SpotiBooks

Impulsades pel pla de compres de llibres digitals de la Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria, en els darrers mesos les biblioteques públiques espanyoles han emprès importants esforços per oferir als seus usuaris llibres electrònics en préstec. Ho fan amb voluntat de servei, però també amb la idea clara que les biblioteques públiques no poen sobreviure si no ofereixen als lectors el mateix que s’ofereix comercialment: la lectura digital.

Mentrestant però, la batalla de la lectura en digital pot estar-se produint en altres escenaris. Imaginem un servei com Spotify per a llibres (donem-nos la llibertat d’anomenar-lo SpotiBooks): un servei que a canvi del pagament d’una  tarifa plana mensual permet llegir els llibres que es vulguin d’un ampli catàleg. Això és el que ofereixen en castellà Nubico

(plataformacreada per Telefónica i Círculo de Lectores) que ofereix ‘lectura sin límites por 8,99€ al mes’, o 24symbols que ofereix lectura gratuïta o una versió Premium si es paga una quota anual de 60€.

Lògicament però, ha tingut més impacte el llançament d’Amazon del seu producte KindleUnlimited  (un catàleg de 600.000 títols per una quota mensuals de 10$), novetat de la que se n’ha fet ressò, per exemple, el Wall Street Journal. El nou producte d’Amazon ha estat examinat des d’una perspectiva econòmica per EnriqueDans o bibliotecària (The digital shift).

La informació en digital és substancialment diferent de la impresa no només perquè és diferent la forma d’usar-la, sinó per les noves formes de negoci que apareixen. Les compres consorciades d’informació -que han comportat un increment notable de la informació disponible als usuaris de biblioteques- han aparegut en l’entorn digital, i l’Accés Obert a la informació científica, també.

Podem debatre fins a quin punt surt a compte la subscripció a serveis d’aquest tipus o evidenciar que seran serveis només per a qui els pugui pagar, però la lliçó que crec que cal extreure de serveis comercials com els comentats és que els temps estan canviant ràpidament. Les biblioteques existeixen per afavorir l’hàbit de la lectura i un accés igualitari a la informació i han crescut en un àmbit de llibre imprès escàs. Ens hem acostumat a tenir un públic fidelitzat no només per la conveniència dels nostres serveis sinó per la inexistència d’alternatives.

Els serveis de llibres digitals de tarifa plana competeixen amb la biblioteca en conveniència d’ús perquè no sempre les biblioteques hem sabut o volgut evolucionar els serveis per adaptar-nos a unes necessitats socials que són cada cop més exigents. Els horaris de les biblioteques mai no podran competir amb el 24x7 d’Internet, però podrien apropar-se més del que no ho fan a la disponibilitat dels ciutadans per visitar-les. Poques biblioteques tenen 600.000 títols, però, agrupades en un sistema de catàleg col·lectiu que permeti fer préstec entre biblioteques, poden oferir molta més quantitat i –sobre tot- molta més diversitat als lectors.

Cal refonamentar el valor de les biblioteques ja que el seu atractiu fins ara ha pivotat sobre la base de poder oferir una gran varietat de llibres. L’escassesa (relativa) de llibres a nivell social, feia que la riquesa (relativa) del fons de qualsevol biblioteca pública fos apreciable. Basats en això, les biblioteques no han posat prou en evidència els beneficis socials que generen: preservar la memòria, fomentar la lectura, generar sentit de comunitat, fer de prescriptors literaris, oferir un espai de repòs...