Llegeixo
l’anunci d’una jornada sobre els “Nous usos de la biblioteca
pública”, i en principi me n’alegro. Mai no és un mal moment per
reflexionar sobre el futur (i menys aquest 2015, declarat Any
de les Biblioteques pel govern de la Generalitat). Però em sembla una
llàstima que la jornada estigui organitzada només per la Diputació de
Barcelona. No hi col·labora ni la Generalitat de Catalunya, ni la resta de xarxes
de biblioteques públiques, ni el Col·legi ni cap Facultat de biblioteconomia.
“Nosaltres
sols!” sembla ser el lema de la Diputació en aquest any del centenari de les
biblioteques creades per la Mancomunitat. El model exitós crear per Ors i Rubió
consistia en biblioteques distribuïdes per Catalunya però relacionades entre sí
per una xarxa (la xarxa de biblioteques populars) i formant un sistema (escola
+ Biblioteca de Catalunya + biblioteques populars + biblioteques d’ensenyament).
Hem
arribat a un estrany moment de consens en el qual les biblioteques es
consideren un cas d’èxit, un exemple de bon funcionament d’equipament i serveis
públics. Hi hem arribat gràcies a l’èxit individual d’algunes biblioteques? Jo
diria que més aviat no.
Les
biblioteques són percebudes molt positivament no perquè n’hi hagi algunes que
destaquen, sinó perquè el nivell mig de totes és alt (des d’una biblioteca de
facultat o campus a la d’un poble o barri). I aquest és el model: millorar el
nivell mig de serveis, equipaments i prestacions de les biblioteques. Per
fer-ho, reflexionar aïlladament de la resta em sembla una gran ocasió perduda.
1 comentari:
M'ha agradat molt llegir la "Nova notícia" Bdig perquè diu una veritat com un temple. Ha estat una lectura catàrtica. Novament, gràcies.
Quan una metonímia es fa sobre un vi o un medicament, és una figura literària, però quan es fa sobre entitats administratives que alhora representen a la ciutadania es converteix en un maltractament al concepte de públic.
Atentament,
Publica un comentari a l'entrada