COBDC: els test de les 3Rs

Una bona colla d’amics (i de col·legues als que admiro) em renyen ‘carinyosament’ pel meu penúltim post aquí

Com que tenen raó, els concedeixo la major: no es pot parlar (i jo ho feia) de forma genèrica de “darreres juntes” i atribuir-los que han tingut una trajectòria que ha fet que el COBDC sigui poc representatiu, poc reivindicatiu i poc regeneratiu. Jo que volia ser polit, m’he excedit; no volent assenyalar massa concretament a ningú he assenyalat a tothom. Demano disculpes i els agraeixo els comentaris que, assenyats i argumentats com són, ajuden a pensar i a reconduir l'acció.

Com que no vaig fixar cap final a aquest retrocés històric, passa que acabo criticant la Junta de la que vaig formar part. Ja m’està be. Aprofito però la autocrítica iniciada sense voler per examinar el comportament de la Junta de la que vaig formar part com a vicepresident, a finals dels 80, a la llum del test de les 3Rs.

Vam ser la Junta d’un col·legi Representatiu. Això va ser mèrit de la feina feta per l’Associació de Bibliotecaris i de la Junta anterior, i espero que deixéssim un col·legi representatiu. Ho vetllàvem perquè manteníem un índex anual bibliotecari titulat / bibliotecari col·legiat.

Vam ser una Junta d’un Col·legi Reivindicatiu. La segona llei de biblioteques es va preparar a l’inici del nostre mandat. La vam considerar lesiva per la professió i ens hi vam oposar de forma proactiva i de forma reactiva. Puc assegurar que enfrontar-se (en privat) a un director general que pot influir en la teva carrera professional no és fàcil.

No aconsegueixo recordar si vam ser una Junta Regenerativa. Les Juntes han estat en general poc regeneratives perquè la necessitat de regenerar -de renovar- la professió era baixa els anys 70-90. Només calia modernitzar-se, seguir l’exemple dels millor, no reinventar-se. La necessitat de regeneració de la professió ha anat augmentant amb el temps en la mesura que la nostra societat vivia les enormes transformacions dels darrers 20 anys. Els moments actuals de trasbalsament de realitats consolidades (en el nostre cas i en molts d’altres) fa que la reinvenció de la professió, la seva regeneració, passi de ser un desideràtum a ser una exigència.

Els agraeixo els acords que assenyalen, entre els quals el d’acceptar les 3Rs com a criteri de demarcació (els que hem format part de Juntes podríem examinar les nostres realitzacions a la seva llum). De cara al moment present, proposo unes afirmació que espero siguin de consens:

• La representativitat actual del col·legi és baixa (*), i això és un problema de tots
• En els darrers 5 anys hi ha hagut molt bones ocasions que no s’han exercit de reivindicar coses
• La necessitat de regenerar la professió avui no és alta, és vital

Acord absolut amb la importància que té l’associacionisme professional. Si no hi estiguéssim no dedicaríem el temps a aquests debats. Discrepàncies carinyoses amb la mirada que proposen només cap endavant, cap al futur. No val la pena regirar la història si no és per construir un futur millor, però no hi ha control en la construcció del futur sense mirades cap al passat. Els millors  amics no són els que callen, sinó els que carinyosament et fan adonar del teus errors.

(*) La qualitat és mesurable. Si mesurem la qualitat dels servis bibliotecaris, be podem establir indicadors de representativitat qualitativa (nombre de col·legiats per anys de professió, col·legiats per sector versus professionals actius per sector, nombre de persones caps de biblioteca versus les ídem col·legiades ...)

Biblioteques de llibres o biblioteques de persones

Ahir vaig visitar la llibreria Re-read que hi ha a l’Hospitalet (Carrer Progrés, 124, 08904). Tota una experiència. Re-read és una franquícia de llibreries on “podrás encontrar libros de segunda mano en perfecto estado. También vender los tuyos. Porque siempre hay libros leídos y libros por leer. Por eso Re-compramos y Re-vendemos para que nunca te quedes sin ninguno de los dos.”

Compren els teus a 0,20€ exemplars (no els accepten tots, però) i et venen els seus: 1llibre =  3€, 2 llibres = 5€, 5 llibres = 10€. Vaig dur-ne 11, me’n van acceptar 9 i me’n  endur 10 (4 Simenon’s que no tenia!). Em va impressionar la quantitat que en tenien, l’ordre com els tenien i que s’hi podien trobar llibres apareguts al mercat feia poc.

El llibre està canviant en el seu ús. Tat o més que els llibres e-, els canvis provenen de la com els percebem. La gent ens els traiem de sobre amb més  facilitat que abans, en podem obtenir sense cost fent book crossig a bars i a llocs diversos, algunes edicions de butxaca ofereixen exemplars molt barats... El llibre objecte està deixant de ser considerat un objecte valuós, que cal conservar. Els llibres, com a objectes, ja no són valuosos perquè és fàcil trobar-ne, són abundants.  Les biblioteques però han basat una bona part el seu atractiu en poder deixar una àmplia i atractiva selecció de llibres. Si l’abundància del llibre objecte va en augment, serà que la importància de la biblioteca deixadora de llibres anirà en decreixent.

Ens cal anar revelant les funcions menys visibles de les biblioteques: la de constructores de personalitats i constructores de comunitats.

