Tenim llibres e- a les nostres biblioteques?

Dit així en general, no ho sé, però una mica després de l’entrada de blog darrera, llegeixo les “Actuacions 2008 del Servei de Biblioteques de la UAB”, una memòria exemplar per molts motius entre els quals hi destaca la seva continuïtat que ens permet veure l’evolució de les biblioteques de la UAB i, de fet, de les universitàries de Catalunya.

Hi ha llibres i documents e- a les biblioteques de la UAB? Segons la memòria del 2008, a les biblioteques de la UAB i disponibles pels seus usuaris hi ha:

• 12.916 llibres e-
• 13.675 revistes digitals vives
• 30.038 documents al dipòsit de documents de la UAB (DDD)
• 15.018 objectes digitals a dipòsits cooperatius del CBUC

Un 64% de la despesa bibliogràfica de les biblioteques de la UAB és en informació en format digital (llibres, revistes i BBDD). La informació digital és consultable des dels 35.019 m2 d’espais bibliotecaris o accessible des de fora del campus.

La publicació comentada (una mica difícil de trobar, per cert) dóna informació sobre l’any. Aquesta però no permet veure el que és interessant: l’evolució dels serveis. Per veure això cal anar a la Memòria del servei (114 p.) on hi trobareu dades prou interessants com:

• l’evolució de les compres de llibres des de 1999 fins el 2008 que mostra un lleuger increment (de 21.376 a 24.335)
• l’evolució de les revistes en el mateix període que incrementa quasi un 100% des del 1999 (de 12.856 a 22.658)
• un descens de 600.000 usuaris presencials (dels 4.4M el 1999 a 3.8M el 2008)
• un descens considerable dels llibres usats en sala (de 1.6M el 1999 a 0.6M el 2008)
• un increment d’aproximadament del 350% de les baixades d’articles de revistes (de o.4M el 1999 a 1.4M el 2008)
• un increment de més del 100% de les sessions amb llibres e- (de 10.945 a 25.780)
• un préstec domiciliari quasi estable (18.000 préstecs més el 2008 que el 1999)

Cal tenir en compte que els usuaris potencials passen de 49.347 el 1999 a 47.126 el 2007, és a dir baixen. Aquesta baixada afectaria en una valoració a l’alça els resultats obtinguts el 2008 respecte el 1999.

Més coses? Sí. Val la pena clavar un cop d’ull a l’apartat dedicat a pla estratègic (addicionalment, millor anar al pla 2008-2010) i al sistema de gestió de la qualitat. La UAB ha estat pionera a nivell internacional en la introducció de la norma ISO 9000 en biblioteques i pels interessat en el tema, les p. 19-24 de la memòria que comentem són una bona introducció.

A més del esmentat

• Apartat dedicat al balanç econòmic del servei (p. 27-38)
• Idem a col·leccions (p. 39-70) on trobareu dades detallades de les col·leccions per tipologia de material i biblioteca i informació exhaustiva sobre les col·leccions digitals (i els seus usos!) de la UAB
• Apartat dedicat als serveis (p. 71-94) on es detallen els que fan i del que jo destacaria (per exclusiu de la UAB) les exposicions (que podeu encara consultar al dipòsit DDD malgrat estar les exposicions ja tancades)
• el capítol dedicat a projectes i cooperació (p. 95-98)
• el dedicat a locals i equipaments (p. 99-102) on es constata que la universitat en 10 anys ha afegit 10.000 m2 als que ja tenia el 1998 (i 1.600 places de lectura)
• el capítol dedicat a recursos humans (p. 103-112)

En resum, una lectura plaent que faig cada any i que em serveix per veure no només l’evolució de les biblioteques de la UAB sinó de les universitàries de Catalunya ja que aquestes, en els seus trets generals, presenten uns desenvolupaments similars.

Llhybres

Llhybres, o sigui, llibres híbrids. En paper en format tradicional o en paper impresos a demanda. O potser en paper amb incrustacions digitals (perquè només podem pensar en llibres ficats dins l’ordinador i no en ordinadors ficats dins de llibres?)

