Cèntric (i encertat)

Hem passat molt de temps pensant que les biblioteques només eren llibres. Ens varem modernitzar pensant que a més eren serveis. Però ha resultat ser que també són espais. És possible que, històricament parlant, llibres, servies i espais s’encadenin consecutivament (i no simultània) per formar la biblioteca moderna. Sigui així a no, el cas és que la descoberta de l’espai de la biblioteca com a recurs ha estat entre els bibliotecaris tardana i no sempre encara realitzada.

La importància del factor espai es fa palesa visitant (cosa que recomano) Cèntric – Espai cultural. El centre ocupa el solar on fins l’any 1979 hi va haver l'escorxador del Prat i va ser inaugurat el i vol “integrar en un sol projecte cultural diverses necessitats i objectius”. Els equipaments inclosos en el Cèntric són la Biblioteca Antonio Martín, l’arxiu municipal, un auditori, una sala d'exposicions, diverses sales d'estudi i un cafè-restaurant.

Al meu entendre, el més rellevant de Cèntric és la voluntat municipal de fer-ne un equipament integrat en el que les diferents unitats que el composen persegueixen una finalitat que no en diria única però sí unitària: crear un espai on hi visqui i hi creixi la cultura. Els seus responsables han anat un pas més enllà de la ubicació d’una biblioteca en un espai plurifuncional o de la juxtaposició d’equipaments (arxiu i biblioteca al mateix edifici). Han buscat això que defineix tan be la paraula sinergia (que plena de significat però que lletja, aquesta paraula!): Cèntric busca fer cèntrica la cultura.

La biblioteca ocupa un 60% de l’espai i és una part no independent de la resta. El Cèntric Espai Cultural té en el seu conjunt els objectius següents:

• “Fomentar l’hàbit lector
• “Facilitar l’aprenentatge, especialment de les tecnologies de la informació
• “Fomentar la relació i els hàbits de consum cultural i generar espais de coneixement, investigació i diàleg al voltant de la cultura i la participació ciutadana.
• “Proporcionar l'accés a la informació.”

L’ajuntament de El Prat té un Pla de Foment de la Lectura que té per objectiu “donar suport a totes les iniciatives de caire cultural i educatiu que les entitats, les persones i les administracions de la ciutat fan per millorar l'hàbit lector. El Pla parteix del convenciment que la lectura té capacitat de transformar la societat, la ciutat i és una eina de convivència i creixement.” Això em sembla totalment exemplar i digne d’imitació, ja que si entre els nostres problemes com a país i ha un índex lector baix i una taxa de fracàs escolar alta, cal mobilitzar moltes forces i en tots els terrenys per elevar el primer i abaixa la segona.

Vivim uns moments de recomposició social i de les lleis econòmiques. Són moments de reivindicar més que mai un lloc per la cultura en el programa de construcció d’una societat que ha de generar benestar econòmic i espiritual. El segon no es deriva del primer de forma automàtica (encara que el 1r sigui necessari per al 2n, com ens va dir Brecht fa temps), i la riquesa material depèn de forma fonamental de les condicions culturals de base de qui configura l’entramat econòmic i social.

Necessitem lloc per la cultura per la lectura. Necessitem tercers espais per al desenvolupament de les persones. Necessitem reforçar els ja existents i en necessitem de nous. Espais a banda dels de casa o dels de la feina, on poguem anar i poguem estar sense necessitat de fer-hi res de concret. Llocs on poguem deixar-nos anar i créixer ajudats per les eines que aquests espais ens proporcionin (lectura, arts, coneixements...) Llocs on poguem compartir el que sabem (i el que volem saber).

Dues notes una mica a banda i més enfocades a la biblioteca del Cèntric.

• (1) Em va semblar una gran biblioteca. Quan la veus i penses en que en caldrien més, penses en els recursos que calen per fer biblioteques, però darrera de qualsevol cosa hi ha una idea, i aquesta ha de ser prou sòlida com per transformar recursos en una realitat útil. Sembla obvi però no és immediat. La tercera condició per a l’èxit d’un equipament és la plasmació de la idea a través dels recursos: l’execució. I en l’execució de les coses no només fa falta eficiència i efectivitat. Fa falta ‘carinyo’ com el que es nota que ho ha en les biblioteques la construcció de les quals que tutela la Xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.
• (2) Què és un edifici? És disseny i distribució de l’espai, però també és situació. La biblioteca pública necessita una centralitat real, no ubicacions remotes qualificades ‘de nova centralitat’. Per anar-hi, per tal que un tercer espai sigui un lloc avinent, l’equipament ha de ser cèntric. Com el Cèntric és.

p.d. I molt agraïment per a la gent de El Prat que van fer la visita possible (i agradable).