Recomano la lectura de dos posts recents molt interessants de cara a això. El de Roy Tennant: TheMission of Librarians is to Empower i el de Lorcan Dempsey Public libraries in Dublin

Aquest darrer, transcrivint àmpliament textos del periodista irlandès Fintan O'Toole, entre els quals destaco:

• “The library should not provide an argument for a particular case, but demonstrate that there is always another case to be made. The notion that the library is a place that has no agenda other than allowing people to invent their own agendas is what makes it an indispensable resource for a democracy. It is where we can learn not just to be readers, but to be the authors of our own destiny.”
• 
  

COBDC, 2 alternatives: (votar al col·legi) o (botar el col·legi)

Fa uns dies vam tenir un gran dinar amb la Carme Mayol i recordàvem els moment en què es va acordar la transformació de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya en el que després va ser el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC). Els motius de la Junta que ho va impulsar (n’era presidenta la Carme Camps) van ser el de tenir més força davant l’administració i el fet d’haver de ser consultats obligatòriament davant de canvis legislatius i normatius.

Gràcies a la intel·ligència i tenacitat de Carme Mayol, el procés de creació del Col·legi va comportar que els estatuts incloguessin una clàusula transitòria que permetia als professionals sense titulació oficial de ‘bibliotecari’, col·legiar-se també. Així el COBDC naixia amb una clara voluntat integradora, voluntat que es va tornar a reflectir quan SOCADI es va dissoldre i integrar en el Col·legi i quan el COBDC es va obrir als llicenciats en documentació. La coincidència de diplomats i llicenciats en un mateix Col·legi és clarament una excepció dins el gremialisme que caracteritza els col·legis professionals i mostra de nou la voluntat integradora professional del COBDC en els seus orígens.

Sigui sota la forma de col·legi, o més freqüentment, sota la d’associació, els membres d’una professió determinada, d’una comunitat professional,  s’agrupen per defensar els seus interessos de present i de futur. Aquestes entitats professionals, per ser útils als seus membres i a la societat a la que serveixen han de tenir 3 R’s: han de ser representatives, reivindicatives i regeneratives.

Les associacions professionals han de ser representatives, perquè, si no ho són, com poden parlar en nom d’una professió i els valors que aquesta representa? La representativitat ve donada per la quantitat i la qualitat dels seus membres. La majoria dels professionals (o una part molt notable) n’ha de formar part i n’han de ser membres professionals que treballin en diferents sectors i els professionals més actius en cada un d’ells.

Encara que durant un temps la ‘defensa de la professió’ va ser una activitat mal vista,  la reivindicació és una de les activitats més clares d’una associació professional. Les professions no són només conglomerats d’interessos, són punts de vista sobre la realitat i representen uns valors específics. Als arquitectes els pertoca defensar l’estètica com a valor en les edificacions i als bibliotecaris el dret dels ciutadans a accedir a la informació pública. Si considerem que el col·lectiu al que pertanyem té valors que no defensa ningú més, hem de reivindicar la professió i les seves realitats professionals com a manera de fer prevaldre aquests valors en la societat.

Els col·lectius professionals, per altra banda, i per tant de mantenir vius els valors i interessos que els han format, no només han de defensar el present, sinó que s’han de regenerar. Les formes de l’exercici professional varien en el temps, però una professió, si és tal, té una mirada sobre les coses i representa uns valors que estan per sobre la conjuntura. La regeneració professional, la reinvenció de la professió –la fabricació del futur- és la segona gran missió d’un col·lectiu professional.

Escric això amb unes eleccions a Junta del COBDC en les que els col·legiats,  per 1a vegada en la seva història, podran votar entre dues candidatures. Surti la que surti, la Junta entrant iniciarà el seu mandat amb molt poques ‘errres’ en el seu haver. Les darreres juntes han tingut una trajectòria que ha fet que el COBDC sigui poc representatiu, poc reivindicatiu i poc regeneratiu.

El COBDC actual no té ni la meitat de membres de la professió activa a Catalunya. Els ha perdut per diferents motius entre els quals hi ha la crisi –segur- però també l’allunyament de la professió real i la sensació que no fa la seva funció. L‘afiliació a les associacions professionals es fa per motius materials (descomptes en cursos, per exemple), però, sobretot, o almenys també, pel convenciment que l’associació treballa per al associat o col·legiat. Quan una associació no defensa als professionals (o només en defensa a uns quants), o no es reivindica o regenera, esdevé un instrument inútil que hom pot abandonar.

Ens els darrers anys hi ha hagut –per desgràcia- sobrades ocasions de fer sentir la veu dels professionals: la crisi ha minat els nostres serveis, s’han tancat biblioteques singulars, el Consell de Biblioteques no es reuneix, les xarxes de biblioteques municipals no s’unifiquen, la biblioteca del Born no es farà... El silenci del COBDC ha estat estrepitós.

No és cap secret (ni tampoc cap singularitat) que els canvis tecnològics, culturals i sociològics recents han impactat molt fort en la nostra professió. Se’ns identifica amb el llibre imprès usat dins un edifici, i la digitalització dels documents i del seu ús fa aparèixer el perill que se’ns consideri innecessaris. Cal reinventar la professió i cal representar-la de forma nova per a la societat que la financia. Aquesta és una activitat principal a la que s’han dedicat les principals associacions professionals nostres a nivell internacional i una activitat que ha brillat per la seva absència al COBDC.

D’aquí pocs dies els membres del COBDC podran anar a votar al col·legi, però si la Junta sortint no canvia profundament la recent trajectòria, no valdrà la pena anar-hi a votar, i sí ‘botar-lo’ i fer un instrument més eficaç.