Impulsades
pel pla de compres de llibres digitals de la Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria, en
els darrers mesos les biblioteques públiques espanyoles han emprès importants
esforços per oferir als seus usuaris llibres electrònics en préstec. Ho fan amb
voluntat de servei, però també amb la idea clara que les biblioteques públiques
no poen sobreviure si no ofereixen als lectors el mateix que s’ofereix
comercialment: la lectura digital.
Mentrestant
però, la batalla de la lectura en digital pot estar-se produint en altres
escenaris. Imaginem un servei com Spotify per a llibres (donem-nos la llibertat
d’anomenar-lo SpotiBooks): un servei que a canvi del pagament d’una tarifa plana mensual permet llegir els llibres
que es vulguin d’un ampli catàleg. Això és el que ofereixen en castellà Nubico
(plataformacreada per Telefónica i Círculo de Lectores) que
ofereix ‘lectura sin límites por 8,99€ al mes’, o 24symbols que
ofereix lectura gratuïta o una versió Premium si es paga una quota anual de 60€.
Lògicament
però, ha tingut més impacte el llançament d’Amazon del seu producte KindleUnlimited (un catàleg de 600.000 títols
per una quota mensuals de 10$), novetat
de la que se n’ha fet ressò, per exemple, el Wall Street Journal. El nou
producte d’Amazon ha estat examinat des d’una perspectiva econòmica per EnriqueDans o
bibliotecària (The digital shift).
La informació en digital és substancialment diferent de
la impresa no només perquè és diferent la forma d’usar-la, sinó per les noves
formes de negoci que apareixen. Les compres consorciades d’informació -que han
comportat un increment notable de la informació disponible als usuaris de
biblioteques- han aparegut en l’entorn digital, i l’Accés Obert a la informació
científica, també.
Podem debatre fins a quin punt surt a compte la
subscripció a serveis d’aquest tipus o evidenciar que seran serveis només per a
qui els pugui pagar, però la lliçó que crec que cal extreure de serveis
comercials com els comentats és que els temps estan canviant ràpidament. Les biblioteques
existeixen per afavorir l’hàbit de la lectura i un accés igualitari a la
informació i han crescut en un àmbit de llibre imprès escàs. Ens hem acostumat
a tenir un públic fidelitzat no només per la conveniència dels nostres serveis
sinó per la inexistència d’alternatives.
Els serveis de llibres digitals de tarifa plana competeixen
amb la biblioteca en conveniència d’ús perquè no sempre les biblioteques hem sabut
o volgut evolucionar els serveis per adaptar-nos a unes necessitats socials que
són cada cop més exigents. Els horaris de les biblioteques mai no podran
competir amb el 24x7 d’Internet, però podrien apropar-se més del que no ho fan
a la disponibilitat dels ciutadans per visitar-les. Poques biblioteques tenen
600.000 títols, però, agrupades en un sistema de catàleg col·lectiu que permeti
fer préstec entre biblioteques, poden oferir molta més quantitat i –sobre tot-
molta més diversitat als lectors.
Cal refonamentar el valor de les biblioteques ja que el
seu atractiu fins ara ha pivotat sobre la base de poder oferir una gran
varietat de llibres. L’escassesa (relativa) de llibres a nivell social, feia
que la riquesa (relativa) del fons de qualsevol biblioteca pública fos apreciable.
Basats en això, les biblioteques no han posat prou en evidència els beneficis
socials que generen: preservar la memòria, fomentar la lectura, generar sentit
de comunitat, fer de prescriptors literaris, oferir un espai de repòs...
