos encontrar nuevos sistemas para mostrar a la sociedad que nos financia que ‘vale la pena’ seguir invirtiendo e invertir aún más en bibliotecas.

Lo hemos hecho o lo ha hecho nuestra profesión haciendo evolucionar nuestra tarea de recoger estadísticas hacia la de mostrar indicadores y hacia la promoción de medidas de mejora de la calidad. Actualmente, parece que la profesión nos recomienda ya no mostrar cuanto hacemos o como de bien lo hacemos si no a mostrar que lo que hacemos (que se supone hacemos bien) tiene impacto en la misión de la institución que nos soporta financieramente.

Se pueden sacar muchas muestras de esta reorientación del informe de Megan Oakleaf para la ACRL, The Value of academic libraries, del que Angel Borrego hizo hace poco una buena reseña para el Blok de BiD.

No podemos ya continuar confiando en que se asignará un valor alto a lo que ofrecemos, debemos mostrar evidencias de este valor. Y esto, importante en tiempo de crisis, creo que lo es más en un momento en que los medios (a veces con la contribución de los bibliotecarios) fabrican una imagen en la que la biblioteca es prescindible ya que su sola función (proporcionar información) la realiza mejor y sin coste la red.

Recomiendo la lectura del último informe de OCLC Perceptions of libraries 2010: context and community. El informe pretende ayudar a las bibliotecas a entender su entorno y sigue la línea de los que hicieron en 2003 (centrado en el impacto de internet), en 2005 (sobre como eran percibidas las bibliotecas) y en 2007 (sobre las actitudes de los usuarios de las bibliotecas frente a las redes sociales). Este último proporciona información actualizada sobre los comportamientos, preferencias y percepciones de los consumidores de información en línea pero centra su atención en mostrar los cambios en los comportamientos derivados de la actual crisis económica. El estudio muestra que en estos tiempos difíciles las personas afectadas por la crisis incrementan el uso de las bibliotecas y que la sociedad las percibe como más útiles ahora (justamente ahora) que los gobernantes deberán decidir donde recortan la financiación de los servicios públicos.

Me acuerdo de que, en el inicio de poner en funcionamiento un sistema de préstamo entre bibliotecas apoyado por un servicio de mensajería en el ámbito del CBUC, una biblioteca recibió la visita de un usuario sorprendido (¡y satisfecho!) de la rapidez del servicio. La persona que lo atendió intento convencer al usuario de que aquello no tenia mérito (porqué el libro no era suyo) y que más bien tenía demérito (porqué indicaba que tenían poco presupuesto para comprar todo lo que se necesitaba).

Al margen de los buenos o malos ejemplos que podamos poner, los bibliotecarios nos caracterizamos por un prurito profesional elevado. Éste eleva la tensión sobre lo que tenemos que hacer y nos permite realizar bastantes cosas, pero a veces nos aleja de lo que nuestros usuarios o clientes perciben como útil. Tenemos cierta tendencia a preferir lo que creemos que es lo que se debe usar a lo que el usuario prefiere usar.

Los tiempos que vendrán serán difíciles porqué lo será mantener la calidad de nuestros servicios con recursos que serán o más escasos o más difíciles de conseguir (o las dos cosas a la vez). Por esto será bueno que agucemos la imaginación para descubrir maneras para mostrar que nuestras viejas bibliotecas son útiles. Para ello tenemos un gran aliado: mirar que hacen nuestros compañeros más allá de nuestra biblioteca. Un ejemplo: los magníficos argumentos para digitalizar fondos ‘escondidos’ que acaba de publicar el JISC bajo el título de “Inspiring research, inspiring scholarship”.

La biblioteca pública provincial i les biblioteques escolars

Un començament de mes interessant, aquest, per a les biblioteques. O almenys a mi m’ho ha semblat.

El Conseller Mascarell les posa de model a seguir:

• "Volem un acord per la cultura concertat, cooperatiu i calendaritzat", va dir, posant d'exemple el pla de biblioteques que ell mateix va desplegar des de l'Ajuntament de Barcelona

Segons consta en una entrevista del passat dia 3 a l’Ara*

Dimecres passat s’inaugurava la sala de lectura de la Biblioteca Pública Provincial de Barcelona, però era la de la província eclesiàstica, és a dir el Bisbat. El nom sencer de la biblioteca (Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona) indica la llarga història de la que és la biblioteca pública més antiga de Barcelona.