Els lectors de llibres e- (mal anomenats llibres e-) surten dia si dia també als mitjans i ocupen lloc a les converses. Dissabte passat, a La Tralla, una llibreria que s’esforça en oferir l’ampli ventall de lectors e- disponibles al mercat, una parella se’ls miraven i se’n prometien un per aquest Nadal. Els vaig preguntar si eren conscients que la tria de títols a la que podrien accedir amb l’estri que es compressin (fos quin fos l’estri) estaria enormement limitada i em diuen que sí, però confiaven que això canviés en un futur immediat i, en el fons, els agradava tenir una joguina nova.

I hi ha els ‘vooks’ definits com publicacions multimèdia que integren text, vídeo i só en un ‘esforç per fidelitzar lectors i mantenir-los enganxats a la lectura pel mig del cúmul d’estímuls que ronden en l’era d’internet.’ Els vooks, que em recorden la integració de só i imatge que ara farà uns 10-15 anys s’intentava fer en els llibres en paper i que havia produït unes fantàstiques enciclopèdies amb uns discs que permetien escoltar so i veure imatge.

Mentrestant, poques veus fent la pregunta que toca: ¿hi ha diferència en com el cervell captura informació depenent de si aquesta està en un llibre p o en un d’e-? Al New York Times del passat dia 14 hi trobareu les opinions de Alan Liu, Sandra Aamodt, Maryanne Wolf, Gelernter i Gloria Mark que no semblen conclusives. La lectura en pantalla sembla distreure més, però les millores en els lectors i els canvis en els llegidors fan que els especialistes no es pronunciïn de forma contundent.

Neal Stephenson (un autor de qui val la pena llegir-li el Criptonomicón) estava fa uns dies a Barcelona en el premi de ciència ficció de la UPC i ensenyava el seu Kindle, però explicava també que ha tingut l’oferta de fre ‘trailers’ dels seus llibres per posar a la xarxa i fer-ne així propaganda. A la sortida de l’acte en Josep, informàtic amb ben be 30 anys d’ofici a sobre, em donava un bon motiu per aquest interès mediàtic i popular pels lectors e- de llibres: aquests són, d’alguna manera, un retorn al llibre tradicional i un allunyament de l’ordinador.

Lo espero llegir llibres e- des de diferents aparells: des del meu PC (que és portàtil) o des del l’iPhone o iTouch (que espero tenir algun dia), però sense dependre dels títols disponibles en un o altre estri d’una determinada marca comercial. Potser ho podré fer aviat. Google vol començar a fer d’editor, i si ho fa, possiblement marqui tendència. Segons ho explicava El País (16.10) ho farà cap allà on la gent ho necessita: els seus llibres estaran sempre allà (on sigui que estigui aquest allà en el núvol), seran descarregables o llegibles des de l’estri que cada u triï, amb possibilitat de fer-hi anotacions...

Als lectors de llibres e- d’ara els pot passar el que els va passar als marcs digitals per visualitzar fotografies que van ser el gran regal de nadal d’ara farà un parell de temporades. El que els meus germans i jo vam regalar a la meva mare està en una part prominent del menjador, apagat, però aprofitant la seva disposició per tenir-hi enganxada i ben visible una fotografia... en paper.

p.d. En cgibernau diu que les biblioteques tenim mala peça al teler per adaptar-nos als canvis, perquè sembla que el món giri vertiginosament sense que el poguem encalçar, però la manera d’atrapar-lo es sumar-s’hi, incorporar els llibres e- a les nostres biblioteques: comprant-ne i posant-los al catàleg (com fa el CCUC). La manera de les biblioteques és traspassar gust per la lectura, com ho fan en Robert i la Matilda des del blog "de casa al club”

Les biblioteques, cada vegada menys importants?

Com que coses per llegir n’hi ha moltes més que temps que un té per fer-ho, cal ser forçosament selectiu. La data d’edició és un criteri de tria dels més evidents però no forçosament dels més útils. Que un article sigui nou no garanteix que faci aportacions interessants malgrat l’actualitat de les citacions sigui un dels elements usats per acceptar o no ponències a congressos professionals.

Un article hauria de retenir interès de forma proporcional a la seva intel·ligència, així, un article molt intel·ligent escrit fa molt hauria de ser encara bastant interessant i un de poc intel·ligent no ho serà més degut a que està acabat de publicar.

