Fa uns dies vam tenir un gran dinar amb la Carme Mayol i recordàvem els moment en
què es va acordar la transformació de l’Associació
de Bibliotecaris de Catalunya en el que després va ser el Col·legi Oficial de
Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC). Els motius de la Junta
que ho va impulsar (n’era presidenta la Carme
Camps) van ser el de tenir més força davant l’administració i el fet d’haver
de ser consultats obligatòriament davant de canvis legislatius i normatius.
Gràcies a la intel·ligència i tenacitat de Carme Mayol, el procés de creació del
Col·legi va comportar que els estatuts incloguessin una clàusula transitòria
que permetia als professionals sense titulació oficial de ‘bibliotecari’, col·legiar-se
també. Així el COBDC naixia amb una
clara voluntat integradora, voluntat que es va tornar a reflectir quan SOCADI es va dissoldre i integrar en el
Col·legi i quan el COBDC es va obrir
als llicenciats en documentació. La coincidència de diplomats i llicenciats en
un mateix Col·legi és clarament una excepció dins el gremialisme que
caracteritza els col·legis professionals i mostra de nou la voluntat
integradora professional del COBDC
en els seus orígens.
Sigui sota la forma de col·legi, o més
freqüentment, sota la d’associació, els membres d’una professió determinada, d’una
comunitat professional, s’agrupen per
defensar els seus interessos de present i de futur. Aquestes entitats
professionals, per ser útils als seus membres i a la societat a la que
serveixen han de tenir 3 R’s: han de ser
representatives, reivindicatives i regeneratives.
Les associacions
professionals han de ser representatives,
perquè, si no ho són, com poden parlar en nom d’una professió i els valors que
aquesta representa? La representativitat ve donada per la quantitat i la
qualitat dels seus membres. La majoria dels professionals (o una part molt
notable) n’ha de formar part i n’han de ser membres professionals que treballin
en diferents sectors i els professionals més actius en cada un d’ells.
Encara que
durant un temps la ‘defensa de la professió’ va ser una activitat mal vista, la reivindicació
és una de les activitats més clares d’una associació professional. Les professions
no són només conglomerats d’interessos, són punts de vista sobre la realitat i
representen uns valors específics. Als arquitectes els pertoca defensar l’estètica
com a valor en les edificacions i als bibliotecaris el dret dels ciutadans a accedir
a la informació pública. Si considerem que el col·lectiu al que pertanyem té
valors que no defensa ningú més, hem de reivindicar la professió i les seves
realitats professionals com a manera de fer prevaldre aquests valors en la societat.
Els col·lectius
professionals, per altra banda, i per tant de mantenir vius els valors i interessos
que els han format, no només han de defensar el present, sinó que s’han de regenerar. Les formes de l’exercici
professional varien en el temps, però una professió, si és tal, té una mirada
sobre les coses i representa uns valors que estan per sobre la conjuntura. La
regeneració professional, la reinvenció de la professió –la fabricació del
futur- és la segona gran missió d’un col·lectiu professional.
Escric això
amb unes eleccions a Junta del COBDC en les que els col·legiats, per 1a vegada en la seva història, podran
votar entre dues candidatures. Surti la que surti, la Junta entrant iniciarà el
seu mandat amb molt poques ‘errres’ en el seu haver. Les darreres juntes han
tingut una trajectòria que ha fet que el COBDC sigui poc representatiu, poc
reivindicatiu i poc regeneratiu.
El COBDC
actual no té ni la meitat de membres de la professió activa a Catalunya. Els ha
perdut per diferents motius entre els quals hi ha la crisi –segur- però també l’allunyament
de la professió real i la sensació que no fa la seva funció. L‘afiliació a les
associacions professionals es fa per motius materials (descomptes en cursos,
per exemple), però, sobretot, o almenys també, pel convenciment que l’associació
treballa per al associat o col·legiat. Quan una associació no defensa als
professionals (o només en defensa a uns quants), o no es reivindica o regenera,
esdevé un instrument inútil que hom pot abandonar.
Ens els
darrers anys hi ha hagut –per desgràcia- sobrades ocasions de fer sentir la veu
dels professionals: la crisi ha minat els nostres serveis, s’han tancat
biblioteques singulars, el Consell de Biblioteques no es reuneix, les xarxes de
biblioteques municipals no s’unifiquen, la biblioteca del Born no es farà... El
silenci del COBDC ha estat estrepitós.
No és cap
secret (ni tampoc cap singularitat) que els canvis tecnològics, culturals i
sociològics recents han impactat molt fort en la nostra professió. Se’ns identifica
amb el llibre imprès usat dins un edifici, i la digitalització dels documents i
del seu ús fa aparèixer el perill que se’ns consideri innecessaris. Cal reinventar
la professió i cal representar-la de forma nova per a la societat que la
financia. Aquesta és una activitat principal a la que s’han dedicat les
principals associacions professionals nostres a nivell internacional i una
activitat que ha brillat per la seva absència al COBDC.
