En poca
estona i des de casa, amb el carnet de la meva biblioteca i de manera satisfactòria,
perfecte, gràcies a eBiblio Catalunya tinc 21 dies (de
fet, avui ja només 9) per llegir La buena
reputación de Ignacio Martínez de Pisón.
Trobareu una crònica del servei a l’article
de Bernat Puigtobella al Núvol.
Poca
estona després de fer el préstec, rebo un amable missatge de “l'equip de
eBiblio Catalunya”, i jo em pregunto, qui me’l proporciona aquest servei. A la
p. Web hi apareix el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, el Departament
de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, i les Biblioteques de
Barcelona. Segur que hi ha una bona explicació, però no és normal.
El
servei és una iniciativa del Ministerio amb les comunitats autònomes. És del tot raonable que el Departament de Cultura de
la Generalitat vulgui implicar en el servei a les administracions locals (municipis,
comarques o províncies) ja que les biblioteques són competència local, però,
llavors, perquè no hi apareix la Diputació de Lleida o la xarxa de Biblioteques
de l’Hospitalet? Suposo que no hi ha altra explicació que les despeses del
servei per a Catalunya han estat sufragades per a Diputació de Barcelona, per
una banda i per a les biblioteques d’aquesta província, i per la Generalitat de
Catalunya, per una altra i per a les biblioteques de la resta de províncies.
Per motius
històrico-polítics dels que seria llarg parlar, els serveis bibliotecaris municipals
a Catalunya estan recolzats a vegades per una diputació provincial (la de
Barcelona) i a vegades per la Generalitat. No cal dir que això no passa en
altres serveis que acaben prestant-se de forma distribuïda territorialment amb
base municipal. Un servei pot ser prestat per diferents administracions sempre
i quan aquestes determinin quines competències assumeix cada una. En el sistema
de lectura pública de Catalunya la Diputació de Barcelona ha volgut fer massa
sovint de Generalitat i aquesta s’ha limitat a fer (massa sovint també) de
central provincial de suport. A Catalunya hi ha sis centrals
regionals de suport a les biblioteques, una de les quals és el servei de biblioteques
de la Generalitat (!)
En el
passat hi hem passat de puntetetes perquè els colors polítics de les diferents
administracions semblava que en justificaven les ineficiències. Però els anys
passen i les contradiccions no es resolen. Les ineficiències derivades de la
confusió competencial son una trava a l’organització dels serveis públics
municipals.
Ahir es
van constituir els nous ajuntaments de Catalunya, dels que se’n derivaran les
noves diputacions; ajuntaments que sembla que neixen amb ganes de fer net a
mols vicis del passat. Que així sigui: que la corrupció surti dels consistoris
i que hi entri la democràcia participativa. I de passada, si pot ser, a veure
si desfem aquest embolic de quins serveis es presten provincialment i quins a nivell
català a les biblioteques públiques (municipals).
p.d.
Els préstecs interbibliotecaris, jo els demano a biblioteques de fora de la
província de Barcelona, em costen zero €; si me’ls proporciones de biblioteques
de la pròpia província el cost és 1,40€. No és greu, però no és gens exemplar.