Em fa pensar això l’article que acabo de llegir de Kristin Antelman, Emily Lynema, Andrew K. Pace, “Toward a twenty-first century library catalog" / Information technology and libraries, sept 2006, p. 128-139.

Un article “vell” però encara vigent perquè ens assenyala les febleses dels nostres catàlegs respecte la recuperació de documents pel seu contingut o matèria. Llegint-lo veus com del 2006 a ara sembla que les coses no han canviat de forma gaire radical malgrat les molt notables millores introduïdes pels ‘milloradors’ web 2.0 de catàlegs o per les eines de descoberta.

(Un article ‘vell’ que reitera el dit per Marcia J. Bates el 1986, “Subject Access in Online Catalogs: A Design Model,” a: JASIS 37, no. 6, o per Christine L. Borgman el 1996, “Why Are Online Catalogs Still Hard to Use?” a: JASIS 47, no. 7 (1996), o l’estudi d’OCLC comentat aquí no fa gaire)

L’informe Ithaka’s 2006 studies of key stakeholders in the digital transformation in higher education publicat l’agost del 2008 seria dels que, per data llunyana penso si cal ressenyar en aquest blog. Però en miro les meves notes de l’informe del que són autors Rosss Housewright i Roger Schonfeld i considero totalment actual la preocupació que el motiva: “comprendre de forma profunda tant les necessitats d’informació de la comunitat acadèmica com la manera com els serveis actuals encaixen amb aquestes necessitats de forma que [les biblioteques] continuïn essent rellevants per a les universitats modernes”. (I la mateixa preocupació de comprendre les necessitats dels usuaris valdrien pels gestors de biblioteques populars, nacionals, especialitzades o escolars.)

L’estudi té 33 p, i es basa en comentaris als resultats de preguntes que fan a professors i investigadors. Les preguntes s’agrupen en 7 blocs:

• Relació entre la biblioteca y el professorat. Malgrat les diferències de comportament segons disciplina (humanitats, ciències socials i ciències), la importància de la biblioteca ha baixat i es creu que continuarà disminuint, la biblioteca es veu més com una ‘compradora’ d’informació que com un portal d’accés a la informació, la biblioteca i l’OPAC perden importància com a punts d’inici d’una recerca i els professorat es veu com menys dependents de la biblioteca gràcies als recursos electrònics.
• Dependència dels recursos e-. El professorat dóna una gran importància als recursos e- i creu que aquesta creixerà en el futur i un 50% del de ciències o ciències socials creu que l’ús de la biblioteca és difícil i que val més la pena buscar informació des de l’ordinador, des de casa o de la feina.
• La transició de les revistes impreses a les e-. La cancel·lació de revistes si es disposa del seu equivalent e- assoleix una acceptació del 50% i hi ha un convenciment fort de que cal continuar guardant (de forma individual o col·lectiva) col·leccions impreses ‘per si de cas’.
• Sobre les preferències sobre on publicar. El professorat es decanta clarament cap a publicar a revistes que són àmpliament llegides, més que no pas a revistes que són d’accés lliure o gratuït a Internet.
• Llibres e-. El considera una funció important de la biblioteca comprar-ne alhora que el seu impacte entre el professorat actualment es considera baix.
• Repositoris digitals. Els repositoris e- són molt més comuns a les institucions grans que a les mitjanes o a les petites, els materials que s’hi inclouen són, majoritàriament, col·leccions especials (els preprints d’articles ocupen la 7a posició en un llista de materials per freqüència). És interessant veure que les motivacions per tenir repositoris institucionals estan més relacionades amb la preservació i l’increment de l’accés que amb la creació d’una nova estructura per la comunicació científica.
• Preservació de les revistes e- acadèmiques, tema que es considera una funció important de les biblioteques.

Els autors de l’estudi fan 5 recomanacions o comentaris finals a les biblioteques:

• La invisibilitat de les biblioteques augmenta, el seu valor de marca està disminuint.
• La pertanyença a una o una altra disciplina de coneixement té grans efectes en les necessitats, interessos i prioritats dels professors.
• La invisibilitat de la biblioteca per a les disciplines de ciències (pures) és molt alta
• Les biblioteques han d’entendre les necessitats del professorat per comprendre la natura de les seves activitats (docents i de recerca) i descobrir maneres de com ajudar-los.
• Cal tenir una visió de xarxa o de sistema, ja que cada vegada menys les funcions de les biblioteques les resoldran elles soles i cada vegada més a través de la cooperació, les xarxes o els consorcis.

