Assumpció
Estivill explica el naixement, caràcter i activitats de l’Agrupació Escola de
Bibliotecàries (EAB), una associació més de caràcter cultural que no pas
professional, i que té vida entre el 1930 i el 1939 (*). Les bibliotecàries en
vida laboral activa van formar el 1936 l'Agrupació Professional
de Bibliotecàries de Catalunya.
La
història del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya
(COBDC) està menys documentada, però jo crec que s’ha d’iniciar ara fa 40 anys
amb l’aprovació legal el 1974 de l'Asociación de Antiguas Alumnas de la Escuela
de Bibliotecarias de Barcelona, associació que aviat (1975) va poder canviar de
nom i anomenar-se Associació de Bibliotecàries de Catalunya (ABC). Rosa
Ricart en va ser la primera presidenta.
Fins
llavors, les bibliotecàries que treballaven a biblioteques populars trobaven un
marc de desenvolupament professional en les xarxes de biblioteques existents i
en les trobades de nadal a la Biblioteca de Catalunya, i les bibliotecàries que
treballaven a la universitat o a l’empresa estaven associades a l’Asociación
Nacional de Bibliotecarios, Archiveros y Arqueólogos (ANABA).
A
principis dels 70 el país despertava i la creació d’associacions culturals i
professionals en va ser una mostra. Entrava dins la ‘normalitat’, doncs, que
les bibliotecàries creessin la seva associació professional. Hi havia motius
específics, però; me’n consten tres. Els estudis de bibliotecària que es feien
en una escola de la Diputació de Barcelona i que no tenien reconeixement
acadèmic. La integració de l’Escola a la Universitat s’havia intentat i no
havia funcionat i, mentrestant, les titulades (amb uns estudis equivalents als
de mestre, per exemple), no veien el seu grau reconegut a nivell laboral. Això es
manifestava amb força a les universitats catalanes que des de finals dels 60
havien començat a contractar bibliotecàries, cosa que feien en la categoria d’auxiliars
de biblioteca, és a dir, la corresponent a estudis de batxillerat. La tercera,
va ser el desacord dels professionals més actius amb les posicions que ANABA
sostenia a l’IFLA.
L’Associació
de Bibliotecàries de Catalunya va canviar de gènere l’any 1981 i passa a
anomenar-se Associació de Bibliotecaris de Catalunya. L’ABC va decidir
transformar-se en col·legi en una assemblea en la que no pas totes les veus hi
van estar a favor, però en la que es va creure que la nova forma legal que
volia agafar l’Associació tenia avantatges. La iniciativa va venir de la Junta
de l’ABC i aquesta Junta va ser la Junta Gestora del COBDC fins que no es van fer
eleccions al Col·legi. El COBDC es crea per llei l’any
1985.
Quins
motius s’argumentava per passar d’una associació a un col·legi? En el record me’n
queden dos: el d’augmentar els afiliats pel fet que la col·legiació podia ser
obligatòria per l’exercici professional i el de ser més tinguts en compte per l’administració
en el moment de preparar lleis, reglaments i plans d’actuació. Encara que no es
pogués saber llavors, el temps ha mostrat que cap dels dos tenia gaire força.
Vaig ser de la Junta del COBDC en el període que es va preparar la 2a llei de
biblioteques i puc dir que el Departament de Cultura va tenir molt poc en
compte l’opinió del Col·legi.
La creació
del Col·legi va tenir en canvi l’efecte de tenir una agrupació professional
molt més representativa del que no ho havia estat l’Associació. Una disposició
transitòria de la Llei de creació del COBDC permetia que al Col·legi s’hi integressin tant els titulats per
l'Escola de Bibliotecaris com “els titulats universitaris que acreditin, de la
manera com estableixen els Estatuts,
experiència professional com a bibliotecaris-documentalistes”. Aquesta
transitòria, que va crear no pocs debats entre els professionals i que va ser
tenaçment defensada per Carme Mayol, va ser un encert ja que va permetre
incorporar al Col·legi professionals actius que per diverses raons no havien
arribat a la professió a través dels estudis de biblioteconomia.
Com a
mostra de la visió integradora de la professió que es tenia llavors, el COBDC
va ser dels pocs (el primer?) Col·legis que incorporava titulats de diferents
nivells universitaris. L’obertura del COBDC a professionals no titulats, i
molts anys d’acció comuna organitzant conjuntament les Jornades Catalanes de documentació,
van ajudar a que la Societat Catalana
d'Informació i Documentació (SOCADI) es dissolgués i els seus membres s’integressin
al Col·legi l’any 1999.
Aquests
dies he llegit que la Facultat
de Biblioteconomia i Documentació de la
UB celebra el seu centenari, és a dir es reconeix hereva d’aquella Escola
de Bibliotecàries, i he llegit també que el COBDC
celebra el seu 30è aniversari, és a dir, no es reconeix com a continuació
de l’ABC. Em sorprèn. L’adamisme és un pecat en el que és fàcil caure, però les
institucions tendeixen a donar mostra de solvència contrastada recordant que
van ser fundades com fa més anys millor.
Fa
temps que em pregunto els motius d’aquesta reluctància. No pot ser res més que
falta d’identificació de la majoria de col·legiats amb el passat representat
per l’Associació. Ho puc entendre, els anys 70 i 80 van ser anys difícils. Hi
havia moltes menys biblioteques que les que ara hi ha i els recursos de què disposaven
eren molts menys. L’associació i el col·legi van tenir llavors unes relacions
amb l’administració que, per reivindicatives, van ser poc glamoroses.
Les
biblioteques catalanes han eclosionat els anys 90 i en els de després del canvi
de segle, que és quan majoritàriament s’han fet nous edificis, creat eines i desenvolupat
serveis. Però això no hagués estat possible sense la feina prèvia, ara poc
recordada dels anys 70 i 80 del segle passat.
(*) L’Escola de Bibliotecàries 1915-1939,
Barcelona: Diputació de Barcelona, 1992, p. 344-354
.jpg)