D’aquí pocs
dies els membres del COBDC podran anar a votar al col·legi, però si la Junta
sortint no canvia profundament la recent trajectòria, no valdrà la pena anar-hi
a votar, i sí ‘botar-lo’ i fer un instrument més eficaç.
5 comentaris:
La Carme Mayol afegeix: "Exageres la meva participación al canvi de l'Associació en Col·legi fou la Carme Janer qui va fer aquella difícil tasca. La transitòria que vaig sugerir no era ben vista, però un cop detectada la seva necessitat, la nova Junta l'acceptà facilmen."
Lluís, em permetràs que a través del teu blog t'expressi que potser perquè he estat deu anys com a gerent (no com a junta) del Col·legi, em dolen profundament les teves paraules i considero que les teves valoracions són desproporcionades, i a més injustes.
Entenc que són opinions fermes, donat que fa ja un temps que no ets col·legiat, raó per la qual em sorprenc sovint de veure com insisteixes públicament en l'actitud de desprestigiar el Col·legi, com si això fos més positiu per al col·lectiu.
No pretenc discutir amb tu sobre les teves opinions, perquè per això són teves i aquest és el teu espai. Però sí he volgut expressar el meu malestar, que aquesta vegada sí, és totalment personal.
Begoña, t'agraeixo el teu comentari. El que jo opino és -evidentment- discutible.
Els col·legis professionals són entitats representatives de la professió. A diferència d'una associació, que pot ser 'parcial' un col·legi, no. Per tant, els professionals, col·legiats o no tenen el dret d'opinar sobre un col·legi que els representa.
El que és més positiu pel col·lectiu és opinable també, però el que tu proposes és no opinar quan l'opinió difereix. D'això se'n diu pensament únic, no?
Gràcies de nou
Benvolgut Lluís,
Com a part molt implicada en alguna d’aquestes “darreres juntes [que] han tingut una trajectòria que ha fet que el COBDC sigui poc representatiu, poc reivindicatiu i poc regeneratiu” no podem deixar-nos de sentir al·ludits i amb la necessitat de donar el nostre punt de vista sobre les afirmacions que fas. Lògicament, només es tracta de donar la nostra opinió, sense cap voluntat de generar un debat en el marc d’aquest blog.
Estem d’acord amb tu en la importància que té l’associacionisme i el seu paper en la defensa de la professió i com a garant, entre d’altres, del dret d’accés a la informació pública per part de la ciutadania. Compartim la teva reflexió i la importància que dones a les tres R. Ens permetràs que discrepem potser en la seva definició.
Entre d’altres coses, creiem que és gairebé impossible mesurar la “qualitat” dels membres per qualificar una associació com a representativa i ens consta que si parléssim de reivindicació no tindríem la mateixa resposta de tothom. En la mateixa línia, ens costa entendre els teus arguments sobre la no regeneració. Creiem que les persones que hem estat al davant del Col·legi en aquests darrers anys hem intentat generar debat, parlar del present i també del futur. Amb més o menys encert, això no ho discutirem, però sí amb moltes ganes i amb moltes hores de dedicació perquè hem cregut que era des del Col·legi, precisament, que calia fer-ho.
Potser el plantejament hauria de ser: hem fet prou durant els anys en què hem estat al capdavant del Col·legi?, o si més no, ¿hem sabut transmetre als professionals el que hem fet i implicar-los en allò col·lectiu? El que vam fer en el passat, de ben segur que responia a les prioritats del moment, ja que el món també era un altre. Assumim les crítiques, però pensem que ara cal posar la mirada en el futur, especialment en aquest moment, que estem en plena campanya electoral al Col·legi.
El que planteges és el que correspon al moment actual, són els nous reptes que hauran d’afrontar les juntes venidores, i en aquest sentit valorem el fet de posar al damunt de la taula les necessitats que tenim al davant. I aquí tornaríem a introduir matisos: s'ha de demanar a les noves juntes que s'impliquin, ja que hi ha molt per fer, però també hem de mullar-nos tots els professionals des de totes les institucions implicades al país, i des del nostre dia a dia, acompanyant la junta (cal que tinguem en compte la poca participació dels professionals en el màxim òrgan de decisió del Col·legi, que és l'assemblea).
Com tota la resta d’institucions que porten uns anys de trajectòria, el Col·legi ha pogut tenir alts i baixos, encerts i errades; en tot cas, és d’agrair la feina i dedicació de tota la gent que hi ha passat o qui té la voluntat de treballar-hi de manera voluntària en el futur.
Una abraçada,
Fidel Bellmunt
Ferran Burguillos
Maite Comalat
Toni Espadas
Eulàlia Espinàs
Ciro Llueca
Núria Palomar
Eugènia Serra
Begoña Aguilera
Publica un comentari a l'entrada