Al lloro! Lectors de llibres e- i impressió a demanda

Jo, moltes de les lectures i reflexions professionals que he fet en la meva vida les he fetes amb la por de quedar-me sense feina i sense biblioteques on anar a passar l’estona quan estés a l’atur. La digitalització ha estat profetitzada repetidament com a sinònim de desaparició del llibre i de la biblioteca. Ho recordo de la fira del llibre de Frankfurt de 1993, el seu lema “Frankfurt goes electronic” va ser traduït pel mitjans de comunicació amb l’anunci de la mort del llibre en paper.

Han passat 16 anys i els ‘e readers’ deceben. Deceben a Gamoia que hi veu avantatges potencials i molts punts foscos de present.

Mentrestant, hi ha un degoteig de notícies (que no surten a les primeres pàgines del mitjans de comunicació) que van indicant-nos que la impressió sobre paper també aprofita les noves tecnologies per millorar i ser més competitiva:

• Vegeu el Biblio Tech Review d’octubre 2009 amb la notícia d’una màquina que enquaderna i pensada per a biblioteques
• o el servei de Springer de ‘la meva còpia’ amb el que (si la teva biblioteca ha comprar un llibre en versió e-) et pots fer imprimir un llibre per a tu.
• o la noticia que m’envia en Joan de que Google Book i l’empresa On Demand Books van anunciar un acord per posar a determinades botigues màquines d’imprimir a petició (en 4 minuts) els llibres de Google.

Hi ha estris tecnològicament impressionants que no han convençut els usuaris. Les màquines elèctriques d’afaitar van ser els regals de Nadal de molts senyors els anys 70 i 80 i avui esperem que ens regalin el nou model de maquineta (manual) amb un capçal amb més fulles. On són els usuaris de les PDAs que ens meravellaven intentant escriure en una pantalla amb un punxó?

Un altre Joan m’envia l’oferta del The New York Times: els que se subscriguin al NYT durant un any se’ls regalarà una Amazon Kindle DX i es pregunta, llegirem els diaris i revistes així? Però ell és un entusiasta de del iPod amb el que llegeix el NYT, hi té fotografies, consulta el correu, hi escolta música ... i, fins i tot, si s’escau hi pot arribar a telefonar (per cert, per a mi, la millor opció de l’iPhone és l’iPhonetouch que es connecta a la xarxa per wifi però que no conté aparell telefònic). I en Jaume em va ensenyar com es podia llegir de bé el Periódico des de la seva BlackBerry.

He parlat amb en Frans que està a la fira de Frankfurt i li he preguntat que què diuen allà sobre els lectors e- de llibres e-, doncs això, que quines ganes de dur un trasto més al damunt si ja carretegem el que ara per ara és fonamental: un estri que ens connecti a la xarxa que, de forma addicional ens permetrà cada vegada més i millor llegir-hi llibres.

Cooperación en America Latina

En la reunión europea de la ICOLC de 2004, que se celebró en Barcelona, los participantes de los países de habla neolatinas se reunieron para intentar hacer reuniones regionales latino americanas de consorcios.

En el año 2005 se realizó el primer Seminario de Consorcio de Bibliotecas Ítalo-Ibero-Latino-Americanas (SCBIILA), en la cuidad de Sao Paulo, Brasil, y en 2007, se celebró el II SCBIILA nuevamente en la ciudad de Sao Paulo. Este año 2009, el III Seminario se ha celebrado en Lima, Perú. Ha sido patrocinado por ALTAMIRA, Grupo de Bibliotecas Académicas Peruanas con el apoyo de la Coordinación de Perfeccionamiento de Personal de nivel Superior (CAPES) del Ministerio de Educación de Brasil y el Consorcio de Revistas y Periódicos Electrónicos de Sao Paulo (SENAC). Los países presentes en la reunión han sido: Argentina, Brasil, Chile, Colombia, Costa Rica, España, México, Panamá, Perú y Uruguay.