L’acte va iniciar-se amb una sessió acadèmica que va tenir intervencions del director de la Biblioteca, el degà del Seminari de Barcelona, el president de la Diputació de Barcelona i de l’Arquebisbe de Barcelona.

Mn. Martí Bonet, director de la Biblioteca, va fer un resum de la seva història de la que jo en ressalto dos aspectes. El 1r, que la biblioteca és pública com a conseqüència de ser la receptora dels fons procedents dels jesuïtes quan aquesta ordre va ser expulsada d’Espanya. El 2n, que ben aviat del S. XIX la biblioteca compta amb una secció que duia per nom “Autores nostri” on s’hi podien trobar obres d’autors de Catalunya o sobre Catalunya.

Mn. Turull, degà del Seminari va destacar que les millores recents de la biblioteca es devien a la col·laboració del seminari amb diverses institucions: amb la Diputació per les obres de la nova sala, amb la BC que els ha permès catalogar part del seu fons i participar en Google llibres, amb la URL amb qui han arribat a un acord per participar en el seu sistema de gestió Millennium i amb el CBUC amb qui col·laboren en el CCUC.

La col·laboració és el camí avui en biblioteques, almenys per dos motius (els dos derivats de les característiques de la societat informacional).

• El 1r és tecnològic. La tecnologia que cal per automatitzar i digitalitzar les biblioteques és massa cara o complexa per ser assumida per biblioteques excel·lents en fons i que tenen un públic ben definit. No són biblioteques sobreres de cap manera, però si biblioteques que no poden sobreviure soles en un entorn en el que l’ús d’eines tecnològiques és indispensable.
• El 2n és de visibilitat. Estar a Internet ja no vol dir només estar automatitzat o digitalitzat, vol dir, sobretot que et vegin i encara més que ‘surtis’ quan algú busca una cosa que tu pots tenir. Aquesta visibilitat només es té pel fet d’estar (juntament amb altres) a eines ‘grans’ com pot ser el CCUC (o WorldCat!). Ésser ‘descobert’ només podrà ser si les biblioteques automatitzem i digitalitzem amb estàndards i ho fem usant protocols normalitzats, cosa que,per altra banda, només solen garantir els portals ‘grans’.

Sobre l’altra biblioteca pública provincial, el proper dilluns 7 (18h) s’inaugura a la Seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya l'exposició Concurs de la Biblioteca pública de l'Estat a Barcelona, que ha estat produïda pel Ministerio de Cultura i organitzada el COAC. A l’exposició s’hi mostraran les diferents propostes presentades al concurs arquitectònic. El Quadern de El País en va fer un reportatge interessant en el que es parlava dels projectes arquitectònics presentats al concurs i del de l’equip guanyador

El Comentari és que la col·laboració aquí (al menys fins ara), pel que fa al projecte bibliotecari, brilla per la seva absència.

‘Ni un euro per a la biblioteca de l’escola’, així de clar i contundent és el titular d’una doble pàgina de l’Ara dedicada a les biblioteques escolars que us recomano llegir, però que en síntesi diu:

• la biblioteca és un component clau d’una educació activa
• la llei d’educació diu que tots els centres educatius n’han de tenir una de biblioteca
• el departament d’educació ha fet poc o res perquè els centres educatius tinguin biblioteca

Algú ens ho havia de dir. La legislatura passada ha estat dolenta per les biblioteques escolars, almenys per dos coses:

• El programa punt.edu que havia estat un inici (tímid, però inici) de preocupar-se des del Departament per les biblioteques escolars i un intent de millorar-les va quedar sense dotació econòmica.
• La necessària modernització de la gestió automatitzada de les biblioteques escolars va fer un pas en darrera (podia fer-se encara un pas en darrera? doncs es veu que sí) i enlloc de fer el lògic i normal de comprar un programa ja fet, el departament va dedicar a promoure experiments amb programari lliure de dubtosa eficàcia

Gent que coneix el Departament d’educació no hi veuen sortida mentre continuï fent la política del ‘nosaltres sols’ i aquí ningú no ens pot ensenyar res. Que és època de col·laborar alguns no se n’assabenten.