Las presentaciones del 3r SCBIILA permiten hacerse una idea del estado de la cooperación entre bibliotecas y de las contrataciones consorciadas en Latino América:

• Juana Rosas Vara habló de ALTAMIRA (Perú) que es un grupo de bibliotecas peruanas que se han agrupado para mejorar las compras conjuntas. Forman ALTAMIRA 26 bibliotecas universitarias y hay 6 en espera. Se fundó en 2001 con 8 miembros. Tienen un plan estratégico 2009-15
• ANII (Uruguay) es el sistema nacional información uruguayo. Lo presentó Fernando Amesto que explicó el portal TIMBO (trama interinstitucional multidisciplinar de bibliografía on-line) que se inició en 2008 con el objetivo de proporcionar información a universidades y centros investigación.
• El consorcio de bibliotecas universitarias de Cataluña (España) es uno de los consorcios latino europeo que forma parte de SCBIILA y estuvo representado por Lluís Anglada.
• Las bibliotecas universitarias de la República Dominicana intentan hacer posible un consorcio dominicano trabajando en el seno de la ADRU (la asociación de rectores de la República Dominicana). Las experiencias de adquisiciones conjuntas de las bibliotecas universitarias de la República Dominicana fueron contadas por Lucero Arboleda de Roa.
• El SIBESE-CR (Costa Rica) pretende que “tanto estudiantes, como profesores e investigadores universitarios puedan acceder a toda la información bibliográfica disponible en los sistemas bibliotecarios de la Universidad de Costa Rica, la Universidad Nacional, el Instituto Tecnológico de Costa Rica, la Universidad Estatal a Distancia y en la biblioteca del Consejo Nacional de Rectores (Conare)”. Entre sus proyectos: tener un solo sistema integrado de gestión bibliotecaria, hacer 1 catálogo colectivo y catalogación cooperativa y mejorar el préstamo interbibliotecario.
• Piedad Bermúdez explicó el caso de Colombia dónde intentan revivir la Red colombiana de bibliotecas universitarias (RCBU).
• Uno de los consorcios con más solera y éxito, el CAPES, portal de publicaciones periódicas fue presentado por Eleanara Almeida. CAPES empezó a funcionar en 2001. El portal -pagado al 100% por gobierno brasileño- incluye unas 15.000 revistas e- y da servicio a 315 instituciones. Consideran que los beneficiosde CAPES son: democratizar el acceso a la información, proporcionar condiciones iguales a los investigadores brasileños con respecto a investigadores norteamericanos y europeos y dentro de Brasil con respecto difrentes instituciones entre sí.
• M. Soledad Bravo de CINCEL (Chile) expuso lo que llamó el círculo virtuoso: para impulsar investigación se necesitar personas preparadas, también se necesitan recursos físicos para la investigación y también recursos de información (la importancia de estos se subestima). CINCEL está formada por 25universidades y cofinanciada por la CONICYT
• Mario Lattuada expuso la situació de Argentina dónde el Ministerio de Ciencia y Tecnología ha creado la Biblioteca electrónica de Ciencia y Tecnología. Ofrecen acceso a revistas e- (casi 11.000) y BBDD.
• Claudia Catalán expuso el caso de LAUREATE International Universities (Chile). El grupo Laureate tiene 45 universidades en el mundo, cada una tiene su propio funcionamiento a pesar de que todas sean propiedad de una misma empresa. Desde 2006 mantienen reuniones para intentar hacer compras conjuntas a nivel de América Latina.
• Juliana Boersner presentó la Biblioteca Alma Mater Digital (Venezuela) que nació en 2009 para socializar acceso información y nivelar acceso desde punto de vista territorial. El objetivo de la Biblioteca Alma Mater Digital es crear un portal único de acceso a información. Ahora atienden a 9 centros de educación superior pero deberán atender a 79. La financiación es central
• Eduardo Puente presentó COBUEC (Ecuador) el Consorcio de bibliotecas universitarias del Ecuador COBUEC que nació en 2000. Su objetivo es comprar conjuntamente revistas y BBDD. La coordinación es rotatoria entre los miembros (que son 41 universidades de las 75 que tiene el país).
• Carlos Crespo presentó COBIMET (Puerto Rico). COBIMET es el Consorcio de bibliotecas metropolitanas, tiene entidad legal propia y fue creado en 2002. Está formado por 6 instituciones de índole variada y comparten una biblioteca digita y un catálogo colectivo.

p.d. La foto es de los suelos de mármol que barría San Martín de Porres en el convento de los dominicos del Rosario en Lima.

Catalogació en xarxa i visible

Xerràvem en Joan i jo en una pausa d’una reunió i ell reflexionava en veu alta si no s’havien equivocat els arxivers de dedicar massa temps a debats normatius sobre com descriure els documents i jo recordava els crits d’atenció recents com ara:

• L’Informe d'un Grup de Treball sobre Serveis Bibliogràfics de la University of Califòrnia que presenta un seguit de recomanacions sobre els canvis que aquests serveis haurien d'implementar per millorar les seves prestacions i que podeu llegir en traducció catalana.
• L’informe “On the Record” del grup de treball de la Library of Congress sobre el futur del control bibliogràfic.
• El debat sobre la propietat dels registres bibliogràfics que es va desencadenat quan OCLC va anunciar una nova política de re-ús dels registres de WorldCat.

És un crit d’atenció l’informe de la Research Information Network (RIN), Creating catalogues: bibliographic records in a networked world publicat ara fa poc (juny 2009) i que situa la catalogació en un nou context en el qual diferents agent proporcionen les mateixes dades i que recomana aprofitar més les dades i fer que els resultats siguin més visibles. L’informe es breu (47 p., més unes notes suplementàries) i es pot llegir de forma resumida si hom va a buscar el resum (p. 5) i les troballes clau (p. 7-11).

L’informe:

• Té un cap. 1 en el que es recorda per a què són els registres catalogràfics i fixa els 2 reptes del catàlegs avui: ser eficients i aprofitar el nou entorn tecnològic de serveis basats en web.
• Un cap. 2 on s’examina el flux de dades en la creació de registres bibliogràfics.
• Tres capítols on s’examinen aquests fluxes aplica a llibres electrònics, a revistes i a articles de revistes.
• Un apartat final on se situa la catalogació en un entorn en xarxa en el que el re-ús i la visibilització dels registres és fonamental.
• Un apartat final amb conclusions i recomanacions

Jo l’informe l’interpreto a la manera de L. Dempsey:

• Catalogar costa massa recursos i en costa massa perquè no aprofitem prou les dades dels altres. La catalogació ha funcionat sovint sota els principis d’acostar-se a les necessitats dels usuaris, però aquesta plausible intenció a aconseguit segur haver de fer noves catalogacions i amb poca probabilitat la de servir millor els nostres clients [estem al 2009 i la Biblioteca Nacional no aprofita la catalogació de, per exemple, la Biblioteca de Catalunya].
• La catalogació està erròniament enfocada a la diferència i no a la similitud. Les seves arrels estan en la diferenciació dels exemplars (aquestes diferències són importants descrivint llibre antic, per exemple) i no ha sabut agrupar les obres (ni amb els títols uniformes ni, de moment, amb les FRBR). Els usuaris dels catàlegs volen trobar junts els diferents exemplars de la mateixa obra i això ens ho ofereix Library Thing (p. ex.) i no en canvi els nostres catàlegs.
• Els catàlegs han de ser instruments per ensenyar el que tenim i per això hi hem de catalogar les col·leccions especials (tant sovint amagades) i els nostres registres hem de procurar que formin part de catàlegs col·lectius on els trobin usuaris sense necessitat de que ens visitin a casa.

La conversa amb en Joan la continuava jo reflexionant que als usuaris no els interessen els documents separats per tipus (llibres aquí, articles allà i documents d’arxiu més enllà). La nostra producció de metadades ha de poder-se usar ens les nostres eines i incorporar a altres de manera que la seva re-utilització estalviï feina a altres, enriqueixi les feines d’altres i ens porti (perquè no?) algun que altre usuari que per altres camins noi ens hagués trobat.

p.e. Divendres passat era el darrer dia de feina de l’Enriqueta Jansà. Si no m’erro ha estat al front del departament de catalogació de la UB els darrers 30 anys. Enfoca la jubilació tal com el Fabra ens diu: “experimentar una alegria viva, expansiva”. Que així sigui.